Skip to content

Archive

Archive for novembre, 2017

El ministre espanyol aprofita la intervenció de la Generalitat

Source: Méndez De Vigo aprofita el 155 i ordena el trasllat dels béns de Sixena a l’Aragó

Source: Rescate extremo de la Guardia Civil… a dos montañeros ‘indepes’ con su estelada

La Guardia Civil de Huesca rescata a dos montañeros en el pico del Alba.

Jugarse su vida para salvar la de los demás. Es el sino y el compromiso de los miembros de los equipos de rescate de montaña de la Guardia Civil, una unidad con un alto grado de especialización reconocida y premiada en España y fuera de sus fronteras por su vocación de servicio y profesionalidad. Al margen de ideas y de banderas, aunque ellos luzcan con orgullo en su uniforme la española.

Como prueba, uno de los rescates extremos y más complicados que han tenido que llevar a cabo este año, y cuyo balance se presentó este lunes: dos jóvenes catalanes (ilerdeneses de 19 y 26 años), heridos a 3.000 metros de altitud en el Pico del Alba y que entre sus equipaje portaban una estelada con la que, al parecer, pretendían inmortalizar la gesta al coronar la cima. Los mismos guardias que hoy son repudiados y perseguidos en las calles de Cataluña por el nacionalismo independentista se pusieron manos a la obra para salvar la vida de ambos.

Lo lograron, no sin mucho esfuerzo y sin reparar ni un segundo en que la enseña con la que pretendían rubricar su hazaña pirenaica podía resultar una presentación hostil. Al contrario, la estelada resultó de gran utilidad pues fue empleada incluso para abrigar a los lesionados, deficientemente pertrechados para la aventura hasta el punto de que uno de ellos iba en pantalón corto.

Ocurrió el 19 de junio pasado. Sobre las nueve de la noche, no muy lejos del gigante del Pirineo, el Aneto, que la propaganda ‘indepe’ y la televisión pública TV3 se apropian como catalán, pese a estar bien plantado y erguirse enteramente sobre territorio aragonés. A esa hora se recibió una llamada de un familiar que informaba de que dos jóvenes habían salido esa mañana para subir a la cresta de los quince gendarmes del Alba y que no habían regresado ni sabían de ellos.

Una patrulla de Seguridad Ciudadana del puesto de Benasque se aproximó a la zona donde supuestamente deberían haber dejado su vehículo, y allí lo localizaron, estacionado. Mientras, personal del Greim y la Unidad Aérea, junto con una médico de 061, se dirigieron a la Cresta del Pico Alba para un reconocimiento visual de la zona. Tras varias pasadas, ya casi en el ocaso, avistaron a los dos montañeros, a unos tres mil metros de altitud, uno de ellos tumbado en el suelo inerte y el otro realizando señales. En una complicada maniobra de apoyo parcial del aparato con un solo patín, los pilotos lograron depositar a los especialistas y a la médica a unos 200 metros de los accidentados. El helicóptero tuvo que regresar a la base debido a que no quedaba apenas luz.

Avanzando por un terreno peligroso, muy descompuesto y con fuerte pendiente, el equipo de rescate llegó hasta los accidentados en torno a las 22.30 de la noche. Tras colocar un pasamanos y asegurar a los accidentados, se les trasladó con mucho cuidado hasta una pequeña repisa donde pasar la noche, asegurándolos con cuerdas ya que se encontraban en una canal con mucha pendiente, muy expuesta y con abundantes rocas de gran tamaño sueltas. Tras evaluar constantemente la médico del 061 a los accidentados y curar las abundantes heridas que sufrían, les abrigaron para pernoctar junto a ellos.

Los dos accidentados sufrían numerosos traumatismos y uno de ellos se encontraba especialmente grave, por lo que durante toda la noche la médico y los especialistas en montaña siguieron pendientes de los heridos por si su estado empeoraba.

Sobre las 6.30, al amanecer y ya con la primera luz del día, regresó el helicóptero de la Unidad Aérea con base en Huesca y otro especialista del Greim de Benasque. Tras acondicionar a los heridos para su traslado, se procedió a sacarlos con grúa y evacuarlos urgentemente hasta el Hospital San Jorge de Huesca, donde esperaba un helicóptero de 112 para el traslado del más grave hasta Zaragoza. Los dos salvaron su vida y las sus familias quedaron muy agradecidas con los guardias que lo habían conseguido, y a los que trasladaron sus felicitaciones por su pericia y su altruismo sin matices de ningún tipo.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 25 de novembre del 2017) Franco ha estat un governant  molt especial. Pràcticament l’únic dictador europeu dels darrers anys que s’en ha sortit amb la sev…

Source: Franquisme i transició

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de novembre del 2017) A Noruega no cal ucrònia, a Aragó sí. És sabut que entre Aragó i Noruega existeixen forts paral·lelismes històrico-lingüístics. Va…

Source: Ucrònia

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de novembre del 2017) Tenia escrita la columna des d’ahir, però m’assabento ara de l’empresonament de vuit consellers i del vicepresident de la Generalit…

Source: No és l’Espanya que volguí

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 d’octubre del 2017) Van ser de les primeres dones, o les primeres del tot, que van recollir cançons populars al nostre país. Palmira Jaquetti, en …

Source: Dues dones pioneres

Ja sé que em faig pesat. Cada any, per estes dates, m’entesto en parlar del bonic que és lo ball del Poll de Torredarques, del bé que mos ho passem i que si gira i que si tomba. Però què voleu que hi faça, als pobles s’hi fa un puial de coses que costen un gran esforç i que no sempre sabem apreciar. La vida als pobles és açò, no només carreteres, connexió a Internet, granges, collites i cases restaurades. La vida ens agrada viure-la perquè hi ha lo Franja Rock i el FesTA, les marxes senderistes, la festa Major, les trobades de gaiters, puntaires o poetes; els mercats medievals, lo teatre, les xerrades i conferències… I les fires, i els berenars i les vies d’escalada. I darrere de tot açò hi ha tanta gent —que és poca però fa molt— que treballa amb il·lusió per a oferir-nos a propis i estranys vivències engrescadores. Vivències, vida, alegria.

Per açò és emocionant de comprovar com a una vila remenuda han estat capaços de recuperar i tirar avant una tradició que ja s’havia perdut. I enguany hem fet vint anys de la represa. Vint anys! Per celebrar-ho, ens vam ajuntar amb los mont-rogins i vam resseguir los camins que uneixen les dues viles, vam dinar a la plaça i, finalment, persones vingudes d’arreu van ballar o van animar els que ballaven amb el propòsit d’endur-se el gall. Mos vam vestir una mica com la gent d’abans amb la intenció d’honorar-ne memòria. En acabat, vam ‘buretejar’ amb la música de la Rondalla dels Ports. La nit la van prendre les cançons de Jorge ‘Kapi’ Pérez, dels Azero, i la van allargassar les discjòqueis locals fins vés a saber quan (jo ja dormia).

Jo vaig clausurar la meua festa al balcó de casa, de cara al barranc, amb un ‘bonanit’ cordial per a totes les criatures de la foscor —les que canten, les que udolen i sobretot les que callen.

De la jornada em va quedar l’olor dels pins, els còdols de la Rambla, les converses amb ma filla. I l’alegria del ball, la gràcia dels músics, l’escalfor dels amics i les ganes de fer-ho millor l’any que ve.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 135, novembre 2017

 

 

(fotos ©Carles Terès 2017)

Source: De camins i de pollastres

Aquest darrers mesos, Temps de Franja, les associacions que la sustenten, els seus socis i col·laboradors i les persones que defensen la nostra cultura, estem rebent atacs des de mitjans com ABC, El Español o El Mundo, als quals, al marge de la seua tendència política, se’ls suposa un mínim de professionalitat. Aquests periòdics donen crèdit de manera sistemàtica i acrítica a les notes de premsa que, amb persistència, els envia la Plataforma No Hablamos Catalán (sempre m’ha cridat l’atenció aquest nom que pregona la ignorància en comptes de dissimular-la). No culparé als de la plataforma: ells fan la seua feina que és no parlar català ni deixar que els altres ho fem, però sí que demanaria una miqueta de periodisme del de debò a uns mitjans que han d’informar de manera contrastada. No estic parlant d’articles d’opinió, sinó de notícies.

Tots sabem, i si no us ho dic ara, que tant a les associacions com a Temps de Franja hi ha persones de totes les tendències, amb la defensa i dignificació de la cultura de les comarques aragoneses de parla catalana com a únic vincle. La revista és dels lectors, i és oberta a totes les opinions, sempre dins els límits del respecte.

L’objectiu d’aquests atacs és perjudicar els rivals polítics (en aquest cas el nostre president Javier Lambán i el seu equip) i, de pas, estroncar qualsevol ajut que se’ls acudís concedir-nos. Però la pitjor conseqüència és que fomenta la desil·lusió, el cansament i el desànim entre els que estimen Aragó i la seua diversitat.

També és trist comprovar la indiferència o la incomprensió (que a voltes degenera en rebuig) per part d’una part considerable de la societat aragonesa; especialment la monolingüe, però també dels catalanoparlants que no accepten l’evidència que la Terra gira al voltant del Sol, és a dir, que el que parlem a les nostres comarques és el que els filòlegs anomenen català.

Aquesta actitud poc o gens amable ha anat allunyant del país persones molt vàlides i compromeses amb la nostra cultura. Alguns han marxat a viure a Catalunya o el País Valencià; d’altres es queden en aquesta mena d’exili interior que suposa saber-se poc estimat pel sol fet de voler emprar la llengua del territori en tots els àmbits de la vida.

Un exemple d’aquesta indiferència és que aquesta revista, tot i ser un mitjà 100% aragonès, fa anys que no compta en els plans publicitaris del nostre Govern autonòmic, quan precisament, i segons es pot llegir en el nostre web, “els nostres subscriptors són un target molt interessant: actius, informats i participatius; compromesos amb la cultura, l’entorn i el progrés del territori”.

M’adono que l’article ha avançat en espiral descendent. Disculpeu-me. Els que em coneixeu sabeu que tendeixo a l’optimisme (quina altra opció hi ha?). El problema d’escriure és que en comptes de fondre’s, les idees s’entrellacen i acumulen, deixant-nos davant els nostres fantasmes. Tot anirà bé, no passeu pena; els atacs s’esvairan (tenim la pell dura) i les generacions que pugen faran servir sense manies l’idioma que parlem a casa —sempre que el parlem, és clar.

Columna «L’esmolet». Publicada a tempsdefranja.org l’octubre de 2017

Source: En defensa pròpia

A principio de este año, la Asociación de Editores de Aragón y, a propuesta de uno de sus socios que solicitó la ampliación del nombre de dicha asociación para incluir su denominación en aragonés y en catalán. Son varios los editores de Aragón que cuentan en sus programas editoriales, ediciones en aragonés y en catalán lo que justificaba dicha ampliación.

Así pues, y planteado en la Asamblea General fue votado y aceptado por unanimidad por dicha asociación pasando a denominarse con el acrónimo AEDITAR (acrónimo idéntico en las tres lenguas de Aragón) y quedando el nombre como sigue: Asociación de Editores de Aragón / Asoziazión d’Editors d’Aragón /Associació d’Editors d’Aragó.

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 2 de desembre a Mequinensa, en l’espai Jesús Moncada del Museu de Mequinensa, a partir de les 20:30. L’acte comptarà amb un aperitiu musical, a càrrec de la Rondalla de Mequinensa, per passar tot seguit al lliurament del Premi Josep Galan a la normalització lingüística 2017 i el lliurament de la XXVIII Beca Amanda Llebot.Els Premis Galan reconeixen les persones o entitats de la comarca que fan un ús habitual de la nostra llengua en les seues activitats públiques i en aquesta ocasió han merescut aquest reconeixement els Museus de Mequinensa, que integren el Museu d’Història i de Prehistòria, el Museu de la Mina, així com el recinte museïtzat del Poble Vell de Mequinensa, per fer un ús inclusiu del català tant en la retolació com en l’atenció al visitant.Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.

El govern espanyol ha utilitzat el 155 perquè la Generalitat no presenti cap recurs

Source: El Museu de Lleida planta cara al govern espanyol i recorre contra l’ordre de lliurament de les obres de Sixena

Source: La Feria del Libro Aragonés reunirá a más de 30 editores

L’estat espanyol impedeix a la Generalitat recórrer el requeriment per a traslladar les quaranta-quatre obres d’art en litigi que segueixen al Museu de Lleida

Source: Méndez de Vigo aprofita el 155 per afavorir l’Aragó en el conflicte de Sixena

Matarranya, 22 de novembre de 2017 El Consell Comarcal, en sessió extraordinària, va donar llum verda a la posada en marxa del projecte el passat dilluns 13 de novembre amb els vots a favor de PSOE, PAR i CHA i l’abstenció del PP El ple de la Comarca del Matarranya va aprovar, el passat dilluns 13 de novembre, […]

Source: El Matarranya iniciarà un pla pilot de recollida selectiva porta a porta

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: