A l’Estat hi ha 202 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, un nombre molt superior a les dues que fan el mateix amb el català. I, per si no n’hi hagués prou amb aquest desequilibri, la llei no tracta igual les dues llengües. Entre el 2009 i el 2011 hi va haver 114 multes per productes que no complien les lleis que obliguen a etiquetar en castellà i cap des del 2010 per no haver-ho fet en català.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentPolémica en el grupo de trabajo que debate la ley de Lenguas.
La ponencia que debe estudiar el proyecto de ley de Lenguas que preparan las Cortes de Aragón se ha resquebrajado tras las últimas declaraciones de la integrante del Partido Popular, la diputada Maria José Ferrando. En una rueda de prensa, la parlamentaria aseguró que las enmiendas a la ley que propone la oposición conllevarían un sobrecoste de 35 millones de euros en traductores.
Los grupos de Izquierda Unida y Chunta Aragonesista han tildado de falsas estas afirmaciones y han criticado la actitud poco tolerante de Ferrando. Asimismo, CHA ha abandonado la ponencia. Según la portavoz, Nieves Ibeas, el PP tiene “demasiada prisa por cargarse el actual texto, algo que puede hacer partiendo de su mayoría”.
Adolfo Barrena, de IU, ha atacado a Ferrando por sus declaraciones “tendenciosas y absolutamente irrespetuosas”. Por su parte, el PSOE ha anunciado que se mantendrá en la ponencia pero ha criticado que el PP “utilice rastreramente la ley para esconder su incapacidad para resolver los problemas reales”.
Cabe recordar que parte del malestar referente a la ley de Lenguas viene motivado por el idioma que se les da al aragonés y al catalán. PP y PAR buscan evitar polémicas con las nomenclaturas de “modalidad lingüística de uso predominante en la parte septentrional de Aragón” y “modalidad lingüística de uso predominante en la parte oriental de Aragón”.
La Plataforma No Hablamos Catalán ya ha felicitado a los partidos en el gobierno por su determinación y ha cargado contra la oposición por defender “posturas catalanistas”.
Objectiu del PP-PAR: carregar-se el català | Lo finestró del Gràcia.
El govern del PP-PAR, com ja sap tothom, té un clar objectiu, carregar-se el català, també l’aragonès, sota la vergonyosa i demagògica excusa de protecció de les varietats lingüístiques aragoneses. Que sabran ells de varietats lingüístiques! Per això aprovaran una llei, de la qual, el principal objectiu és la derogació la llei vigent. Per això han anul·lat els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero —els han fusionat i els han deixat sense dotació. Per això han anul·lat les 29 subscripcions de Temps de Franja. Per això la portaveu de cultura del PP ha dit que la implantació de la llei actual costaria 35 milions d’euros i 30 més cada any. On és la vergonya? On és el sentit comú? I la ciutdadania, restarà tan tranquila? Massa “cachirulos” i ben poca autoestima lingüística.
De tot allò, els mitjans de comunicació s’han fet ressó ampliament, a l’Aragó en alguns casos, i a Catalunya, la majoria.
Com a exemple aquí teniu el que ha publicat Vilaweb.
Presentació de «Licantropia» a Queretes.
-
19:00
Diumenge, 31 de març de 2013, 19:00 h.
El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català – VilaWeb.
Elimina el Premi Nicolau de literatura, subscripcions de Temps de Franja i el projecte Jesús Moncada
Després de tirar endavant una llei de llengües que desprotegeix el català a la Franja de Ponent, el govern d’Aragó ha continuat fent passes per esborrar-ne la presència en diversos àmbits de la vida cultural i institucional. Fa unes setmanes va anul·lar vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja, de manera que les escoles de la Franja s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori. Ara l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat la supressió de l’històric Premi Nicolau de Literatura i de projecte d’animació Jesús Moncada.
La revista Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital. El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explicava Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA.
La distribució de la revista es realitza principalment a través de la subscripció: actualment en té uns 800. I també es pot trobars als quioscos i llibreries de la Franja, al preu de 2,30 euros. La tirada total és de 1.050 exemplars.
La supressió del Premi Nicolau
El Govern de l’Aragó també ha fet públic recentment en un Butlletí Oficial que suprimeix l’històric Premi Literari Guillem Nicolau, perquè passa a fusionar-lo amb els premis en llengua aragonesa i en retira, a més, la dotació econòmica i passa a tenir només caràcter honorífic. ‘Respecte dels premis Arnal Cavero i Guillem Nicolau, sembla més oportú fusionar les convocatòries perquè tots dos estan dirigits a estimular la creació de les llengües pròpies d’Aragó, passat a denominar-se des d’ara Arnal Cavero Guillem Nicolau’, deia el butlletí.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca es queixa: ‘El premi híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau amaga l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, i les converteix en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. La intenciód ‘aquesta convocatòria és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, posant-la en calçador en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una suposada única llengua regional.’
S’acaba el projecte Jesús Moncada
La mateixa entitat recorda que l’octubre del 2011 la Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó va comunicar el cessament del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals,
exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.
El projecte va aconseguir amb èxit apropar la cultura feta en català als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte va donar a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. ‘El tancament va trencar el vincle que el projecte
establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa’, protesta l’entitat.
«The talking dead» (‘Els parlants morts’, si fa no fa) | L’esmolet.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.
CHA denúncia a Europa la greu situació a la qual s’enfronten les llengües a Aragó | Aragón en Europa.
Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en assumptes europeus, va participar en una trobada organitzada pel diputat del Parlament Europeu François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües.
Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en temes europeus, ha participat aquesta setmana en una trobada organitzada a la seu del Parlament Europeu a Brussel · les, convidat pel diputat François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües. L’objectiu d’aquesta taula de treball era recopilar en un document general l’opinió de representants del Consell d’Europa, de la UNESCO, de la Xarxa per a la promoció de la diversitat lingüística (NPLD) i de convidats experts en el tema (entre els quals es trobava el representant de CHA).
Miguel Martínez Tomey va posar sobre la taula “l’incompliment sistemàtic i deliberat per part del Govern d’Aragó i el Govern estatal de la Carta Europea de protecció de les llengües minoritàries”. El Govern d’Aragó, en concret, “vol acabar amb les llengües d’Aragó a través de l’incompliment sistemàtic de la Llei de Llengües i d’una nova Llei més feridor encara. Fins i tot adopta decisions contràries a l’actual llei sense esperar a la seva derogació, com la convocatòria del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, en la qual desapareix el reconeixement de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó “.
Tomey va denunciar “el caciquisme intel · lectual del PP-PAR, obsessionat per la unificació lingüística de l’Estat en una ostentació d’espanyolisme a l’estil de la passada dictadura”. Per al representant de CHA “Europa ja ha advertit al Govern d’Aragó i Govern estatal que estan incomplint la normativa europea però, ambdues institucions només escolten d’Europa el que volen”.
De la reunió mantinguda a Brussel · les es destaquen algunes conclusions bàsiques. D’una banda, la necessitat que la UE destini pressupost a la promoció i cura de les llengües minoritàries. D’altra banda, la necessitat que es posin en marxa línies d’actuació política per recolzar-les. Entre aquestes destaquen: el seu ús en l’ensenyament, el foment de la producció literària, audiovisual, documental …, el foment de les llengües dins de l’ús quotidià en els llocs on es parlen ia l’hora de dirigir-se a les administracions públiques.
Puyalón de Cuchas demana la dimissió de Maria José Ferrando com a coordinadora coordinador de la ponència de la llei de llengües
Les declaracions i actuacions de la diputada del PP María José Ferrando només demostren la incapacitat cultural i de coneixement d’una persona que no pot liderar cap ponència de lleis de llengües de cap lloc del món . Una ponència tendenciosa i políticament recolzada per PAR i la plataforma “No parlem català”. Plataforma aquesta en la qual participen elements extremistes, aquests sí de dubtosa legitimitat democràtica, ara que reclamen aquesta paraula des dels sectors de la dreta espanyolista, només per haver guanyat amb majoria unes eleccions més que influyenciadas per la situació econòmica per ells creada.
Des Puyalón de Cuchas es vol denunciar que precisament per les pressions d’aquests sectors quan eren àmplia minoria, no es va poder desenvolupar una llei digna de llengües ni cap ponència durant 30 anys de democràcia. Una democràcia fictícia que deixa sense dret d’expressió i comunicació a mils de aragoneses / os. I sense el dret d’ensenyament en la seva llengua, fonament de qualsevol democràcia. Tot això ni després de signar el dictamen de la comissió especial de política lingüística de les Corts d’Aragó, aprovat el 1997 sense cap vot en contra. Ningú que menyspreï d’aquesta manera el patrimoni d’Aragó, la cultura i la ciència pot liderar cap fòrum de debat sobre aquests assumptes. La desparación de la denominació històrica de les dues llengües d’Aragó continuarà arrossegant qualsevol iniciativa des dels sectors d’ultradreta espanyolista.
L’ús de dades falses i populistes com l’ús del “pinganillo” a les Corts, la contractació de més funcionaris o de butlletins traduïts en aragonès i català, només són demanades àmpliament esteses per la espanyolisme en fòrums europeus o internacionals. On la incapacitat o arrogància d’aquests polítics els impedeix seguir cap lectura, conversa o xerrada en anglès. Tal com Ana Botella ha demostrat en la seva última presentació de Madrid davant del COI. Unes dades comunament manipulats en fòrums internacionals per un entamado administratiu organitzat al voltant del “Institut Cervantes”, amb un pressupost, aquest sí, que ens trauria en un moment tots els problemes de finançar a Aragó per a l’ensenyament, sanitat o lleis socials com la de dependència.
El Punt Avui – Notícia: El català: atractiu, però assetjat.
El català: atractiu, però assetjat
L’‘Informecat 2013′ revela que la llengua té una vitalitat superior al seu pes demogràfic
El govern espanyol ha llançat una ofensiva sense precedents en el camp de l’educació
La llengua en xifres
Canals relacionats
Notícies de …
La llengua catalana viu un moment dolç: guanya parlants, és un dels idiomes més apresos a Europa i triomfa a internet, però, alhora, està sotmès a un dels assetjaments polítics i judicials més intensos dels darrers anys.
L’informe anual de la Plataforma per la Llengua Informecat 2013, presentat ahir a Barcelona, qualifica el català de “llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic”, però alerta del risc que la pressió política i judicial malmeti aquesta embranzida.
El català –sosté l’estudi– és un idioma mitjà com ara el danès i el txec, amb una gran capacitat d’atracció, tal com certifiquen les dades. Dels 10 milions de parlants que té la llengua, 5,5 no el tenen com a llengua materna. O, dit d’una altra manera: per cada persona que té el català com a llengua inicial hi ha 2,25 parlants que no el tenen. A més, el 10% dels catalans de llengua materna castellana adopten el català com a llengua principal.
Aquestes dades contrasten amb les decisions polítiques i judicials que s’han pres els últims anys en àmbits com ara l’educació i la justícia. El cas de l’ensenyament és paradigmàtic. El model d’immersió lingüística de Catalunya està sent objecte d’un setge sense precedents, tot i que la demanda d’escolarització en castellà és testimonial. Una cosa semblant passa a les Illes Balears, on el govern del PP ha decidit posar fi al model d’immersió, malgrat que el 93% de les famílies dels nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament en català. Més greu és la situació al País Valencià, on hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que no poden estudiar en valencià perquè han reduït les línies en català.
Sota mínims
Però, si en algun àmbit la presència del català està sota mínims, aquest és el de la justícia, en què, no només no millora, sinó que els últims anys està reculant. Així, s’ha passat de tenir un 16,77% de les sentències judicials redactades en català el 2007 a només el 13,11% el 2011. “I no és per falta de coneixement”, va explicar ahir Josep Anton Fernández, de la Plataforma per la Llengua. De fet, el 99% del personal de l’administració de justícia a Catalunya té coneixements de la llengua i prop d’un 10% dels treballadors dels jutjats i tribunals del país fan cursos de català.
La Plataforma per la Llengua ha arribat a la conclusió que allà on l’Estat espanyol té capacitat de legislar, la vitalitat del català es frena i, on no en té, floreix. L’exemple més clar és internet, on el català, gràcies a la voluntat de la societat civil, és el dinovè idioma més utilitzat a Twitter i ja hi ha més de 60.000 dominis .cat.
40
per cent
dels andorrans cursen l’ensenyament en català.
7
milions
de persones saben escriure en català.
Doble criteri en les lleis d’etiquetatge
Manifestació a favor de l’escola en valencià Foto: ARXIU.
Llengua de transmissió al marge de l’origen
Catalunya ha acollit en els últims anys diverses onades migratòries, que han tingut un impacte notable sobre el paisatge lingüístic del país. Tot i això, el català ha resistit bé la pressió. Així, el 10% de les persones de llengua materna castellana acaben adoptant el català com a llengua principal i moltes parelles lingüístiques mixtes transmeten el català als seus fills com a llengua principal.
El vint-i-dosè idioma més traduït del món
El català ocupa un lloc de privilegi en el rànquing d’idiomes més traduïts del món. Tot i ser una llengua mitjana, amb uns deu milions de parlants, és el 22è idioma més traduït del món i supera, en aquest àmbit, llengües amb un pes demogràfic similar i amb un estat al darrere com ara el búlgar, l’eslovac i el grec. En volum de traduccions d’altres llengües, ocupa la 26a posició.
La setena llengua més apresa a la Unió Europea
El català és en un lloc destacat en el rànquing dels idiomes no materns que dominen els europeus. Segons l’Eurobaròmetre del 2012, la llengua de Catalunya és en la setena posició d’aquesta llista, només superada per idiomes amb un volum de parlants molt superior com ara l’anglès, el francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià. El 0,74% dels europeus diuen haver après el català.
Situació greu al País Valencià i a la Franja
Catalunya està sent víctima en els darrers anys d’una ofensiva contra el seu model d’escola, però la situació és molt pitjor en altres territoris del domini lingüístic. Al País Valencià, hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que voldrien estudiar en valencià i no poden perquè no hi ha prou línies en català i a Aragó els catalanoparlants no tenen reconeguda la seva llengua.