Skip to content

Matèria, Temps i Esforç, el refugi dels millors valors

El valor de recuperar valors que ens fan millors

Un nou espai cultural de Barcelona s’omple de valors.

Benvolguts,

Us invito a participar de La xerrada “El valor de recuperar valors” que tindrà lloc dijous 10 de setembre a les 19h al nou espai cultural de Barcelona Els 4 Gats del Serret el nou espai cultural de Barcelona on Juanjo Fernández demostrarà que, més enllà de crisis –que s’han produït al llarg de tota la Història- els valors els vivim i els posem en pràctica cada dia. “Si bé és cert que hi ha obstacles, dificultats i “peròs” a l’educació en valors, no és menys cert que podem donar resposta al repte de trobar un valors fonamentals de referència, i viure’ls amb coherència perquè les noves generacions els visquin també amb autenticitat”, afirma Juanjo Fernández.

Respecte, Responsabilitat, Sinceritat, Solidaritat, Tolerància, Diàleg… tots tenim molt clar que els valors són molt importants, i que la seva absència és catastròfica: és la tan anomenada “crisi dels valors”. Molts d’aquests valors ja ens eren especialment propis en el món rural, i es poden encabir en tres grans conceptes: Matèria, Temps i Esforç. En la xerrada “El valor de recuperar valors” hi haurà l’oportunitat de descobrir aquests valors fonamentals, de comprovar que no és el mateix inculcar, transmetre, descobrir o educar valors, i de concloure que la nostra actitud esperançada és la millor eina perquè tornin a la família, a l’escola, a la feina i a tot arreu aquests valors que ens fan millors i que són garantia de futur.

Salut i llibres !!

Adjunto localització dels 4 GATS DEL SERRET en construcción

https://www.google.es/maps/place/Carrer+d’Arag%C3%B3,+108,+08015+Barcelona/@41.3842059,2.1531104,17z/data=!4m7!1m4!3m3!1s0x12a4a2862e319609:0xa81223b03e0cbc18!2sCarrer+d’Arag%C3%B3,+108,+08015+Barcelona!3b1!3m1!1s0x12a4a2862e319609:0xa81223b03e0cbc18

Octavio Serret – llibreria Serret

http://www.serretllibres.com/

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs

http://es.linkedin.com/pub/octavio-serret/27/36b/4bb

http://www.facebook.com/llibreria.serret

http://twitter.com/serretllibres

http://es.slideshare.net/serretllibres

https://www.youtube.com/user/serretllibres/feed

http://www.serretllibres.com/forums

Origen: Soro se reúne con Fomento para reivindicar mejoras en la N232

Origen: CURSOS DE LLENGUA CATALANA A SARAGOSSA | Mas de Bringuè

La Casa Catalana de Saragossa organitza com cada any, en la seua seu del carrer Escosura 38,  cursos de Català per obtenir el certificat acreditatiu del coneixement del català corresponent als diferents nivells oficials atorgat per l’ Institut Ramon Llull.

Les classes dels nivells Bàsic (A2) i Elemental (B1) s’impartiran los dijous de 18: 00h a 20: 00h.

Los de nivell Intermedi (B2) i Suficiència (C1) es faran  los  dimecres de 17: 30h a 20: 30h.

L’ inici de les classes tindrà lloc lo dimecres 14 octubre de  2015.

Lo curs finalitzarà al maig de 2016 (el dia exacte depèn de les dates d’exàmens que es publiquen oficialment al febrer de cada any al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya coincidint amb la convocatòria de les proves).

Els períodes de vacances tant de Nadal com de Setmana Santa coincideixen amb el calendari escolar de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

La superació de les proves convocades per l’ Institut Ramon Llull del Departament de Cultura de la Generalitat, permet obtenir un certificat oficial acreditatiu del coneixement del català del nivell corresponent.

Les proves tenen lloc en dissabte a la Casa Catalana de Saragossa.

Lo preu del curs es de 350 €.

Forma de pagament: 200 €  en formalitzar la inscripció i 150 € abans de l’ ú de desembre de  2015.

NOTA IMPORTANT: la impartició dels cursos està condicionada a la inscripció d’un mínim de 12-13 persones.

Origen: Nova Llei de Llengües | Lo Finestr

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de setembre del 2015)

El passat dimecres dia 2, en el transcurs d’una visita que va retre als seus companys de partit de Barcelona, el president Lambán va fer unes declaracions amb referència a la Llei de Llengües de l’anterior govern del PP i del PAR. Va qualificar de ridícula la denominació de LAPAO i LAPAPYP, les dos llengües minoritàries i minoritzades d’Aragó, català i aragonès. No repetiré —això ho dic jo, no Lambán— la quantitat de disbarats i estupideses que l’esmentada Llei descrivia i ordenava. De les ironies i befes fetes per part de lingüistes, escriptors, associacions culturals i qualsevol persona amb dos dits de front, no faré un catàleg, perquè seria immens. El cas és que Lambán va dir que en breu derogaran la Llei del PP-PAR i n’aprovaran una altra força similar a la del PSOE i la CHA del 2009. Quan Lamban fa aquestes declaracions cal entendre-hi que els altres partits de la coalició estan també d’acord, oi? Si alguna cosa vam criticar de la Llei del 2009 era la mancança d’oficialitat de les dues llengües pròpies —així es qualificaven—, català i aragonès. Doncs bé, el president va rematar la declaració a Barcelona dient que com era natural només hi haurà una llengua oficial a l’Aragó, el castellà. Benvinguda sigui una nova llei on s’anomeni català i aragonès al català i a l’aragonés, estableixi quantes més mesures de protecció, millor, i reconegui els drets dels parlants; tot i que una llei sense cooficialitat i amb manca d’obligatorietat en massa dels seus preceptes, corre el risc d’esdevenir paper mullat. El temps ho dirà. Com és natural també, només han trigat un dia en aixecar-se les veus irades del PP i del PAR i de la plataforma anticatalanista. La nova llei, sense conèixer-la, diuen, que fracturarà la societat, no és pas necessària i només crearà problemes. María Herrero, experta en llengües del PAR, torna a definir les llengües: la del nord (N) i la de la zona oriental (ZO). M. J. Ferrando del PP diu que per la nova llei s’hauran de gastar 40 milions en traductors. No sap que el gogle tradueix gratis. Ciutadans estaria d’acord en tot sempre que no hi surti la paraula català. Només unes mostres de l’Aragó anticatalanista i carrincló.

José Miguel Gràcia

Origen: El lapao i el sostre de vidre | Cultura | EL PAÍS Catalunya

El lapao i el sostre de vidre

Malgrat la derogació, el PP ha aconseguit desactivar l’ambició de fer cooficials el català i l’aragonès a Aragó

Els socialistes Miquel Iceta i Javier Lambán.

La notícia es feia pública el dia 2 d’aquest mes. Acompanyat a la foto pel socialista català Miquel Iceta, el president de la comunitat d’Aragó, el també socialista Javier Lambán, anunciava la derogació de la infame llei de llengües del PP, famosa per haver ocultat el nom de les “altres” llengües de la regió (com si no fossin pròpies) rere les sigles lapao i lapapip. Es posava així punt final al penúltim esperpent amb relació al reconeixement de la diversitat lingüística a Espanya per part de la dreta més cavernosa, i molts respiràvem alleujats en contemplar que, per fi, algú havia posat una mica de seny.

Un cop saludada la bona nova, però, rebrota el desencís en constatar que, de fet, som allà on érem, que el que recuperem no és altra cosa que poder dir les coses pel seu nom, i que se’ns planteja un escenari ben lúgubre si interpretem com un èxit la mera correcció dels disbarats, com si tens la casa que et cau al damunt però et felicites de no calar-hi foc. Així, davant la satisfacció que s’han fet les coses bé, de seguida desem al calaix la idea de fer les coses millor, no fos cas que ens fiquéssim en un jardí. El mateix Lambán era prou clar en la compareixença en què certificava la defunció del lapao i alhora aparcava qualsevol iniciativa que anés més enllà: “Es evidente que sólo puede haber una lengua oficial en Aragón, que es el castellano”.

I per què hauria de ser tan evident? Per què fa la sensació que, apel·lant a l’evidència, es desactiva el debat i es deixen els arguments adversos en els dominis de la ignorància? És una afirmació anàloga a la que va proferir un altre representant de l’esquerra, el candidat de Podem Pablo Echenique, que en campanya electoral, a la pregunta de si el català i l’aragonès havien de ser cooficials, va respondre amb un contundent “obviamente, no” que deixava com uns enzes tots aquells que pensessin el contrari. Anem ben malament si, mentre la dreta canvia el nom de les coses, l’esquerra es limita a tancar la discussió amb la suficiència del qui és clarivident.

No hi ha cap impediment ni polític, ni legal, ni intel·lectual perquè l’aragonès i el català siguin oficials allà on es parlen. N’hi ha prou a mirar a una comunitat veïna del mateix Aragó, a Navarra, per comprovar de quina manera es poden formular solucions ben simples a obstacles aparentment insalvables. És l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia vigent: “El vascuence tendrá también carácter de lengua oficial en las zonas vascoparlantes de Navarra”. Ja està, és així de senzill, així de fàcil, no cal res més per fer oficial una llengua pròpia justament allà on es parla, ningú diu que calgui fer-la oficial més enllà del propi domini lingüístic. Però es veu que no: l’ocurrència del lapao ha tingut com a corol·lari catastròfic la imposició d’un sostre de vidre amb forma de pèrdua d’ambició, de conformisme eunuc.

Molts diran que al català no li cal ser oficial a la Franja, que ja ho és a tres comunitats autònomes més, que allà només el parlen 30.000 persones, i que ja té qui el defensi, però estaran obviant que, de tota la catalanofonia, és el territori on es donen els percentatges més alts de coneixement de la llengua, d’ús social i de llengua materna. Gran paradoxa: la zona del domini lingüístic on tens més possibilitats de trobar-te un catalanoparlant és justament la que li atorga menys drets, cosa que hauria de fer enrojolar l’esquerra que abandera les obvietats, ja que la dignificació d’una llengua no és només un exercici de bonisme cultural en favor de la diversitat; és també una extensió dels drets dels ciutadans sota el principi d’igualtat.

I la mateixa reflexió val per l’aragonès, el pretèrit lapapip, mancat de normativa comuna, sense ensenyament obligatori, amb 13.000 parlants que fan el que poden, i el que és més important: ningú que doni la cara per ell. Només Aragó pot defensar l’aragonès, llengua romànica com el francès, l’italià o el mateix català i patrimoni immaterial únic que, com el dàlmata, pot acabar en els llibres d’història com a exemple de llengua neollatina extingida. Si no s’hi posa remei, això sí que serà una bona evidència.

Estant així les coses, convé preguntar-se finalment on són els apòstols del bilingüisme, on són els defensors de dotar les dues llengües d’un mateix territori d’una presència pública equivalent, perquè aquesta defensa només s’explicita quan es prejutja que la llengua que es troba en inferioritat és el castellà. On són els que prediquen el bilingüisme quan aquest bilingüisme comporta dignificar les altres llengües?

Origen: Las aguas de Ribarroja regarán 1.300 hectáreas en Fayón

el independiente

Llamemos catalán al catalán y basta ya de memeces

Llamar lapao al catalán y lapapyp al aragonés fue, por supuesto, una memez. Hubo que llevar la contraria a los lingüistas, a los protocolos ya vigentes (y que no habían dado lugar a conflicto alguno) y al puro sentido común. Una vez más, el Aragón conservador hizo el ridículo con una baturrada monumental. A ver cómo explicabas por ahí, ante cualquier persona culta, semejante patochada. Hubo que convertir aquel disparate en un recurso humorístico.

Así que ahora, cuando el actual Gobierno aragonés pretende echar marcha atrás y volver cuando menos al estatus inicial que normalizó el trilingüismo durante lustros, el PP ha puesto el grito en el cielo removiendo con torpeza la catalanofobia, que ahora está de moda y forma parte de todos los argumentarios emitidos desde Génova. Asegura la derecha que llamar catalán al catalán y aragonés al aragonés va a costar cuarenta millones de euros. ¿De dónde saca tal cifra? ¿Por qué se empeña en asegurar que esos idiomas serán cooficiales en todo el territorio de la Comunidad cuando nadie ha dicho tal cosa? Y la pregunta del millonazo: ¿Va a ser ésta la pauta que sigan los conservadores en su labor de oposición? ¿Se refugiarán en ese populismo de vía estrecha para intentar minar a los gobiernos adversarios atizando las sensaciones más reaccionarias de la gente de orden?

En el caso de las lenguas, el PP nunca ha querido denominar catalán lo que hablan las poblaciones del Aragón oriental, de Valencia e incluso de Mallorca. Absurdo. Tanto como lo sería negar que en Andalucía (o en Argentina o en Cuba) se habla castellano. El miedo del panespañolismo al pancatalismo (que también tiene sus ramalazos recíprocos, por supuesto) genera este tipo de dislates, que por cierto no contribuyen en absoluto a desactivar al soberanismo catalán sino todo lo contrario.

Lo lógico es asumir que en Aragón se habla mayoritariamente el castellano, y en algunas comarcas concretas el catalán y el aragonés. Esto es de cajón. A partir de ahí, ofrecer la enseñanza de las dos lenguas minoritarias y utilizarlas con normalidad en las zonas donde son de uso común parece obvio. Incorporarlas de manera razonable al ámbito de lo público constituye además un reconocimiento de nuestra propia diversidad y un gesto hacia aquellos aragoneses que se expresan con todo el derecho del mundo en el idioma de sus padres y abuelos.

En la famosa Franja, suele decir el actual presidente de la DPH, Miguel Gracia (catalonaparlante él mismo), la gente se siente aragonesa; pero mira hacia Cataluña porque allí están, a unos pocos kilómetros, los hospitales y los servicios imprescindibles. Esto es así de normal. Como llamar a las cosas por su nombre.

El proper 4 d’octubre celebrarem la 25ª Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaviva de Bergantes. En el decurs dels actes programats destaquem el lliurament del VIII Premi Franja: Cultura i Territori al Dr. Javier Giralt Latorre.

La determinació de realitzar la Trobada a Aiguaviva ve motivada per la situació de la llengua en esta vila: encara que es parla el català en general, l’ús entre la joventut és cada cop més inusual. L’Ajuntament d’Aiguaviva en la persona de l’Alcalde i el Regidor de Cultura està fent notables esforços per recuperar la llengua.

Els actes començaran a les 11 del matí i finalitzaran amb el concert de cloenda, com podeu veure en el programa adjunt. El dinar de germanor tindrà lloc a l’Hotel Altabella i cal reservar abans del 25 de setembre trucant als telèfons 978 85 15 21 o 628 69 77 51. També podeu enviar un correu a acmatarranya(arrova)gmail.com. El preu és de 15 €.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

¿Le parece correcto que el actual Gobierno de Aragón derogue la ley de lenguas de Rudi?

Estalla la polémica en las Cortes por la derogación de la ley de lenguas

Podemos, CHA e IU apoyan el cambio y piden que haya un proceso participativo. PP y PAR ven la medida innecesaria y C’s rechaza que se incluya el catalán

 Luisa Fernanda Rudi y Javier Lambán el día de su proclamación como presidente. - ÁNGEL DE CASTRO
  • Luisa Fernanda Rudi y Javier Lambán el día de su proclamación como presidente. – ÁNGEL DE CASTRO

CARLOTA GOMAR 04/09/2015

El anuncio del presidente del Gobierno, Javier Lambán, de derogar la actual ley de lenguas ha roto la calma estival que se vivía en las Cortes de Aragón. PP y PAR se mostraron muy críticos con la decisión de Lambán, al que acusaron de despertar una polémica ciudadana innecesaria. En cambio, IU, CHA y Podemos apoyarán la anulación de la norma de Rudi. Ciudadanos, que no definió su postura, supedita su apoyo a la no inclusión del catalán. Lambán se comprometió a derogar “lo antes posible” la actual normativa que define el catalán y el aragonés como Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao) y Lengua Aragonesa Propia de las áreas Pirenaica y Prepirenaica (Lapapyp). Como era previsible, la bancada popular fue la más crítica.

Calificaron de “desatino político” el anuncio por haber despertado una “polémica” que Rudi cerró “desde el respeto”. Para la popular María José Ferrando, el Gobierno, “lejos de resolver los problemas, los crea”. Además de la división social que puede generar, cuestionó su coste económico. Según el PP, el cambio supondrá un gasto de “40 millones” por la inversión que habrá que realizar en traductores, en la adaptación de los colegios o de los carteles informativos.

El PAR, grupo que apoyó la ley del PP, se mostró “muy preocupado”. “Es una materia muy sensible que toca las emociones de las personas”, explicó María Herrero. “En Aragón no se habla catalán, sino que hay dos lenguas aragonesas, la del norte y la de la zona oriental”. La diferencia entre ellas son sus modalidades lingüísticas y sus variantes, explicó. “¿Por qué el PSOE en la Comunidad Valenciana dice que habla valenciano y aquí lo llamamos catalán?”. Tampoco Ciudadanos (C’s) la reconoce. Para la diputada Susana Gaspar, “es una variante y no se puede incluir en la ley”. Crítica con la catalogación del Lapao y el Lapapyp, exigió que se dejen “de poner nombres peculiares a las diferentes lenguas” y se respeten.

 

A FAVOR

Desde Podemos, Amparo Bella manifestó la necesidad de garantizar el derecho de los hablantes del catalán y el aragonés y del “reconocimiento de la diversidad de lenguas” en las administraciones y en las escuelas. CHA aplaudió la decisión. “La ley de Rudi fue un absurdo total”, criticó Gregorio Briz. Mostró su apoyo al cambio de la norma siempre y cuando haya detrás un proceso participativo de los sectores implicados en la materia y esté consensuada. En la misma línea se encuentra IU. La diputada Patricia Luquin señaló que “cualquier ley mejorará el desatino político y lingüístico de la actual”. “Necesitamos una norma que reconozca la diversidad de lenguas de Aragón”.

Nueva ley de lenguas

Los grupos parlamentarios y los diputados de las Cortes aragonesas se enfrentan ya a una de las primeras decisiones que puede evidenciar los enfrentamientos políticos atemperados durante el verano. El anuncio del presidente Lambán de derogar la ley de lenguas que impulsó Rudi ha abierto las hostilidades. Podemos, CHA e IU apoyan la iniciativa como es lógico con las nuevas mayorías; PP y PAR insisten en los argumentos que les llevaron a defender la anterior y Ciudadanos se lo está pensando. Lapao y Lapapyd tienen los días contados.

 

Origen: Desapareix el LAPAO però el català continuarà sense fer acte de presència a la Franja de Ponent – Racó Català

Després de la reunió que va mantenir amb el primer secretari del PSC Miquel Iceta, Javier Lambán, president d’Aragó des de les darreres eleccions, va anunciar que derogaria la Llei de Llengües del 2013 “el més ràpid possible”. Lambán va avançar que la nova llei faria explícita “l’existència de tres llengües a l’Aragó, en els termes que explicitava la Llei del 2009”. Això no ha de fer xalar ningú, perquè només vol dir que el català recuperarà el seu nom, sí, però els seus parlants seguirem mancats dels drets lingüístics més bàsics, que només es poden aconseguir amb l’oficialitat. La Llei del 2009 només reconeixia una “zona històrica amb predomini del català, juntament amb el castellà”.

De moment, Lambán ha comunicat la derogació de la Llei del 2013 -que denominava “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (LAPAO) el català i “Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica” (LAPAPYP) l’aragonès- sense proposar cap alternativa. Una mesura presa de cara al públic, per quedar bé amb tothom: per un costat, aprofitant que la reunió tindria ressò a Catalunya per la presència de l’Iceta, deroga una Llei catalanofòbica que realment es va quedar en paper mullat; per l’altre, s’estalvia anunciar una nova llei que li porta problemes dels sectors més reaccionaris de l’aragonesisme, deixant clar que “és evident que només pot haver-hi una llengua oficial a l’Aragó, el castellà”. Jugada rodona, però mentrestant a la Franja seguim vivint en l’al·legalitat lingüística que només beneficia la llengua predominant.

Com diu la companya Marta Canales, del Casal Jaume I de Fraga, “això és una declaració de principis; el català és folklore i els catalanoparlants, ciutadans de segona”. Per tant, continua sense haver-hi res a celebrar i molt per al qual continuar lluitant. Concretament, fins que se’ns garantisque el dret de parlar la llengua que vulguem, quan vulguem i on vulguem.

El LAPAO va ser una presa de pèl, correcte. Però la seua simple derogació no retornarà la vitalitat lingüística del català a la Franja ni farà pujar de nou el percentatge de parlants fins al 90%, quan ara és només el 50%. El que necessitem és una nova Llei que reconegue els drets de tots els parlants de català, que ens permetisque emprar-lo a l’administració i que l’ensenyament sigue de qualitat i amb el català com a llengua vehicular, i no pas com una simple optativa. Reconèixer el nom de la llengua mentre se la deixa morir no serveix de res.

Origen: La iglesia se suma a los daños del granizo en Torre del Compte

L’entitat recorda que ara es vol retornar a la llei del 2009, que ja era desastrosa

Origen: Plataforma per la Llengua vol que l’Aragó oficialitzi el català un cop derogat el LAPAO | Nació Digital

L’entitat recorda que ara es vol retornar a la llei del 2009, que ja era “desastrosa”

Jordi Palmer | 03/09/2015 a les 17:01h
La Plataforma per la Llengua considera que l’anunci del govern aragonès de derogar en breu la llei del LAPAO, anunciada pel president Lambán, no permetrà l’oficialització del català, sinó que simplement significarà un retorn a la llei del 2009. Bernat Gasull, membre d’aquesta entitat, ha recordat que la llei del 2009, la que ara es vol recuperar, “era desastrosa”, tot i que la del 2013 “encara era molt pitjor”. En aquest sentit, Gasull ha defensat que el català sigui reconegut com a “oficial”, un extrem descartat per les mateixes paraules del president aragonès, que va assegurar que l’única llengua oficial seria el castellà.

Gasull ha fet aquestes declaracions en el marc de la presentació de l’informe Balances lingüístiques, un acte en què Julià de Jodar, també present en representació de la CUP ha assenyalat els “aires electoralistes inquietants” del fet que Lambán fes aquest anunci en companyia de Miquel Iceta, i ha alertat que una futura majoria del PP “els faria recuperar la llei que ara deroguen”.

Origen: Viles paral·leles | Viles i Gents

Viles paral·leles

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 d’agost del 2015)

Des de la finestra los vec passar en silenci pels carrers de la meua vila. De fesomia fina, les seues figures són altes, esveltes i elegants, vestits en lo “salwar kameez”, uns pantalons i casaca de cotó, normalment blancs o blaus lluminosos, que destaquen la seua pell obscura. Viuen a cases velles en grups d’hòmens. Venen del Pakistan.

La majoria treballa recollint fruita o fent altres faenes del camp. S’intuís certa repartició de tasques, perquè alguns són “vileros”, sempre a casa o al carrer, a càrrec, potser, de gestionar la distribució del treball de tots. Resulta insondable lo seu funcionament. Cada any, cada estiu, són una presència discreta, no sé si les mateixes cares… Se queden encara a l’hivern, quan la vila fa de base per eixir cap al Llevant a la campanya de la toronja.

La comunitat és tan nombrosa com discreta i pacífica. No fan soroll: parlen entre ells, s’assenten al carrer o a la vora del riu o passegen amb un mòbil a l’orella. Ja van tancar l’antiu locutori. De l’interior de les seues cases ixen les veus llunyanes de la televisió parabòlica o de programes de radio per wifi. Alguna nit, des d’un balcó, se desprenen les melodies d’un altre món d’uns instruments musicals de corda.

Esporàdicament se produís la integració aïllada i incerta de qui treballa per algun llaurador de la vila. També alguns s’han matriculat a l’escola d’adults, alumnes cultes que parlen urdu i anglès i volen dependre més. Se comenten idil·lis efímers, casats uns, solters los altres que tornen a casar-se amb la dona que la mare els ha triat.

A voltes s’assenten a la plaça a les escaleretes de l’ajuntament o en un banc, separats dels hòmens grans de la vila, habituals ocupants de l’espai central per mirar passar la gent i el temps. Les nits de l’estiu o en diumenge juguen a l’esport nacional, lo criquet, tan parsimoniós com ells. Pareix que van demanar un espai a l’Ajuntament, però han acabat per utilitzar un carrer ample, a on s’aturen respectuosos i somriuen al passejant. Vides paral·leles.

María Dolores Gimeno

Origen: La derogación de la ley de lenguas, entre la indiferencia y el aplauso

Los alcaldes reciben mejor que sus partidos en Zaragoza el anuncio de Javier Lambán

La derogación de la ley de lenguas, entre la indiferencia y el aplauso

 Las reacciones al anuncio realizado este miércoles por el presidente del Gobierno de Aragón, Javier Lambán (PSOE), sobre la derogación de la actual Ley de Lenguas de 2013 y la recuperación de la normativa lingüística aprobada en 2009 no se han hecho esperar.
Maribel Sancho Timoneda

04/09/2015


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5
0 votos

Las reacciones al anuncio realizado este miércoles por el presidente del Gobierno de Aragón, Javier Lambán (PSOE), sobre la derogación de la actual Ley de Lenguas de 2013 y la recuperación de la normativa lingüística aprobada en 2009 no se han hecho esperar. En la comarca del Matarraña, el anuncio del presidente de Aragón ha sido acogido o bien de manera positiva o bien con cierta indiferencia por los alcaldes de este territorio donde la lengua materna de la mayor parte de sus habitantes es el catalán. En todo caso, su posición es, respecto al anuncio del presidente, más abierta que la de sus respectivos partidos.

El presidente de la Comarca del Matarraña, Rafael Martí (PSOE), consideró el cambio adelantado por Lambán como “muy positivo” y como “un primer paso”, aunque reiteró que “habrá que dar un segundo para volvernos a sentar alrededor de una mesa y profundizar más en asuntos que con la ley de lenguas de 2009 quedaron sin resolver”. Entre ellos, Martí reclama la cooficialidad del catalán “en las comarcas donde se habla catalán como es el caso del Matarraña”, si bien hizo hincapié en que “es un primer paso” y que la ley anterior aprobada por el PP supuso “la invención de un nombre para una lengua que tiene el nombre que tiene: catalán”.

El vicepresidente de esta comarca y alcalde de Peñarroya de Tastavins, Paco Esteve (PAR), no se pronunció sobre el regreso a la ley de 2009 y la derogación de la que sigue en vigor, pero sí señaló que “después de dos leyes y pasados ocho años, seguimos igual que al principio, cuando lo que hay que hacer es aplicar el sentido común y lo que dice el Estatuto de Aragón, que es claro al respecto”. Para Esteve, “los niños de nuestro territorio tienen que tener el derecho de aprender a escribir su lengua”, si bien se mostró contrario a que sea obligatorio. Pero recordó que “si vamos a las escuelas del Matarraña y analizamos el número de niños que están matriculados en catalán nos daremos cuenta de que los que eligen esa asignatura son la mayoría, por lo que hacerlo obligatorio es innecesario”.

Respecto a quienes alertan de que enseñar la lengua troncal pondrá en riesgo la variedadautóctona, Esteve señaló que “enseñar la lengua común es compatible con las variedades de cada pueblo y con mantener el léxico de cada localidad, que se puede enseñar a los niños igual”. Según su opinión, “es más fácil de lo que algunos quieren hacer ver”.

Otro alcalde del PAR, José Miguel Timoneda, de Valdeltormo, consideró “una tontería hacer ley tras ley para regular la lengua”, ya que “nunca ha habido problemas”.

En cuanto al PP, el presidente del grupo comarcal en la Comarca del Matarraña y alcalde de Beceite, Juan Enrique Celma, recalcó que sobre esta cuestión “hay diferentes sensibilidades” en su partido en esta comarca. “Hay personas con criterios distintos y el grupo no ha tomado posición”, subrayó. Sí lo hizo a título personal y como alcalde de Beceite: “hablamos catalán y esa es la raíz de nuestra lengua”, afirmó. Celma lamentó que el debate “ha derivado en una cuestión política más que práctica”.

Asociaciones

También hubo reacciones para todos los gustos desde diferentes organizaciones sociales y educativas. A favor de la derogación de la actual ley y de regresar a la de 2009 (aprobada durante el mandato del socialista Marcelino Iglesias) se posicionó la Asociación de Madres y Padres Clarió. “Lo importante es que recuperemos el nombre de nuestra lengua”, declaró Pepa Nogués, una de sus portavoces. “La recuperación del nombre académico -perdido con la ley anterior, que denominaba al catalán como “Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental”, evitará problemas normativos que teníamos con la ley aprobada en 2013″, dijo, al tiempo que subrayó el “carácter simbólico” del anuncio del presidente del Gobierno de Aragón. En su opinión, Lambán “muestra un interés por dotar de dignidad al resto de lenguas habladas en Aragón”, además de que “es un gesto que si se cumple y se traduce a la realidad implicará el cumplimiento del mandato de la Constitución española en materia lingüística, pues esta deriva la responsabilidad de la protección y enseñanza de las lenguas propias en las Comunidades Autónomas”, añadió Nogués.

En contra se manifestó la plataforma No Hablamos Catalán, desde donde se tildó al presidente aragonés de “completo catalanista y velador de los intereses del nacionalismo catalán”. La organizción tilda la Ley de Lenguas de 2009 como una norma “cargada de imposiciones”.

La ley de 2009 cuesta 40 millones, dice el PP, y el PSOE le tilda de “demagogo”

El Partido Popular (PP) calculó que derogar la actual Ley de Lenguas de Aragón de 2013 para recuperar la legislación aprobada en 2009 costará “40 millones de euros, contando con los traductores que se necesitarían en instituciones y centros públicos, el gasto que se llevaría a cabo en centros educativos, así como los cambios en topónimos, en el Boletín Oficial de Aragón y en carteles de carreteras y calles, entre otros”, según la portavoz de Educación del grupo parlamentario del PP en las Cortes de Aragón, María José Ferrando, quien dijo sentirse sorprendida ante el anuncio del presidente aragonés de derogar el texto que permanece en vigor.

Según Ferrando, de los 1,3 millones de aragoneses, el 95% “tienen como lengua materna el castellano, y unos 45.000 utilizan las variedades dialectales de la zona oriental. De estos, dijo, “el 75% rechazan la cooficialidad con el catalán”.

Según el PP, Lambán intenta “satisfacer” a CHA derogando una ley que “preocupa muy poco a la población”.

Las reacciones del PP ante el anuncio del presidente aragonés fueron contestadas por el portavoz del grupo socialista en las Cortes de Aragón, Javier Sada, quien tildó a los populares de “demagogos” por cuantificar el coste de los cambios y les acusó de haber creado un problema donde no había cuando derogaron la ley de 2009 para elaborar la suya. Sada dijo que el PSOE “volverá a hacer una ley de derechos, no de prohibiciones ni de obligaciones”, señaló que “ni se quiere prohibir que los que quieren hablar catalán en una zona donde se habla lo hagan ni obligar a que donde no se hable se hable”. Al mismo tiempo, señaló que “hablar de cooficialidad por parte del PP es mentir” ya que “el único idioma oficial en la comunidad autónoma es el castellano”.

El PAR alarma de la “fractura social” que se puede crear

La portavoz adjunta del Partido Aragonés (PAR) en las Cortes y portavoz en la Comisión de Educación, María Herrero, mostró su preocupación por la inminente derogaciónde la Ley de lenguas de Aragón, puesto que hacerlo “puede  acabar provocando una indeseable fractura social” al ser una materia “tan sensible” en la sociedad, según dijo. Según Herrero, la ley en vigor actual (aprobada por PP y PAR en la anterior legislatura)” además del castellano, reconoce como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental, de forma que lo que hace es poner en valor lo propio, una de nuestras señas de identidad más importantes: nuestra pluralidad lingüística”, añadió

La portavoz de Educación de las Cortes de Aragón también lamentó que en la cuenta oficial de la red social Twitter del Gobierno de Aragón se utilice el término “LAPAO” -acrónimo de Ley Aragonesa Propia del Aragón Oriental que el Ejecutivo anterior rechazó porque ridiculizaba esta denominación. Según Herrero, el hecho de aceptar el uso de este acrónimo es “despreciativo, pancatalanista y no está en la ley que se aprobó”.

C”s: “preferimos instaurar antes el inglés que el catalán”

También desde Ciudadanos se criticó la derogación de la actual ley. Su diputado por Teruel, Ramiro Domínguez, llegó a enumerar hasta “24 variedades del catalán” en el Bajo Aragón hasta el punto que “los vecinmos de La Codoñera no se entienden con los de Beceite”. Domínguez se mostró partidario de que el catalán se mantenga “como hasta ahora, dentro de una tradición oral”,esto es, en casa. El diputado de Ciudadanos añadió que “para que se aprenda el catalán en estas zonas, donde ya lo conocen, preferimos instaurar el inglés”. A su juicio, “no hay que imponer el catalán, aunque si alguien quiere estudiarlo que lo haga”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja