Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Publicado el saurópodo de Peñarroya de Tastavins: Tastavinsaurus sanzi

La paleontología española está de enhorabuena, ya que ha sido publicado un nuevo dinosaurio saurópodo, el más completo de España hasta la fecha (y el más completo de todo el Cretácico inferior de Europa): Tastavinsaurus sanzi.

El nombre, que hace referencia al Río Tastavins, que atraviesa la localidad turolense donde se encontró y al paleontólogo José Luis Sanz, no deja de ser curioso, ya que tastavins significa catador de vinos en catalan, por lo que el género tastavins significa literalmente “reptil catador de vinos”.

Todo comienza hace más de 10 años José Ignacio Canudo y Gloria Cuenca, coordinadores del Grupo Aragosaurus ubicado en el Área de Paleontología de la Universidad de Zaragoza comenzaron los trabajos de excavación en el yacimiento de Arsis, en Peñarroya de Tastavins, después de que los hermanos Ortiz, pusiesen en alerta al Gobierno de Aragón (quien financió los trabajos de excavación y preparación con la colaboración del Ayuntaniento de Peñarroya de Tastavins y de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel ).

La preparación del material, en la que además de Aragosaurus participó el Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza y la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel se llevó a cabo durante dos largos años que se trabajo durante más de 4.000 horas sobre casi toda la zona posterior de un precioso saurópodo. Los trabajos de investigación comenzaron a continuación y dieron lugar a la Tesis Doctoral de Rafael Royo Torres, actualmente paleontólogo de la Fundación conjunto paleontológico de Teruel, y por supuesto al trabajo al que ahora nos referimos publicado en la prestigiosa revista Journal of Vertebrate Paleontology.

El hecho es suficientemente relevante para la paleontología aragonesa y española como para felicitar calurosamente a los paleontólogos autores de la investigación y a todos los implicados, pero desde aquí aun lo hacemos con más enfasis por el especial cariño que tenemos a Tastavinsaurus, ya que los fundadores de Paleoymás tuvimos la suerte de participar en todo el proceso de prepàración del material (incluso podriamos asegurar que este trabajo fue el germen de Paleoymas)

MUCHAS, MUCHAS FELICIDADES (además les hemos felicitado en su blog, unete)

(la reconstrucción en vida de Tastavinsaurus realizada por el paleoartista argentino Gustavo Encina es cortesía de Aragosaurus)

Incluimos a continuación la nota de prensa difundida por el Grupo Aragosaurus:
Investigadores del Grupo Aragosaurus de la Universidad de Zaragoza (José Ignacio Canudo y Gloria Cuenca) y de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis (Rafael Royo Torres) acaban de describir un nuevo dinosaurio Tastavinsaurus sanzi del grupo de los saurópodos proveniente del Cretácico Inferior (hace unos 110 millones de años) de Peñarroya de Tastavins (Teruel, España). El trabajo se ha publicado en la prestigiosa revista norteamericana Journal of Vertebrate Paleontology. Número 18, volumen 3.

Nombre: El nombre Tastavinsaurus proviene del río Tastavins (catador de vinos en catalán) y sanzi dedicado al prestigioso paleontólogo español José Luis Sanz.
Lugar del descubrimiento: Yacimiento Arsis. Peñarroya de Tastavins, Teruel, España.Material recuperado: Se trataba de un único ejemplar, del que se ha conservado toda la parte posterior del esqueleto desde la antepenúltima vértebra de la espalda. Le faltan las últimas vértebras de la cola (caudales).
Características: Es un dinosaurio cuadrúpedo, con cuellos y cola muy alargado y de hábitos fitófagos. Se ha calculado que tendría unos 17 metros de longitud y un peso que podría oscilar entre 15 y 20 toneladasImportancia de Tastavinsaurus: Su excepcional conservación permite reconocer los detalles de su esqueleto, permitiendo definir un nuevo género y especie. Es el ejemplar de dinosaurio saurópodo más completo descrito en el Cretácico Inferior de Europa, y el más completo de España.
Historia del descubrimiento y de la excavación: Los primeros restos fósiles fueron descubiertos por los hermanos Pedro y Andrés Ortiz, dos aficionados a la paleontología de la localidad cercana de Fuentespalda. Ante la importancia del descubrimiento, dieron cuenta a la Dirección General de Patrimonio de la DGA en 1996. Ese mismo año la Dirección General nombró directores de la excavación a José Ignacio Canudo y Gloria Cuenca Bescós del Grupo Aragosaurus. Esta excavación ser realizó entre diciembre de 1996 y enero de 1997. Subvencionada por el Ayuntamiento y cajas locales de Peñarroya de Tastavins. Llegaron a participar 30 personas entre investigadores de la Universidad de Zaragoza, Universidad de Bilbao y colaboradores del APA y de la misma localidad de Peñarroya de Tastavins. Fue necesario el uso de retroexcavadora para poder llegar al nivel fosilífero. Conforme la excavación avanzaba las inclemencias del tiempo aumentaron, ya que coincidió con una tormenta de nieve. Los huesos se extrajeron con una gran protección de escayola y se trasladaron a un laboratorio preparado en la misma localidad. Los fósiles fueron preparados en este laboratorio durante más de 4000 horas de paciente y profesional trabajo subvencionado por la Dirección General de Patrimonio Cultural y la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis. Parte de la preparación formo parte de la prestación social que sustituyo al Servicio Militar, programa al que estaba adscrito el Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza. Varios de los preparadores trabajan actualmente en la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis y otros formaron la empresa Paleoymas.
Historia de la investigación: Los caracteres morfológicos de sus vértebras permitió incluirlo en un grupo de saurópodos con buena representación a nivel mundial. Los Titanosauriformes se habían encontrado en Sudamérica, África, Norteamérica, Asia, pero hasta el momento no se había encontrado un ejemplar tan completo de estos saurópodos en Europa. El estudio de Tastavinsaurus constituyó la Tesis de Rafael Royo Torres (Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel – Dinópolis), defendida en enero de 2006 y que va a ser publicada próximamente.
Donde se puede visitar Tastavinsaurus: La repercusión social de este descubrimiento provoco que fuera uno de los lugares elegidos para crear un Centro Satélite del proyecto Dinópolis. En esta exposición se pueden ver los fósiles originales y una reconstrucción a tamaño natural de Tastavinsaurus, siendo el único esqueleto de un dinosaurio español reconstruido hasta la fecha.
Más información en:http://www.aragosaurus.com/index.php?seccion=invest_y&lugar=Arsis%20%28Pe%C3%B1arroya%20de%20Tastavins%29,%20Teruel. Fotografías: Se pueden descargar en el álbum de fotos de Arsis (http://aragosaurus.com/galeria/main.php?g2_itemId=259) de la Web de Aragosaurus (www.aragosaurus.com). Se incluye una reconstrucción en vida de Tastavinsaurus realizada por el paleoartista argentino Gustavo Encina.

el blog de paleoymas.com: Publicado el saurópodo de Peñarroya de Tastavins: Tastavinsaurus sanzi.

http://www.ieturolenses.org/detalle_noticia.php?noticia=11

LO CRESOL

Auctoritas i alienació

María Dolores Gimeno

L’11 de novembre passat se va celebrar a Alcanyís dins del Curso Interdisciplinar de Humanidades una taula redona sobre el “Present i futur de la llengua i literatura catalana a l’Aragó”, moderada pel periodista Ramón Mur. Grosso modo, los diferents professors implicats van efectuar una descripció dels aspectes lingüístics (Pere Navarro, dialectòleg de la Universitat Rovira i Virgili), la producció literària (jo mateixa, professora de literatura espanyola també a la URV), la situació legal (Artur Quintana, de l’IEC) i la implantació educativa a la zona (Pietro Cucalón, director del CRE de Castellote).

Los especialistes van parlar ex cathedra dels aspectes que coneixen des de la consideració científica de la llengua autòctona de l’Est d’Aragó com a dialecte occidental del català. Los arguments lingüístics van estar il·lustrats amb mapes de l’expansió de les llengües romàniques i altres sobre lèxic, fonètica i morfologia. Les dades sobre literatura van evidenciar una eclosió excepcional d’escriptors des de la dècada dels 80, paral·lela a la recopilació de la literatura tradicional. L’explicació de l’actual projecte de Llei de Llengües, que reconeix de facto però no de iure l’estatus oficial de català i aragonès, indica que tampoc ara se complirà lo mandat constitucional de l’article 3.2. I l’experiència de l’ensenyament del català va revelar la precària situació: ni materials didàctics ni preparació suficient dels mestres ni un marc legal per a l’assignatura, a diferència de la llengua estatal i de les estrangeres.

Algunes intervencions del públic van presentar la cara dels prejudicis vigents, fills de la ignorància o de la càrrega política que arrossega lo català a l’Aragó. L’argumentum ex auctoritate, generalment acceptat als àmbits científics estrictes, pareix insuficient als humanístics, en què intervenen sentiments i vísceres en detriment de la raó objectiva. Cal molta reflexió i diàleg per tal d’acabar l’alineació —terme marxista destacat per un assistent­— d’alguns catalanoparlants aragonesos, que li neguen a la llengua pròpia lo nom consensuat pels lingüistes i la dignitat i necessitat d’estudiar-la, utilitzar-la en públic o transmetre-la als seus fills. Humani nil alienum (res humà m’és estrany) diuen a Alcanyís, premissa que haurem d’adoptar per construir la unitat sociolingüística.

Viles i Gents

13 November, 2009

La diputada i les llengües

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

Si el PAR hagués llogat als seus elements més viscerals, per intentar aturar el Projecte de Llei de Llengües, no s’hagueren esmarrat massa del que hi va fer la diputada Herrero. Perquè la de Calanda és una estraleta de mà espargint odi a grapats contra els veïns catalans i el nom de la nostra llengua. I desprès de tanta vehemencia i contradiccions, l’abstenció del seu grup, que deixa tocats de l’ala als companys de viatge més extremats, entre ells, als que hi van pel Matarranya demanant que la gent firmo contra la seua llengua pròpia. Abstenció que es podrie tornar a repetir a l’hora de votar definitivament la Llei.
Ja vorem quin frofit treu el PAR en eixa guerra bruta que han muntat contra el sentit comú i la decència política, si tenim en compte que a moltes viles on ells tenen amanta presència, no paren de fer-se activitats en català. I als pobles governats per PAR i PP s’ensenye des de fa anys a les escoles.
Sembla que els promotors d’esta campanya d’esgaciladors sinse mida ni sentit, arriben tard, massa tard. Perquè ja és de tot punt impossible que puguen aturar l’apocada llei presentada a les Corts, i molt menys l’ample moviment cultural que s’estén, com taca d’oli, per tot l’Aragó on tenim llengua pròpia. I del que lo mateix Sr. Biel ha dit fa uns dies: «es un asunto del que a veces se habla “muy visceralmente” y del que a veces no se sabe cosas que se vienen haciendo desde hace 25 años sin queja».
Efectivament, vint-i-cinc anys d’ensenyament a les escoles, dotzenes d’escriptors premiats dintre i fora d’Aragó, centenars d’estudis i llibres publicats, suport institucional creixent, recuperació de l’autoestima en una part de la joventut, presència continuada i en augment als mitjans de comunicació… I la diputada, completament in albis, sinse entendre ni poc ni mica com sem la gent d’una part ben grossa del Baix Aragó.

Viles i Gents :: La diputada i les llengües :: November :: 2009.

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües

Iniciativa Cultural de la Franja, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans, Consells Locals de la Franja i Casal Jaume I de Fraga, han enviat als diferents mitjans de comunicació aragonesos el “Manifest”, en castellà, que podeu llegir tot seguit. Als Grups Parlamentaris de les Corts d’Aragó, a més del “Manifest”, se’ls ha enviat també les “Proposicions i esmenes” segons el PDF que veureu més avall.

“Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d’Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües

1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d’Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de  Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l’Institut d’Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d’Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués  únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d’Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d’Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López,  President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga”

pdf: Manifiesto sobre la proposición de Ley de Lenguas

pdf: Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Despues de una conversación con Víctor Amela y Enrique Murillo, editor de Los Libros del Lince, llego a la conclusión de que el “Duende”, tal y como llama Jason Webster a su relación casi mística con la naturaleza, lo encontrará en el “Matarranya”, un territorio donde los “duendes” estan más que contrastados…
Os dejo, con la contra de la Vanguardia por Víctor Amela y como no, con el artículo publicado en 2003, con su primer libro…en The Guardian y The Observer, que lo disfruteis….nos vemos mañana con el “Duende” a las doce de la mañana en Libreria Serret.

Jason Webster entrevistado en La Contra de La Vanguardia

¿Y encontró aquí lo que buscaba?
Yo buscaba el duende, ¡quería entender qué
era eso! Y en Andalucía aprendí a tocar la
guitarra flamenca, giré por tablaos… y cometí
errores de juventud.

¿Ha averiguado ya qué es el duende?
Es una conexión fugaz con un plano de realidad
más rico que el cotidiano, ycreo haberlo
experimentado alguna vez aquí…

VÍCTOR-M. AMELA



A dance to the music of time

Jason Webster vividly captures the spirit of Spain’s most celebrated artform in Duende

Serret Bloc.

Jason Webster encuentra su “Duende” en el Matarraña, mañana sábado en Libreria Serret

VI Jornadas Culturales de la Comarca del Matarraña/Matarranya

VI JORNADAS CULTURALES DE LA COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

El Departamento de Cultura y Patrimonio Cultural de la Comarca del Matarraña/Matarranya ha programado para los úl

VI Jornadas Culturales de la Comarca del Matarraña/MatarranyaVI Jornadas Culturales de la Comarca del Matarraña/Matarranya

timos tres fines de semana de noviembre diversas actividades con el objeto fomentar la cultura en general y de manera particular la literatura y las artes plásticas.  Están pensadas para que puedan servir también de plataforma para promocionarse los autores y artistas locales.  Incluyen presentaciones de libros, conferencias, exposiciones, recitales de poesía, música, teatro, talleres, etc., además de actividades de animación a la lectura en las bibliotecas.

Las poblaciones que albergarán las jornadas durante esta edición serán: Calaceite, Fórnoles, La Portellada, La Fresneda, Ráfales, Torre del Compte y Valjunquera.

El planteamiento de estas jornadas tiene como finalidad:
– Fomentar el acceso de la población a la cultura.
– Fomentar la lectura.
– Potenciar la participación de la población y el intercambio cultural.
– Fortalecer la identidad comarcal.
– Fomentar la creatividad plástica y artística.

– Conseguir que la población disfrute en todos los sentidos (viendo, aprendiendo, soñando, tocando, creando…) a través de la cultura.
continue reading…

EL VICIO DEL DUENDE, presentan su nuevo disco “HUMO” el sabado 14 a las 00:00, en LA BARRACA, Queretes/Cretas

EL VICIO DEL DUENDE

Hola a tod@s el sabado 14 vendran, EL VICIO DEL DUENDE a barraca para presentar su disco HUMO.


EL VICIO DEL DUENDE surge a finales de 2005 bajo el nombre de Rienda Suelta, cuando 4 chavales de 17 años (Isma a  la voz y guitarra, Valer al bajo, Saneme a la guitarra y Pipo a la batería) se unen para hacer la música que les gustaría escuchar. El estilo de su música es el rock, influenciado por grupos como La Fuga,   Marea, Despistaos, Tako,… entre otros muchos, con buenos directos, letras pegadizas y con afán de superarse y aprender día a día.

Han participado en varios festivales como en el Uncastillo de rock 2004, donde compartieron cartel con Tako, en el Zamarrock 2005 en la localidad turolense de Torres de Albarracín o en el 2º bohemios festival en Casetas y compartido escenario con Despistaos, Porretas, Marea,…


Durante el mes de Agosto de 2005 se grabó el primer disco de la banda,” Vasos Vacios”.

A principios de 2006, Pipo marchó del grupo, entrando como batería Kike, con el que realizan las semifinales del concurso POPYROCK A TOT ESTRUS 2006 al que se habían presentado (en la modalidad de rock) unos meses antes y después del pase a la final (que se disputó en la Sala Multiusos de Zaragoza), quedaron ganadores del concurso en su modalidad. El premio de este concurso consistía en la grabación de lo que será el 2º disco del grupo, “Mil y un desvelos”, grabado entre noviembre y diciembre de 2006 con la producción de Iker de Dikkers y la colaboración de Dani de Despistaos y los Barua de Pamplona y que apareció en marzo de 2007.

En septiembre de ese año reciben una oferta de Warner DRO para reeditar dicho disco a nivel nacional pero al juntarse esta oferta con la salida de Kike, el batería del grupo, el grupo decide esperar y finalmente no reeditarlo y esperar a tener un nuevo trabajo mientras comienzan a presentar en directo este disco fuera de Aragón realizando una gira por 10 ciudades (Madrid, BCN, Tarragona, Pamplona, Murcia, Alicante,…) subvencionada por el Gobierno de Aragón, gira que acabó con unos excelentes resultados de asistencia.

En la actualidad, tras la estabilidad que les ha proporcionado la llegada de Pablo a la batería, se encuentran grabando su nuevo disco en los estudios Siglo XXI de Pamplona con Juan San Martín, productor de La Fuga, que aparecerá a nivel estatal con la multinacional Warner DRO en mayo.
www.myspace.com/labarraca

Article complet

Divendres 13 de novembre s’emetrà el vuitè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d’enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d’autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l’apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d’aquesta setmana comptarem amb la presència de l’escriptor matarranyenc Juli Micolau. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, www.antenacaro.cat.Juli Nicolau, Guanyador del Premi Guillem Nicolau 2008
Juli Micolau (La Freixneda -el Matarranya-, 1971).  Ha publicat els poemaris Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997); Esfera. Traspunt en la serena (2001) -Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002- i el llibre D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de creació literaria. Apareix a les antologies Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) i 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007). També se’l inclou a Oró. Roda la mola (en premsa). Ha col.laborat a les revistes Sorolla’t, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L’Eixam, Descobrir Catalunya. Va formar part efímerament del col.lectiu Viles i Gents. I ha estat un membre actiu de l’Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca, Asociación Aragonesa de Escritores i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.  Actualment manté la columna L’argadell a la revista Temps de Franja.

Article complet

Juli Micolau entrevistat per Emigdi Subirats al seu programa “Lletres Ebrenques” aquet divendres 13 de novembre a Antena Caro

Curso que organiza la Comarca del Matarranya “Cuidados a la Infancia”.

Este curso va dirigido, principalmente, a jóvenes de 16 a 35 años, que puedan desempeñar este tipo de asistencia para su futura inserción en el mundo laboral. (Tendrán prioridad aquellos/as jóvenes en situación de desempleo.

El curso es gratuito aunque el/la interesado/a deberá abonar 60€ de fianza que le será devuelta al finalizar el curso si ha asistido a un mínimo del 80% de las clases.

El curso es de 60 h/lectivas, del 23 de noviembre al 15 de diciembre de 15:30 a 19:30 h.

¡Las inscripciones finalizan el próximo 18 de noviembre!

Más información en el tríptico y cartel adjunto o bien en la Comarca del Matarraña/Matarranya.

Departamento de Juventud

Comarca del Matarraña/Matarranya

Lo Matarranya (i la Franja) al Google Streets

Google Streets és una extensió del Google Maps. Dona la possibilitat de cercar països, ciutats, poblacions, rutes… i fins i tot geolocalitzar rius, barrancs o masos. L’extensió de l’Streets, a més dels mapes, mostra una foto del punt que veus des del satel·lit.

Esta setmana Google ha fet públic un gran avall  de fotografia de carreteres, a on s’han inclòs les carreteres del Matarranya. Podem veure des de Pena-roja

…fins a Favara o el campanar vell de Faió. Si tos fixeu en la zona que es pot explorar, veureu que el detall és màxim: apareixen fins i tot la pista asfaltada de Fondespatla a Ràfels o la que va de Valljunquera a La Vall del Tormo. Però també s’ha de dir que no apareix la Carretera de La Ginebrosa a Aiguaviva, la vila més occidental de llengua catalana.


A esta aplicació també li podem traure una utilitat sociolingüística. Es pot veure que la Comarca del Matarranya ha canviat los seus cartells a on apareix la denominació de la Comarca en català i en castellà, per uns a on només apareix en castellà, entros per Arnes o entros per Valljunquera.

També es poden veure les pintades reivindicatives de Torrent de Cinca: Franja Sí. Franja No. Aragó Sí. Aragó No. Orientla. Calanistes. Patriotes. Kintos/es 2000 o les d’Albelda. O el cartell de la Granja d’Escarp, que per art de l’esprai passe a ser la Granja d’Escarpe.

Lo Matarranya (i la Franja) al Google Streets « Xarxes socials i llengües.

jueves 22 de octubre de 2009

Intento de acoso y derribo de la derecha a las lenguas aragonesas

A finales de julio el Partido Popular de La Fresneda presentó una moción en el Pleno celebrado el día 31 de ese mes, a tenor de la cercanía de la entrada en las Cortes de Aragón de la Ley de Lenguas. Con esta moción, según ellos, pretendían defender las lenguas aragonesas, lo cual es totalmente hipócrita y demagógico ya que lo persiguen es totalmente lo contrario.
A continuación paso exponerles la moción que presentó el PP de La Fresneda, en letra azul, y acto seguido el escrito de respuesta y en defensa de la “llengua que parlem i escribim al Matarranya” , en letra roja, que un servidor presentó al serme imposible acudir al Pleno debido al horario, 13:00 incompatible con mi trabajo en ese día.

Propuesta de resolución o moción
El Pleno de La Fresneda acuerda (con el apoyo del grupo popular y el rechazo del Partido Socialista y el Partido Aragonés):
– Instar al Gobierno de Aragón a adoptar los acuerdos necesarios para:
Primero.- Garantizar el cumplimiento del Estatuto de Aragón que obliga a proteger las “modalidades lingüísticas propias de Aragón”, frente a aquellos que quieren imponer lenguas estándares únicas que no admite ni dialectos ni modalidades, en tanto en cuanto estas variedades significan una importante seña de identidad para determinadas zonas del territorio, un valor social de respeto, convivencia y entendimiento y, también, un patrimonio común de los aragoneses-
Segundo.- Adoptar las medidas oportunas para impedir la desaparición de las modalidades lingüísticas de Aragón con el argumento de normalizar el variado patrimonio aragonés bajo la fórmula de dos únicas lenguas propias: el Aragonés y el Catalán.
Tercero.- Impedir la imposición en nuestra Comunidad Autónoma de una lengua que no se habla que es el aragonés, y de otra, el catalán, que nunca ha sido propia de Aragón.

En La Fresneda a 31 de julio de 2.009

——————————————————–

Escrito emitido por Francisco Javier Samauri para su presentación en el pleno ordinario del ayuntamiento de la Fresneda en fecha de treinta y uno de julio de dos mil nueve.

Lo primero, aprovecho estas líneas para disculparme ante el alcalde, concejales y los ciudadanos de La Fresneda por no poder asistir al pleno en este día debido al horario ya que me resulta imposible ausentarme en este día y esta hora de mi puesto de trabajo.
De este modo quería que mi opinión al menos pudiese quedar reflejada en este pleno a través de este escrito.
Quiero manifestarme después de conocer una moción que por lo visto parece ser presentada por el grupo popular, aunque no se especifica que así sea, en todo caso habría que ver si la presenta alguna asociación de dudosa lucha cultural como podría ser FACAO. La moción viene a defender (según dice, cosa que en mi opinión no es cierta) las lenguas propias minoritarias de Aragón. Con ello dicen defenderse de la imposición del aragonés y el catalán.
Primer punto, el aragonés: afirman que es una lengua que no se habla, paso a describir lo que de esta lengua dice la enciclopedia: – “El aragonés es un
idioma románico occidental de la Península Ibérica, hablado actualmente por unas 10.000 personas en varias zonas de Aragón, principalmente de las comarcas de Jacetania, Alto Gállego, el Sobrarbe y la parte occidental de Ribagorza, en la provincia de Huesca”. Con esto quieren decir que las 10.000 personas que hablan esta lengua en el norte de Aragón no existen o no son aragoneses.
Segundo punto, el catalán: afirman que no es una lengua propia de Aragón, paso a mostrar una palabras de la enciclopedia: “En la
parte oriental de Aragón se localiza una franja territorial en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.” Y estas otras son del excelente libro de Miguel Caballú Albiac en su La Fresneda Museo vivo: “Los técnicos filólogos tienen claro que se trata de una forma dialectal del catalán , concretamente del catalán occidental….”
La práctica totalidad de estudios científicos demuestran que la lengua que comúnmente se habla en la franja oriental aragonesa, es una modalidad del catalán, lo cual no implica ni muchísimo menos que este territorio sea catalán, nada más lejos de la realidad, además el catalán no es patrimonio exclusivo de Catalunya, se habla en más territorios fuera de ella, sur de Francia, Balerares… del mismo modo que el castellano o español se habla en muchísimos territorios que no pertenecen al estado español, véase la práctica totalidad de latinoámerica.
Además en el terreno más cercano, si un habitante de La Fresneda, mantiene una conversación con alguien de por ejemplo Arnes, vecinos catalanes a 15 km. de distancia, lo harán en la misma lengua, siendo lo menos importante su nomenclatura.

A nivel de formación académica, considero mucho más lógico trabajar en normalizar la lengua catalana de Aragón con la normativa gramatical existente, pudiendo de este modo tener un nivel de catalán que abre muchas más puertas y posibilidades a nuestros jóvenes que deseen incorporarse a un mercado laboral tan cercano cómo es el de Catalunya y la Comunidad Valenciana, y así evitarse tiempo y dinero de cursos de preparación post-académica del catalán para poder acceder a estos puestos de trabajo. Estoy seguro que más de uno de los asistentes a este pleno me entenderán perfectamente.
Y a nivel cultural creo que lo más hermoso es poder plasmar nuestros sentimientos en papel o en la música, en la lengua con la que mejor nos expresamos y más amamos. Por eso grandes poetas matarreñenses del pasado reciente cómo Desideri Lombarte y actuales como Juli Micolau (galardonado recientemente con el premio Guillem Nicolau) escogieron la gramática catalana para expresarse. Sin duda porque es la única que se conoce que pueda adaptarse a la lengua tan rica que tenemos en el Matarraña.
Por todo esto (respetando siempre las opiniónes de cualquier persona sobre cualquier tema) considero que la moción que nos quieren presentar en “defensa de las lenguas minoritarias de Aragón” es pura demagogia barata sinsentido bajo la cual buscan lo contrario de lo que dicen defender, que es hacer que vayan desapareciendo las lenguas propias tan ricas y hermosas que tenemos en Aragón.

Francisco Javier Samauri Puyo. Concejal del grupo socialista en el Ayuntamiento de La Fresneda.
La Fresneda 30 de julio de 2.009

1 comentarios

Partido Socialista en La Fresneda: Intento de acoso y derribo de la derecha a las lenguas aragonesas.

Bienvenidos al espacio web del grupo socialista en La Fresneda.

La intención de este blog, es la de tener un espacio abierto a todas las personas de La Fresneda, vecinos, residentes, visitantes… para poder tratar todo tipo de asuntos relacionados con nuestro querido municipio.

mitjançantPartido Socialista en La Fresneda.

Taula rodona sobre el present i futur de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó, dins del “Curso Interdisciplinar de Humanidades” que organitza cada any l’Instituto de Estudios Humanísticos (IEH).  Podeu trobar el programa sencer al bloc de Ramon Mur: http://ramonmur.blogspot.com/

18.30 h. Mesa redonda: Presente y futuro de la lengua y literatura catalanas en Aragón.
Moderador: Ramón Mur Gimeno.
Intervinientes: Dra. Dª. Mª Dolores Gimeno Puyol, Profesora de Filología Hispánica de la Universitat Rovira i Virgili; D. Pietro Cucalón Miñana, Maestro de Primaria y director del Colegio Rural Agrupado de Castellote; Dr. D. Pere Navarro Gómez, Profesor titular de Filología Catalana de la Universidad Rovira i Virgili; Dr. D. Artur Quintana Font, miembro del Institut de Estudis Catalans y de la Academia de l’Aragonés.

Viles i Gents

9 November, 2009

El rastre artístic de Teresa Jassà

C. Sancho Categoria: Article Viles i Gents

Enguany fa deu anys del traspàs de la ceramista i escriptora calaceitana Teresa Jassà. Us proposo una ruta per a seguir les petjades d’aquesta artista que tenim escampades per tota la nostra geografia. A la seua vila, on va ser regidora de l’ajuntament, podíem iniciar l’itinerari, on hi podeu visitar, a la plaça de la Bassa, la casa i taller de l’artista des de 1960 on va viure fins la seua mort, l’antic Molí de la Vila. Un plafó informatiu a la paret ens en dóna notícia. La seua obra ceràmica està distribuïda arreu de la població: a l’escola, en els indicadors d’entrada de la vila, en les plaques de la senyalització dels carrers i en el mural de la Mare de Déu amb el Nen. Al museu Joan Cabré podeu visitar durant les pròximes setmanes l’exposició temporal de l’artista: ‘Barajando temas de Goya’. Fora de Calaceit, a la comarca del Matarranya, tenim el frontal de l’altar de l’església de Lledó, la creu mural de l’altar en l’església de Sant Cosme i Sant Damià a la Portellada, el via crucis ceràmic en els jardins del Calvari de Vall-de-roures, al costat del restaurat temple parroquial, a Pena-roja el mural dedicat a Desideri Lombarte i Maties Pallarès a la casa del carrer del Rosari i a la Vall del Tormo, a l’exterior de l’antic ajuntament, l’escut de la vila. Fora de la comarca, a Alcanyís, tenim el faristol i el frontal de l’excolegiata Santa Maria i el mural exterior de l’oficina principal de la Caja Rural de Teruel i a Gandesa el mural exterior de l’empresa Grup Borràs i el frontal de l’altar de l’ermita de la Fontcalda. Els seus coloms interpretats de mil maneres diferents, símbol de la pau i de la llibertat, i el roig intens, símbol del foc i de la sang, són presents en quasi totes les composicions. Un interessant itinerari cultural per a conèixer millor l’obra de l’amiga ceramista en commemorar-se el desè aniversari de la seua mort.

Viles i Gents :: El rastre artístic de Teresa Jassà :: November :: 2009.

Viles i Gents

9 November, 2009

La corrupció

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 7 de novembre del 2009)

Cada vegada que hi surten nous casos de corrupció política, la societat munta en còlera contra tots els polítics en general i s’escolten frases com: aneu-vos-en al diable, tots sou iguals. Si voleu que us parli amb sinceritat us diré que a mi em succeeix tot el contrari. En primer lloc, me n’alegro de que la justícia hagi descobert un presumpte nou corrupte i que sigui jutjat i recaigui sobre ell tot el pes de la llei. També me n’alegro perquè la justícia hagi funcionat. I una altra cosa més encara, amb la nova descoberta, tal vegada algú que estava a punt de cometre algun delicte, es freni.
El fet cabdal que més ha contribuït a la corrupció ha estat la bombolla immobiliària sense cap mena de dubte. Quan, mitjançant un acte administratiu de requalificació d’un terreny per part d’un ajuntament, es pot multiplicar per “x” el seu valor, s’obre un ventall de possibilitats d’actuació, legals, quasi legals, aparentment legals, explícitament al marge de la llei —vull dir corruptes— de dimensió incalculable. El ball entre els constructors, els especuladors, els promotors, els regidors d’urbanisme i construcció, i els alcaldes, pot produir una mena, diguem-ne, de laxitud en la consciència d’algunes persones, albirant les grans corrents monetàries. Suposo que en aquests moments, quan la construcció està sota mínims, el risc de la corrupció haurà baixat a xifres infinitesimals. Una elevada fiscalitat sobre les plusvàlues reals, entre altres mesures, hagués estat un fre, tant de la corrupció com de l’increment incontrolat dels preus de l’habitatge.
Malgrat tot, tinc la convicció de que el nivell de corrupció de la classe política és similar al de la societat en general. El diner negre, l’economia submergida, les factures petites i grans sense IVA, la contractació d’emigrants sense papers, etc., etc, refermen la meua convicció. Però, ni tots els partits polítics són iguals, ni tots els ciutadans.
No vull deixar-me al tinter una aparent fortuïtat amb referència al descobriment dels casos de corrupció: fa uns anys eren el diaris els que posaven al descobert el casos de corrupció, ara és la justícia. Els diferents mitjans es dediquen a repetir les noticies i a personar-se a la porta dels jutjats amb les càmeres. Tot això em dóna que pensar. Què s’ha fet del periodisme d’investigació? Està la premsa massa vinculada al poder?

José Miguel Gràcia

Viles i Gents :: La corrupció :: November :: 2009.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.