Copyright © 2010 La Franja. Snowblind theme by c.bavota & Juan Gordillo. Powered by WordPress.
Llei de llengües
La festa dels Calatravos a Ràdio Matarranya | Calatravos (Pena-roja)
La festa dels Calatravos a Ràdio Matarranya
Posted on juliol 28, 2010 by xarxes
Podeu escoltar l’entrevista del dilluns a Ràdio Matarranya al minut 75
La festa dels Calatravos a Ràdio Matarranya | Calatravos (Pena-roja).
Continue Reading »Las lenguas de Aragón
Juan José Morales Ruiz
26/7/2010
Las lenguas de Aragón
Los musulmanes de Ceuta hablan el dariya (árabe dialectal marroquí). Los de Melilla, el tamazig, (lengua de los bereberes del norte de África). La mitad de los 155.000 habitantes de ambas ciudades son musulmanes. Por ello, tiene una lógica aplastante que, cada vez, sea mayor el número de personas que demandan su enseñanza en los colegios, e incluso, que con el tiempo, estas lenguas lleguen a ser cooficiales, junto al español, que por cierto, se ha convertido en el segundo idioma más hablado del mundo.
Aquí, en Aragón, las Cortes aprobaron una Ley de Lenguas el 22 de diciembre de 2009 (fue publicada en el BOA, el 30 de diciembre) que reconoce la existencia del aragonés y el catalán. Esta Ley se basa en los principios de voluntariedad y zonificación, pero no les confiere el carácter de cooficiales, ya que precisa que sólo el castellano es la lengua oficial en Aragón, mientras que las otras dos son “lenguas propias, originales e históricas”.
Sin embargo, aunque hay 206 municipios en los que predominan el aragonés y el catalán,- la lengua aragonesa o sus variedades locales son de uso común en 137 pueblos oscenses y en 8 zaragozanos; y el catalán, se utiliza en 32 localidades de Huesca, en 24 de Teruel y en 5 de Zaragoza -, todavía andamos en pleitos estériles por culpa de no ponernos de acuerdo en la denominación de estas lenguas, sobre todo, con el “catalán” de Aragón.
Traigo a colación esta espinosa cuestión por si nuestra clase política aprovechando el paréntesis vacacional, reflexionara y llegara a la conclusión de que nos interesa buscar una fórmula consensuada, realista, justa y que nos haga avanzar juntos.
En todo caso, me parece que el pragmatismo de Ceuta y Melilla bien podría servir de estímulo para solucionar, de una vez por todas, la cuestión de las lenguas de Aragón y aplicar,- y mejorar si fuera necesario -, lo que la propia Ley aragonesa contempla.
* Profesor y periodista
Continue Reading »Convocat el premi literari en català del Govern d’Aragó
Convocados los premios Arnal Cavero, de las Letras Aragonesa, Miguel Labordeta y Gullem Nicolau 2010 del Gobierno de Aragón
El Gobierno de Aragón publica en el BOE nº 143, del 22 de julio de 2010, las convocatorias para el año 2010 de los Premios:
Arnal Cavero: de creación literaria en cualquiera de las modalidades de aragonés (Más información)
Letras Aragonesas: de reconocimiento a una labor continuada o de especial notoriedad e importancia de personas, instituciones o entes aragoneses, en los ámbitos de la creación e investigación literarias. (Más información)
Miguel Labordeta dirigido a estimular la creación literaria en castellano en el género de la poesía (Más información)
Guillem Nicolau destinado a fomentar y difundir la creación literaria en cualquiera de las modalidades del catalán hablado en Aragón. (Más información)
Continue Reading »Viles i Gents :: Presentació de «Lo Trinquet» :: July :: 2010
Viles i Gents
20 July, 2010
Presentació de «Lo Trinquet»
Carles Terès Categoria: Article Viles i Gents
Dissabte 3 de juliol es va presentar a Calaceit la col·lecció de l’Instituto de Estudios Turolenses «Lo Trinquet», dedicada a «obres en català d’autors de Terol o que hi estan relacionats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor». La importància de l’acte quedà subratllada per la màxima representació institucional: el president de la Diputació, Antonio Arrufat; la presidenta de l’IET, Montserrat Martínez i l’alcaldessa de Calaceit, Rosa Domènech. I també el president de l’Associació Cultural del Matarranya, el codonyerà José Miguel Gràcia i el vicepresident de l’IET, Rafael Lorenzo. La sala estava plena d’un públic desitjós de conèixer la col·lecció i les dues obres publicades. Les intervencions foren molt interessants. Artur Quintana, director de la col·lecció i antòleg del primer volum «Roda la mola» feu un interessant recorregut per la trajectòria de la creació en la nostra llengua a través dels segles. Per a il·lustrar l’antologia, diversos autors van recitar algun dels seus poemes. Val la pena remarcar la intervenció d’un altre codonyerà il·lustre, Tomàs Bosque, qui ens feu cantar a tots la bella tonada del poema que dóna títol al primer volum. Un altre moment brillant va ser la lectura dramatitzada d’una de les escenes de l’obra de teatre «Fora de temps, fora de lloc», de Marta Momblant. Els parlaments institucionals també van estar a l’alçada, i ens van deixar a tots la impressió d’estar assistint a un moment històric. Malauradament no n’he vist cap repercussió en els mitjans comarcals. Potser no interessa ni la DPT, ni l’IET ni la llengua que es parla a una part de la província?
Va ser especialment encoratjador veure com l’estrafolària teoria que la nostra llengua no s’escriu, enarborada en pancartes dels «fets de la Codonyera», quedava inhabilitada a les pàgines del «Roda la mola»: A la Codonyera hi ha constància que la llengua pròpia s’escriu des del segle XVI. I els grups de rock de la vila no tenen inconvenient d’usar-la a les lletres de les seues cançons.
Viles i Gents :: Presentació de «Lo Trinquet» :: July :: 2010.
Viles i Gents :: Ràdio Matarranya 107.8 FM :: July :: 2010
Ràdio Matarranya 107.8 FM
C. Sancho Categoria: Article Viles i Gents
-publicat el 25 de juny del 2010-
Des de finals d’abril la comarca del Matarranya compta amb una emissora de ràdio. Des de Calaceit emet diàriament dos hores l’informatiu territorial ‘Matarranya al dia’, de 12 a 14 i repeteix la programació de 18 a 20 hores. És la primera emissora que es constitueix a la comarca i on es pot escoltar la llengua pròpia del territori. La iniciativa corre a càrrec de l’empresa Masmut Produccions, especialitzada en el món dels mitjans de comunicació als Ports i al Matarranya. Ràdio Matarranya emet pel 107.8 de la FM i es pot sintonitzar també on-line per internet. Fins i tot es poden escoltar els programes a través de podcast, a qualsevol hora del dia sense necessitat de transistor. L’emissió de Ràdio Matarranya es completa amb connexions amb Aragón Radio, l’emissora pública autonòmica que d’esta manera amplia la seua xarxa. Com argumenta la mateixa entitat és la ràdio que intenta agrupar els divuit pobles que formen la comarca amb una sola veu. Ràdio Matarranya és la portaveu de la informació de totes les viles. Com molt bé diuen en publicitar-la: és emissora teua, la nostra, la de tots. Per tal d’aconseguir ser més participativa i plural vol donar veu als diferents col•lectius de la comarca i els primers que s’hi han afegit són els jóvens de l’Institut del Matarranya que fan el programa de ràdio setmanal ‘Jóvens’ on opinen dels temes que més interessen i preocupen al col•lectiu d’esta franja d’edat. La iniciativa radiofònica compta amb la col•laboració de l’àrea de Joventut de la comarca. Ràdio Matarranya és un mitjà de comunicació que es feia imprescindible per integrar un territori d’escassa població rural, molt dispersa i de poca tradició comercial per la dificultat de les comunicacions entre les viles però amb una intensa activitat cultural i amb un il•lusionant futur.
Carles Sancho Meix
Viles i Gents :: Ràdio Matarranya 107.8 FM :: July :: 2010.
Composició del Consell de Llengües « Lo finestró del Gràcia
Composició del Consell de Llengües
Posted on 10 juliol, 2010 by graciaz
Article que surt publicat avui a El Periódico de Aragón, amb alguns petits canvis amb relació a aquest original. Sembla que el Govern està esperant els certificats oficials de les propostes de la Universitat i de les Corts abans de fer el seus nomenaments. La llista de consellers del Govern estaria pràcticament establerta, però encara oberta, segons fonts informades del Departament de Cultura.
“Composición del Consejo de Lenguas
José Miguel Gràcia Zapater*
Ya han sido nombrados los miembros del Consejo General de Lenguas correspondientes a los partidos políticos, es decir, un tercio del total. También se ha publicado la lista propuesta por la Universidad de Zaragoza. A la vista de ambos tercios, la primera conclusión que se extrae es que, del total de diez personas, solamente dos pertenecen al ámbito del catalán, bien como lingüistas o como catalanoparlantes. Otra de las personas ha realizado trabajos sobre el catalán de la Franja, y las restantes siete, o están situadas dentro del área del aragonés, bien como parlantes o estudiosos, o no se les puede incluir dentro de ninguna área de la lingüística por sus conocimientos o especialización.
El Partido Popular se ha abstenido de ejercer el derecho de proponer algún candidato, una posición irresponsable, pero coherente con su actitud en contra de la Ley de Lenguas. El pasado viernes, día 18, presentó un inconsistente recurso de inconstitucionalidad contra dicha ley por invasión de competencias municipales. El Partido Socialista ha designado dos miembros: uno del área del catalán y otro del aragonés. Tanto Chunta Aragonesista como Izquierda Unida se han decantado por personas conocedoras o estudiosas del aragonés. El Partido Aragonesista ha optado por una persona que habla aragonés-ribagorzano y que se le sitúa cercano al movimiento contra el catalán. De los propuestos por la Universidad, uno o dos pertenecen al campo de la lingüística catalana, otro al del aragonés, y los dos restantes a otras especialidades.
Las funciones del Consejo están claramente fijadas en la Ley y se resumen en las siguientes: proponer la política lingüística y la protección del patrimonio lingüístico, seguimiento de los planes establecidos, emisión de informes técnicos, establecer las zonas lingüísticas, establecer la toponimia y proponer los primeros miembros de las academias. Como se ve, funciones todas ellas técnicas especializadas.
Todo lo anterior me lleva a concluir que el Gobierno de Aragón, a través de los cinco miembros del Consejo que ha de nombrar, debería compensar el desequilibrio en perjuicio del catalán que introducen los cinco miembros de los partidos políticos y los cinco de la Universidad. Atendiendo a las funciones de hondo calado lingüístico que ha de llevar a término el Consejo, como he resumido en el párrafo anterior, bien haría el Gobierno en poner como primeras condiciones de los miembros que ha de nombrar, los conocimientos lingüísticos, las experiencias literarias, el conocimiento del territorio — la Franja i la zona del aragonés—, la experiencia y los trabajos relacionados en las zonas lingüísticas que motivan y fundamentan la Ley.
*President de l’Associació Cultural del Matarranya”
mitjançantComposició del Consell de Llengües « Lo finestró del Gràcia.
Continue Reading »Premis literaris 2010 del Govern d’Aragó « Lo finestró del Gràcia
Premis literaris 2010 del Govern d’Aragó
Posted on 6 juliol, 2010 by graciaz
Ja han estat convocats els premis literaris del Govern d’Aragó 2010. Les bases dels premis són les mateixes dels anys passats. Els terminis finalitzen el 30 de setembre, amb l’excepció del “Premio de las letras aragonesas” que s’acaba el 17 de setembre”.
Podeu veure aquí les corresponents bases del Guillem Nicolau
Premis literaris 2010 del Govern d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.
Continue Reading »L’Ajuntament de Nonasp no va aprovar la moció contra la Llei de llengües
Se certifica que la moció en contra de la llei de llengües a Nonasp NO va ser aprovada. Tot el que diuen diaris i notes de premsa del PP és fals. Nonasp no pot recórrer la Llei de llengües davant el Constitucional.
Dª NURIA PUEBLA MACARRÓN, Secretaria del Ayuntamiento de Nonaspe, CERTIFICO Que en la sesión extraordinaria celebrada el 26 de marzo de 2010 no se aprueba la moción del tenor literal siguiente:
“MOCIÓN QUE PRESENTA EL GRUPO MUNICIPAL POPULAR EN EL AYUNTAMIENTO DE NONASPE PARA INICIAR LA TRAMITACIÓN DE UN CONFLICTO CONSTITUCIONAL EN DEFENSA DE LA AUTONOMIA LOCAL CONTRA LA LEY 10/2009, DE 22 DE DICIEMBRE, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN.
Primero.- Adoptar la decisión de iniciar la tramitación del conflicto en defensa de la Autonomía Local frente a los artículos 2, 3, 4.1, 6.1, 7.1.b), 8, 9, 11, 16, 17.4, 22, 31.2 ,33 de la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón.
Segundo.- Solicitar al Consejo Consultivo de Aragón la emisión del dictamen previo previsto en el artículo 75 de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional.
La moción no es aprobada al requerirse mayoría absoluta con cuatro votos a favor del PP, un voto en contra del PSOE y un voto en contra de la CHA.”
Curtmetratges aragonesistes “només en castellà” « Xarxes socials i llengües
Curtmetratges aragonesistes “només en castellà” 29 juny 29UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, personal, sociolingüística.
trackback , edit post
L’Asoziazión Cultural Bente d’Abiento convoca un concurs de curtmetratges. La nota discordant és el punt sisè de les bases, que dona valor de llengua útil únicament al castellà:
SEXTA: Sólo concursarán cortometrajes y guiones que utilicen el idioma castellano en los diálogos o en los subtítulos.
La Bente d’Abiento (vint de desembre) és una associació, si més no, aragonesista, i vinculada a CHA. Deu lo seu nom al “vint de desembre” (en aragonès), data en que el Justícia és decapitat en la defensa dels interessos aragonesos davant los espanyols.
No ja només per una qüestió de dignitat ideològica les bases han de ser obertes tan al català com a l’aragonès, si no per referència a la Llei de llengües, que defensa clarament la producció en català i aragonès:
Artículo 20.-Promoción cultural de las lenguas propias.
En la promoción de la lengua como vehículo de cultura y, en particular, en lo relativo a bibliotecas, videotecas, centros culturales, museos, archivos, academias, teatros y cines, así como trabajos literarios y producción cinematográfica, expresión cultural popular, festivales, industrias culturales y nuevas tecnologías, corresponde a las Administraciones Públicas aragonesas, especialmente en las zonas de utilización histórica predominante de lenguas propias y en las zonas de transición-recepción.
Font: Purnas
Curtmetratges aragonesistes “només en castellà” « Xarxes socials i llengües.
Continue Reading »
Recent Comments