Tristan da Cunha | L’ esmolet

Tinc una enciclopèdia que m’estimo molt. Es diu Pueblos de la tierra, de l’inefable editorial Salvat. L’edició en castellà és del 1981, però l’obra original Peoples of the world (Tom Stacey Ltd.) és del 1971. Vaig comprar-la de segona mà al mercat de Sant Antoni. A les guardes del primer volum (África tropical – África meridional) encara hi ha escrit en llapis i lletra de botiguer “10 Tomos 43.000 / 20.000” (pessetes), tot i que em sona que vaig endur-me-la per molt menys de 120 euros. Me l’estimo perquè m’ha fet (i em fa) somniar molt. El color de les fotos (les que no són en blanc i negre) té aquell “emborratxament” tant típic de l’època, i els textos, de diversos autors, tenen una voluntat divulgadora molt estimulant.

Els meus articles preferits són els que parlen d’indrets ben remots, com la Terra del Foc i les illes perdudes de l’Atlàntic. Com Tristan da Cunha. Imagineu com ha de ser la vida d’un grapat de persones (menys de 300), en una illa de 98 km2, a 2.000 km del lloc habitat més proper —la també remota illa de Santa Helena—, i a 2.400 km del continent africà. Segons l’enciclopèdia, tenen una societat “igualitària i anarquista”, i més endavant aclareix “però anarquisme no significa mai desordre o menyspreu de les lleis; […] en tota la seua història no ha conegut ni tan sols una baralla”. Un paradís, ve-t’ho aquí.

Fa poc vaig “googlejar” per esbrinar-ne coses més actualitzades. Les fotos eren precioses, però no tenien aquest aspecte inquietant, remot, de les de la meua estimada Pueblos de la tierra. Potser per això m’agraden tant els llibres i, en canvi, els viatges sovint m’han decebut. No hi ha paisatge més estimulant que el que dibuixem dins la nostra imaginació.

*Pàgina oficial de l’illa

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 22, juny 2015

VilaWeb.cat

Els tres primers dirigents del PP i presidents de govern que han caigut després dels resultats electorals del 24 de maig són precisaments els tres que han estat més bel·ligerants amb la llengua: José Ramón Bauzá a les Illes, Alberto Fabra al País Valencià i Luisa Fernanda Rudi a l’Aragó. Cap d’ells continuarà governant ni encapçalant el partit. Avui ens volem fixar en la Franja de Ponent i en com els resultats de les eleccions als municipis i al parlament aragonès poden ser una porta al canvi de model lingüístic, dos anys després de la polèmica llei que nega el nom a les llengües catalana i aragonesa.

Els resultats a l’Aragó fan pensar en un previsible nou govern tripartit, conformat per PSOE (18) Podem (14) i Chunta Aragonesista (2). Junts sumen els 34 escons en què se situa la majoria absoluta i als quals no arriba la suma de PP, Ciutadans i PAR. Què faran PSOE, Podem i CHA per la llengua?

Què diuen els partits sobre el català?

La CHA són els únics que defensen l’oficialitat del català i de l’aragonès, però amb dos escons el seu pes serà força limitat al nou govern. Segons que portaven al programa electoral, els nacionalistes aragonesos tenen intenció de suspendre la llei de llengües del 2013 i aprovar-ne una de nova que porti cap a la cooficialitat i la normalització de l’ús de l’aragonès i el català. A més, també volen que es constitueixin les Acadèmies de l’aragonès i del català i que s’apliquin mecanismes de promoció de l’ús social de les llengües pròpies de l’Aragó.

El PSOE és el més ambigu. En el seu programa no diu res de la llei que converteix el català en LAPAO i l’aragonès en LAPAPIP i es limita a dir que els centres educatius situats en zones d0ús predominant de les llengües pròpies oferiran l’ensenyament en aquestes llengües.

Al costat del PSOE, i amb tan sols quatre escons menys, Podem entraria al govern defensant una ‘quasioficialitat’ de les llengües pròpies i apostant per la derogació de la llei de llengües. D’acord amb el programa electoral dels de Pablo Echenique, volen anar cap a la plena normalització a partir d’un acord social i polític i redactar una nova llei de llengües en què es reconeguin la denominació i la unitat lingüística de les llengües pròpies. També volen obrir un procés ciutadà per a establir la cooficialitat de les llengües en les seves zones d’ús.

De fet, el partit més clar sobre la situació de la llengua és Esquerra Unida, que ha aconseguit tan sols un diputat i que no queda clar si entrarà al govern o no. Són els qui defensen que les llengües pròpies gaudeixin del rang de cooficials i tinguin garantida la presència en els mitjans de comunicació públics.

Més enllà de la llei, què?

Vista aquesta radiografia, sembla força probable que el nou govern aragonès acabi derogant la polèmica llei de llengües. És això suficient? El sociòleg del Matarranya Natxo Sorolla diu a VilaWeb que tombar la llei i tornar a obrir un debat parlamentari propiciarà que es continuï confictivitzant la qüestió de la llengua: ‘Moltes de les coses que calen són de base, no necessiten cap llei ni oficialitat sinó actuacions concretes i de mínims, algunes tan senzilles com facilitar la incorporació del català a l’institut. Canviant la llei o posant un supletori allà on diu ‘LAPAO’ i ‘LAPAPIP’ no n’hi haurà prou. Allà on cal treballar és en una altra banda, és en l’ensenyament i la incorporació de la llengua com a part important del currículum educatiu.’

Justament aquesta setmana una trentena de pares i mares de l’IES Matarranya de Vall-de-roures han sortit al carrer per exigir que es garanteixi l’ensenyament del català als alumnes d’ESO. Molts governs municipals de la Franja de Ponent també han canviat de color i passaran a ser governats per l’esquerra. Això pot propiciar una atenció més especial per la llengua, si bé Sorolla diu que a nivell municipal el català està més normalitzat i els partits no n’han fet cap bandera. Per això considera: ‘El més important és que es prenguin decisions sobre ensenyament, perquè els resultats sociolingüístics apunten a canvis greus en la població més jove; els canvis han de vindre del govern aragonès.’

Més enllà de la derogació de la llei de llengües de Luisa Fernanda Rudi, sembla clar que caldrà que el nou govern aragonès tingui la voluntat de fer valer, promoure i protegir les llengües pròpies. ‘Més que lleis, calen polítiques efectives. Per moltes lleis que es desenvolupen, si això després no té una conseqüència a nivell educatiu ens quedem com sempre. Això no resoldrà el gran problema que tenim sobre l’inici de la substitució lingüística. Per tant, serà a partir de la voluntat política que s’aconseguirà’.

La Fira Litterarum proposa espectacles escènics inspirats en obres clàssiques i contemporànies escrites en català. Ovidi Montllor, Joan Vinyoli, Maria-Mercè Marçal i Jesús Moncada seran alguns dels protagonistes d’aquesta vuitena edició.
Vídeo: Videotuit Litterarum: la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre.

Origen: Videotuit Litterarum: la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre

Origen: Cuenta atrás en Monroyo para la Matarraña-Aragón Ultramarathon.

Nueva temporada de Rutas y rincones con encanto donde La Comarca TeVe recorre los pueblos del Bajo Aragón histórico. Hoy visitamos Fuentespalda en la Comarca del Matarraña donde su alcaldesa, Carmen Agut nos recibe y tras recorrer sus lugares más emblemáticos conocemos la panadería Albesa, Fonda Aparicio y Turismo Matarraña. Una ruta que no te puedes perder. Visita Fuentespalda.

Origen: Fuentespalda

Origen: El Matarraña sacará a concurso la Estación de Cretas a coste 0

La Escuela de Idiomas, pionera en ofrecer nivel especializado de catalán

Origen: Psst… I’ve found Spain’s Tuscany | The Sunday Times

Psst… I’ve found Spain’s Tuscany

Who wants to do nothing in the middle of nowhere? That’s what the locals asked Jemma Markham when she and her late husband, Piers, opened the Torre del Visco hotel in the Spanish region of Matarraña, in Aragon, in 1995. “They thought we were bloody mad,” she says.

Twenty years later, with the rooms full, the Markhams’ sanity has been proven. Yet foreign visitors remain mostly absent from Matarraña: little more than a thousand came in 2014. That despite a dreamy blend of rivers, vineyards, olive plantations and pine-forested peaks that has earned it the nickname of Spain’s Tuscany.

Why such a secret? It’s because Matarraña appears, initially, damned pesky to access, with mountains all around and no railways or autopistas. Spaniards themselves have barely heard of the place. Yet Barcelona is only three hours away. In September, Ryanair will make things slightly easier when it launches a new flight to Castellon airport from Stansted and Bristol.

The village of Valderrobres (Alamy) So, the middle of nowhere, more or less. But do nothing? That’s only one option. Within half an hour of gulping down a welcome cerveza at Torre del Visco (doubles from £140; torredelvisco.com), I’m standing behind El Salt waterfall, being splashed by its invigorating spray.

The next morning, I trek El Parrizal, a five-hour trail through Els Ports, the blocky mountains that may have inspired Picasso’s first experiments with cubism. El Parrizal is a work of art itself: rapids are interspersed with pools of green water in which snakes swim. Walnut trees teeter on sheer slopes, golden eagles launch themselves from crags.

I borrow a bike from the hotel and follow Jemma’s directions to Tastavins pools. Leaving my cycle beside a clump of purple lilies, I pad down to a gentle, pebbly basin, secluded and deep enough for diving. The water’s cool, but I dry off on great river-smoothed rocks, wafts of wild rosemary tickling my nose.

A similarly olfactory dinner follows: fragrant fish and sucking pig, served with vegetables from Torre del Visco’s farm. Even better are the breakfasts: homemade lemon curd, cheese plates and cured Aragonese hams, which I devour at the kitchen’s communal wooden table.

Take the El Parrizal trail through Els Ports I don’t linger too long, as today I’m headed 30 minutes south, to the remoter-still Mas de la Serra, another luxury residence, with the sort of views one might anticipate of a medieval former watchtower (doubles from £120, B&B, masdelaserra.com).

From here, I set out to explore Matarraña’s caramel-coloured towns. A huge-ceilinged gothic church crowns Valderrobres, where colourful posters advertise imminent fiestas. Further north, hilltop Calaceite is straight out of a Tuscan textbook: lanes, lanterns and sleepy squares dominated by a baroque bell tower.

Rock art, the Mas de Buñol vulture sanctuary and La Via Verde, a railway turned cycle path, offer further distraction. Mas de la Serra’s willing butler, Luis, offers trips to them all, plus fossil-hunting for kids, rock-climbing, wine tours and horse riding through almond groves.

Those same almond groves make my trip’s standout meal possible: a slightly sweet almond-and-truffle soup in Mas de la Serra’s restaurant. The chef here hails from Peru, hence the pre-meal pisco sours and her lamb stew’s subtle coriander kick. A much greater shock comes when, from a patio, I see ibex balancing on top of more spindly almond trees.

Quietly brilliant: poppies in Matarraña Later, on a balcony at the hotel, I toast Matarraña over glasses of Scottish single malt. (The hotel’s founder is Alasdair Grant, of the distillery family.) As the peaty nightcap slips down, I succumb to the silence and let myself be hypnotised by the stars above.

Here I am, after all, in the middle of nowhere, doing nothing.

Richard Mellor was a guest of Torre del Visco, Mas de la Serra and British Airways, which has returns from Heathrow or Gatwick to Barcelona from £68pp (ba.com)

Moviment Franjolí per la Llengua: Les famílies de l’IES Matarranya exigeixen l’ensenyament de català pel curs vinent

Aquest migdia una trentena de persones convocades per l’Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català _CLARIÓ s’han mobilitzat a les portes de l’IES Matarranya de Vall-de-roures per reclamar l’ensenyament de l’assignatura de català pel curs vinent i l’aprenentage dels xiquets i xiquetes de la seva llengua pròpia i de la comarca del Matarranya.

A les portes de l’institut s’ha llegit el següent manifest:

Senyor director, senyores i senyors professors, alumnes de l’institut Matarranya:

Aquí tenim un sac amb algunes de les paraules més boniques que mos han ensenyat los nostres pares i els nostres iaios. Paraules precioses com garvinada, arabogues, calamarsades, plugim, borrimet, aiguaneu, matacabra, aigualera o rosada…i d’altres no tan “majes” com desentès, panxampla, embustero, merdós o cagadubtes. L’escola i l’institut és el lloc on enviem els nostres fills perquè els prepareu per la vida, per a què els ensenyeu, entre d’altres coses, quina és la seua història i la seua llengua. Natres to’ls hem confiat i vatres els hau d’educar amb tant d’amor i respecte com ho faríem natros, si l’administració mos dixara. Per això tos donem este sac de paraules boniques: per a què les tragueu del sac de l’oblit, per a què les ventileu i les ensenyeu als vostres alumnes, per a què sàpiguen qui són, on viuen i quins professors més majos que tenen a l’institut.Cuideu-les i ensenyeu-les. No han naixcut per a ser oblidades sinó per a ser dites i ben dites.

Visca el Matarranya!!!

Visca el nostre institut!!!

Notícia de Vilaweb

Vídeo del TN comarques de TV3 on ix la notícia (del min 05:42 al 07:25)

Manifest dels alumnes de l’IES Matarranya

Clarió se manifiesta en el IES Matarraña en defensa del catalán

«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre es va presentar el dia 26 de maig, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte en què van intervenir Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat; Joandomènec Ros, president de l’IC; Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.

El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població de prop de cinquanta mil habitants.El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009, i la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

El llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics es presenta a l’IEC

 

 

Origen: Artistes catalans en el salvament del patrimoni artístic de l’Aragó | albert mercadé

Clarió convoque una ‘concentració simpàtica’ pel futur de l’ensenyament de català al IES Matarranya | Comarques Nord

Clarió convoque una ‘concentració simpàtica’ pel futur de l’ensenyament de català al IES Matarranya

L’associació de mares i pares pel català Clarió ha convocat per al pròxim dimecres una concentració simpàtica pel futur de l’ensenyament de l’assignatura de català al IES Matarranya. Així ho ha anunciat l’associació, integrada per diferents mares i pares dels municipis del Matarranya, que ha cridat als diferents veïns del territori amb sensibilitat per la seua llengua a participar-hi. Clarió ha convocat esta mobilització per a reclamar una solució digna per l’ensenyament del català al centre, i durant l’acte entregarà un sac de paraules boniques a l’equip directiu de l’institut. Serà a les 13.30 hores, quan es fa l’última hora de classe.

En declaracions a Ràdio Matarranya, Pepa Nogués va concretar que “volem fer visible l’aprenentatge de la llengua del territori i que no acabem el curs sense tindre una solució bona per als estudiants”. Iniciativa oberta a tota la comarca. “Serà una concentració on volem que hi haja representació de pares, associacions culturals, polítics i sobretot dels estudiants. Al director del IES Matarranya li entregarem un sac de paraules boniques que hem anat recopilant per tots els pobles, simbolitzant que eixa és la nostra llengua, el nostre patrimoni, la nostra cultura. Que ens ho cuiden i que l’ensenyament de la llengua es segueixo difonent dins de les aules”.

Pel que fa a la formació de català dins de les aules, Nogués va recordar que el dimarts previ a Comicis Municipals van tindre una trobada amb l’inspector de zona, qui els va garantir que hi havia 3 solucions possibles per al català al centre. “La primera solució és fer català per la tarde, en detriment de l’alumnat, i no ho podem fer. La segona solució és fer una setena hora de matí que és molt complicat per motius geogràfics. La tercera solució es fer-ho dins del nou currículum”. Després de parlar amb professors i pares, inspecció donaria autorització per impartir l’assignatura “en la franja horària de lenguas propias de Aragón”. Fins aquí, tot bé.

. Una solució abans de final de curs

Tot pareixia resolt. Però no. A la setmana següent, “inspecció va dir que firmaria, però que abans ho ha de demanar direcció. Parlem en direcció i ens va dir que firmarà, però prèviament els ha de donar autorització inspecció. Ha passat la setmana. Tots ens diuen que tenen bona voluntat, que el problema es resoldrà. Però ens fa por que acabe el curs sense cap solució”. Nogués va recordar que “enguany tenim els xiquets de 1er de ESO que no han pogut fer l’assignatura de català com s’havien matriculat perquè amb el curs començat els van obligar a canviar, fent una hora de català i una hora de francès”. Una solució “salomònica que volia acontentar tots, però que ha perjudicat els alumnes”.

D’aquí esta concentració simpàtica, amb la qual “volem desencallar el tema i que entre tots el puguem solucionar”. Pel que fa a l’ensenyament de català a secundària amb la LOMCE, només el IES Matarranya no ho té resolt. Nogués va apuntar que “cada u ha buscat la millor solució. Cadascú impartirà l’assignatura de forma diferent”. Però el IES Matarranya no té desenvolupat projecte lingüístic, que “no entenem perquè aquí no ha estat possible”. En este context, Nogués va recalcar que “això no és un problema que té el Govern d’Aragó amb el català, sinó que a Vall-de-roures no hem trobat una solució”. Però no s’ha pogut o no s’ha volgut? Des de Clarió diuen que “no ho sabem”

La DGA ofertará el nivel C1 de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz | Noticias de educación en Heraldo.es

Idiomas

La DGA ofertará el nivel C1 de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz

La alta demanda para estudiar en Cataluña ha conseguido que se den clases de un nivel superior.

Escuela Oficial de Idiomas J. Blasco

El departamento de Educación, Cultura y Deporte comenzó hace dos años a ofertar enseñanzas para conseguir el título de C1 (siguiente paso después del B2) en las Escuelas Oficiales de Idiomas (EOI) de Aragón. Esta experiencia, que se inició en el curso 2013-2014 como “prueba” en cinco escuelas, se ha implantado con fuerza en casi todos los centros aragoneses. Ejemplo de ello es que ya no solo se imparten clases de este nivel de inglés, francés y alemán -lenguas con mayor demanda-, sino que este año han decidido ofertar el título de C1 de catalán.

Desde este curso académico el nivel de C1 de catalán se impartirá en la EOI de de Alcañíz. De este modo, según señalan desde la DGA, se pretende cubrir las necesidades de los estudiantes aragoneses que cada año deciden matricularse en este idioma. De hecho, en el último curso había unos 300 alumnos apuntados.

Esta decisión se toma en una de las EOI con mayores conexiones laborales y académicas con Cataluña. Según destaca Javier García, responsable de Educación de CSIF-Aragón, “cada vez es más común buscar ofertas laborales en Cataluña, en las cuales te suelen pedir conocimientos de catalán”. De hecho, si se mira en internet no es extraño encontrar trabajos en los que se exija un C1 o un B2 de este idioma, aunque también existen otros en los que solo se requiere tener un conocimiento básico.

Además, desde que en 2014 la Generalitat de Cataluña reguló la clasificación por niveles del catalán igualándola a otras lenguas como el inglés o el francés, se puede ver cómo en las oposiciones se remarca cuál es el nivel requerido. Por ejemplo, para ser bombero en Barcelona es necesario tener un B2. “Con la falta de oposiciones que hay en estos momentos muchos deciden presentarse en varias comunidades, por lo tanto, es normal que se incremente la demanda de este idioma para tener más opciones”, recalca.

El estudio en universidades de Cataluña es otra de las razones por las que los aragoneses deciden aprender catalán. En estos momentos no suele ser obligatorio tener un conocimiento determinado de esta lengua, aunque la mayoría de las clases se imparten en catalán. Sin embargo, esta situación puede cambiar. Con la aplicación de la LOMCE, la Generalitat se han planteado que los futuros alumnos de Magisterio tengan que obtener como mínimo un 4 en el examen de esta lengua.

Apuesta por mejorar los conocimientos lingüísticos

Las grandes novedades de este año se centran en la oportunidad de obtener el título de C1 de catalán en Alcañiz y de alemán en la EOI de Teruel. Esto ha provocado que el número de plazas dedicadas al nivel C1 haya vuelto a ascender, aunque en menor medida de lo que lo hicieron el año anterior, cuando se duplicaron. Según los datos facilitados por el departamento de Educación, Cultura y Deporte, el próximo año habrá 660 plazas de esta categoría.

El resto de las EOI que permiten estudiar hasta el nivel más avanzado mantienen la oferta del año anterior. Tanto la número 1 de Zaragoza como la de Huesca continúan dando clases avanzadas de alemán, francés e inglés. La Lázaro Carreter en Zaragoza y la de Utebo imparten cursos de francés e inglés, mientras que en Calatayud solo se dan clases de C1 del idioma ‘rey’: el inglés.

La prescripción, en septiembre

Los alumnos que deseen estudiar este curso en Alcañiz tendrán que preinscribirse como estudiantes de nuevo ingreso entre el 1 y el 11 de septiembre y deberán haber obtenido el B2 en una de las EOI en las que se imparte. Esta dinámica también la deberán seguir aquellos que quieran cursar el nivel C1 del resto de idiomas.

Origen: Villanueva de Sijena, el pueblo de Huesca que ha puesto en jaque al Gobierno de Mas – ABC.es