El diumenge 12 de juliol va tenir lloc la Junta d’ASCUMA a la seu social de Calaceit. Entre el temes tractats destaquem: la recerca de una major implicació dels jovents en l’associació, les activitats del mig any passat i les previstes per als pròxims mesos, la Trobada Cultural d’aquest any i la situació financera de l’associació, entre altres. A dos quarts de tres finalitzà la reunió.

 

L’Espai Àgora Sabadell, al Centre Cívic de Sant Oleguer, el 9 de juliol, va acollir una lectura de poemes de Desideri Lombarte organitzada per Òmnium. Entitat que el 2012 ja va dedicar unes jornades al Matarranya i al poeta franjolí. Es va iniciar la convocatòria amb un interessant vídeo que presentà la nostra comarca i l’escriptor. Després continuà amb la lectura dels textos seleccionats per al recital. Una presentadora ens argumentava els diferents blocs en què havien dividit l’estensa producció poètica de Desideri. El primer feia referència a “la pàtria, els pena-rogins i la llengua” a càrrec de Manel Aljama i Miquel Ribera, “la terra i la natura” per Cèlia Nolla, “l’amor s’hi posa” amb poemes seleccionats del volum Cartes a la molinera per l’activista matarranyenc Josep Boltaina, “la paraula en el vent” a càrrec de Jordi Condal i “el retorn a la terra” per Josep Giner. Acabà l’emotiu recital amb un poema de Miquel Ribera. Una cinquantena de persones vam acompanyar els rapsodes que vam gaudir dels textos i de la recreació uns poemes que continuen ben vius malgrat el pas del temps, en un espai municipal molt acollidor.

Carles Sancho

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de juliol del 2015)

Conèixer el que pensen els ciutadans mitjançant les urnes sempre és adequat, encara que la seua utilitat no sembli prou urgent o necessària. La democràcia real no es justifica només votant cada quatre o cinc anys, això només és una pantomima de la democràcia participativa. El passat diumenge els grecs van votar en referèndum la pregunta proposada per Tsipras que va resultar guanyadora, s’entén el “no”, malgrat tenir la Troica en contra i la majoria dels governs de la UE. Amb el “no” guanyador no s’arreglarà el gravíssim problema del deute públic de Grècia, ni la pobresa, ni el frau, ni els desequilibris financers en general —de cap manera tampoc ho hagués arreglat el “si”—, però ara el Sr. Tsipras compta amb un ventall més obert de possibilitats i amb més poder per portar a terme altres mesures que seran diferents de les que s’havien aplicat en el passat. Ara per ara a ningú l’interessa que Grècia se’n surti de l’euro encara que el pes econòmic d’aquest país sigui relativament petit amb relació a tota la UE. S’ha d’imposar el realisme per ambdues parts i deixar de banda les pors i les amenaces. He fet referència al realisme i no és cosa banal, Grècia mai podrà pagar la gran part del deute al BCN, ni la del FMI, ni la dels altres creditors. Cal una gran quitança. Podrà pagar Portugal, Espanya, Itàlia i altres països? Penso que tampoc. El gran problema de Grècia és econòmic, tot i que les solucions han de contemplar el prestigi de la UE, la situació geoestratègica de Grècia i un munt d’aspectes polítics, dins i fora de la península hel·lènica. Amb això de preguntar als ciutadans, per si de cas, jo no me’n refio dels que diuen, com ha fet el Sr. Rajoy, que les decisions importants del govern no s’han de preguntar al poble, perquè la responsabilitat és del govern. La ministra de Justícia, Sra Tejerina, aprofitant el referèndum de Grècia,va dir que les urnes son perilloses. Ho pensava de debò, o va ser un lapsus linguae? Si algun cop es va acceptar que “els referèndums el carrega el diable”, avui el gruix dels ciutadans crec que no pensa el mateix.

José Miguel Gràcia