Skip to content

Archive

Category: Aragonès
En el marco de los Cursos Extraordinarios que la Universidad de Zaragoza desarrolla en Jaca, el jueves 12 de julio a las 20 h. en el Salón de Ciento del Ayuntamiento, el Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, D. José Ignacio López Susín presentará el libro “Lenguas minoritarias en Europa y estandarización” (Eds. Javier Giralt y Francho Nagore).

Este volumen recoge las ponencias que se impartieron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, celebrado en Jaca en 2017.

En sus páginas se ofrece un acercamiento a los procesos de normativización que han experimentado –y todavía experimentan- algunas de las lenguas minoritarias de Europa, las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón (aragonés y catalán) y las más próximas a ella (asturiano, catalán, euskera y occitano), y, al mismo tiempo, se aportan las claves para entender que un proceso de estandarización se convierte en un camino plagado de dificultades y que bien poco se puede avanzar si todas las partes implicadas no muestran la firme voluntad compartida de solventarlas. Todo ello permite comprender mucho mejor las medidas que el Gobierno de Aragón, en particular, está adoptando actualmente en favor del aragonés y del catalán en Aragón.

Con este libro se inaugura la colección Papers d’Avignon que publica Prensas de la Universidad de Zaragoza y que dirige el profesor D. José Domingo Dueñas Lorente dentro de las actividades desarrolladas por la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés.

Política lingüística

Aragonés en el campus

La DGA destina 30.000 euros a una cátedra en la Universidad de Zaragoza destinada a promover la investigación universitaria de las lenguas minorizadas y recuperar el patrimonio inmaterial

 

Alumnado 8 La cátedra que investiga y promueve las lenguas de Aragón está en el campus de Huesca. – el periódico

D. CHIC
02/07/2018

La enseñanza reglada del aragonés se va consolidando en la comunidad. Y lo mismo pasa con la otra lengua minorizada, el catalán. Para ir un paso más allá y profundizar en su conocimiento científico, el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza suscribieron el pasado 1 de septiembre de 2017 un convenio de colaboración para la creación de la cátedra Johan Ferrández d’Heredia, de Lenguas Propias de Aragón y Patrimonio Inmaterial Aragonés de la Universidad de Zaragoza, cuyo objetivo era contribuir a la generación de conocimiento en las áreas de interés para la cátedra. Tras un primer cuatrimestre en el que se sentaron las bases del trabajo, el departamento de Política Lingüística ha autorizado esta semana dedicar 30.000 euros a un curso completo de trabajos.

El responsable de su orientación es el vicerrector del campus de Huesca, José Domingo Dueñas Lorente. Y entre los proyectos que van a desarrollar destacan tres proyectos de investigación. El primero de ellos busca identificar «las distintas posiciones existentes en los actores interesados en la promoción y difusión de la lengua aragonesa» y buscar modos de cooperación que faciliten avanzar en este sentido. Previsiblemente se completará el próximo año con el catalán como base.

Materiales para Infantil

Otro de ellos busca continuar los trabajos iniciados el curso pasado dentro del programa Rosario Ustáriz, consistente en con la elaboración de materiales en aragonés para que se puedan usar durante las etapas de Educación Infantil y Primaria. Además, se acompañará en los próximos meses con una jornada de formación para los maestros de aragonés que están en ejercicio.

Y, por último, se intenta fijar el núcleo de un seminario de sociolingüística orientado a desarrollar «buenas prácticas» en la difusión y dinamización de las comunidades de hablantes. En estos casos se busca sistematizar experiencias anteriores para mantener el uso social de las lenguas, algo fundamental para garantizar su pervivencia.

Desde el departamento se muestran satisfechos con las acciones emprendidas en solo un cuatrimestre y apuestan por mantener la orientación. Uno de los proyectos más exitosos de los desarrollados fue un curso en internet para el aprendizaje del aragonés. Más allá de las nociones para usarla se analizaba su contexto, origen y evolución como lengua románica representativa. Así como los problemas a los que tiene que hacer frente en todo momento. La demanda de alumnos interesados obligó a abrir una segunda inscripción.

Publicaciones

Gran parte de estas investigaciones e iniciativas se acabarán plasmando en publicaciones, para las que se dedicará una parte de los fondos que reciben de la DGA. En total están vinculados a estos estudios una veintena de investigadores que podrían crecer si se consolida esta propuesta.

También se celebraron amparadas por la cátedra unas jornadas el año pasado en el Centro Pignatelli de Zaragoza en la que varios grupos de hablantes analizaron la situación real de los idiomas minorizados. Las conclusiones fueron principalmente optimistas, pues la sensibilización social es cada vez mayor. Pero hace falta dotación y mantener la constancia.

Fa pocos días conoixiemos l’aprebación d’as ordinacions de l’Academia Aragonesa d’a Lengua, que no pas de l’Academia d’a Lengua Aragonesa. Entre las personas que aman l’aragonés y luitan por o suyo futuro podiemos veyer bellas manifestacions d’alegría esperanzada. En Nogará veyemos, manimenos, prous motivos de preocupación, que miramos d’explicar contino: Estos son os estatutos d’una…

Source: Nogará debant d’o nombramiento de l’Academia Aragonesa d’a Lengua – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Source: · PUBLICAUS EN O BOA OS PROTOCOLOS DE COLABORAZIÓN CON OS CONZELLOS DE UESCA Y L’AINSA Y AS COMARCAS DE RIBAGORZA Y SOBRARBE – Lenguas de Aragón

Durant aquestes setmanes s’està celebrant el 10 aniversari de l’EXPO Zaragoza’08. Independentment de les nefastes repercussions econòmiques que van tenir per al deute, imatge post-Expo i desenvolupament industrial de la ciutat, des de “Esfendemos as Luengas” volíem centrar-nos en una altra de les tantes de discriminacions que en aquells dies patia la llengua aragonesa.

No entrarem en com es va perdre una gran oportunitat, per ensenyar-li al món les peculiaritats de la cultura aragonesa, inclosa la seva llengua. L’aragonès no va gaudir ni d’un espai on poder veure.

Encara que l’organització va vendre que “Fluvi” havia guanyat amb el 36% dels vots emesos per SMS, la realitat s’havia confirmat alguns dies abans, quan es va revelar que el jurat havia desestimat algunes opcions votades per les aragoneses, amb més vots que ” Fluvi “. D’aquesta selecció s’havia encarregat un jurat creat per Expoagua, segons ha confirmat el seu director Jeronimo Blasco (PSOE).

La votació s’havia venut a les ciutadanes amb el lema de “Ara tu pots posar el nom”. Però ja en la primera ronda els components del jutjat van eliminar l’opció de “Chisla” (gota, en llengua aragonesa) en veure que aquesta era la que estava vencent en les votacions.

 

Source: Martí de Riquer i la llengua aragonesa | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

És ben sabut, però no pas prou pel que observo massa sovint, que gran part de la nostra ciutadania es dedica amb cos i ànima a la destrucció de totes les llengües espanyoles, amb l’única i sola excepció de la castellana. Per a aconseguir aqueixa desitjada destrucció molts intel·lectuals, d’aquells que posen les seves ideologies per damunt la ciència, difonen amb abús d’autoritat, prevaricació doncs, tot un seguit de prejudicis en contra d’aqueixes llengües, uns prejudicis que, gràcies a disposar els dits intel·lectuals d’un poderós aparell mediàtic, la gran massa de la població acaba per assumir a ulls clucs. Un d’aquests prejudicis més difós és el de titllar de dialectes les llengües espanyoles no castellanes, las demás com les anomena la Constitución. I d’aquesta manera, encolomant-los un sol estigma –dialecte- s’aconsegueix de fer desaparèixer totes las demás. Perquè si són dialectes no són llengües, sinó part d’una altra llengua, el castellà, és clar que sí! I així veiem que quan en Manuel Alvar va publicar el primer gran estudi sobre l’aragonès el titulà precisament El dialecto aragonés, i era ben conseqüent quan més tard declarava que el aragonés es un idioma universal que se llama español. Tanmateix no tothom combrega amb rodes de molí: l’any 1935 en Martí de Riquer, aleshores un jove escriptor i romanista català que prometia, més tard académic de la de Bones Lletres i de l’Española, publicà una lletra de batalla a La Publicitat contra en Joan Sacs per haver escrit aquest que: Aragó on a l’Edat Mitjana es parlava [] un castellà macarrònic. En Riquer posà ben clar que: Això no és cert. A Aragó mai no s’ha parlat altra cosa que l’aragonès. Aragonès s’hi parlava a l’Edat Mitjana, en aragonès s’hi escrivia i és en aragonès la literatura aragonesa. […] llengua ben diferent de la castellana i la catalana. […] I aquesta llengua aragonesa en què parlaven els aragonesos dels segles mitjans, parlen encara els aragonesos actuals. És un text que cal recuperar i comentar com Déu mana. Veieu, doncs, que no tots els intel·lectuals posen la ciència per davall de la ideologia. Artur Quintana

Artur Quintana

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) continue reading…

Source: Convocados los premios literarios en aragonés y catalán de 2018 – Aragón_hoy

El galardón Arnal Cavero reconoce la creación literaria en aragonés y el Guillem Nicolau en catalán
La convocatoria se publica hoy en el BOA

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- ha convocado los premios literarios Arnal Cavero (en aragonés) y Guillem Nicolau (catalán), ambos dotados con 3.000 euros.

Estos premios son un instrumento imprescindible para el fomento de la creación literaria en las lenguas propias de Aragón. Se enmarcan, asimismo, en las medidas del Gobierno de Aragón para desarrollar una política lingüística para el aragonés y el catalán realista adaptada a la normativa vigente y a los compromisos internacionales.

El plazo de presentación de solicitudes es de 20 días naturales a contar desde el día siguiente al de la publicación de la convocatoria en el Boletín Oficial de Aragón (se publica hoy).

A los premios podrán presentarse obras de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escritas en lengua aragonesa en cualquiera de sus variedades, así como la traducción desde cualquier otra lengua al aragonés. Deberán tener una extensión mínima de 100 páginas para prosa, de 350 versos para las obras poéticas, y sin límite de extensión en la modalidad de ensayo.

Source: Uitena Trobada Vivir en Aragonés

Source: Asimetries aragoneses* » Temps de Franja

// Editorial

Darrerament s’observa una inusual activitat institucional dedicada a la promoció de les llengües d’Aragó, segurament el fet de tenir una Direcció General de Política Lingüística (DGPL) està començant a donar fruits. Tanmateix, malgrat les bones notícies i intencions, que cal agrair, el tractament que s’està fent de les dues llengües minoritzades pateix d’una certa asimetria.
Anem a pams. El passat mes de febrer, la Universitat de Saragossa (UdZ) va organitzar un Seminari en dos actes, un al Paranimf, on es va presentar l’estudi sociolingüístic de la Chacetania (fet per Anchel Reyes i Natxo Sorolla), i un altre a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, una classe magistral de l’incombustible Natxo Sorolla sobre la metodologia de xarxes per a estudiar la transmissió intergeneracional del català a la Franja. Aquell dia l’aragonès i el català van estar ben representats, si bé amb un major protagonisme per a la primera llengua. Una simetria lleu. Tot en ordre.
Aquella mateixa setmana de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, i la UdZ va aprofitar per posar el seu campus virtual (aula moodle) en format trilingüe, de tal manera que tant l’alumnat com professorat ja se’l pot configurar en aragonès o en català, si així ho volen. No deixa de ser remarcable, a més, que la UdZ ho anunciés al seu butlletí en els tres idiomes locals (castellà, aragonès i català). Una simetria perfecta. I tota una mostra de coherència institucional. Per fi.
Aquella mateixa setmana de febrer, el Govern d’Aragó va anunciar que la DGPL firmaria convenis amb ajuntaments per a implementar mesures en favor de la llengua aragonesa, com participar en programes de socialització com ‘Agora a l’aragonés’, organitzar activitats culturals en aquesta llengua, o convocar ajuts de recerca local sobre l’aragonès. En aquest cas, del català res de res. Un cas d’asimetria plena.
Tornem a la UdZ, on l’any passat es va crear la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia amb la finalitat d’impulsar la investigació sobre les llengües minoritàries d’Aragó. El novembre de 2017 aquesta Càtedra va organitzar un Seminari sobre ‘Las lenguas de Aragón: Bases para llegar a acuerdos”, que va comptar amb exposicions de lingüistes i sociolingüistes tant de l’aragonès com del català. Simetria perfecta. No obstant això, aquest mes de març la Càtedra ha anunciat l’inici d’un estudi sobre ‘Análisis prospectivo y escenarios sociales de las lenguas propias de Aragón: el caso del aragonés’. Tornem a l’asimetria. Bé, cal dir que s’espera fer el mateix amb el català en un futur indeterminat. Esperem que ho comencin a fer abans del maig del 2019, no siga que les eleccions municipals i autonòmiques tornen a capgirar-ho tot (com d’habitual).
En llenguatge esportiu, de moment portem tres empats i dues derrotes del català. Hem de reconèixer que l’aragonès és una llengua molt més precària que el català, i que per això es mereix un pla de xoc més potent (i més urgent). També sabem que la defensa del català és més incòmoda en l’enrocat ecosistema polític i mediàtic aragonès, però això no hauria d’eximir els governants del deure de protegir els drets dels parlants.
Qualsevol govern preocupat pels drets lingüístics de la seua població no hauria d’estalviar recursos a l’hora de garantir drets tan bàsics. Per sort, el Govern d’Aragó n’és ben conscient. Almenys així ho va expressar el passat febrer el seu president, Javier Lambán, que en una visita a la Real Academia de la Lengua Española (RAE) va declarar que “la lengua española es el principal sustento, soporte y razón de ser de la gran nación española”, va lamentar que el Govern espanyol hagués reduït la seva aportació econòmica en un 50% i va dir que estava disposat a reparar aquest greuge amb la incorporació d’Aragó a la Fundación Pro-RAE. Tot un exemple de sensibilitat lingüística. Perquè podria donar-se el cas que el castellà fos un idioma amenaçat, sobretot a la nostra malaurada Comunitat trilingüe. Vet ací un asimètric salt d’escala.



Natxo Sorolla i Javier Giralt en un acte a la UdZ. / Josep Espluga

*Editorial aparegut a Temps de Franja 137, abril de 2018

Source: La URV acull un seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó » Temps de Franja

// Redacció

Llengua, política i ciència se van donar la mà dins d’un seminari celebrat lo passat 4 de maig a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili, entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Ho coordinava Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.

En una intervenció titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dos llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost. Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i alhora la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües (2009, 2013) i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament en la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’administració.

José Ignacio López Susín en un moment de la seua intervenció. / M.D. Gimeno

A continuació, es van desenvolupar les intervencions de tres professors de diferents departaments la URV, complementant diversos aspectes del fet sociolingüístic. Miquel Àngel Pradilla, del Departament de Filologia Catalana —i membre de l’Institut d’Estudis Catalans— va subratllar l’obligació de l’elit que governa en millorar la matriu valorativa de la llengua més enllà de les polítiques lingüístiques, i, en este sentit, va al·ludir al concepte de “comunitat lingüística” per damunt de la “identització” política de la llengua, una font de conflictes polítics. També va mencionar el perill d’atomització si es creen acadèmies de la llengua per separat.

Al seu torn, María Dolores Gimeno, professora del Departament de Filologies Romàniques i vicepresidenta d’Ascuma, va parlar de l’associacionisme lingüístic a la Franja, des dels seus orígens als anys 80 —quan van aparèixer els Consells Locals de la Franja a la Llitera, l’IEBC i la mateixa Ascuma— a la recent “Clarió: Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català” (2013), un panorama que ha evolucionat des de la nova democràcia, sensible a les llengües minoritàries, a l’aparició darrerament d’associacions “negacionistes” per qüestions polítiques. Desprès de referir la important tasca realitzada en la dignificació i ús del català franjolí en diferents sentits (publicacions, escola, acció política…), va destacar la crisi actual de l’associacionisme clàssic, percebut ara com elitista per la seua vinculació al model dels centres d’estudis i sense relleu generacional davant nous models relacionals.

La darrera intervenció va ser la de Natxo Sorolla, sociòleg i professor del Departament de Gestió i Empresa, que va oferir dades dels processos de substitució lingüística que s’observen tant a l’àmbit de l’aragonès com del català, comparant el cas de la comarca del Baix Cinca i la Llitera i el d’Echo. La situació preocupant derivada del trencament de la transmissió familiar que s’observa històricament en l’aragonès situa la llengua en posició d’amenaça. Pel que fa al català a la Franja no s’observa este trencament, encara. Però les últimes dades apunten que el castellà està penetrant com a llengua d’interacció entre xiquets catalanoparlants familiars, circumstància que podria ser l’avantsala d’un procés de substitució imminent, i per evitar-ho, cal posar en acció polítiques lingüístiques més efectives.

Un breu torn de paraules va concloure una interessant jornada, interdepartamental i interautonòmica, confirmant la necessitat de seguir reflexionant i discutint en este sentit per preservar el patrimoni lingüístic i cultural, una riquesa de segles, i de buscar l’entesa i el respecte entre els parlants.

 

Un moment del seminari. / M.D. Gimeno

Source: Cap. 93 – Aragonés – 06/05/2018 11:30 – En ruta con la Ciencia – En ruta con la Ciencia

Resumen del vídeoLa lengua en Aragón tiene características particulares que no comparte con el resto de la península ibérica. Desde palabras propias como chipiar o escobar, hasta un idioma propio, el aragonés, que aún se sigue hablando en zonas de Huesca/Aragón y que investigadores aragoneses quieren retratar y conservar. ‘En ruta con la ciencia’ se adentrará en las palabras que usan los aragoneses.

La Colla de Charradors “O Corrinche” vos proposa partizipar n’o seminario:
“El aragonés chistabín”  
Dirichito per Fernando Romanos Hernando

Que se ferá n’o Centro Aragonés de Barcelona
lo sabado 12 de mayo de 2018

 

En a pachina web d’o CAB alcontrarez una definizión d’o Seminnario

INSCRIPZIONS

Lo preu d’a inscripzión ye de 15 euros.

Podez inscribir-tos-ie en linia seguindo los pasos indicatos en iste enlaze:inscripzions

Y tamién podez fer-lo directament n’a Secretaría d’o CAB.

Si tenez bella cuestión podez escribir a iste correu-e: aragonesgue@centroaragones.org
     logos

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: