Skip to content

«The talking dead» (‘Els parlants morts’, si fa no fa) | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.

LA MAÑANA 24 MARÇ 2013

 

SEGRE 24 MARÇ 2013 1

DEMOSTRACIÓ MAQUILLATGE ZOMBIE (NEUS MARTÍ) – YouTube.

CHA denúncia a Europa la greu situació a la qual s’enfronten les llengües a Aragó  | Aragón en Europa.

Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en assumptes europeus, va participar en una trobada organitzada pel diputat del Parlament Europeu François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües.

Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en temes europeus, ha participat aquesta setmana en una trobada organitzada a la seu del Parlament Europeu a Brussel · les, convidat pel diputat François Alfonsi, per a l’elaboració d’un document europeu sobre la protecció de les llengües. L’objectiu d’aquesta taula de treball era recopilar en un document general l’opinió de representants del Consell d’Europa, de la UNESCO, de la Xarxa per a la promoció de la diversitat lingüística (NPLD) i de convidats experts en el tema (entre els quals es trobava el representant de CHA).

Miguel Martínez Tomey va posar sobre la taula “l’incompliment sistemàtic i deliberat per part del Govern d’Aragó i el Govern estatal de la Carta Europea de protecció de les llengües minoritàries”. El Govern d’Aragó, en concret, “vol acabar amb les llengües d’Aragó a través de l’incompliment sistemàtic de la Llei de Llengües i d’una nova Llei més feridor encara. Fins i tot adopta decisions contràries a l’actual llei sense esperar a la seva derogació, com la convocatòria del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, en la qual desapareix el reconeixement de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó “.

Tomey va denunciar “el caciquisme intel · lectual del PP-PAR, obsessionat per la unificació lingüística de l’Estat en una ostentació d’espanyolisme a l’estil de la passada dictadura”. Per al representant de CHA “Europa ja ha advertit al Govern d’Aragó i Govern estatal que estan incomplint la normativa europea però, ambdues institucions només escolten d’Europa el que volen”.

De la reunió mantinguda a Brussel · les es destaquen algunes conclusions bàsiques. D’una banda, la necessitat que la UE destini pressupost a la promoció i cura de les llengües minoritàries. D’altra banda, la necessitat que es posin en marxa línies d’actuació política per recolzar-les. Entre aquestes destaquen: el seu ús en l’ensenyament, el foment de la producció literària, audiovisual, documental …, el foment de les llengües dins de l’ús quotidià en els llocs on es parlen ia l’hora de dirigir-se a les administracions públiques.

Puyalón de Cuchas demana la dimissió de Maria José Ferrando com a coordinadora coordinador de la ponència de la llei de llengües

 

Les declaracions i actuacions de la diputada del PP María José Ferrando només demostren la incapacitat cultural i de coneixement d’una persona que no pot liderar cap ponència de lleis de llengües de cap lloc del món . Una ponència tendenciosa i políticament recolzada per PAR i la plataforma “No parlem català”. Plataforma aquesta en la qual participen elements extremistes, aquests sí de dubtosa legitimitat democràtica, ara que reclamen aquesta paraula des dels sectors de la dreta espanyolista, només per haver guanyat amb majoria unes eleccions més que influyenciadas per la situació econòmica per ells creada.

 

Des Puyalón de Cuchas es vol denunciar que precisament per les pressions d’aquests sectors quan eren àmplia minoria, no es va poder desenvolupar una llei digna de llengües ni cap ponència durant 30 anys de democràcia. Una democràcia fictícia que deixa sense dret d’expressió i comunicació a mils de aragoneses / os. I sense el dret d’ensenyament en la seva llengua, fonament de qualsevol democràcia. Tot això ni després de signar el dictamen de la comissió especial de política lingüística de les Corts d’Aragó, aprovat el 1997 sense cap vot en contra. Ningú que menyspreï d’aquesta manera el patrimoni d’Aragó, la cultura i la ciència pot liderar cap fòrum de debat sobre aquests assumptes. La desparación de la denominació històrica de les dues llengües d’Aragó continuarà arrossegant qualsevol iniciativa des dels sectors d’ultradreta espanyolista.

 

L’ús de dades falses i populistes com l’ús del “pinganillo” a les Corts, la contractació de més funcionaris o de butlletins traduïts en aragonès i català, només són demanades àmpliament esteses per la espanyolisme en fòrums europeus o internacionals. On la incapacitat o arrogància d’aquests polítics els impedeix seguir cap lectura, conversa o xerrada en anglès. Tal com Ana Botella ha demostrat en la seva última presentació de Madrid davant del COI. Unes dades comunament manipulats en fòrums internacionals per un entamado administratiu organitzat al voltant del “Institut Cervantes”, amb un pressupost, aquest sí, que ens trauria en un moment tots els problemes de finançar a Aragó per a l’ensenyament, sanitat o lleis socials com la de dependència.

 

El Punt Avui – Notícia: El català: atractiu, però assetjat.

 

El català: atractiu, però assetjat

L’‘Informecat 2013′ revela que la llengua té una vitalitat superior al seu pes demogràfic

El govern espanyol ha llançat una ofensiva sense precedents en el camp de l’educació

La llengua en xifres

La llengua catalana viu un moment dolç: guanya parlants, és un dels idiomes més apresos a Europa i triomfa a internet, però, alhora, està sotmès a un dels assetjaments polítics i judicials més intensos dels darrers anys.

L’informe anual de la Plataforma per la Llengua Informecat 2013, presentat ahir a Barcelona, qualifica el català de “llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic”, però alerta del risc que la pressió política i judicial malmeti aquesta embranzida.

El català –sosté l’estudi– és un idioma mitjà com ara el danès i el txec, amb una gran capacitat d’atracció, tal com certifiquen les dades. Dels 10 milions de parlants que té la llengua, 5,5 no el tenen com a llengua materna. O, dit d’una altra manera: per cada persona que té el català com a llengua inicial hi ha 2,25 parlants que no el tenen. A més, el 10% dels catalans de llengua materna castellana adopten el català com a llengua principal.

Aquestes dades contrasten amb les decisions polítiques i judicials que s’han pres els últims anys en àmbits com ara l’educació i la justícia. El cas de l’ensenyament és paradigmàtic. El model d’immersió lingüística de Catalunya està sent objecte d’un setge sense precedents, tot i que la demanda d’escolarització en castellà és testimonial. Una cosa semblant passa a les Illes Balears, on el govern del PP ha decidit posar fi al model d’immersió, malgrat que el 93% de les famílies dels nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament en català. Més greu és la situació al País Valencià, on hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que no poden estudiar en valencià perquè han reduït les línies en català.

Sota mínims

Però, si en algun àmbit la presència del català està sota mínims, aquest és el de la justícia, en què, no només no millora, sinó que els últims anys està reculant. Així, s’ha passat de tenir un 16,77% de les sentències judicials redactades en català el 2007 a només el 13,11% el 2011. “I no és per falta de coneixement”, va explicar ahir Josep Anton Fernández, de la Plataforma per la Llengua. De fet, el 99% del personal de l’administració de justícia a Catalunya té coneixements de la llengua i prop d’un 10% dels treballadors dels jutjats i tribunals del país fan cursos de català.

La Plataforma per la Llengua ha arribat a la conclusió que allà on l’Estat espanyol té capacitat de legislar, la vitalitat del català es frena i, on no en té, floreix. L’exemple més clar és internet, on el català, gràcies a la voluntat de la societat civil, és el dinovè idioma més utilitzat a Twitter i ja hi ha més de 60.000 dominis .cat.

40
per cent
dels andorrans cursen l’ensenyament en català.
7
milions
de persones saben escriure en català.

Doble criteri en les lleis d’etiquetatge

Manifestació a favor de l’escola en valencià Foto: ARXIU.

A l’Estat hi ha 202 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, un nombre molt superior a les dues que fan el mateix amb el català. I, per si no n’hi hagués prou amb aquest desequilibri, la llei no tracta igual les dues llengües. Entre el 2009 i el 2011 hi va haver 114 multes per productes que no complien les lleis que obliguen a etiquetar en castellà i cap des del 2010 per no haver-ho fet en català.

Llengua de transmissió al marge de l’origen

Catalunya ha acollit en els últims anys diverses onades migratòries, que han tingut un impacte notable sobre el paisatge lingüístic del país. Tot i això, el català ha resistit bé la pressió. Així, el 10% de les persones de llengua materna castellana acaben adoptant el català com a llengua principal i moltes parelles lingüístiques mixtes transmeten el català als seus fills com a llengua principal.

El vint-i-dosè idioma més traduït del món

El català ocupa un lloc de privilegi en el rànquing d’idiomes més traduïts del món. Tot i ser una llengua mitjana, amb uns deu milions de parlants, és el 22è idioma més traduït del món i supera, en aquest àmbit, llengües amb un pes demogràfic similar i amb un estat al darrere com ara el búlgar, l’eslovac i el grec. En volum de traduccions d’altres llengües, ocupa la 26a posició.

La setena llengua més apresa a la Unió Europea

El català és en un lloc destacat en el rànquing dels idiomes no materns que dominen els europeus. Segons l’Eurobaròmetre del 2012, la llengua de Catalunya és en la setena posició d’aquesta llista, només superada per idiomes amb un volum de parlants molt superior com ara l’anglès, el francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià. El 0,74% dels europeus diuen haver après el català.

Situació greu al País Valencià i a la Franja

Catalunya està sent víctima en els darrers anys d’una ofensiva contra el seu model d’escola, però la situació és molt pitjor en altres territoris del domini lingüístic. Al País Valencià, hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que voldrien estudiar en valencià i no poden perquè no hi ha prou línies en català i a Aragó els catalanoparlants no tenen reconeguda la seva llengua.

Entitats pel boicot als premis “híbrids” Nicolau-Cavero | Mas de Bringuè.

Entitats pel boicot als premis “híbrids” Nicolau-Cavero

“El col·lectiu d’artistes i intel·lectuals saragossà “+Cultura”, seguint la iniciativa d’entitats que treballen per l’aragonès i el català, com Rolde de Estudios Aragoneses  (REA), Consello d’a Fabla Aragonesa, i el president d’Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), Artur Quintana, han suscrit sengles manifestos en els quals  mostren el seu rebuig al Decret 22/2013, de 19 de febrero, del Govern d’de Aragó,  que regula els premis a la creació literaria y al sector del llibre a l’Aragó i proposen el seu boicot a participar-hi, tant enviant -hi originals al premi, com formant-hi part com a jurat.
El premi, titulat en aquesta edició amb el nom híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau “fon- segons les entitats denunciants- en  un mateix embolic infumable, un seguit de ‘lenguas y modalidades’ sense nom, que suposa avançar l’aplicació de la Llei de Llengües del PP-PAR, tot i que encara està en vigor l’actual, amagant l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, fonent-les en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. Un únic premi, una sola llengua i una sola acadèmia”.
La intenció d’aquesta convocatòria, segons les entitats esmentades, “és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, enbotint-la en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una  suposadament única llengua regional”.
Am tot això, el govern de coalició el PP-PAR “està començant a esborrar del mapa la realitat trilingüe d’Aragó en un procés al qual contribuiran els que es presenten al Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau”.

 

+Cultura. Aragón Comunidad Cultural » +Cultura denuncia el tratamiento de la realidad lingüística aragonesa en los Premios Literarios del Gobierno de Aragón..

 

Repercusión en medios:

Heraldo_20_marzo_2013

Ver Heraldo edición online

 

Periodico_20_marzo_2013

Ver El Periódico  edición online

 

LA_franja_20_marzo_2013

Ver La Franja  edición online

eAragon_20_marzo_2013

Ver eAragon edición online

Ronda_somontano_20_marzo_2013

Ver Ronda de Somontano  edición online

La Comarca del Matarraña fortalecerá los vínculos económicos, culturales y turísticos con las comarcas de La Terra Alta y Baix Ebre

El Presidente de la Comarca del Matarraña ha mantenido una reunión con sus homólogos de las comarcas catalanas

Representantes de la Comarca del Matarraña y de las comarcas catalanas de la Terra Alta y Baix Ebre han mantenido una reunión en la localidad de Gandesa. Este encuentro, es una primera toma de contacto con los responsables de estos territorios y sigue la línea de la reunión que tuvo lugar la semana pasada con los empresarios y el Ayuntamiento de Morella.

Desde la Comarca del Matarraña se apuesta por estrechar lazos con estos territorios por la relación económica y social que siempre ha existido entre sus habitantes. Francisco Esteve, presidente de la Comarca del Matarraña, asegura que son muchas las cosas que nos unen con estos territorios, son zonas muy similares a la nuestra con las que podemos colaborar en diversas materias. Para Esteve, el hecho de ser de tres comunidades autónomas diferentes no debe suponer un problema: son divisiones administrativas que no atienden a las relaciones de la sociedad; los matarrañenses siempre han tenido una gran relación con los habitantes de estos territorios, es una relación que no entiende de líneas de división administrativas. Desde el Matarraña, no se entiende, en muchas ocasiones, las polémicas que se crean con los territorios vecinos, muchos matarrañenses tienen más relación con los ciudadanos de los territorios colindantes de otras comunidades que con los del propio Aragón.

Los encuentros mantenidos son el punto de partida de futuras colaboraciones en materia turística, cultural, social y que abren las puertas de cualquier tipo de entendimiento en otras materias. Además, sirven para exponer la forma de trabajar de cada una de estas administraciones, aportando ideas y soluciones, ya que los problemas de estos territorios son muy similares.

Para Francisco Esteve, “estos encuentros son siempre muy positivos, de todos se aprende. Además en la situación económica actual, hay que sumar para poder seguir adelante. Crear sinergias entre todos estos territorios es muy importante a corto, medio y largo plazo”.

Próxima reunión

 Tras las fechas de Semana Santa, técnicos del Matarraña y de las comarcas de La Terra Alta y Baix Ebre, en materia de Turismo, Cultura, Patrimonio, Deportes… se reunirán para perfilar las posibles líneas de actuación y proyectos que se pueden emprender conjuntamente, con la idea de crear sinergias entre los tres territorios.  Un claro ejemplo es la posibilidad de gestionar, dinamizar y promocionar la Vía Verde, que pasa por los tres territorios y es uno de lugares con más afluencia de visitantes.  Precisamente, los visitantes no distinguen, cuando realizan este recorrido, que transiten por tres territorios diferentes, pero en cambio, sí que se necesita una unidad de criterios y trabajo para que la Vía Verde sea un recurso de calidad, que cree un impacto económico, del que se vean beneficiados los tres territorios.

 

La demagogia de la portaveu del PP | Lo finestró del Gràcia.

 

Mar

La senyora de la foto, María José Ferrando, portaveu del grup parlamentari del PP a les Corts d’Aragó va preguntar el dilluns passat als aragonesos si “estaríen disposats a pagar de la seua butxaca, mitjançant impostos, el que ens costarien les esmenes que PSOE, CHA i IU han presentat al projecte de Llei de Llengües d’Aragó”.

En roda de premsa, Ferrando va indicar que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar.

A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’amplirien de pinganillos les administracions)

El desgavell és tot el que va dir la senyora Ferrando, un insult a la inteligència, i el més gran malbaratament és el pagament del seu sou i dietes, i de tots els polítics que pensem com ella. Per què no pregunta al aragonesos si estan d’acord amb aquests pagaments de sous? El que va dir la portaveu del PP és una fantasia demagògica, altrament dit, és una mentida, pròpia dels que estan en contra de la cultura y de les llengües minoritàries d’Aragó, el català i l’argonès. El seu anticatalanisme no té límits. Davant de tan gran disbarat, no hi cap cap mena de raonament possible, és una pèrdua de temps.

Com anècdota faré esment als 1400 traductors que va dir farien falta, quan el Google fa totes les traduccions gratis i a l’instant.

La CHA i IU abandonaran la ponéncia si el PP no canvia Mª José Ferrando.

El procés i els manuscrits de les Paüls

Joaquim  Torrent

La cacera de bruixes fou  un fenomen que a nivell europeu arribà al seu punt més àlgid a la fi del segle XVI i començaments del segle XVII. Les zones amb més tradició «bruixistica» del nostre àmbit lingüístic han estat el  Montseny, les Guilleries i la serra de Madres,  juntament amb el Turbó, a la Franja, muntanya mítica pel que fa a tradicions relacionades amb la bruixeria, de la qual es  deia que al seu cim i a l’immediat coll de les Ares es congregaven les bruixes per fer els seus «akelarres», i on no hi falten a la toponímia menor,amb exemples com «la Torre de les Bruixes».

Precisament no gaire lluny se celebrà el famòs procés de les Paüls, del qual disposem una abundosa i fidedigna documentació gràcies als anomenats «manuscrits de les Paüls». Aquests aparegueren  amagats al campanar de l’església d’aquesta  localitat. Són un total de cinc-cents seixanta-vuit documents dels segles XVI i XVII que en reflecteixen fidedignament la llengua, els costums, l’antroponímia i la toponímia, entre d’altres aspectes. La immensa majoria van ser escrits en català si bé un petit nombre són en castellà. Respecte a aquest fet, el professor Walter Heim diu:

«Els textos castellans traspuen en la morfologia i en el lèxic el català de l’escrivà, i és natural que així siga, atès que durant els segles XVI i XVII, en especial abans de la creació del bisbat de Barbastre, el castellà devia córrer poc per les Paüls» .
Aquests documents reflecteixen la vida quotidiana i la cultura material de l’època, amb interessantíssims lèxics de les diferents activitats. No s’oblida tampoc la vida religiosa, ni les referències a l’estructura social o a l’organització de la defensa.
El més interessant, però, és la informació sobre els processos de bruixeria. Segons afirma l’investigador  i capellà Domingo Subias, hi ha un foli amb data del 19 de febrer de 1593 que mostra com «prengueren i afogaren per bruyxas» una vintena de dones de Sempere (l’antiga denominació de les Paüls i el seu terme). El
document esmenta el nom de les dones, la casa i el poble. No ens informa del perquè de les execucions, però sí sabem, per petites notes de despeses, que es van plantar forques al Roder de Sant Roc i que es van gastar dos càntirs de vi per convidar
els capellans els dies d’execució.
Tots aquests valuosos documents han estat publicats en edició facsímil dirigida pel propi Subias. A més, ell mateix ha plantejat la possible representació de les dades i fets històrics citats en els manuscrits. D’altra banda, es promou senyalitzar
els camins que duen als llocs on s’esdevingueren aquests fets. Caldrà veure, però, si tot això es farà en català, i amb quin model lingüístic. Motius per dubtar-ne, malauradament, no en falten; començant per la manca de divulgació d’uns fets que,
per la seua trascendència i representativitat mereixerien ser més coneguts.

VII MARCHA SENDERISTA VILLA DE MEQUINENZA — Ayuntamiento de Mequinenza.

¡Apúntate ya!

El Ayuntamiento de Mequinenza en colaboración con la COAPA y la Comarca del Bajo/Baix Cinca organizan la VII Marcha senderista villa de Mequinenza.

La salida se realizará el domingo, 14 de abril de 2013 desde el complejo deportivo Capri entre las 8.00 h. y las 9.00 h., con posibilidad de realizar 2 itinerarios con salida y llegada en el mismo punto, con un recorrido corto de 14 km. y uno largo de 22 km.

CARTELSENDERISTA.jpg

Además la organización dispondrá de diversos controles, puntos de avituallamiento y asistencia a lo largo del recorrido.

Para descargar el tríptico e inscripción de la marcha, haz click en el siguiente enlace:

VII Marcha senderista villa de Mequinenza

Seguridad ciudadana | La Fresneda.

 

portellada“Abrí la puerta de casa para que salieran los perros y la cerré, pero no pasé el cerrojo. Al cabo de un rato, mientras me ataba la zapatilla, entró un hombre enorme, se acercó hasta mí, me dijo ‘buenos días señora’ y, a continuación, me agarró y me dio dos puñetazos en la cara. Me cogió la cabeza y me golpeó varias veces contra el suelo; me dieron más patadas en la espalda, y luego me taparon con una manta y me ordenaron que no les mirara”.

Este dramático relato recuerda el atraco de hace tres años, a plena luz del día, en la joyería de Valderrobres; entonces la colaboración ciudadana y la eficaz labor de la Guardia Civil, coordinada con los Mossos d’Esquadra, permitió la inmediata detención de los atracadores que procedían de la costa de Tarragona.

La dispersión de los pueblos, las pocas fuerzas del orden desplegadas y las malas comunicaciones hacen que nuestro territorio sea susceptible de incursiones de delincuentes procedentes de lugares donde pasan desapercibidos, creando una sensación de temor e inseguridad.

Con la diferente dimensión social que conlleva y sólo por el valor histórico del dato, encontramos en las hemerotecas ejemplos de esta misma forma de actuar: allá en el invierno de 1933 un grupo anarquista, procedente de Tortosa, asaltó el Ayuntamiento de Valderrobres y Beceite; la dureza de las condiciones de vida de aquélla época hizo que dos de los asaltantes murieran de frío a los pocos días.

La vulnerabilidad de nuestro territorio requiere de una más eficaz colaboración ciudadana, tomando nota de datos que nos resulten extraños (marcas de coches, matrículas, descripciones de personas) y si los consideramos sospechosos, poniéndolos inmediatamente en conocimiento de la Guardia Civil.

El Decreto 22/2013, de 19 de febrero, del Gobierno de Aragón, que regula los premios a la creación literaria y al sector del libro en Aragón establece para las diferentes distinciones que se han venido otorgando hasta la fecha una serie de condiciones que desvirtúan y empobrecen notablemente el sentido de fomento, promoción y difusión (y por tanto de apoyo a la creación literaria) con el que fueron concebidas. Uno de esos síntomas es la eliminación de la dotación económica que tenía la mayoría de ellos.

El caso más flagrante es la “fusión” de los dos premios literarios que, hasta el año pasado, el Gobierno de Aragón venía otorgando a la creación literaria en las dos lenguas minoritarias de nuestra comunidad autónoma (“Arnal Cavero” en aragonés, y “Guillem Nicolau” en catalán). En el decreto regulador, ambos premios se funden en un híbrido “Arnal Cavero-Guillem Nicolau”, que, además de ese carácter meramente “honorífico”,  elude la posterior edición de las obras premiadas a cargo de la DGA (como venía siendo hasta ahora, igualmente para el “Miguel Labordeta”).

En este caso se trata de adelantar el espíritu de “su” Ley de lenguas, es decir obviar la existencia de dos lenguas minoritarias, fusionando unos premios literarios que las identificaban y dignificaban. De este modo un solo premio va en la línea de una sola lengua (aragonés -septentrional y oriental-) y una sola Academia (esa es la propuesta que va en la Ley): luego vendrá como consecuencia una sola grafía para eliminar la visibilidad del catalán.

Esta acción obedece a los intentos de borrar del mapa la realidad plurilingüe de Aragón y se enmarca dentro de la política cultural del PP-PAR (que a su vez certifica una política general de “tierra quemada”), a la que darán pábulo quienes se presenten al Premio “Arnal Cavero-Guillem Nicolau”, participen como jurado o de cualquier manera lo sustenten.

+Cultura
Aragón Comunidada Cultural
www.mascultura.org

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja