La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent‘Valencians i valencianes’ | L’ esmolet.
Per aquelles coses de la navegació virtual, m’he topat amb una comunitat de Facebook anomenada “Orgullosos de ser valencians”. No puc evitar sentir-m’hi atret, ja que tinc debilitat per les coses valencianes —per orígens familiars i proximitat geogràfica, suposo. Em miro les notes i m’adono, després de llegir-les amb deteniment, que defensen que el Valencià és una llengua d’origen diferent del català. Dic que ho he hagut de llegir detingudament perquè els textos elaborats pels administradors estan redactats en un català impecable, amb la sola excepció que quasi no usen accents. L’esforç és ingent, però la realitat és inapel·lable: la llengua en la que escriuen és la mateixa que estic fent servir jo ara. Al final, el que queda és el simple desig de distanciar-se de tot el que siga català, esmerçant moltes hores en buscar documents i argumentaris on agafar-se, hores que estarien més ben aprofitades si s’ocuparen en fomentar l’ús de la llengua —aquest és el veritable problema del valencià. Fa poc hem tingut un exemple d’aquesta desídia amb el discurs de l’alcaldessa de València a la “Crida” de les falles d’enguany, mancat del més mínim respecte i coneixement de l’idioma de la ciutat que governa des de fa tants anys. És allò que amb el valencià (o català) tot s’hi val; total, “en castellano nos entendemos todos”.
En contraposició, cada volta hi ha més valencians i valencianes que fan un ús brillant i sense complexes de la llengua. La llista és interminable, però només n’anomenaré un parell: el genial Pep Gimeno “Botifarra”, que ha dut arreu i amb gran èxit les cançons tradicionals de les seues comarques, i la periodista (fins fa molt poc redactora enaquesta casa) Emma Zafón, de qui estic llegint amb gran plaer i diversió la seua magnífica novel·la “La meua germana Yvonne” (Ed. El Toll, 2014).
Com diu la “Jota valenciana” dels Obrint pas:
Valencians i valencianes,
és l’hora d’unir les mans
amb els qui estimen la terra
i la llengua que ens fa germans.
La Comarca, columna «Viles i gents», 27 de febrer de 2015
Ahir 25 de febrer Valor afegit (TV3) va emetre un reportatge interessantíssim sobre les relacions comercials entre Aragó i Catalunya. Algunes dades rellevants:
- Analitzant los intercanvis entre autonomies, la meitat del que compra Aragó prové de Catalunya, i un terç del que compra Aragó prové de Catalunya. Los motors d’este intercanvi són l’automòbil (General Motors), lo sector del porcí i els ferratges.
- Los nexes d’intercanvi són lo Port de Barcelona i el Port Sec de Saragossa, perquè el 60% del que arribe per via marítima va a parar al centre logístic d’interior. Eixa relació s’ha intensificat per tren, reduint la comunicació per carretera. I també s’ha incrementat lo pes de l’aeroport de Saragossa.
Mireu lo reportatge a http://www.ccma.cat/video/embed/5473116
I algunes reflexions pròpies:
Miguel Iturbe, director de l’Heraldo, i en general los representants aragonesos, vanaglorien estes relacions comercials de veïnatge, que evidentment són beneficioses per als dos països. Segons defensen, cal situar els conflictes entre Aragó i Catalunya en los actors polítics, i no pas en altres espais. Evidentment, hi ha un focus polític en les tensions que perjudiquen la relació de Catalunya i Aragó. I estes tensions sobretot perjudiquen a la ciutadania de la Franja!
Però a més de l’origen polític de les tensions, i sobretot, de l’enemistat històrica entre els dos països (p. 133), caldrie mesurar en quina intensitat hi han col·laborat, i sobretot han alimentat, des de l’espai mediàtic aragonès, algunes vegades donant rellevància a dèries netament polítiques en què Catalunya colonitza la Franja a base d’enquestes (!), o altres donant relleu a grups extremistes de l’anticatalanisme, o directament intervenint en l’agenda política convertint los bens de la Franja en tema principal i únic de les relacions entre els dos països.
És per això que em quedo en la imatge més realista que dibuixa el geògraf Ignasi Aldomà:
Barcelona mire cap a llocs més importants. I a Saragossa no li agrade mirar cap a Barcelona.
Valor afegit – 25/02/2015.
Aragó: negocis entre veïns
Les relacions comercials amb l’Aragó no han parat d’augmentar a pesar de la crisi, i ja és el primer client i el primer proveïdor de Catalunya. Els expliquem com l’increment de l’activitat del Port de Barcelona i l’especialització en logística de Saragossa han fet que els veïns aragonesos hagin superat els veïns valencians en intercanvi de mercaderies. Teresa Vallès, Pastoret de la SegarraTot va començar quan la família Pont de Sant Guim de Freixenet, es va decidir a fer amb la llet sobrant d’un ramat de cabres fa 25 anys. Ara, elaboren 300.000 productes lactis diàriament i han sabut mantenir el procés artesanal en l’elaboració i innovar amb l’oferta de postres lactis. Els productes de Pastoret de la Segarra es distribueixen als supermercats, les botigues gurmet i la restauració. Però també es poden trobar a mercats tan madurs com Suïssa, Àustria o Dinamarca, o tan llunyans com Hong-Kong. Ens ho explica Teresa Vallès, fundadora i directora general de la marca. Noves troballes a la Seca de BarcelonaEls darrers treballs arqueològics en una de les finques que van formar part de l’antiga fàbrica de moneda de Barcelona han deixat al descobert una valuosa informació sobre com funcionava la Seca en l’última fase de la seva activitat.
-
· 19:30d’aquí a 2 dies · 6 °C / 16 °C Cel serè
-
c/ Joaquín Costa, 68, 08001 Barcelona
El Centro Aragonés de Barcelona-Casa de Aragón se complace en invitarle a la presentación del documental “Bergantes. Lo riu menut” de Víctor Sancho.
Lugar: Sala Costa del Centro.
Les relacions comercials amb l’Aragó no han parat d’augmentar a pesar de la crisi, i ja és el primer client i el primer proveïdor de Catalunya. Dimecres, a “Valor afegit”, “Aragó: negocis entre veïns”.
Vegeu-ho vídeo a Les relacions comercials Catalunya-Aragó, aquesta setmana, a “Valor afegit”.
El proper dissabte 14 de març celebrarem a la seu de l’associació de Calaceit l’Assemblea General Ordinària, que és anual, a les 10:30 en primera convocatòria i a les 11:00 en segona i definitiva amb el següent ordre del dia:
- Informe de la Presidència sobre l’activitat realitzada durant l’any 2014.
- Maria Dolores Gimeno, com a Vocal responsable de publicacions, parlarà dels libres publicats o en procés en el moment.
- L’Hipòlit Solé, com a Tresorer, donarà a conèixer les xifres econòmiques.
- Aprovació, si s’escau, del balanç de situació, del balanç de pèrdues i guanys i de la memòria econòmica de l’any 2014.
- Esbós de les publicacions i activitats per l’any 2015.
- Informacions generals per part de la Presidència.
- Precs, qüestions i cloenda de l’Assemblea.
A continuació celebrarem l’Assemblea General Extraordinària, que té com a finalitat la renovació o reelecció de la meitat de l’actual Junta Directiva, segons l’article 6, capítol II dels nous estatuts. Enguany correspon la renovació del President, desprès del compliment dels quatre anys del càrrec. Així, t’animem a presentar-te com a candidat per a formar part de la nova Junta Directiva. Per a l’efecte, pots enviar la teua proposta a l’adreça acmatarranya@gmail.com, trucar per telèfon o bé presentar-te el mateix dia 14 de març.
Ordre del dia de l’Assemblea General Extraordinària:
- Candidats a càrrecs de la nova Junta Directiva.
- Votació i elecció de la nova Junta.
Tot seguit s’elegirà el nou President.
ASCUMA – ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA C/ Major, 4 44610 CALACEIT
Jornada de dignificació lingüística 2015: Llengua i escola
Dissabte, 7 de març. Palau Montcada (Fraga)
10.00h “Escola, llengua i País Valencià” a càrrec de TOMÀS LLOPIS (àmbit d’Ensenyament d’ACPV)
11.00h “I a la Franja… sota mínims?” amb ASSOCIACIÓ CLARIÓ, CRISTINA ROYO (psicopedagoga), MARCEL PENA (periodista)
12.15h “El catanyol a classe: la força del passadís” a càrrec de PAU VIDAL (filòleg aplicat i autor del llibre “El bilingüisme mata”)
Organitza: Casal Jaume I de Fraga
Amb F. Xavier Vila vam estar treballant en una visió sintètica sobre els coneixements i els usos del català als diferents territoris de llengua catalana, amb les dades disponibles fins el moment. Vam fer la presentació el setembre de 2013 a Calaceit a les II Jornada sobre Llengua i Societat.
Vila i Moreno, F. Xavier; Sorolla Vidal, Natxo (2005). «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica» dins Generalitat de Catalunya, II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
A més, en la mateixa Jornada Joaquim Torres presentava una anàlisi del nucli per al futur d’una llengua, la tranmissió intergeneracional de la llengua, Montserrat Martínez revisava la comparabilitat de les enquestes disponibles, i Andreu domingo feia una revisió demogràfica de les qüestions sociolingüístiques. Tota aquesta informació la podeu trobar a la publicació en línia: II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.
Xavier Vila ha explicat al seu bloc:
Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català
Acaben d’aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d’altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l’estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.
Pau Vidal a ‘Els matins’: un filòleg a la selva de la demagògia – VilaWeb.
Milagros Pérez Oliva: problemes entre la essa líquida, la essa sonora i la essa ‘normal’
No recordo si na Milagros ha dit que no era filòloga o no ho ha dit. Però ja us ho asseguro jo: no ho és.
Ha començat dient que era trilingüe. La tercera llengua és… ‘el patuès de la vall de Benasc’, una llengua ‘una mica més arcaica que el català’ (bufa!, tant?) i que ‘té formes pròpies’ (ospa, formes pròpies i tot?). Bé, segons la Gran Enciclopèdia Catalana el benasquès és un dialecte de transició, però què hi deu entendre, l’Enciclopèdia? Bé, total: que això de tenir orígens patuencs és molt dur, ha dit, que et fas un embolic que no ho vulguis ni saber… Però no cal patir, perquè aquesta tortura s’ha acabat: ella és ‘la última’ persona parlant d’una llengua ‘que pràcticament ha desaparegut’ (no Milagros, que volem que visqueu molts anys, dona…).