S’ha anunciat que la Universitat de Saragossa ja ha triat el terç de membres que li pertoquen segons la Llei de llengües per a composar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó. És la primera de les tres institucions que respon als requeriments legals, tot i que ho fa tard. Els noms dels cinc membres són Javier Giralt, Francho Nagore, María Teresa Martín Zorraquino, Francisco Beltrán y Luisa María Frutos.

Javier Giralt

Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. Sobretot ha treballat en qüestions de l’estructura de la llengua i de dialectologia, tot i que també ha participat en estudis sociolingüístics. Ha retretebat als polítics que no havien demanat assessorament a la Universitat i que l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua Catalana tindria poca faena perquè la normativa ja l’havia fet l’IEC.

Francho Nagore

És un dels investigadors històrics de l’aragonès, professor universitari a Osca, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa, vinculat a Chunta Aragonesista i interessat en la llengua catalana a Aragó. Un estudiós de referència per la llengua aragonesa. No necessita moltes més presentacions. Referències a la Wikipedia i publicacions.

María Teresa Martín Zorraquino

Catedràtica de llengua castellana a la Universitat de Saragossa, amb un ampli espai de recerca en llengua castellana. Va dirigir el primer estudi demolingüístic fet a la Franja a mitjans dels anys 90 (Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón, amb M. R. Fort, M. L. Arnal y J. Giralt). En ell es confirma l’adscripció dels parlars de la Franja a la llengua catalana, tot i que per qüestions polítiques es recomana l’ús de denominacions com català d’Aragó. A les conclusions es posicionen contra l’0ficialitat de la llengua o de l’alfabetització general dels escolars de la Franja.

Francisco Beltrán

És especialista en història de l’antiguitat, amb un ampli currículum versat en la romanització d’Aragó. Fora dels estudis sobre el llatí, no ha treballat en aspectes sociolingüístics contemporanis a Aragó. Es desconeix la seua posició respecte la filiació lingüística del català a la Franja, la natura de la llengua aragonesa, o les polítiques a seguir per a la normalització lingüística a la Franja i de l’aragonès.

Luisa María Frutos

És nascuda l’any 1939, geògrafa especialitzada en desenvolupament rural, ús del sol i l’aigua i estructures agràries, amb un ampli currículum en aquest camp. En el seu ventall de recerca no hi ha cap estudi relacionat amb la lingüística o amb la sociolingüística. Només hi apareix un curs com a professora col·laboradora en Cursos per a estrangers de Difusió de la Llengua, Cultura i Civilització espanyola. Declara, això sí, poder llegir en català.

La Universitat de Saragossa ha triat uns perfils que, per als qui tenen un coneixement expert en la matèria (Giralt, Nagore i Martín), podran acomplir sense dificultats un dels papers del Consell: decidir, a proposta d’algun ajuntament, sobre la “denominació de la seua modalitat lingüística, fonamentat en raons històriques, filològiques i sociolingüístiques”. Aquest tres membres podran resoldre sense dificultats la denominació i mapificació sociolingüística de la Franja i de l’aragonès. El que trobem a faltar per part de la Universitat són perfils adequats pel seu camp de treball per a  l’assessorament en política lingüística, funció que la llei encomana a este Consell. La Universitat de Saragossa ha omplit els espais no filològics amb especialistes en la romanització i en geògrafa rural (Bletrán i Frutos).

El Consell de les Llengües hauria d’estar format per dos tipologies d’experts: d’una banda, filòlegs i lingüistes especialistes en l’estructura i la història del català i l’aragonès, i de l’altra, per experts en ciències socials relacionades amb la política lingüística: pedagogs que puguen assessorar en el desenvolupament de polítiques educatives per a l’alfabetització dels escolars, sociòlegs i politòlegs experts en l’estudi del contacte de llengües, els conflictes relacionats amb aquest contacte, en la substitució lingüística, la distribució funcional de les llengües, psicolingüistes per mesurar el desenvolupament de les polítiques d’aprenentatge de la llengua, experts en dret lingüístic per encabir les propostes en l’entramat legal aragonès…

De noms no en falten: Ramon Sistac ha treballat extensament sobre el català de la Franja, n’ha treballat els seus aspectes socials i és expert en les varietats de transició entre el català i l’aragonès, Juan Martínez Ferrer és un pedagog que va fer la seua tesi doctoral sobre la realitat sociolingüística del català i l’aragonès, Juli Pallarol deu ser ara mateix qui millor coneix l’entramat legal en dret lingüístic a Aragó, Artur Quintana és membre de les acadèmies de del Català i de l’Aragonès i coneix extensament le’structura d’estes llengües, Josep Espluga és un sociòleg de la Franja que ha treballat en estudis qualitatius sobre les ideologies dels parlants sobre el català a la Franja, Àngel Huguet és un psicolingüista amb un extens currículum,… La Universitat de Saragossa ha limitat la seua tria dels representants del món acadèmic a gent que treballa a esta Universitat. Tot i que  gran part de l’estudi de la realitat sociolingüística no es fa a Saragossa, si no a altres Universitats. Si el món acadèmic no ha adequat la tria de membres a esta realitat, possiblement els perfils polítics seran encara més allunyats de l’estudi acadèmic de la realitat.