Skip to content

El Punt Avui – Notícia: “Ho vaig fer per combatre el secessionisme lingüístic”.

MARC NADAL  GUANYADOR D’UN PREMI LITERARI EN “LAPAO” I UN ALTRE EN “BALÉÀ”

“Ho vaig fer per combatre el secessionisme lingüístic”

Es tractava d’escriure segons les variants fonètiques i de fer-hi els retocs ortogràfics

Marc Nadal Ferret té 28 anys, és tarragoní i treballa a la UAB, on està fent la tesi doctoral sobre física. Es podria dir que té un gran domini de les llengües, ja que ha guanyat dos premis literaris en idiomes presumpta- ment diferents: en ‘llengua aragonesa oriental’ i en ‘llengo baléà’. Ho va fer per demostrar com n’és, d’absurd, identificar aquestes variants com a llengües diferents del català.

Felicitats pels premis.
Gràcies! El mèrit, però, és relatiu: crec que tant a un premi com a l’altre s’hi presentava molt poca gent, són grups molt minoritaris.
Com se li va ocórrer?
Un és de l’anomenada Acadèmi de sa Llengo Baléà; ells diuen que el balear és una llengua diferent del català, elaboren una ortografia pròpia i convoquen un concurs literari. M’hi vaig presentar l’any passat i llavors ja el vaig guanyar. Aquest any vaig repetir, i també em vaig afegir al concurs de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental. Hi vaig enviar dos treballs i van resultar premiats.
I va guanyar els dos concursos en dues llengües diferents.
La meva intenció no era boicotejar-los, sinó veure què passava. Vaig pensar que participar-hi amb la meva llengua, tot i que escrita més o menys a la manera que ells proposen, seria una manera elegant de combatre el secessionisme lingüístic. Vaig escriure mirant d’utilitzar per al meu català l’ortografia que ells proposen. I va resultar que el van donar per bo i a més em van declarar guanyador. Vaig anar a recollir el premi, em van regalar una estatueta d’un artista d’Osca, un diploma i un llibre del president de l’associació, on explica en castellà per què l’aragonès oriental és un idioma diferent.
Els va guanyar sense canviar de llengua?
Es tractava d’escriure normal però amb els retocs ortogràfics de les seves normes, transcrivint l’accent oral i les variants fonètiques tal qual, amb l’article salat en el cas de les Illes i amb les formes verbals de Ponent en el cas de la Franja: anae en lloc d’anava, i aquestes coses. En el cas de les Illes m’era més fàcil perquè tinc amics mallorquins i la seva manera de parlar la tinc molt present; amb l’associació de la Franja de Ponent el que vaig fer va ser llegir una mica els textos que tenen al web, vaig veure que segurament per diferenciar-se encara més del català normatiu no hi posen cap h, tot va en b alta, etcètera, i així vaig escriure el text que va resultar premiat.
Algun mèrit literari devia tenir.
La veritat és que no gaire. La narració de la Franja era el conte d’un nen que ho passa molt malament a l’escola perquè té un professor molt dolent que els fa parlar català en lloc d’aragonès oriental i que els diu que ells són dels Països Catalans. Em sorprèn que no hi veiessin cap ironia, que tot plegat era una conya. I com que aquestes entitats en realitat mouen molt poca gent, hi havia molt pocs concursants, i per això em van premiar. Una anècdota: l’any passat vaig enviar al de l’Acadèmi de sa Llengo Baléà un conte de dues pàgines. Em van trucar, em van dir que no era ben bé conte, sinó rondalla, però que, com que no hi havia referències a cap animal mitològic, el posarien a la categoria de novel·la. Així que vaig guanyar el premi de novel·la amb un conte de dues pàgines.
Novel·la breu, en tot cas.
El que va passar és que no devien tenir cap novel·la al concurs, i així ja en tenien una. Aquest any m’he presentat al de poesia; també he estat guardonat.
Com s’ho han pres?
La veritat és que els convocants de les Illes s’ho han agafat amb esportivitat i amb ironia. Han penjat un escrit al seu web on agraeixen tota la propaganda que els he fet i diuen que estan molt contents que un català que no té el baléà com a llengua materna hagi estat capaç de guanyar el premi. M’animen a repetir. En canvi els d’Aragó no s’ho han pres tan bé. Han retirat les fotos del premi i diuen que ja van veure que el meu text no era en aragonès oriental però que tot i així el van valorar. És veritat que quan vaig enviar el text em van trucar molt interessats i em van preguntar de quina àrea som jo o la meva família (els vaig dir que sóc nascut a Tarragona però fill d’aragonesos, cosa que no és ben bé certa) perquè no identificaven la meva parla, però tot i així em van concedir el premi i el vaig anar a recollir.

La Terreta.Cultura: Salvem l’Església d’Orrit.

SALVEM L’ESGLÉSIA D’ORRIT
L’Associació Cultural de la Terreta i La Terreta Decideix comencem una nova campanya per a demostrar el mal estat en que es troba l’església romànica d’Orrit que des de fa mesos marca ruïna sense que cap administració realitzi cap obra per arreglar-ho.
El 7 de juny de 2013 al TN de  TV3 (min. 53:30) ja es va fer difusió i tot i la bona disponibilitat i bones paraules dels representatnts de les admisnitracions, encara no s’ha fet res i aquesta esglèsia segueix pitjor que l’any passat.


Nacionalisme banal | L’ esmolet.

Aquest és el títol d’un assaig de Michael Billig, catedràtic de ciències socials a la Universitat de Loughborough (Regne Unit). Parla dels nacionalismes “inadvertits” que no són altres que els de les nacions amb estat. I és que estem avesats a anomenar nacionalistes només als que reclamen uns drets per territoris que formen part d’un estat. Segons Billing, el sentiment nacional dels estats es vertebra a travès d’una sèrie de “recordatoris” constants –ell els anomena banals– que omplen la vida diària: la bandera als edificis públics, les seleccions esportives… Això converteix l’espai que habitem en l’espai de la pàtria. He recordat alguns articles que he llegit, també en aquest periòdic, titllant el nacionalisme de mal que cal eradicar, doncs és la font de tota desgràcia. Crec que l’afirmació és excessiva, doncs tal com hem vist, tothom, fins i tot qui no s’ho pensa, té alguna cosa de nacionalista. Jo no m’hi considero. Em costa trobar la utilitat a fronteres i exèrcits, i no m’emocionen les seleccions. L’únic que vull, com tants d’altres, és respecte i comprensió. Respecte per la nostra cultura i llengua, comprensió per la defensa de la seua supervivència. No vull fronteres, ni exèrcit, ni enemics. Només que totes les cultures que convivim dins el mateix estat tinguem un tracte equitatiu, al marge de si som més o menys minoritaris. Vull sentir que la nostra llengua –i el basc, i l’aragonès, i el gallec…– no és una nosa que provoca rebuig a la gent que no la té com a pròpia; que si venen a viure entre nosaltres els faça il·lusió d’aprendre-la, encara que només siga pel mínim respecte que mereix la terra que t’acull.
Per a això, que aparentment és tan senzill, només hi ha una fórmula: tractar els altres com voldria que em tractessin a mi.

 

La Comarca, columna «Viles i Gents», el 26 de gener de 2007

Michael Billig

Sobre l’Any Desideri Lombarte: la CHA i altres | Lo Finestró.

 

Desideri  EpistolariLa Chunta Aragonesista (CHA) ha formulat oficialment al Govern d’Aragó la pregunta de que si tenen alguna intenció de participar en la commemoració de l’Any Desideri Lombarte.

pdf de la pregunta

D’altra banda ens han arribat informacions de que Òmnium Cultural, el Campus de la URV de les Terres de l’Ebre i el Consorci de normalització lingüística, volen organitzar un acte d’homenatge a Desideri Lombarte durant el mes de maig.

El món literari de Mercè Ibarz, en la intimitat – VilaWeb.
L’escriptora participa dissabte a l’Arts Santa Mònica en el cicle ‘Un dia amb…’
Conèixer els secrets, els detalls, les curiositats i les experiències del món literari dels autors. Aquest és el propòsit del cicle ‘Un dia amb…‘, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Arts Santa Mònica, pensat per propiciar una trobada íntima entre lectors i autors. Dissabte l’escriptora convidada serà Mercè Ibarz, que l’any passat va publicar el seu darrer llibre, ‘Vine com estàs’ (Proa). Era una obra escrita, com explicava ella mateixa en aquesta entrevista de VilaWeb, ‘a tomba oberta’ i ‘amb franquesa, sense convertir el relat en un vòmit’. Ara durant tres hores (de les 11.00 a les 14.00), els lectors que ho vulguin tindran l’oportunitat de conversar-hi de tu a tu sobre aquest llibre i els anteriors, sobre inquietuds i anècdotes i, especialment, sobre literatura, en un debat moderat per Isabel Olesti i en un clima pausat i reflexiu.
La trobada és gratuïta, amb aforament limitat, i qui ho vulgui pot participar també, després de la conversa, en un dinar amb l’autora.

Mercè Ibarz

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, assagista i periodista. El seu últim llibre és ‘Vine com estàs’ (Proa, 2013), obra que engega amb la guerra civil, una exploració de les arrels familiars de què l’autora-filla és hereva. Ibarz, traginadora de passions, patronista i cosidora entre el passat i el present, és autora també de les novel·les ‘No parlis de mi quan me’n vagi’ (Empúries, 2010) i ‘La palmera de blat’ (Quaderns Crema, 1995; Labutxaca, 2010), els contes de ‘Febre de carrer’ (Quaderns Crema, 2005) i ‘A la ciutat en obres’ (Quaderns Crema, 2002), a més de la inclassificable i reiteradament reimpresa ‘La terra retirada’ (Quaderns Crema, 1993; Labutxaca, 2010). També ha publicat ‘Rodoreda. Exili i desig’ (Empúries, 2008) i, en francès, ‘Barcelone. Itinéraires et bifurcations’ (Autrement, 2012), una visió singular de la ciutat. Ha estat traduïda a diverses llengües.

Mercè Ibarz.
Mercè Ibarz llegeix un fragment del seu darrer llibre.

Entrevista amb Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ (19.04.2013)

El Matarraña negocia hoy con DGA la gestión de las guarderías.

Temps al Temps, primera actuació de l’Any Desideri | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

 

Per a fer els meus versets trio paraules,
les millors que conec i les més justes,
d’una en una, com flors arreplegades
per a fer-ne un pomet, posades juntes

Busco paraules, les que més m’agraden,
les que m’ixen del cor, les més precises,
les més antigues que del cap me brollen,
i unes i altres les poso arrenglerades.

El pròxim dissabte 15 de febrer, Pena-roja obrirà l’Any Desideri Lombarte amb la inauguració de l’exposició ‘Quan érem emigrants’ i la primera de les actuacions musicals previstes de cara a este 2014. El dissabte a la tarde, el claustre de la Mare de Déu de la Font acollirà el concert del grup Temps al Temps, formació creada a banda i banda del riu Algars que ha musicalitzat poemes d’en Desideri Lombarte. Ens oferiran un petit recital de 20 minuts per a donar-li la benvinguda a l’Any Desideri Lombarte. Accés gratuït. Esteu convidats.

FOTOS: Marc Martí

Diya d’a luenga materna.

    • Por o Diya d’a Luenga Materna dende Seira Aragón y Asamblea Estudiantes Jacetania/Asambleya Estudiants Chacetania paramos una charradeta sobre a luenga aragonesa en Chaca #21F en Acicate (C/ Ferrenal, 16)

Azero encuentra sus instrumentos en una finca.

Al-Miknasiyya: Apunts sobre l’església del Poble Vell…..o els orígens del “Debat d’Urgència” (primera part).

Al-Miknasiyya: Apunts sobre l’església del Poble Vell… (Segona part).

Al-Miknasiyya: Mequinensa a la Guerra de Successió (1705-1714).

Al-Miknasiyya: Filla meva, t’has de casar!.

Al-Miknasiyya: Premi “Josep Galán”.

Al-Miknasiyya: “… a un poble de descreguts!”.

Al-Miknasiyya: El Parlament de Mequinensa vist per un veí del poble (1411-1412).

Al-Miknasiyya: Sis-cents anys desprès del Parlament de Mequinensa.

Al-Miknasiyya: Notes sobre el moviment obrer a Mequinensa abans de la II República.

Al-Miknasiyya: Una poeta mequinensana del segle XI.

Al-Miknasiyya: Ferrocarrils i aigua. Els projectes de grans obres a la Mequinensa del segle XIX i principis del XX.

Al-Miknasiyya: Carlistes i Liberals a Mequinensa (1820-1876)..

Al-Miknasiyya: Or a Mequinensa? L’economia de Miknàs·sa als segles XI i XII..

Al-Miknasiyya: ELS PRIMERS PROJECTES DE NAVEGACIÓ A LA CONCA DE MEQUINENSA (1800-1860).

Al-Miknasiyya: “El Peñón de Mequinenza”: riscos naturals al poble vell entre els segles XIX i XX..

Al-Miknasiyya: EL TRÁFICO FLUVIAL EN MEQUINENZA DURANTE LA BAJA EDAD MEDIA. (Siglos XI – XV).

Al-Miknasiyya: Els orígens de Miknàs·sa.

 

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: A CRITICA YE MENESTER, PERO NO YE ALAZET.

CHA pregunta al govern aragonès per la celebració de l’any Desideri Lombarte | Mas de Bringuè.

Diputat per CHA a les Corts aragoneses

Diputat per CHA a les Corts aragoneses

El diputat del Grup Parlamentari de Chunta Aragonesista a les Corts d’Aragó Gregorio Briz Sánchez, ha presentat avui, 10 de febrer, al registre d’aquesta institució, una pregunta parlamentaria a la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, demanant-li si l’Executiu autonòmic (PP-PAR) “té intenció de commemorar el 25é aniversari de la mort del poeta matarranyenc Desideri Lombarte i, en cas afirmatiu, quines accions té previst dur a terme i com?”.

En els antecedents justificatius de la Pregunta, el diputat de CHA recorda que aquest 2014 “ es compleixen 25 anys de la mort de Desideri Lombarte, un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català, el poeta matarranyenc per antonomàsia que, a més va escriure també novel•la i teatre i treballà per la dignitat de la seua llengua, el català, a l’Aragó, com a membre i un dels fundadors de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors del II Congrés de Llengua Catalana a l’Aragó”.
La consellera Serrat té la obligació parlamentària de respondre per escrit aquesta Pregunta.

Pregunta CHA DL

El dissabte declarem ‘Any Desideri Lombarte’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Una pàtria tan rodona
que de llevant a ponent,
els dos braços estenent,
la puguera abraçar tota
i no me’n sobrare gens.

Com una nòvia, estimada,
blanca com flor d’ametler,
dolça com mel de romer,
com una espiga, granada,
florida com un roser.


Eixa pàtria que jo vull,
eixa pàtria és la que tinc;
la pàtria dels meus amics,
la pàtria del meu orgull.
I aquí vull viure i morir.

El pròxim 15 de febrer, a les sis de la tarde, l’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja acollirà la inauguració de l’Any Desideri Lombarte 2014. Es farà la presentació del projecte i la inauguració de l’exposició ‘Quan érem emigrants’, del fotògraf de Queretes Tomàs Riva, amb textos de l’escriptor de Pena-roja, Desideri Lombarte. Tindrem concert musical a càrrec dels Temps al Temps.

Tos hi esperem!

Viatge en el temps amb ‘Quan érem emigrants’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Dissabte a les 18.00 hores, inaugurem exposició… – Any Desideri Lombarte.

Viatge en el temps amb ‘Quan érem emigrants’

La mare mos va fer la maleta,
mig plorosa, mig contenta.
Lo vestit dels domenges,
tres camises, la de portar, la nova i la vella.
Les sabates als peus
–no en teníem més que unes–.
I el calaix que va quedar forro.

A la cartera onze bitllets d’a cent
i cap d’a mil
i un nugo al pit.

El dissabte 15 de febrer, l’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font acollirà la presentació de la mostra fotogràfica ‘Quan érem emigrants‘. L’exposició, que recopila imatges del fotògraf natural de Queretes, Tomàs Riva, i textos de l’escriptor de Pena-roja, Desideri Lombarte, és un viatge en el temps. Ens portarà als anys 60, uns temps convulsos. Molts fills del Matarranya es veien forçats a marxar de sa terra per guanyar-se un futur més prosper en ciutats i territoris d’una major projecció econòmica. Desideri Lombarte, que va marxar de Pena-roja l’any 1959, feia ressò d’este episodi en la seua obra poètica.

L’exposició estarà oberta a la Mare de Déu de la Font de Pena-roja al llarg dels pròxims mesos. Per aportació de l’Associació Cultural del Matarranya.

Llengües i identitat a Saragossa | Lo Finestró.

 

sociologia

Els dies 16 i 17 de maig a Saragossa es celebraran les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Coordinadors: Chabier Gimeno (professor de  la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); ponent, Ramon Sistac (professor de la Universitat de Lleida: Lengua, cultura, sentimiento, identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail  explosivo o un reto creativo?

https://www.lafranja.net/?p=14305

http://www.aragonsociologia.org/7.html

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja