La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent26/07/2013 Se convoca el Programa “Luzia Dueso” para la difusión del aragonés y sus modalidades lingüísticas en los centros docentes públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón en el durante el curso 2013-2014.
La Litera Información – Comunicat de la Plataforma Aragó pel Català.
La Plataforma Aragó pel Català és un moviment cívic, desvinculat dels partits polítics, que respon a la Llei de llengües aprovada recentment pel Govern d’Aragó. Defensem la nostra llengua, d’acord amb els criteris acadèmics, ratificats per la Universitat de Saragossa.
Parlar català vivint en una regió que administrativa i políticament pertany a Aragó ha estat des de sempre un fet poc entès tant pels àmbits de govern d’Aragó, com de Catalunya. Com a conseqüència d’això, els habitants de la Franja hem vist com en diverses ocasions hem sigut objecte d’un debat que no ha fet més que perjudicar-nos.
L’últim capítol de la llarga tragicomèdia el tenim en la recent aprovació per part del govern d’Aragó de la nova llei de llengües que suprimeix la denominació de català a la llengua parlada per gran part dels habitants de les comarques aragoneses limítrofes amb Catalunya.
Des d’aquell moment són multitudinàries les notícies que han transcendit en els mitjans de comunicació, així com moltes declaracions polítiques fetes a un costat i l’altre d’una fictícia frontera, sense que als habitants de la Franja se’ns hagi permès dir massa sobre un assumpte que afecta de ple lo nostre ensenyament, la nostra relació amb les institucions, la nostra vida quotidiana i tantes altres coses que històricament ens han portat a una relació de veïnat on la llengua ha sigut sempre un instrument de comunicació i no un obstacle per la relació entre les gents.
Vista l’actitud autoritària del govern d’Aragó amb l’aprovació d’aquesta llei de llengües i la negativa ni tan sols a dialogar respecte a la seua modificació, diverses associacions culturals, així com moltes persones a títol individual hem decidit reunir-nos i formar una plataforma que visualitzi la realitat sociolingüística dels diversos habitants i pobles de la Franja, que reclami que s’escolti al món científic i acadèmic i que se’ns reconegui, com a ciutadans aragonesos que som, el nostre dret a aprendre, expressar-nos i relacionar-nos en la nostra llengua materna, el català, una llengua viva i en constant evolució.
Perquè la llengua no pot ser motiu de disputes interregionals ni motiu de diferenciació amb el veí, sinó un instrument per a comunicar-nos amb tots aquells que tenim a la vora. Cal diferenciar llengua i sentiment. Podem ser d’Aragó i parlar català.
Els pobles de la Franja, que tant bones relacions tenim amb els pobles veïns tant de Catalunya com d’Aragó, ens veiem en la necessitat de no consentir que res ens separi i buscar allò que ens atansa i agermana, sent en aquest cas, la llengua catalana i la castellana.
D. M. B. 30/06/2013
Mercè Ibarz, en una imagen de 2011.Edición en PDF
Mercè Ibarz es una escritora y periodista nacida en Zaidín cuya última obra es Vine com estàs, que es la séptima de sus novelas que han visto la luz. La escritoria recibió el Premio Saputo de las Letras Aragonesas en la modalidad de literatura catalana en el año 2002 por su obra A la ciutat en obres. La oscense tiene muy claro que la nueva ley de lenguas es un despropósito y que no ayuda a normalizar la situación lingüística de la comunidad. A lo largo de la entrevista, la escritora habla sobre la tristeza que le produce la nueva ley de lenguas así como de su obra y de la importancia que ha tenido en ella su localidad natal y los acontecimientos que allí sucedieron como las consecuencias de la cruenta guerra civil o la construcción del canal de Aragón y Cataluña. Ibarz reside desde 1971 en Barcelona.
–Como escritora aragonesa que escribe y vive en catalán, ¿qué le parece la nueva ley de lenguas aprobada recientemente en las Cortes de Aragón?
–Una aberración, la verdad. Una muestra de analfabetismo institucional. Políticamente grave, inadmisible, la democracia no puede consistir en aprobar leyes analfabetas. Mucho menos en aplicarlas, quiero creer que no sucederá. Aragón no es una comunidad analfabeta sino trilingüe.
–¿Cree que es un empeño en negar la realidad lingüística de Aragón?
–Eso parece. No cabe entender de otra manera que, a riesgo de ser declarados analfabetos institucionales, prefieran los dos partidos aprobar semejante aberración: todo sea por la patria, supongo.
–Usted recibió el Premio Saputo de las Letras Aragonesas por A la ciutat en obres en el año 2002. No sé si sabe que, este año, el Gobierno de Aragón ha decidido fusionar los dos premios que concedía a los escritores en aragonés y catalán y le ha quitado la dotación económica. El resultado ha sido que el premio ha quedado desierto por la poca y baja calidad de obras presentadas. Parece que hay una preocupación especial en ensañarse con las lenguas minoritarias aragonesas…
–Así es. Resulta todo demasiado atávico, ancestral en el peor de los sentidos. Estoy desconcerta-da y entristecida, me siento humillada y ridiculizada. Tiendo a pensar que la educación mejora a las personas y a las colectividades, pero me temo que estamos ante una nueva versión de ¡Muera la inteligencia!, el grito que lanzó el jefe de la Legión en la Universidad de Salamanca al inicio de la guerra de 1936. Lo repito: ¿están alfabetizados el PP y el PAR? Aragón no puede hacer el ridículo de esta manera.
–Centrándonos en su obra, Vine com estàs es el título de una canción de Nirvana, ¿cómo surge este último trabajo que ha publicado?
–Es un libro muy narrativo y a la vez fragmentario, como la memoria que quería evocar, de mi familia y de mi educación sentimental por decirlo así: maestros, amistades, herencias políticas… La canción de Nirvana, Come as you are me sirvió porque justamente es un llamado a la memoria, a presentarse sin miedos ni temores, como yo quería: a corazón abierto. Está escrito de manera muy libre. Y en la parte de la guerra, en el catalán de Zaidín.
–¿Le atraen los retratos de la realidad cotidiana? Lo digo porque, además de la memoria familiar, aborda la guerra civil en la localidad de Zaidín y en la zona donde se dieron situaciones muy dramáticas.
–La tradición oral cuenta en mis libros, crecí en una familia memoriosa y habladora y me lo ha pegado. Era hora ya de reunir tantas de las historias oídas de la guerra. Es una suerte de legado que no he escogido, por decirlo así, sino del que soy depositaria. Mi padre y su hermano fueron enrolados en bandos distintos… Por otra parte, escribiendo lo oído he recuperado también lo que nadie cuenta todavía y está a punto de ser olvidado: por ejemplo, el Consejo de Aragón en sus primeros tiempos en Fraga, uno de los primeros, sino el primer gobierno anarquista del mundo. Aunque lo que realmente se desprende del relato es que la guerra no terminó en 1939 sino que siguió y siguió.
–En un relato de Vine com estàs aborda la construcción del canal de Aragón y Cataluña. Un canal que ha estado muy presente a lo largo de toda su obra literaria.
–Ah, sí. Sin el canal, seguramente no estaría ahora yo hablando con usted ni sería escritora y periodista. Fue una obra decisiva y emocionante. El secano de regadío es un logro luminoso de nuestra historia moderna.
–¿Le hemos quitado valor a la memoria entre todos?
–Más bien la estamos utilizando de cualquier manera, sin respeto a los muertos, sobre todo las instituciones.
—Vine com estàs es una obra poco convencional, casi de ruptura con esas convenciones de la escritura, ¿no tenía miedo que no fuera comprendida por el lector cuando se imbuyera en su lectura?
–Al contrario, cada vez son más los lectores, yo misma soy una, que valoramos la escritura concentrada y breve. Mis libros son así: concentrados y breves. En este último libro puede usted leer cada capítulo por separado, si lo desea o le sucede. Si lo lee todo seguido, párese de vez en cuando y siéntalo por dentro, como cuando lee versos o ve una temporada completa de una serie de tele.
–En No parlis de mi quan me’n vagi, su anterior novela, la libertad (o la falta de ella ya que se tenía que ejercer en la clandestinidad doméstica) era una idea fundamental.
–Mis libros hablan también de la dictadura, en efecto. Qué remedio. Viví 21 años bajo el dictador y eso cuenta. Este último libro, Vine com estàs, surge de una pregunta doble: ¿Cuándo termina una guerra, y cuando una dictadura? Aunque hay más ejemplos, solo con respecto a la ley de lenguas aragonesa cabría pensar seriamente la respuesta a esta pregunta doble.
–El paisaje y el entorno tienen un protagonismo especial en casi todos sus trabajos y en estos últimos relatos de una forma casi vital. ¿Es porque ha vivido su influencia a lo largo de su existencia?
–Somos paisaje, sin geopoética no habría literatura, ni periodismo, no habría vida… Somos tiempo y espacio: vivimos ahora y aquí. Y si llueve, nos mojamos.
–¿En qué está trabajando ahora si es que se puede revelar?
–Diversas historias me sobrevuelan, algo surgirá. Me está tentando mucho una historia muy aragonesa, de la que no le digo más.
Avui anuncien a Saragossa un recurs d’inconstitucionalitat que es podria registrar a l’alt tribunal abans del 15 d’agost · També anirà signat per diputats de CiU, ERC i el PNB
Després de l’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó amb el vot favorable del PP i el PAR, el president de la Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, va encomanar al seu diputat al congrés espanyol Chesús Yuste la cerca de suports per a presentar-hi un recurs al Tribunal Constitucional (TC). Com avançava el diari Heraldo de Aragón, avui la CHA, IU i PSOE anunciaran l’acord a què han arribat per a recórrer al tribunal contra la nova llei, abans del 15 d’agost.
Yuste ha aconseguit que el grup del PSOE al congrés espanyol hagi acceptat la proposta del seu partit i d’IU per a avalar el recurs d’inconstitucionalitat de la nova llei, que deixa desprotegits el català i l’aragonès i els canvia el nom per ‘LAPAO’ i ‘LAPAPIP’, respectivament.
Per a presentar el recurs al TC, el suport socialista era necessari perquè el grup de l’Esquerra Plural (on s’inscriuen CHA i IU) té onze diputats i se n’han de menester cinquanta pel cap baix. El recurs també serà avalat, en aquest cas simbòlicament, amb la signatura de parlamentaris de CiU, ERC i el PNB.
Anunci a Saragossa
Representants del PSOE, CHA i IU anunciaran avui el recurs en un acte a Saragossa, on exposaran els arguments jurídics amb què es basen per a mirar d’anul·lar la llei. El text que presentaran abans del 15 d’agost al TC ha estat elaborat per Ángel Garcés, professor de dret administratiu de la Universitat de Saragossa, amb l’acord dels tres partits que impulsen la iniciativa.
Twitter / CHACortes: Bon dia! ¡Buen diya! Hoy, ….
CHA Cortes de Aragón Bon dia! ¡Buen diya! Hoy, presentación del recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de Lenguas PP-PAR y el #LAPAO y #LAPAPYP
riberaonline: La Terra Alta i el Matarranya exploren fórmules de col·laboració en l’àmbit cultural.
Tècnics dels consells comarcals del Matarranya i la Terra Alta i artistes d’ambdós comarques han celebrat una primera reunió de treball a la seu del Consell Comarcal de la Terra Alta amb l’objectiu d’explorar fórmules de col·laboració conjunta en l’àmbit artístic i cultural.
S’ha valorat la possibilitat de realitzar diferents mostres de l’obra dels artistes en els diferents espais expositius del territori i també establir taules de debat i jornades d’intercanvi d’experiències entre els artistes d’ambdós territoris. És per això que s’ha acordat començar a treballar en una futura planificació per a l’any 2014, pel que fa a espais on poder exposar les obres i en possibles artistes interessats en exposar.
Tot i això, els dos territoris tenen interès a intercanviar i incentivar experiències culturals tant en el mon de l’art com en el de les lletres, la música i d’altres.
Aquestes accions donen continuïtat a l’acord de col·laboració existent entre els dos territoris i on ja s’han començat a desenvolupar accions especialment en l’àmbit del turisme.
Una ruta senzilla prop de Benasc, passant per tres cascades, l’última d’elles força espectacular. Es pot sortir directament de Cerler, o pujar-hi des de Benasc per un dels camins. Nosaltres vam pujar pel que va per dins del bosc (sortint de davant del centre de ciències). Fins a Cerler són uns 3 quilòmetres i 400 metres de desnivell, ombrejats. A Cerler s’ha de pujar pel Paseo de Ardonés i, quan el carrer fa un revolt pronunciat, deixar-lo i agafar un caminet (està senyalitzat, com a Ermita de San Pedro mártir o com a Ruta de las tres cascadas, però el primer cartell es veu poc). Després seguim les marques de petit recorregut (grogues i blanques), sense pèrdua. Es passa per l’ermita, petitíssima, i després de creuà el riu se segueix fins les cascades. Fins aquí (des de Benasc), uns 6,2 quilòmetres i 650 metres de desnivell. A l’arribar a l’última, es pot tornar enrere o creuar per un petit pont metàl·lic i tornar per l’altra banda, que passa més amunt que el camí d’anada i té unes vistes diferents. La ruta de tornada tampoc té cap pèrdua fins a Cerler. Una vegada allà, es pot tornar a Benasc pel mateix camí, o pel camí vell entre Benac i Cerler, que queda més al descobert. En aquest enllaç podeu veure el mapa de la ruta sencera.
De camí cap a les cascades.
La primera que es veu.
De més a prop, ja se’n veuen dues.
L’última cascada, la més impressionant.
Cal passar un petit pont metàl·lic per tornar per l’altra banda.
Ramon Sistac, serà un dels ponents de la Xerrada… – Aragó Pel Català.
Inauguración Bar Matarraña en el Caracol.
En el Centro comercial de Zaragoza, “El Caracol”, se inauguró hace poco un nuevo bar restaurante llamado Matarraña. Nos dijeron: si quieren vengan y graben lo que puedan porque estará lleno de gente. Daremos comida y bebidas gratis para celebrar nuestra nueva inauguración. Y fuimos.
Un vídeo Demo, rapidito, para captar en su medida el ambiente y el ajetreo de toda inauguración. Los pinchos, el jamón, los langostinos, la cerveza, el vino, todo desaparecía de inmediato. ¿Quién no gusta de participar en una fiesta gratis con todos los ingredientes necesarios?, ¿comer bien y beber bien? Eso es Marketing.
El posible presupuesto empleado en una campaña de Marketing se reconvierte en el “todo gratis” para llamar a más y más gente. Éxito seguro.
Este vídeo forma parte del canal “El Cielo en la Boca” dedicado en exclusiva a la gastronomía y repostería.
– See more at: http://www.negocy.es/inauguracion-bar-matarrana-en-el-caracol/?utm_source=feedburner&utm_medium=twitter&utm_campaign=Feed%3A+NegocyCinemaShot+%28Negocy+Cinema+Shot%29#sthash.YCQn1LYB.dpuf
En el Centro comercial de Zaragoza, “El Caracol”, se inauguró hace poco un nuevo bar restaurante llamado Matarraña. Nos dijeron: si quieren vengan y graben lo que puedan porque estará lleno de gente. Daremos comida y bebidas gratis para celebrar nuestra nueva inauguración. Y fuimos.
Un vídeo Demo, rapidito, para captar en su medida el ambiente y el ajetreo de toda inauguración. Los pinchos, el jamón, los langostinos, la cerveza, el vino, todo desaparecía de inmediato. ¿Quién no gusta de participar en una fiesta gratis con todos los ingredientes necesarios?, ¿comer bien y beber bien? Eso es Marketing.
El posible presupuesto empleado en una campaña de Marketing se reconvierte en el “todo gratis” para llamar a más y más gente. Éxito seguro.
Este vídeo forma parte del canal “El Cielo en la Boca” dedicado en exclusiva a la gastronomía y repostería.
– See more at: http://www.negocy.es/inauguracion-bar-matarrana-en-el-caracol/?utm_source=feedburner&utm_medium=twitter&utm_campaign=Feed%3A+NegocyCinemaShot+%28Negocy+Cinema+Shot%29#sthash.YCQn1LYB.dpuf
En el Centro comercial de Zaragoza, “El Caracol”, se inauguró hace poco un nuevo bar restaurante llamado Matarraña. Nos dijeron: si quieren vengan y graben lo que puedan porque estará lleno de gente. Daremos comida y bebidas gratis para celebrar nuestra nueva inauguración. Y fuimos.
Un vídeo Demo, rapidito, para captar en su medida el ambiente y el ajetreo de toda inauguración. Los pinchos, el jamón, los langostinos, la cerveza, el vino, todo desaparecía de inmediato. ¿Quién no gusta de participar en una fiesta gratis con todos los ingredientes necesarios?, ¿comer bien y beber bien? Eso es Marketing.
El posible presupuesto empleado en una campaña de Marketing se reconvierte en el “todo gratis” para llamar a más y más gente. Éxito seguro.
Este vídeo forma parte del canal “El Cielo en la Boca” dedicado en exclusiva a la gastronomía y repostería.
– See more at: http://www.negocy.es/inauguracion-bar-matarrana-en-el-caracol/?utm_source=feedburner&utm_medium=twitter&utm_campaign=Feed%3A+NegocyCinemaShot+%28Negocy+Cinema+Shot%29#sthash.YCQn1LYB.dpuf
En el Centro comercial de Zaragoza, “El Caracol”, se inauguró hace poco un nuevo bar restaurante llamado Matarraña. Nos dijeron: si quieren vengan y graben lo que puedan porque estará lleno de gente. Daremos comida y bebidas gratis para celebrar nuestra nueva inauguración. Y fuimos.
Un vídeo Demo, rapidito, para captar en su medida el ambiente y el ajetreo de toda inauguración. Los pinchos, el jamón, los langostinos, la cerveza, el vino, todo desaparecía de inmediato. ¿Quién no gusta de participar en una fiesta gratis con todos los ingredientes necesarios?, ¿comer bien y beber bien? Eso es Marketing.
El posible presupuesto empleado en una campaña de Marketing se reconvierte en el “todo gratis” para llamar a más y más gente. Éxito seguro.
Este vídeo forma parte del canal “El Cielo en la Boca” dedicado en exclusiva a la gastronomía y repostería.
– See more at: http://www.negocy.es/inauguracion-bar-matarrana-en-el-caracol/?utm_source=feedburner&utm_medium=twitter&utm_campaign=Feed%3A+NegocyCinemaShot+%28Negocy+Cinema+Shot%29#sthash.YCQn1LYB.dpuf
Alguns membres de la plataforma #AragóPelCatalà fent la presentació a Alcampell. Ara de Tertúlia en lo Javier Giralt i lo Miquel Àngel Pradilla: ‘Quan parlem…parlem com parlem’
CLARIÓ. Fes-te’n soci!
- Trobades lúdico-culturals.
- Xerrades i tallers de formació per a pares i mestres.
- Materials didàctics i de difusió de la llengua.
Nº Compte _ _ _ _/_ _ _ _/_ _/_ _/_ _ _ _ _ _ _ _
Qui som?
Som un bon grup de pares i mares de la comarca del Matarranya preocupats perquè la nostra llengua es continue transmetent de pares a fills.
ALIFARA CLARIÓ
“Estimem la nostra llengua”
Mont-roig, diumenge 4 d’agost de 2013
Programa d’actes
10:30.- Presentació de l’Associació Clario i pica-pica, a la llotja de l’ajuntament.
En acabat, cercavila.
11:30.- Tallers per als sagals.
Assemblea per als pares, al saló de plens de casa la vila.
14:00.- Dinar de convivència a les piscines municipals. Porteu lo dinar i el banyador.
18:00.- Comencen les activitats organitzades per l’Associació Cultural Sucarrats dins la Setmana Cultural de Montroig.
Al matí hi haurà una parada de llibres en català a la llotja.
Organitza:
Clarió – Associació de pares del Matarranya en defensa del català
Col·labora:
Comarca del Matarraña/Matarranya
Ajuntament de Mont-roig
Els ponents de la primera tertúlia ja són a punt | Tertúlies a la fresca.
Esto divendres 26 de juliol, si les tronades mos ho permeten, podrem assistir a la primera tertúlia del cicle estiuenc d’enguany. Per a començar comptarem amb la presència de dos dels principals experts en lo tema lingüístic (no un, dos! No mos estem de res!).
Per un costat, dissertarà el filòleg de Sant Esteve de Llitera Javier Giralt Latorre, professor del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza (del que actualment n’és el Director) i un dels màxims estudiosos del català d’Aragó. 
Es va doctorar en Filologia Hispànica l’any 1997 amb una tesi titulada “Contribución al estudio de las hablas de La Litera (Huesca)”, i des d’aleshores ha publicat nombroses obres relacionades amb les varietats lingüístiques de l’Aragó oriental. És membre del Grupo de Investigación sobre el Catalán en Aragón (GRICAR) de la Universitat de Saragossa.
Javier Giralt és l’autor de l’imprescindible Lèxic de La Llitera (Editorial Milenio, 2005), un llibre que haurie d’estar a totes les cases de la Llitera (probablement ja hi és). (Si algú no el té, el pot aconseguir ací).
Un dels seus raders llibres és l’interessantíssim La llengua catalana en 
documentació notarial del segle XVI d’Albelda (Osca) (Ajuntament d’Albelda & Centre d’Estudis Lliterans, 2012), una esplèndida contribució a l’estudi d’uns textos antics no literaris redactats en català entre els anys 1544 i 1582 i conservats a l’Arxiu d’Albelda. L’autor fa un estudi exahustiu del vocabulari, l’onomàstica (topònims i antropònims) i altres continguts dels diferents tipus de documents (contractes, testaments, herències, capítols matrimonials, requeriments, denúncies, etc.).
Per un altre costat, comptarem amb la presència de Miquel Àngel Pradilla, doctor en filologia catalana amb la tesi “Variació i canvi lingüístic en el català de transició nord-occidental/valencià” (1993), i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (del qual actualment n’és el Director). Va ser impulsor i primer Director del Laboratori de Fonètica Experimental de la URV, i ha realitzat numeroses investigacions de sociolingüística de la variació i sociologia del llenguatge, en particular en tres àmbits principals:
1) estudi de les dinàmiques disgregadores de la comunitat sociolingüística catalanòfona, amb una atenció especial al cas valencià (el seu llibre ‘El laberint valencià‘ n’és una bona mostra); 2) l’estudi de la vitalitat i ús de la llengua a diferents parts del territori (per exemple, va ser coordinador del llibre”La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüística” 
(Empúries 1999); i 3) la planificació del corpus lingüístic (variació versus estandardització), on ha estudiat principalment les variacions en làmbit de les comarques de l’àrea de Tortosa, una zona transfronterera interessantíssima pel que fa als aspectes lingüístics (i la seva distància amb el català estàndard). És molt recomanable llegir un dels seus raders llibres: “De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català” (Onada, 2011).
A més, Miquel Àngel Pradilla és coordinador de la Xarxa CRUSCAT (una xarxa científica dependent de l’Institut d’Estudis Catalans que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució de la llengua arreu del domini lingüístic català), i director editorial de ONADA Edicions, una editorial en català radicada a Benicarló i especialitzada en temes lingüístics, històrics i culturals, on també ha coordinat o escrit diversos llibres.
De ben segur que Giralt i Pradilla són les persones idònies per a il·lustrar-nos sobre l’estat del català a l’Aragó i les seues circumstàncies històriques, filològiques, etc., així que no hi falteu.
Divendres 26 de juliol, a les 22:30h, a la Plaça major. Si hi ha tronada, mos reunirem a la ‘Casa de la Cultura’.