La Franja

Twitter / jmbecana: Admitido a trámite el recurso ….

Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón del #lapao y del #lapapyp. Viva el sentido común.

Mascarell defensa la unitat de la llengua catalana en la seua visita a Calaceit | Comarques Nord.

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va defensar la unitat de la llengua catalana, així com el “contingut científic” dels llibres de text catalans durant la seua visita a Calaceit en el marc de la ‘II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana’.

La jornada, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, va reunir més de 40 especialistes en la llengua catalana amb l’objectiu d’analitzar la situació actual i l’evolució de la mateixa en les zones catalanoparlants. Temes que es van debatre en les diferents conferències que es van fer durant el dia. Una vegada acabades les sessions més tècniques, ja a la tarde, el conseller de Cultura va desenvolupar una conferència sobre el català. Esta va ser introduïda per l’alcalde del municipi, Josep Maria Salsench, i el filòleg en llengua catalana Ramon Sistac, qui va analitzar la situació del català a l’Aragó. Sistac va destacar que “el que parlem aquí és català, agradi o no agradi” i que “la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”. Després d’ell, Mascarell va reafirmar estes paraules, defensant així la unitat de la llengua catalana. El conseller també va destacar que “el major problema del català és polític i és conseqüència de les polítiques estatals” pel que “cal que el català sigui tractat com una llengua d’Estat”. Finalment, referent a la polèmica sorgida sobre el contingut dels llibres de text catalans, Mascarell va defensar que “té tot caràcter científic, són fets provats científicament”.

. 23 Trobada Cultural

Esta jornada sobre la llengua va coincidir i compartir actes i inauguració amb la 23ena Trobada Cultural del Matarranya que enguany va estar dedicada a l’arqueologia i durant la qual els participants van visitar la ruta dels túmuls funeraris situada entre els termes municipals de Queretes, Arenys de Lledó i Lledó.

El centre-nord del Matarranya, en alerta roja per risc d’incendis forestals | Comarques Nord.

L’originalitat i l’esforç imperen al desfile de carrosses de les Festes de Valljunquera | Comarques Nord.

(1) MONT-ROIG * MONROYO.

CHA visita Aguaviva y se reúne con la Plataforma ‘El Bergantes no se toca’.

El sector hostelero se une por la Vía Verde.

Areny i Tremp reivindiquen el paper de la Franja en els orígens del català.

Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). En aquest document s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió “anacrònica” que, des del punt de vista científic, significa mantenir les ‘Homilies d’Organyà’ i el ‘Forum Iudicum’ com els primers textos en català. La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) al mateix municipi que es va convertir en ser el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.

Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.

Moret ha posat d’exemple els textos medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, igual que passa actualment, ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.

Què pot passar en una o dues generacions?
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua. Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua.

Per a Sistac la gent seguirà parlant català però ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.

Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement pels primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers textos catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.

Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.

El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.

Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’. S’hi mostren textos dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.

Mascarell defiende que el contenido de los libros catalanes es «todo científico».

Prevén iniciar en octubre el plan de ordenación del futuro Parque Natural.

Trobada al Matarranya « Editorial Barcino.

El 27 i 28 de juliol els Amics d’Els Clàssics vam visitar el Matarranya i les Terres de l’Ebre. Paisatges i poemes van encisar els Amics en un itinerari que passà per poblacions com Arnes i Vall-de-roures.

Dissabte vam visitar el convent franciscà de Sant Salvador d’Horta. A l’antic claustre vam gaudir d’unes lectures de clàssics medievals a càrrec de Carles Duarte, Jordi Llavina, Jordi Carulla-Ruiz i Xavier Garcia. Tot seguit, vam apropar-nos a Arnes, on va fer-se una lectura al porxo de l’Ajuntament. A la Casa Pallarés d’aquesta població vam celebrar l’Any Estellés amb un recital poètic a càrrec de l’actor Francesc Anyó acompanyat pel músic Juli Mekànika. Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, d’on era originari Vicent Andrés Estellés, va presentar la figura del poeta.

Diumenge al matí vam anar a Pena-roja de Tastavins. A l’antic safareig d’aquesta població del Matarranya s’improvisaren unes lectures poètiques a càrrec dels Amics presents. Es van llegir poemes de Desideri Lombarte, escriptor de Pena-roja molt estimat a la comarca. Podeu llegir uns poemes d’ell aquí. Aquell mateix dia també vam visitar el santuari de la Verge de la Font, on va continuar la lectura de textos.

Els actes van finalitzar amb una visita a la Llibreria Serret de Vall-de-roures i un dinar al restaurant La Font del Miro.

Si voleu veure les imatges d’aquesta trobada fes clic aquí. 

Areny de Noguera i Tremp reivindiquen el valor patrimonial del català a la Franja – VilaWeb.

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) fan una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.

El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta es volen donar a conèixer en aquesta jornada.

Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.

Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.

Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.

Durant la jornada s’inaugurarà l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que procedeixen de la zona del Pallars. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.

En l’acte públic d’avui, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça, intervenen els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).

El fresnedino Jon del Valle competirá en Estados Unidos.