Origen: Marató d’emocions entre Ràdio Nikosia i Crisàlida a Camporrells (crònica) | Mas de Bringuè
Ràdio Nikòsia emet una programació de 12 hores a la seu de Crisàlida
Damunt d’un espaiós escenari, la gent de ràdio Nikòsia (Barcelona) amb els múltiples protagonistes invitats, (escriptors, crítics culturals, cineastes, locutors i tertulians d’aquesta mítica ràdio que serveix de portaveu dels problemes i il•lusions de les persones amb malalties mentals; artistes plàstics i de dansa ….). I en front, sota una minsa carpa de plàstic que contenia am prou feina un sol infatigable temperat per una brisa salvadora, seia un públic somrient, agraït i solidari.
El passat dissabte 20 de juny, es desenvolupava al descampat en front de la pastisseria de la Fundació Crisàlida de Camporrells, les 12 hores de televisió i ràdio organitzades per a aquesta entitat i Ràdio Nikòsia. Un empeny més del somiatruites realista i rebel Jacinto Marquès i de la seua troupe de Crisàlida, una gran família, sense l’ajut de la qual aquests magnes esdeveniments no serien mai possibles.
La jornada s’inaugurà amb la participació dels escriptors lliterans Josep Anton Chauvell i José Antonio Adell debatent sobre el tema “Gunter Gras, Eduardo Galeano: la literatura per a pujar i baixar a l’infern”
A continuació tingué lloc la primera tertúlia entre la gent de Ràdio Nikòsia, d’on sorgiren reflexions tant suggerents i estremidores com: “Qui rebutja als medicats no sap que en un moment donat de la seua vida ell en pot ser un”. O: L’origen de la meua malaltia va ser que no vaig saber o voler acceptar el meu sofriment”. O: “Aprendre a gestionar el sofriment és el camí per a sortir del túnel”. I els agraïments i lloances al projecte alliberador de Ràdio Nikòsia. “A través d’ell vaig descobrir en mi una persona creativa”. I una conclusió: “Els nikosians volem deixar clar una cosa: “Totes les persones som iguals i diferents a les demés.”
Després d’una entrevista que el director de la revista “Som Llitera”, Paco Aznar, va fer al cineasta i director de la Mostra de Cinema Iberoamericà de Lleida, on van parlar dels 21 anys de trajectòria d’aquest interessant Festival, es projectà un documental, “Els oblidats dels oblidats” on es feia palès les difícils i precàries situacions sanitàries dels malalts a països africans com Nigèria, Benin, Costa d’Ivori, etc.
Ja a la tarda, amb el solet caient amb més benevolència i suavitat, es presentà el projecte
“Equaid”, a càrrec de Juti Gusi, el seu promotor, una xerrada sobre “Autoestima y autocuració ” amb Gemma Solé i Dolors Zapata
L’entusiasta equip d’animació psicosocial format per Laia Jover, Florence Tessier i Cristina Conesa, junt amb membres de Crisàlida, van donar una esplèndida sessió pràctica d’ “Art Teràpia”.
I així van anant desfilant les tertúlies, els projectes, les il•lusions, els somnis, fins que va arribar, a la vora de les 11 de la nit, l’actuació de les dansaires d’ascendència balcànica Constanza Brncic y Lana Kovacevic.
Com deia el gerent de Crisàlida, Jacinto marquès,”la veu, potser és un dels trets més humans i la paraula, el seu vehicle per excel•lència, ha estat l’autèntica protagonista d’aquesta experiència, on hem pretès descobrir per a reflexionar; reflexionar per a compartir; compartir per a renovar; renovar per a descobrir”
