La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentL’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part legítima del Principat de Catalunya. I, fins i tot, la vila i castell de Montsó també pertanyia al Bisbat de Lleida, raó per la qual els catalans hi podien celebrar Corts
Sembla que, segons en Jeroni Çurita, autor entre 1562 i 1580 dels famosos Anales de la Corona de Aragón, el rei Jaume I va disposar que el comtat de Ribagorça i la Franja de Ponent (del Cinca cap a mar) fossin territoris políticament catalans, segons la divisió que en va fer per als seus fills.
Això es desprèn del Tom I, Llibre III, i els fragments de capítols que extractem:
CAPÍTULO XLIII
Saca de los límites de Aragón el condado de Ribagorza y lo que había ganado de la otra parte de Cinca; y hácelo Cataluña, y déjalo al infante don Pedro con el reino de Mallorca. Estos eran los límites del reino de Aragón en este tiempo, entre el reino de Valencia y Cataluña, en el cual dejaba heredero al infante don Alonso, excluyendo del reino de Aragón el condado de Ribagorza y lo que se había ganado de la otra parte de Cinca que era de su conquista, que se adjudicaba a Cataluña; y en ello dejaba heredero al infante don Pedro con el reino de Mallorca y con las islas adyacentes.
CAPÍTULO XLVI
De la segunda división que el rey hizo de sus reinos y señoríos entre los infantes don Alonso, don Pedro y don Jaime sus hijos.
El rey nombra de nuevo en cortes de Cataluña al infante don Pedro por sucesor en Cataluña, Ribagorza y Pallás; y le pone en posesión. Acabado esto, partió el rey para Cataluña, por dar orden que los catalanes hiciesen homenaje al infante don Pedro y le recibiesen por señor después de sus días (…).
Dins el Capítol LXII, trobem que cap al 1260, Jaume I institueix una Germandat per netejar de bandolers i delinqüents les muntanyes i territoris d’Aragó que recorda molt la Santa Hermandad que Ferran II instituirà el 1476 per pacificar i endreçar Castella.
La hermandad de las ciudades y sus estatutos. Las ciudades y villas de Zaragoza, Barbastro, Huesca, Jaca, Tarazona, Calatayud, Daroca y Teruel ordenaron también sus estatutos contra los malhechores y contra los que los receptasen, con graves penas; y se confederaron que se diese públicamente favor y ayuda a los que fuesen desafiados de sus enemigos y no quisiesen estar con ellos a justicia.
En Çurita especifica, a continuació, que el comtat de Ribagorça estava exclòs d’aquesta Germandat pel fet de pertànyer a la vegueria del Pallars. També ens reporta els límits geogràfics de la jurisdicció d’aquesta vegueria.
El condado de Ribagorza estaba fuera de esta hermandad, y por qué; y lo que en este condado se usaba acerca de los fueros. El condado de Ribagorza estaba fuera de esta hermandad porque en lo antiguo se gobernaba por veguería conforme a las constituciones de Cataluña; y aun con declararse en tiempo del rey don Pedro el tercero que Ribagorza estuviese sujeta al fuero de Aragón como cosa tan principal de la corona, buena parte de aquel estado y de sus montañas se incluía en la veguería de Pallás.
Veguería de Pallás: qué jurisdicción tenía. La cual se extendía hasta Caserras y se continuaba por el término de Viacamp. Y comprendía a Girueta, Montañana y Areyn. De allí se limitaba esta veguería por la montaña arriba, por encima de Barraves hasta los puertos del val de Arán.
No hem comprovat si això tindrà variació o no al llarg dels segles. Un indici podria ser la presència del comte de Ribagorça —l’Alfons d’Aragó, germanastre del Rei Catòlic— com a membre electe del braç nobiliari a les Corts de Barcelona de 1481[1]. Alfons, que no era català, no podia representar la noblesa catalana al parlament si no era en virtut d’un títol nobiliari inscrit dins el marc territorial del Principat. Aquest aristòcrata no tenia, que sapiguem, cap altre títol de domini en territori català que no fos aquest comtat. La majoria de fonts li atribueixen també el ducat de Vilafermosa, però els seus dominis pertanyen al regne de València. Podria molt ben ser, aleshores, que aquesta divisió territorial que equival al domini lingüístic de l’anomenada Franja de Ponent es mantingués, entre 1276 i 1592, tal com ho disposà Jaume I fins que Felip II, amb l’excusa de la persecució de l’Antonio Pérez, assassina el Justícia Lanuça, empresona el vigent comte de Ribagorça, En Ferran d’Aragó-Gurrea i de Borja, i desposseeix la seva nissaga d’aquest títol per reincorporar-lo a la Corona i convertir-lo definitivament en territori del regne d’Aragó.
Hi ha, per altra banda, el fet que la vila de Montsó fou la seu d’unes quantes Corts generals de la Corona Catalana al llarg dels regnats de Ferran II, Carles I i Felip II. És sabut que les Corts de Catalunya no es podien celebrar més enllà de les fronteres del Principat. De fet, aquesta seria una de les raons per les quals els diputats catalans es negaren a acudir a la convocatòria de Corts generals que el Rei Catòlic va fer a Tarassona (1484)[2]. L’Ernest Belenguer remarca la “il·legalitat d’una convocatòria feta [des de] fora dels seus regnes”[3], en referència al fet que Ferran II les convocà des de Vitòria el desembre de 1483 perquè fossin celebrades a Tarassona, però més aviat creiem que la il·legalitat, per als diputats catalans, era sortir a tenir parlaments fora dels límits estrictes de Catalunya. En canvi, els veurem acudir repetidament a Montsó al llarg de tot el segle XVI. I això és perquè aquest vell enclavament templer es trobava dins les fronteres polítiques i religioses del Principat. Ens ho confirmen els comentaris que el 1949 feia l’historiador Josep Iglésies de la Geografia de Catalunya del jesuïta Pere Gil (1551-1622). Escriu Iglésies: “La darrera de les demarcacions comarcals de la divisió del pare Gil és la comarca de Lleida, la qual comprèn el territori situat entre la Noguera Ribagorçana i el Cinca fins a les localitats de Montsó i Peralta de la Sal”[4]. El mapa que il·lustra aquest article procedeix del mateix llibre d’en Josep Iglésies i ens permet de veure clarament com les fronteres de la comarca de Lleida —i per tant, pertanyents al Principat— inclouen les viles a la riba catalana del Cinca.
De tot plegat es desprèn, entre d’altres coses, que els territoris que avui coneixem com a Franja de Ponent tenien com a parla quotidiana l’idioma de la Nació a la qual pertanyien, i aquesta no era altra que la catalana. Per tant, ara podem sumar les raons històriques als arguments filològics per entendre que el fantasiós dialecte aragonès oriental que s’acaba d’empescar la Junta de Aragón no és altra cosa que català de la Franja, contemplat per segles de vinculació política, religiosa i cultural al Principat de Catalunya.
Pep Mayolas
NOTES I BIBLIOGRAFIA
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7037/1/HM_06_01.pdf
[2] MARQUÉS DE LOZOYA, Historia de España, Salvat Editores SA, Barcelona, 1967, Tom III, p. 65.
[3] ERNEST BELENGUER, Ferran el Catòlic, Edicions 62, Barcelona, 1999, p. 147-148.
[4] JOSEP IGLÉSIES, Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya, Quaderns de Geografia, I, Barcelona, 1949, p. 109-110.
Mequinensa supera la seva capacitat i arriba al 101% – VilaWeb.
El cabal al tram baix de l’Ebre augmenta lentament
L’embassament de Mequinensa es troba ja al 101,15% de la seva capacitat i es manté un cabal de sortida de 1.800 metres cúbics per segon des de les dotze del migdia d’aquest dimecres. El cabal al tram baix de l’Ebre augmenta lentament i al seu pas per Ascó (Ribera d’Ebre) ja ha arribat als 1.900 metres cúbics per segon i una alçada de 5,32 metres. A Miravet, veïns i mitjans de comunicació continuen esperant que arribi la punta màxima d’aigua i que pot inundar part de la plaça de l’Arenal. Fonts de la CHE han assegurat a l’ACN que de moment no hi ha cap canvi en la previsió dels desembassaments malgrat que s’ha arribat als límits de la capacitat dels pantans.
En el cas de Mequinensa, s’ha arribat al 101% perquè hi ha un marge de seguretat, que no es comptabilitza, de tres metres d’alçada per a situacions d’emergència. L’embassament ha obert aquest dimecres quatre de les cinc comportes que té la presa. Per la seva part, l’embassament de Riba-roja està al 98,78% de la seva capacitat.
La crescuda ordenada per la CHE durant les últimes hores comença a notar-se lentament a les zones riberenques aigües avall de la presa de Flix. Tot i un sensible augment del nivell visible a Miravet, el riu es troba a un mig metre de saltar al carrer del Riu i la plaça de l’Arenal. De moment, l’aigua tampoc ha penetrat encara a les finques de fruiters més susceptibles d’inundació de la zona del Galatxo. El meandre just davant la façana fluvial de la població ha eixamplat considerablement la seva amplada. Durant la tarda, els pagesos s’han afanyat a acabar de retirar estris i maquinària que podria resultar afectada en cas d’inundació.
On sí que la crescuda s’ha deixat veure de forma més sensible és les zones baixes de la Ribera d’Ebre, com algunes finques de fruiters pròximes al riu a la zona de Móra la Nova, situats uns centenars de metres més avall del pont d’arcades. També el pas de barca i el camp de futbol de Garcia, just al costat del riu, es troben ja coberts d’aigua. Les porteries i els vestidors emergint de l’aigua oferien aquesta tarda una peculiar postal que ha estat objecte de visita de nombrosos veïns de la població.
Levantamos frontera ficticia entre España y Cataluña… y se lía una buena.
Los vecinos de Vencillón alucinan con las medidas fronterizas
En ‘Guasabi’ se nos ha ocurrido levantar un control ficticio en un pueblo oscense que colinda con Cataluña y los primeros en caer en nuestra broma no salen de su asombro. Primeras medidas de seguridad: aprenderse el himno del Barça o bailar una sardana
Estadilla, Fonz y Graus mantienen su apuesta por la lengua de la zona.
Estadilla, Fonz y Graus mantienen su apuesta por la lengua de la zona
ESTADILLA.- El XIV Concurso literario “Condau de Ribagorza” sigue evidenciando la apuesta de los Ayuntamientos de Estadilla, Fonz y Graus por conservar la cultura de la zona a través de su lengua propia, el bajorribagorzano. La cita, que no presenta novedades, vuelve a convocarse en las modalidades de relatos y poemas para adultos, mientras que mantiene la sección de narrativa para jóvenes, con una dotación total de 1.050 euros en premios.
LOMCE: preguntas frecuentes (Gobierno de Aragón)
8.- ¿Debemos hacer el marco curricular de lengua catalana en base a la LOE o a la LOMCE?
Respuesta. Con fecha 3 de julio de 2013 se firmó el Protocolo de Coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalidad de Cataluña, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación para la promoción de la enseñanza de la lengua catalana en el ámbito de la educación. Debido a la existencia de este Protocolo las enseñanzas de lengua catalana deben adaptarse al marco curricular establecido por la Generalidad de Cataluña, a través del Departamento de Enseñanza.
Normativa de referencia:
ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&PIECE=BOLE&DOCS=1-29&DOCR=13&SEC=FIRMA&RNG=200&SEPARADOR=&&PUBL=20131024
La Freixneda: El consistorio logra parar la obra de la depuradora – Aragón – El Periódico de Aragón
març 4El consistorio logra parar la obra de la depuradora – Aragón – El Periódico de Aragón.
Todos los partidos consideran que no se adapta a las necesidades reales
F. V. 03/03/2015
El Ayuntamiento de La Fresneda consiguió ayer paralizar momentáneamente las obras de construcción de una estación depuradora en su término municipal al exigir a la unión de empresas que lleva adelante el proyecto la licencia de actividades, de la que carece en la actualidad.
El consistorio de este municipio del Matarraña, con concejales del PSOE, PAR y PP, se opone unánimemente a la construcción de la depuradora financiada por el Instituto Aragonés del Agua (IAA), por entender que la Administración autonómica ha optado por un modelo de saneamiento insostenible.
“La Fresneda, que tiene menos de medio millar de habitantes, no necesita una depuradora como la que se proponen construir y nos inclinamos por un modelo más sencillo, ecológico y asequible”, manifestó ayer la concejala Ana Romeo, del equipo de gobierno, que está formado por una alianza de socialistas y nacionalistas.
La depuradora de La Fresneda, presupuestada en 1,1 millones de euros, tendría un coste anual que oscilaría entre los 250.000 y los 300.000 euros.
El plan de depuración de la DGA se topa en el Matarraña con una fuerte contestación social. La Asociación de Vecinos de Cretas, donde el ayuntamiento apoya el proyecto, ha denunciado el plan para dotar de depuradoras a todos los municipios de la comarca, por considerar que tiene un coste desorbitado y no basarse en las necesidades reales de la zona.
A ello se une, en el caso de Cretas, la cercanía de la instalación al casco urbano.
COM AFECTA LA LOMCE A L’ENSENYAMENT DEL CATALÀ A LA FRANJA – Lo Reguer.
El conjunt d’atacs cap al català per part del Govern d’Aragó ha causat un gran desconcert en molts fronts. En poc temps s’ha canviat la Llei de Patrimoni Cultural, esborrant els noms de català i aragonès, i s’ha aprovat la LOMCE amb l’assignatura Lenguas Propias de Aragón com a matèria de Lliure Configuració Autonòmica. Això ha provocat que alguns sectors mesclen conceptes i no s’hagi arribat al fons de la qüestió, que és molt més greu i complicada del que es percep a simple vista.
Des d’algunes associacions es va arribar a publicar que per culpa de la LOMCE el català i l’aragonès no serien obligatòries per al proper curs, quan en realitat mai ho han estat en el sistema educatiu aragonès. Va ser gràcies a la Declaració de Mequinensa que els alumnes de la Franja van poder començar estudiar el català, com assignatura optativa, durant el curs 1985-86. Això continuarà igual que els darrers anys: ensenyament del català dos hores a la setmana i de manera optativa, tot i que des de començaments d’aquest curs aquesta situació no està garantida. En alguns centres es dona una hora de català i hi ha hagut cursos en que no s’han fet classes en alguns col·legis i instituts. La novetat de la LOMCE rau en la possibilitat d’estudiar també Lenguas Propias de Aragón -que a 1er, 2n i 3er de l’ESO seran l’alternativa al francès- sempre que el centre en qüestió done l’assignatura. Dos dels instituts més importants de la Franja, l’IES La Llitera de Tamarit i l’IES Baix Cinca de Fraga, ja han anunciat que no oferiran l’assignatura. Aquests centres deixen clar que no donaran Lenguas Propias de Aragón per tres raons: perquè no estan d’acord amb la política lingüística del Govern d’Aragó, perquè no existeixen professors per impartir la matèria i perquè es calcula que la demanda serà inexistent.
Quan a la legislació de la comunitat autònoma d’Aragó es nombra l’assignatura Lenguas Propias de Aragón s’entén que es refereix a més d’una llengua. En canvi, a la pàgina web del Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport de la DGA només apareix el desenvolupament del programa educatiu de la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica, és a dir, el que tota la comunitat científica coincideix en denominar “aragonès”. Per tant, s’entén que de la Lenguna Aragonesa Propia del Área Oriental no hi ha programa, cosa que fa inviable que algun centre pugue impartir l’assignatura.
Pel que fa al català, tot i que pugue parèixer que mantindrà el seu ensenyament i el programa bilingüe -o trilingüe en algun cas-, en realitat la seua situació continua molt perjudicada. Com que dins dels horaris oficials de la DGA no hi ha un espai específic per al català, els instituts de la Franja han de treure un parell d’hores a la setmana d’allà on poden i presentar la graella modificada al Departament d’Educació, que els ha d’aprovar el projecte. Els últims anys, a l’IES La Llitera s’aprofitava una hora setmanal de tutoria i una d’algun altra assignatura, que variava segons les necessitats de cada curs. En aquest aspecte cal dir que la LOMCE també retirarà hores de tutoria, pel que trobar hores a l’assignatura de Llengua Catalana serà molt més difícil per als instituts de les nostres comarques. L’altre punt agredolç és el programa bilingüe: és cert que es mantindrà la possibilitat de cursar una assignatura en català per curs, però cal analitzar bé la situació. En el cas de l’IES La Llitera, les assignatures que s’ofereixen als alumnes dins del programa bilingües són Ciències Socials a 1er, Tecnologia a 2n i 3er, i Educació Física a 4t. Per tant, trobem que en tres dels quatre cursos d’ESO les assignatures que es poden fer en català tenen molta part tècnica i poc marge per posar en pràctica la llengua, quan precisament això és el que es busca amb la immersió lingüística.
L’any que ve, per tant, es quasi segur que cap Institut de la Franja oferirà Lenguas Propias de Aragón i que l’ensenyament de Llengua Catalana continuarà pel mateix camí que els darrers 30 anys. Tot i així, episodis com els de l’IES Matarranya o el col·legi de Mequinensa ens fan estar alerta. (Tot i que la implantació de les noves matèries sigue molt complicada per falta de professorat i l’oposició dels instituts més importants de la Franja, no es poden reduir les esperances en creure que la resistència d’un equip directiu o consell educatiu en concret assegurarà la supervivència de l’ensenyament de la nostra llengua als nostres instituts en els propers anys.
Solidaridad con la Ley de Lenguas de Aragón, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears
març 2* Solidaridad con la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Lenguas de Aragón, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears, territorios con los que Aragón comparte patrimonio lingüístico. (Solidaridad con el aragonés, el catalán de Aragón y el castellano dialectal aragonés, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears ante el Proyecto de Ley de nueva Ley de Lenguas de Aragón y la desprotección de aquéllas). Text publicat dins: EL EBRO, Revista aragonesista de pensamiento, Año XIII, núm. 9, 2012, ed. Fundación Gaspar Torrente, Zaragoza (2012), 166 pàgs. L’article meu a les pàgs. 137-161.
PDF: Revista El Ebro n. 9-2012. Art La Solidaridad con la Ley 10-2009, de lenguas de Aragón