La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentColumna «L’esmolet», Temps de Franja n. 116, gener 2013
Als que tenim fills en edat de batxillerat ens toca pensar tot sovint en el seu futur. Pensar i parlar-ne, amb ells i entre nosaltres. Jo sóc dels que repeteixen allò de no tancar-se cap porta. Segurament perquè quan ja ha passat una porció considerable de la pròpia vida, a voltes ens envaeix el vertigen d’allò que hauria pogut ser i ja mai més no serà. En el camp que ens ocupa —els estudis— la transcendència de les decisions és aparentment enorme. La tria pot dur-los a un futur gratificant, frustrant o a un punt intermedi, que és el més habitual. Tot i que la nostra funció com a pares és molt important, el paper dels mestres i professors és fonamental. Un pedagog que sàpiga inocular el desig d’aprendre, de desenvolupar les pròpies potencialitats, marcarà el futur dels seus alumnes. Això ho veig en les meues filles, però també ho he viscut en pròpia pell. Ho he pogut comprovar fa pocs dies, en una trobada d’antics alumnes d’EGB. Va ser una experiència estranya, la descoberta de les faccions infantils en aquells rostres revinguts per la vida —feia trenta-sis anys que no els veia. Passada la primera impressió, quan el cervell identificava les fesomies i les associava a un nom, es produïa un estrany fenomen de metamorfosi: l’home que tenia al davant es trasmudava en l’alumne de vuitè de bàsica que havia estat. Jo mateix m’hi transformava, i no podia evitar de riure a gust de les mateixes criaturades d’aleshores. A la trobada va assistir-hi en Miguel Omedas, el mestre que, juntament amb el recentment traspassat Gregorio Ruiz, havia cohesionat aquell grup. El tàndem Omedas-Ruiz ens va transmetre moltes coses, entre elles el gust per aprendre. Penso que tant de bo les meves filles se’n trobin uns quants com ells, en el seu periple educatiu.
Siguem realistes, demanem l’impossible « Lo finestró del Gràcia.
(Article enviat al Diario de Teruel, en versió castellana, per a la seua publicació)
“José Miguel Gràcia *
El conseller aragonès d’Obres Públiques, en referir-se al cop de porta de fa uns dies de la UE amb relació a la Travessia Central dels Pirineus, va dir que era “un pas endavant”. Un pas endavant sí que ha estat, però per donar-se novament de nassos contra el mur dels Pirineus. I encara amb els nassos sagnants s’enardeix el sentiment popular dient: anem camí de l’èxit. Quin èxit?
Ja fa un munt d’anys que escric sobre aquest tema per manifestar que, es digui el que es digui, la TCP és un projecte inviable per diversos motius, no sé quin d’ells més important. És un projecte car, molt car; possiblement hi podria esdevenir una atemptat ecològic, no té el suport de cap estudi seriós de rendibilitat, no el vol l’Estat francès; mai no ha estat considerat per la UE com un projecte prioritari, tot el contrari, sempre l’ha rebutjat; faria encara més irracional el sistema radial espanyol —Madrid km zero—; Portugal, ni vol ni pot invertir en vies de comunicació cap a Madrid —seria molt més racional fer-ho per Ciudad Real i Albacete a València; etc. Suposo que el lector pensarà, lògicament, que amb aquesta sèrie d’inconvenients i obstacles ja tinc prou raons per justificar la meua posició sobre el tema, doncs bé, no és així, del moment que em resta per dir el més important.
Els grans fluxos mundials de comerç estan canviant significativament dia rere dia, i més que ho faran en el futur. El gran volum intracomunitari i entre Europa i els EUA està donant pas als corrents d’Europa i els EUA amb l’Extrem Orient —ara la Xina, Corea del Sud, Singapur i alguns altres —i potser aviat, Índia, Brasil i altres països de Sud-amèrica. Pel que fa al flux de l’Extrem Orient amb Europa, el camí més curt és el pas pel Canal de Sues cap a la Mediterrània, abans Mare Nostrum i aviat Mare Omnium. Tres ports de la Mediterrània seran vitals per a la recepció i enviament de productes a (o des de) Europa: Marsella, Barcelona i València. Possiblement la seua complementarietat o especialització seran les seues característiques més importants. El gran Corredor Mediterrani serà tan urgent com necessari, i les vies de connexió amb aquest corredor —espanyoles i europees— la seua inevitable conseqüència
Amb tot el que he dit abans vull posar de relleu la manca de lògica i el fracàs segur de la lluita per la TCP, objectiu que mantenen el Govern d’Aragó, les forces polítiques i gran part de la societat aragonesa. Per tot això, no vaig pas mancat d’indignació, revestida de tristesa, quan penso que un poble enganyat o desinformat no és el millor passaport per al futur.
Desitjo que el poble d’Aragó, protagonista del seu destí, dediqui tots els seus esforços a la causa del seu desenvolupament mirant cap a la Mediterrània i, per proximitat, a Catalunya i València. No és qüestió d’ideologies, ni de fílies ni fòbies, és la visió del futur i de l’economia global. Als nostàlgics de la història els aniria com anell al dit una mini resurrecció de l’antiga Corona d’Aragó. Per Aragó seria la seua gran oportunitat. I si malgrat tot, la majoria dels aragonesos segueixen donant l’esquena al Mediterrani i reivindiquen la Travessia Central cap a Madrid, sempre els restarà la satisfacció “insatisfeta” de voler contribuir a la vuitcentista idea centralista d’Espanya. I si algun dia, grans trens buits recorren el camí Madrid-Saragossa-els Pirineus i viceversa, sempre es podran omplir d’ideologia integrista i centralista o de funcionaris i polítics a la recerca d’un lloc de treball “estable” al km zero. Som a Paris del 68 o a l’Aragó del 2013?
*Economista i escriptor”
El 22 de gener, a les 19h, presentació a Llibreria Laie (Carrer Pau Claris, 85, 08010 Barcelona).
ENLLAÇATS NO ACATEM: UN FUTUR PER A LA FRANJA DE PONENT.
UN FUTUR PER A LA FRANJA DE PONENT
El mite que la Franja de Ponent és el territori on més és parla el català per comparació amb d’altres territoris dels Països Catalans, no és aplicable, ni de bon tros, a Fraga. Temps enrere un amic aragonès de vora Saragossa, que va residir un temps a Fraga, m’ho va fer veure: «encara no t’has adonat que hi ha molta més gent que parla el castellà, tant pel carrer com en els comerços i altres llocs públics, que no pas el català». I, en paral•lel, la senyora Pepeta, fragatina de soca-rel, que ens va deixar ara fa més de mig any, m’havia explicat que fa unes dècades tothom, absolutament tothom, «parlava en fragatí». Deia fragatí perquè no n’acabava de ser conscient que parlava català. I és que la gent de la Franja de Ponent són l’exemple d’aquelles persones que han estat «expropiades de les seves arrels i característiques concretes», que diu Joan Ramon Resina, professor de la Universitat de Stanford (EE.UU.). Tant és així, que bona part dels fragatins no s’identifiquen com a catalanoparlants. Fins i tot, a alguns els fa un cert escrùpol ser confosos per catalans.
gestio@tallers.cat
Las enmiendas a la ley de lenguas costarían 35 millones, según el PP – ABC.es.
Oposición y Gobierno se enfrascan en el debate lingüístico tras la elaboración de un nuevo texto que no recoge el catalán como «lengua propia» de Aragón
La Ley de Lenguas sigue dividiendo a los partidos políticos en Aragón. Así ha vuelto a quedar de manifiesto en las Cortes. El texto que ha presentado el Gobierno de Rudi no gusta a la oposición, que aboga por reconocer entre las modalidades lingüisticas de Aragón el catalán. Algo a lo que se oponen rotundamente los populares y también el PAR, su socio de Gobierno.
Con la mayoría que ostentan en las Cortes, la propuesta de la oposición de rehacer el texto ha sido tumbada. Y parece que va a pasar lo mismo con el resto de enmiendas que la oposición ha presentado a la nueva Ley de Lenguas. Según el PP, las medidas que proponen, en caso de aplicarse, supondrían un coste superior a los 35 millones de euros para las arcas públicas.
Y es que, entre otros aspectos, PSOE, IU y CHA pretenden que se dediquen fondos públicos a financiar el doblaje de películas al catalán para proyectarlas en territorio aragonés, por televisión o en cines. Para el PP se trata de «un disparate, algo innecesario» y más si se tiene en cuenta la delicada situación económica.
Ya en su día, los populares aseguraron que la Ley de Lenguas, tal y como se aprobó por el anterior Gobierno de Marcelino Iglesias, supondría un coste público de 24 millones de euros. Ésta y el hecho de que se reconociera el catalán como «lengua propia» de Aragón fueron las principales razones para que el PP se opusiera al texto.
Por eso, desde la llegada de Rudi al Gobierno, uno de sus principales cometidos ha sido modificar la Ley. Desde un primer momento ha contado con el respaldo de su socio al frente del Ejecutivo, el PAR, que en su día también se opuso al texto que los socialistas presentaron ante las Cortes en solitario. Lo hicieron al final del mandato de Marcelino Iglesias y sin contar con el respaldo de los aragonesistas, que en ese momento ocupaban junto al PSOE el Gobierno de Aragón.
Aunque PSOE, CHA e IU se oponen a modificar el anterior texto, tal y como ha quedado de manifiesto en las Cortes, el PP y el PAR suman ahora mayoría absoluta en las Cortes regionales y eso les garantiza que se aprobará esta nueva ley, que borra el catalán como «lengua propia» de Aragón. Aun con todo, socialistas, nacionalistas de Chunta e IU han presentado una batería de enmiendas con intención –nada probable– de que sean incorporadas a la nueva ley y, sobre todo, para dejar constancia de su postura.
Algunas de las enmiendas
Por ejemplo, desde CHA proponen que las Administraciones Públicas pongan a disposición de la población «formularios y textos administrativos de uso frecuente en las lenguas propias de Aragón», entre ellas en catalán. A esto hay que sumar que apuestan porque «los interesados puedan dirigirse a la Administración en cualquiera de las lenguas y modalidades lingüísticas propias».
Ya en su día, el PP aseguró que para poner en marcha estos apartados sería necesario contratar a 780 traductores, tanto de aragonés como de catalán. De ellos el 70 por ciento cobrarían de las arcas autonómicas, mientras que el resto serían trabajadores de las administraciones locales, es decir, comarcas y ayuntamientos.
Entre las enmiendas también figura que en «Educación Primaria y Secundaria y en los ciclos formativos de Formación Profesional, de grado medio y de grado superior, se impartirá el aragonés en todo Aragón y el catalán en la zona catalanoparlante».
Los populares creen que en estos momentos de crisis económica a los aragoneses no les preocupa la realidad lingüística, sino el empleo, la economía y cómo llegar a fin de mes. Por eso, es de esperar que ninguna de estas enmiendas prospere y el texto se apruebe con los votos de PP y PAR.
L’estroncament dels fluxos migratoris i les polítiques lingüístiques marcaran el futur de la llengua, segons l’informe del 2011 de la Xarxa Cruscat
El català es consolida amb 9,9 milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers. Així ho indica l’informe sobre la situació de la llengua catalana 2011 (pdf) de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que posa en relleu la gran atracció de la llengua catalana -d’aquests 10 milions només 4,4 declaren que el català és la llengua inicial.
Però també es pot comprovar que una cinquena part de Catalunya, més d’una quarta part de les Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià manifesten que no el saben parlar i que el nivell de desconeixement i ús és molt heterogeni. L’estroncament dels fluxos migratoris i les polítiques lingüístiques marcaran, segons l’estudi, el futur del català.
El 70,7 % de la població dels Països Catalans declara que sap parlar català -9.856.000 persones-, el 91,3 % l’entén -12.728.00 persones- i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure -7.005.000 persones. Per territoris, el 80,9 % de la població de Catalunya declara que sap parlar el català, el 58,3 % al País Valencià, el 71,5 % a les Illes Balears, el 34,5 % a la Catalunya del Nord, el 79,2 % a Andorra, el 89,3 % a la Franja i el 60 % a l’Alguer.
Més informació: El català es consolida amb deu milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers (IEC)