Origen: Raül Agné i el trastorn bipolar de l’aragonesisme – Racó Català
El sector crític és el més nombrós i cridaner. Per Twitter han regalat insults al seu nou tècnic com “menuda chatarra“, “más polaco que el Pep“, “siervo intelectual del nacionalismo“, “meacolonias” o “valiente idiota“. Tots enllaçant el vídeo de la roda de premsa d’Osca. El més destacable és que a estos aficionats els és igual el fet que Agné sigue “aragonès”, sinó que el que realment els repugna és que parle català.
Per altra banda, estan els seguidors (o no) més tolerants, que per raons polítiques els interessa recordar que Agné és “zaragozano de Mequinenza”. Esta carambola tant malsonant només té un objectiu: recórrer a les divisions provincials espanyoles per aconseguir el que la realitat social, lingüística i econòmica els nega; una Franja amb mentalitat aragonesa. Allò que veuen propi d’Aragó és un bocí de terra d’un altre país on es parla català, així que per reivindicar tot el que consideren el seu territori cal portat també al sac la defensa del català.
Ambdós sectors tenen una cosa en comú: volen una Franja assimilada dins la realitat aragonesa. Els primers, els crítics, neguen el valor de la llengua i de tot allò que sone a català en general; mentre que els segons s’oposen a la idea que la Franja està en una situació de repressió i odi lingüístic normalitzant que un entrenador franjolí pugue dirigir el Saragossa. La segona tàctica és ràpidament arruïnada gràcies a la força del primer grup, i demostren que ser franjolí i acceptat a l’Aragó és cada vegada més difícil.
Per acabar, desitjar molta sort a Raül Agné en la seua nova etapa.