Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

A partir del minut 2: Despierta Aragón de 09:30h a 11h – 06/10/2021 | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)

Source: La Academia Aragonesa de la Lengua celebra su primer Pleno y elige a su Junta de Gobierno

Javier Giralt, profesor del departamento de Lingüística y Literaturas Hispánicas de la Universidad de Zaragoza, será el primer presidente de la institución

El 1 de octubre se celebró la primera sesión ordinaria del Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua, la institución científica oficial y pública en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

En esta primera sesión la Academia ha elegido la Junta de Gobierno que ha de regir la institución en este periodo inicial, todo profesorado de la Universidad de Zaragoza. Javier Giralt Latorre, profesor del área de Filología Catalana, es ya el primer presidente de la Academia. La vicepresidenta será María Pilar Benítez Marco, profesora del Área de Didáctica de la Lengua y Literatura; Juan Pablo Martínez Cortés, como secretario y María Teresa Moret Oliver, como Tesorera, completan el equipo elegido el viernes, al que también se sumarán los vocales que designarán el Instituto de l’Aragonés y l’Institut Aragonès del Català.

El Pleno de la Academia trató también otros asuntos, como la adscripción de los académicos a los Institutos que la conforman, y también otras cuestiones administrativas inherentes a la puesta en marcha de la corporación.

La Academia Aragonesa de la Lengua

La Academia Aragonesa de la Lengua fue creada por la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, más conocida como Ley de Lenguas de Aragón, y se rige por los Estatutos aprobados en el Decreto 56/2018 del Gobierno de Aragón. Es una corporación de derecho público con personalidad jurídica propia, que ejerce sus funciones con autonomía orgánica, funcional y presupuestaria para garantizar su objetividad e independencia.

El Gobierno nombró el pasado 29 de julio a los 15 académicos y académicas de número que configuran el Pleno de esta institución, a propuesta de la Universidad de Zaragoza, las Cortes de Aragón y el propio Gobierno de Aragón. Profesorado universitarios, profesionales de la escritura, de la investigación, del estudio del patrimonio lingüístico aragonés, son las personas que ejercerán su labor con carácter honorífico y no remunerado.

Estas primeras personas que formarán parte de la institución son José Ramón Bada, Manuel Castán. Mercedes Llop, Juan Pablo Martínez, Francho Rodés, Carmen Alcover, María Ángeles Ciprés, Ánchel Conte, Ramon Sistac, José Solana, María Luisa Arnal, María Pilar Benítez, Javier Giralt, María Teresa Moret y Francho Nagore.

La puesta en marcha de la Academia Aragonesa de la Lengua se une a las otras seis corporaciones académicas radicadas en Aragón: Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis, Real Academia de Medicina, Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas, Químicas y Naturales de Zaragoza, Academia Aragonesa de Jurisprudencia y Legislación, Academia de Farmacia “Reino de Aragón” y Academia Aragonesa de Gastronomía.

Sus funciones

A la Academia le compete el establecimiento o adaptación de las normas de uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, describiendo sus normas gramaticales, e inventariando su léxico. Como indica la Ley 3/1999, del Patrimonio Cultural Aragonés, estas lenguas son el aragonés y el catalán de Aragón, con sus variedades dialectales.

Otras de sus funciones son velar por los derechos lingüísticos de los y las hablantes, colaborar en la formación del profesorado, o asesorar a los poderes públicos e instituciones tanto sobre el uso correcto de las lenguas propias como sobre la promoción social de las mismas.

Source: El diputat de Podem que va defensar entre crits el català a les Corts d’Aragó

Els diputats del PP el van esbroncar i els de Vox van abandonar el ple

” alt=”Nacho Escartín, portaveu de Podem a les Corts de l’Aragó, durant la seva intervenció defensant el català

“Do you speak english? Yes. Y también charro aragonés i també parlo català”. Així va començar el portaveu de Podem a les Corts de l’Aragó, Nacho Escartín (1978), la seva intervenció en defensa del català i l’aragonès la setmana passada arran d’una moció de Vox que instava a suprimir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Unes llengües que ell ja ha après de gran perquè va néixer a Nuez de Ebro, un petit poble al costat de Saragossa, i l’aragonès ja només es parla en petits municipis del Pirineu. “A casa meva mai s’ha parlat aragonès i el vaig aprendre en una acadèmia de la capital, mentre que el català l’he après llegint ‘La Directa’ i escoltant grups en català de La Franja com Los Draps”, explica. Ferm defensor del patrimoni lingüístic de l’Aragó, no amaga la seva sorpresa per la gran repercussió que ha tingut el seu discurs. “Mai havia rebut tantes mostres de suport i des de diferents punts de l’Estat, no només dels territoris històrics, i el vídeo ha tingut gairebé 15.000 visites”, exposa Escartín, que assegura que molts aragonesos l’han felicitat.

Els diputats del PP, però, el van escridassar tota l’estona i els tres de Vox van marxar del ple quan es va posar a parlar en català. “Els hi vaig dir “Hasta luego diputados de Vox!” perquè no me’n vaig poder estar”, afirma sorneguer. No és el primer cop que parla en aragonès des que va ser escollit el 2015. La legislatura passada ja ho va fer i aquell cop van ser els representants del PP els que van sortir de l’hemicicle. Sí que ha estat el primer cop que ho ha fet en català. “Algun diputat havia dit alguna frase en català, però jo he estat el primer que ha fet una intervenció llarga en català a les Corts”, diu orgullós. No serà l’última.

No han passat ni fins i tot 5 anys des que el 20 d’octubre de 2016 Nacho Escartín, diputat de Podem a Aragó, pronunciés un dels primers discursos en aragonès en les Corts d’Aragó des del segle XV (en aquells temps les Corts tenien una altra funció ). Llavors els diputats de PP es van encarregar de ridiculitzar i protestar per la intervenció en aragonès.

Deien que, tot i que havia estat traduït en castellà, no ho entenien i en no ser una llengua oficial l’aragonès, no tenia el dret a ser emprada en l’hemicicle.

Poc després, el 28 de juny de 2017, les mateixes Corts d’Aragó aprovaven un nou reglament per a les Corts d’Aragó en el qual amb el vot a favor de la Ponència especial de PP (Antonio Torres), Podem (Hèctor Vicent), PAR (Maria Herrero), Ciutadans (Javier Martínez) i IU (Patricia Luquín), es donava llum verd, entre d’altres, a la prohibició de l’ús de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en no ser llengües oficials.

L’excusa de no ser llengües oficials per impugnar aquestes intervencions va ser invalidada poc després pel Tribunal Constitucional, que es va fer valer de l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera un “patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció”. Aquesta sentència dictava jurisprudència des del Parlament Asturià.

Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.

No obstant això, el dijous 9 de setembre es va tornar a repetir el teatret. Demostrant que aquestes Corts i aquest Parlament aragonès no té voluntat de respectar les veus de les llengües pròpies d’Aragó, com Sí havia estat en aquestes Corts de l’antic regne d’Aragó. Interrupcions, crits, falta de respecte, … sempre des dels bancs de la dreta. Per deixar de fer sentir un dels patrimonis més rics d’Aragó, i normalitzar una situació que ja s’hauria d’haver fet fa dècades, com a la resta de Parlaments autonòmics amb llengües pròpies.

L’absència de perspectiva científica fa que aquests hooligans nacionalistes (espanyols) usin la bronca, ja que la invisibilització de l’aragonès a les escoles i IES de tot Aragó no ha permès millorar la percepció sobre aquest tema en 4 dècades.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

http://bases.cortesaragon.es/bases/ndocumenVIII.nsf/b7cf6c48ceba51a7c1256ca30047ecdd/9a7ab1562d6e45b3c1258744003ac0f1?OpenDocument

DEBATE CONJUNTO (LA VOTACIÓN SERÁ SEPARADA) DE LAS SIGUIENTES PROPOSICIONES NO DE LEY: —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 289/21, SOBRE EL USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (CS). —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 297/21, SOBRE LA SUPRESIÓN DE DIFERENTES INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. VOX EN ARAGÓN.

  • Solicitante:  PLENO
  • F. Celebración:  09/09/2021
  • Abrir anexo en PDF: Abrir anexo en PDF
  • Materia:  –

DOCUMENTACION APORTADA:

Ocultar detalles para Antecedentes Parlamentarios Antecedentes Parlamentarios
– PREGUNTA NUM: 1064/16, RELATIVA A ENSEÑANZAS DE LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN. RESPUESTA ESCRITA DEL SR./A. C. DE EDUCACIÓN CULTURA Y DEPORTE, PUBLICADA EN EL B.O.C.A. NÚM. 97, DE 11/08/2016.
– INTERPELACIÓN NÚM. 32/16, RELATIVA AL FOMENTO DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN. PASA A TRAMITARSE COMO PREGUNTA ESCRITA. RESPUESTA ESCRITA BOCA 14/02/2017.
– ANTECEDENTES PARLAMENTARIOS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. X LEGISLATURA.
– INICIATIVAS TRAMITADAS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. IX LEGISLATURA
Ocultar detalles para Leg. Estatal Leg. Estatal
– LEY 3/1999, DE 10 DE MARZO, DEL PATRIMONIO CULTURAL ARAGONÉS. ARTÍCULO 4. BOE 13 ABRIL 1999.
– LEY ORGÁNICA 5/2007, DE 20 DE ABRIL, DE REFORMA DEL ESTATUTO DE AUTONOMÍA DE ARAGÓN. ARTÍCULO 7. BOA 23 ABRIL 2007.
– LEY 3/2013, DE 9 DE MAYO, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN. ARTÍCULOS 2 Y 7. BOA 24 MAYO 2013. RECURSO INCONSTITUCIONALIDAD NÚM. 4980/2013 CONTRA LOS ARTÍCULOS 2.2, 5, 6, 7, 8 Y 16.
– DECRETO 56/2018, DE 10 DE ABRIL, DEL GOBIERNO DE ARAGÓN, POR EL QUE SE APRUEBAN LOS ESTATUTOS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. ARTÍCULO 1. BOA 20 ABRIL 2018.
– DECRETO 122/2021, DE 29 DE JULIO, DEL GOBIERNO DE ARAGÓN, POR EL QUE SE NOMBRA A LOS ACADÉMICOS DE NÚMERO DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. BOA 10/08/2021.
Ocultar detalles para Noticias Noticias
– LAS LENGUAS DE ARAGÓN: UN DIVERSO PATRIMONIO LINGÜÍSTICO. EL PERIÓDICO DE ARAGÓN, 24/04/2021.
– NOMBRADOS LOS PRIMEROS MIEMBROS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. HERALDO 30/07/2021
– EL PAR RECHAZA EL INSTITUT ARAGONÈS DEL CATALÀ Y EXIGE “RESPETO” PARA EL ARAGONÉS ORIENTAL. ARAGÓN DIGITAL, 05/08/2021.
– EL ARAGONÉS: CHARREMOS SIN PAMPURRIAS. HOY ARAGÓN, 23/08/2021.
– VOX PROPONE LA SUPRESIÓN DE INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN. ARAGÓN DIGITAL, 30/08/2021.
Ocultar detalles para Página web Página web
– DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA.
– LENGUAS DE ARAGÓN. ACADEMIA DE LA LENGUA ARAGONESA.
– PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN
– SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Source: Carmen Alcover, José Bada y Mercedes Llop, miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua

Source: Jiménez Losantos esclata contra el català de la Franja i la unitat de la llengua – Racó Català

Federico Jiménez Losantos perdent els papers en directe
Federico Jiménez Losantos perdent els papers en directe Autor/a: Captura Esradio
Federico Jiménez Losantos té travessat el català des de sempre. Quan vivia a Catalunya, el 1981, va impulsar el manifest dels 2300, un document on uns autoproclamats intel·lectuals, atacaven la incipient normalització lingüística i advocaven, com solen fer aquesta mena de documents, per la supremacia de la llengua castellana, i ja apuntaven a un conflicte lingüístic inexistent, que 20 anys després, un partit com Ciutadans va atiar per justificar la seva existència.

Ara 40 anys després, Losantos, torna a exhibir la seva malvolença cap al català. Natural de l’Aragó, concretament d’Orihuela de Tremendal, un petit poble amb tot just 450 habitants, a la zona de Terol i lluny de l’àrea principal d’influència del català i l’aragonès, el locutor d’extrema dreta dona la seva opinió acientífica, polititzada i esbiaixada.

En una de les seves habituals al·locucions, en les que comença a encadenar temes inconnexos i els farceix d’insults i desqualificacions, el suposat periodista afirma que “l’Aragó s’ha convertit en una colònia cultural de Barcelona (…). És una veritable vergonya que hagin imitat inclús l’aragonès com a idioma oficial, com a desferra. Un dialecte de dos valls pirenaics, això s’ensenyarà a l’escola? A l’Aragó? On ja no s’aprèn espanyol? I per descomptat, no s’aprèn ni anglès, ni francès, ni res”.

Losantos continua amb les seves desqualificacions titllant l’aragonès de “dialecte grotesc, una ‘fabla’ a la que anomenen aragonès, aragonès de què? L’idioma aragonès és l’espanyol”. Segons ell, aquesta reivindicació de l’idioma real i propi de la zona és obra de “sicaris del separatisme”. Respecte a la llengua catalana, nega la seva presència al territori, també la diferencia de la valenciana i aprofita per atacar el bisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, natural del Matarranya, a qui acusa de “traïdor” per manifestar que parla en català: “… ‘Els que parlem català’. No, tu parles xapurriáu, que és un dialecte vagament emparentat amb el valencià, ni tan sols amb el català. Traïdor, judes al teu costat era una persona de fiar”.

Malgrat que no fa ni vint dies, el govern d’Aragó ha hagut d’acatar les directrius de la Unió Europea en matèria lingüística, fet que l’ha obligat a admetre la validesa de l’acreditació de la competència lingüística tant de la llengua catalana com de l’aragonesa per optar a l’administració pública o a subvencions, l’ofensiva contra el català al territori és evident. Als habituals grupuscles espanyolistes que volen fer desaparèixer el català de la Franja o la bel·ligerància del PAR, PP i fins i tot PSOE vers tot el que sigui remotament català, s’hi ha unit ara tot un seguit d’accions i declaracions que van en el sentit d’escombrar-lo de la zona. Des del naixement d’una emissora de ràdio que presumeix de no emetre en català, a les declaracions de l’escriptora i periodista cultural lleidatana, Cristina Capdevila, que per promocionar un llibre allí, va començar a parlar d’un ‘xapurriáu’ que es parlaria en els pobles del Matarranya i del Baix Aragó i que no té res a veure amb el que es parla a la seva Lleida natal, passant per l’actor Ferran Rañé, reconvertit en productor audiovisual i lingüicida, a qui el PAR i el PSOE li han pagat una sèrie documental que ataca la unitat de la llengua i alimenta l’existència d’aquest ‘xapurriáu’ com a idioma autòcton i diferenciat.

Source: Aragonés y catalán en la literatura de Aragón | Cursos de verano

BRSCGI – 2021-02-24T083645.773

Ahí vaPuede unirse a la reunión desde su equipo, o teléfono.

https://www.gotomeet.me/istamujer/1

Código de acceso: 352-740-157

¡Compártelo!

Source: ¿Sabes cómo se dice en aragonés: “Estoy resfriado”?

Source: Celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020 » Temps de Franja

Amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020, instituït pel Consell d’Europa, es fa partícip a la societat aragonesa de la importància estratègica de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i les associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó, mitjançant la signatura d’un document de compromís de treball conjunt per fer possible la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies. Acudiran a l’acte, que tindrà lloc al Saló d’Actes de l’Edifici Caixa Rural d’Aragó, representants de les més de 50 associacions signants.

A continuació, es comptarà amb la presentació del disc Cantán l’aragonés, de Trio Lakmé, editat per l’Ajuntament de Saragossa, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística, en què dues veus aragoneses, Alba Mur i Ana Corellano, juntament amb el pianista i compositor Enrique Lleida, recopilen cançons i creen noves partitures basades en poemes escrits en aragonès per escriptors com Ana Tena, Juan Carlos Marco o Maria José Girón, introduint la música i la llengua en el món líric.

 

 

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.