Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: LAPAO

Hugo Sorolla: Lapao, nova denominació

juny 4
Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües
29/05/2013 – 13:15 – 02/06/2013 – 13:15

El Punt Avui publica un article del lingüista Hugo Sorolla sobre la denominació Lapao aplicada al català de la Franja.

Llegiu: 29DCAT_020_CO_2_20130528225528 – 94.

Comments Off none Read more

Revista Sàpiens: De la Nova Planta al LAPAO

juny 4
LAPAO, Llei de llengües

De la Nova Planta al LAPAO- Sapiens.cat.

Lluís XIV

Lluís XIV

En els darrers tres-cents anys de la nostra història, els atacs contra la llengua catalana han estat constants. Des del 1700, amb la prohibició per part de Lluís XIV de l’ús del català als consells municipals i als tribunals dels comtats de Rosselló i Cerdanya, fins avui, no hi ha hagut cap generació de catalans que no hagi patit persecucions, prohibicions, repressions o ridiculitzacions de la seva pròpia llengua. Francesc Ferrer i Gironès, en La persecució política de la llengua catalana, va tenir l’encert de recopilar els diferents intents de governs de tot tipus, a través de reials decrets o d’instruccions secretes, de fer-la desaparèixer.

Si en les primeres dècades del segle XVIII l’administració borbònica va prohibir el català a les institucions i a l’àmbit judicial, en la segona meitat de segle es prohibiria el català a les escoles, es deixaria “a pa i aigua” els capellans que fessin sermons en català, s’ordenaria als comerciants de dur la comptabilitat en castellà i es prohibiria l’edició de llibres i l’estrena d’obres de teatre en català. Al llarg del segle XIX, l’estat liberal no es va diferenciar gaire de l’absolutista, almenys en termes de repressió lingüística, i va arribar a imposar mesures que ratllaven l’absurditat, com la de prohibir converses telefòniques en català o la de no tolerar el català ni en els epitafis dels cementiris.

En el segle XX, amb Primo de Rivera, primer, i Franco, després, es perseguirien els funcionaris i se sancionarien els mestres que parlessin en català, es prohibiria el català en els rètols de la botigues i, fins i tot, s’imposaria el castellà en els centres penitenciaris. I és que ja ho va dir ben clar el governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, el 1952: “¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?”. Que la Constitució del 1978 no hagi vetllat pel català tot i tenir-ne l’obligació o que la sentència del Tribunal Constitucional hagi establert que el català no és llengua vehicular del sistema educatiu ha satisfet aquells que, com l’actor i polític d’UPyD Toni Cantó, consideren la immersió lingüística com un acte de feixisme.

Però els atacs no solament vénen de la resta de l’Estat, sinó també d’arreu del nostre territori. Mentre al País Valencià el setge contra la llengua no s’atura, i a les Illes José Ramon Bauzá ha eliminat la immersió lingüística, a les Corts aragoneses s’ha aprovat que la llengua que parlen els habitants de la Franja no és el català sinó el LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental). Resulta que la principal responsable de la demencial mesura és l’actual consellera d’Educació del Govern popular, Dolors Serrat, resident a l’Aragó però nascuda, ni més ni menys, que a Ripoll, la pàtria de Guifré.

Afortunadament, tot i els atacs a la llengua que vénen de fora i els quintacolumnistes que tenim a dins, la caravana segueix el seu camí.

Publicat en la secció ‘El retrovisor’ del número 130 (juny 2013) de SÀPIENS.

Comments Off none Read more

Miquel Strubell: Carta al Consell Comarcal del Baix Aragó

juny 4
Activisme, LAPAO, Llei de llengües, Mesquí

Miquel Strubell: Carta al Consell Comarcal del Baix Aragó.

Bon dia!

En primer lloc, una salutació molt cordial a una comarca que la meva dona i jo hem visitat moltes vegades! Encara ens ressonen a les orelles els tambors de Calanda (entre altres llocs). 

He llegit a “El Heraldo de Aragón” que “La Comarca del Bajo Aragón ha aprobado por 19 votos contra 8 una moción de apoyo a la nueva Ley de Lenguas y de rechazo al catalán”.

En primer lloc tinc la curiositat de saber com en una comarca amb 20 municipis hi ha hagut 27 vots. Potser ha estat un error del periodista!

I segon, el que motiva aquest escrit: m’agradaria saber en quin sentit han votat els representants dels municipis afectats (que segons la viquipèdia són Aiguaviva de Bergantes, Bellmunt de Mesquí, La Canyada de Beric, La Sorollera, La Codonyera, La Ginebrosa, La Torre de Vilella) i perquè -només si es pot saber- hi han votat els municipis no afectats ni molt ni poc per la nova llei. 

Gràcies per endavant.

 (enviat el 4 de juny de 2013) 

Consell Comarcal del Baix Aragó: http://www.bajoaragon.es

 Altres entrades sobre el català a l’Aragó / Other posts on Catalan in Aragon: 

Comments Off none Read more

Demà dimecres, Jornada Sociolingüística a Lleida sobre la Franja i la Catalunya del Nord | Xarxes socials i llengües

juny 4
Activisme, Aragonès, Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Normalització del català, Situació sociolingüística

Demà dimecres, Jornada Sociolingüística a Lleida sobre la Franja i la Catalunya del Nord | Xarxes socials i llengües.

Jornada Sociolingüística 2013

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha programat per a demà la Jornada Sociolingüística 2013, amb la participació de Gentil Puig, sobre la Catalunya del Nord, i una taula redona sobre el català a la Franja on hi participen Ramon Sistac (UdL i IEC), Alberto Moragrega, alcalde de Beseit (Matarranya) i exemembre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i Natxo Sorolla (Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB).

Comments Off none Read more

Llengua i territori: taula rodona a Calaceit | Lo finestró del Gràcia

juny 4
Activisme, Franja, Catalunya, País Valencià, LAPAO, Literatura, Matarranya

Llengua i territori: taula rodona a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.

 

Calaceit 1

Calaceit 2El passat u de juny, dins dels actes de “Passeig per la vida i per l’obra” de l’escriptor i professor, Josep Vallverdú, jove de 90 anys, la Diputació de Lleida a través de l’IEI, i l’Associació Cultural del Matarranya, van presentar la taula rodona “Llengua i territori al Teatre de la Germandat de Calaceit. Després de les paraules de benvinguda de l’alcalde de Calaceit i del President de l’Associació Cultural del Matarranya començà la taula rodona. Intervingueren la vicepresidenta de l’IEC, Rosa Pujol i el director de l’entitat José M. Solé i Sabater.

Calaceit 3Tal com estava previst a la taula rodona van participar el mateix Josep Vallverdú; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Calaceit 4Casals; el president d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Francesc Mira; el president de l’Obra Cultura Balear, Jaume Mateu; el membre de l’Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia, representant a la Franja; i va està moderada pel periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal. Si volguéssim destacar la idea matriu de totes les intervencions hauríem de coincidir en “la unitat de la llengua en tots el territoris de parla catalana” i les referències i crítiques a la recentment aprovada Llei de Llengües d’Aragó.

Calaceit 5JPGEl dinar dels participants i promotors, previ a l’acte públic, va resultar tan entranyable com positiu per coordinar la taula i intercanviar idees, totes ben coincidents.

–

–

Calaceit 6 bJPGCalaceit 6JPGCalaceit 7JPGCalaceit 8JPGCalaceit 9JPGCalaceit 10

Comments Off none Read more

Es restitueix lafranja.net dels atacs informàtics

juny 3
Activisme, LAPAO, Llei de llengües

Des del dia 19 de maig es va detectar un atac informàtic en els servidors de lafranja.net que van deixar fora de servei la web durant dues setmanes. La web no ha pogut fer el seu servei de recopilació i difusió de les informacions relacionades amb la Franja en plena efervescència de l’aprovació de la Llei de llengües (2013) i la Declaració d’alcaldes del territori contra la nova Llei. Ja hem pogut restituir el servei i per això us demanem que en feu màxima difusió. Podeu seguir l’actualitat de la Franja també per twitter, facebook i la llista de difusió.

3 Comments none Read more

El BOA de 24 de maig publica la Llei de llengües de 2013

juny 3
Aragonès, Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

La seua vigència serà a partir de 24 de juny de 2013

SECCIÓN I. Disposiciones Generales.

Rango: LEY

Fecha de disposición: 9/05/13

Fecha de Publicación: 24/05/13

Número de boletín: 100

Órgano emisor: PRESIDENCIA DEL GOBIERNO DE ARAGÓN

Título: LEY 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Documento en PDFFirma Registros

Texto:

En nombre del Rey y como Presidenta de la Comunidad Autónoma de Aragón, promulgo la presente Ley, aprobada por las Cortes de Aragón y ordeno se publique en el “Boletín Oficial de Aragón” y en el “Boletín Oficial del Estado”, todo ello de conformidad con lo dispuesto en el artículo 45 del Estatuto de Autonomía de Aragón.

PREÁMBULO continue reading…

Comments Off none Read more

Carta del Conseller Mascarell a la Consellera Serrat

juny 3
LAPAO, Llei de llengües, Normalització del català

El Punt Avui – Notícia: Carta a María Dolores Serrat Moré.

Carta a María Dolores Serrat Moré

27/05/13 02:00 – Ferran Mascarell
1 2

Senyora consellera,

Us escric arran de l’aprovació el 9 de maig passat de la llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, que ha causat una notable perplexitat i una forta indignació entre la societat catalana. Per a una gran majoria de ciutadans és incomprensible la vostra decisió d’evitar de nomenar el català pel seu nom i atorgar un nom diferenciat a una llengua –la catalana– que és de tota la comunitat que la parla i, segons l’article 3 de la Constitució espanyola, de tots els aragonesos. La vostra decisió, a parer nostre, contravé els drets lingüístics de les persones catalanoparlants i el principi d’unitat de la llengua catalana, establerta i reconeguda científicament i internacionalment.

No cal dir que continuem considerant que els ciutadans de la Franja parlen la llengua que històricament hi han parlat i que serveix, com ha servit sempre, per comunicar-se, per expressar idees i emocions i per adquirir i transmetre coneixements.

Per aquestes raons de caràcter social i lingüístic, continuem i continuarem apostant pel diàleg entre tots els territoris i comunitats de parla catalana i promourem la cooperació per generalitzar-ne el coneixement i l’ús, amb respecte a totes les variants.

Per tot plegat, personalment tinc la més absoluta convicció que l’administració central de l’Estat, a l’empara de l’article 3 de la Constitució espanyola, i totes les administracions autonòmiques haurien d’actuar en defensa de la llengua catalana i dels aragonesos de la Franja. Com també crec fermament que totes les institucions de l’Estat haurien de ser respectuoses i fer complir els preceptes que es deriven de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional signat per Espanya en el marc del Consell d’Europa 1992 i ratificat l’any 2001.

Em sembla, consellera, que és innegable que aragonesos i catalans comparteixen la llengua catalana i que només actituds difícilment justificables i basades en el pur partidisme poden negar-ho. Com a conseller de Cultura, em correspon el deure de defensar, doncs, aquest patrimoni, que volem continuar compartint en benefici de tots els ciutadans i dels drets lingüístics dels parlants del català.

Preservar la gran riquesa patrimonial i cultural que la llengua catalana representa és un objectiu que ens beneficia a tots: els ciutadans de la Franja, els ciutadans d’Aragó i els de Catalunya. I no cal dir que estic segur que també beneficia Espanya i Europa.

Amb profund respecte per les competències de cadascun dels nostres governs i amb el desig de mantenir el compromís en defensa del català de la Franja, estic a la vostra disposició per parlar d’aquesta qüestió des d’ara i en qualsevol moment que vostè consideri.

Ben atentament.

Comments Off none Read more

Neix la plataforma Esfendemos as Luengas

juny 3
Activisme, Aragonès, LAPAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó
Esfendemos as Luengas

 
Twitter: @esfende_las
Neix la plataforma Esfendemos as Luengas

En el dia d’ahir es va presentar la plataforma “Defensem les llengües”, que neix amb l’única finalitat de continuar creant espais per a la divulgació de l’aragonès i el català, a més de denunciar els continus atacs que pateixen aquestes llengües minoritàries per part de les institucions publiques, organitzacions socials i polítiques o dels mitjans de comunicació.

Des “Defensem les llengües” assenyalen que la ultima Llei de Llengües aprovada este 9 de maig pel Govern d’Aragó, format per PP i PAR, en què canvien de forma oficial el nom d’aragonès i català per LAPAPYP i LAPAO, no és més que un altre intent d’acabar amb una realitat lingüística, en què organismes com la UNESCO han exigit la protecció i divulgació d’aquestes llengües.

“Les contínues manipulacions i adoctrinament en toponímia o denominacions de les llengües, les declaracions omeses, les rialles o el desconeixement científic són una constant en els mitjans, exposicions o declaracions institucionals”

Durant la presentació, van emetre un vídeo en el qual la plataforma “Esfendemos as Luengas” denuncia l’actitut duta a terme pels mitjans de comunicació aragonesos. Destacant la posició duta a terme per la televisió autonòmica “Aragón TV”, la qual arriba a ridiculitzar aquestes llengües, fins i tot arribant a negar l’existència del català i l’aragonès.

La plataforma “Defensem les llengües” ha volgut fer una crida a totes les persones que volen treballar per un Aragó trilingüe, on l’aragonès i el català es reconeguin com a llengües oficials i en què s’acabi amb aquesta persecució institucional i mediàtica de tots els que parlem aquestes llengües.

Vídeo: http://vimeo.com/64446654

 

Comments Off none Read more

Ecos d’o LAPAO y o LAPAPYP | Purnas en o zierzo

juny 3
Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües

Ecos d’o LAPAO y o LAPAPYP | Purnas en o zierzo.

No he escrito cosa en o blog sobre a nueva lei de no-luengas que han perpetrau os partius antiaragoneses que gubiernan o país. Si que he escrito en atros puestos an que m’han demandau a mia opinión.  Amás, con a suerte de poder fer-lo en as tres luengas d’o país, en as tres luengas que m’aimo. Asinas que tos remito a ixos articlos y entrevistas ta leyer a mía opinión sobre una lei d’a que s’han feito mofla muitisma chent por o tema d’as denominacions, o LAPAO y LAPAPYP, pero que baixo a napa d’o nombre, amaga l’asesinato premeditau de l’aragonés y o catalán, quitándolos d’as escuelas, d’os toponimos, d’a normativización, d’a normalidat.

En primeras, en Público, en castellano.

Una ley que aprobará el gobierno de Aragón y que niega a los aragonesohablantes y a los catalanohablantes, aragoneses igual que los castellanohablantes, sus derechos, todos, incluso el derecho de que su lengua sea nombrada por el nombre que tiene y no por el capricho de los políticos que se pasan por el forro a la comunidad científica.

Tamién en Vilaweb, an me deixoron fer versión en aragonés y en catalán.

Son chenocidas culturals, u preban de ser-lo, pero ye a-saber-lo d’important que por o suyo bien y por o nuestro, no lis deixemos ser-lo, fablando, creyando, vivindo y comunicando en ista polida luenga que os aragonesos hemos trayiu t’o mundo y que tien parolas tan achustadas ta definir a qui aprebará a lei de no-luengas como carnuz, ababol u borde.

Però els aragonesos, els aragonesos que parlem l’aragonès (i els qui parlen català, també), hem fet sobreviure la llengua sense lleis. Hem fet diaris, vídeos, revistes i còmics, hem après la llengua i l’hem ensenyada en associacions, escoles… Fins i tot hem creat tres grafies diferents, però això és un altre tema.  L’aragonès sobreviurà encara que els antiaragonesos que ens governen l’intentin matar. Com fins ara.

Tamién me facioron una entrevista en Nació Digital, compartindo espacio con Francho Nagore.

De la mateixa opinió és Jorge Romance, editor del diari digital en aragonès Arredol, que considera “ridícul i vergonyant” l’acrònim i apunta que no és pot parlar de “reforma de la llei, perquè el text el que fa és esborrar una llei de mínims”.

En zagueras, tenié a suerte de poder pasar tot un día en Fraga charrando sobre o tema con a chent d’a ciudat. Asinas lo veyié yo ta la Sexta.

Comments Off none Read more

Nació Digital: Pilar Antillach – El LAPAO es cura a l’Arnau de Vilanova

juny 3
LAPAO

Nació Digital: Pilar Antillach – El LAPAO es cura a l’Arnau de Vilanova.

L’adjectiu “destalentao” no consta en el diccionari de l’Acadèmia Espanyola, ni l’he sentit a cap altre lloc que no sigui l’Aragó. No té traducció, ni la necessita. Hi ha una versió light: “desustanciao”,  l’equivalent a “poca-solta”. “Destalentao” és més contundent, acumula tal quantitat de matisos que deixa KO al subjecte en qüestió. Quan diuen: “éste es un destalentao”, posa-hi terra de per mig, deixa-ho córrer perquè  el personatge al·ludit és irrecuperable. “Estos desalentaos del gobierno”, va ser la resposta del primer aragonès amb qui vaig intercanviar  perplexitats respecte l’èxit del LAPAO i el LAPAPYP en el rànquing de despropòsits, promoguts pel “Gobierno de España i sus regiones”.

Aquesta vegada tinc la sensació que el despropòsit preocupa més als aragonesos assenyats de parla castellana, que als catalanoparlants de la Franja de Ponent;  els quals,  d’altra banda, estan  gratament sorpresos de la repercussió mediàtica del LAPAO i del LAPAPYP, convertits en autèntiques estrelles mass media de la recent història d’Aragó. Segurament, tot quedarà aquí. Ni s’aplicarà, com va passar amb l’anterior Llei de llengües, ni desencoratjarà ningú, com també va passar amb el anys de dictadura franquista. L’ús del català a la Franja sempre ha estat per sobre de la resta de territoris de parla catalana, superant el 80%. I si emmalalteix no serà per l’error de diagnòstic de la forense de Ripoll, Dolors Serrat, actual consellera de cultura d’Aragó, que es pensava que podia fer-li l’autòpsia al cadàver (el català) abans de traspassar.

Si els habitants de la Franja de Ponent acaben renunciant al català en favor del castellà, hi tindrà més a veure decisions com la de no acceptar-los als hospitals de Lleida, on han anat tota la vida. A l’Arnau de Vilanova només els atenen a urgències –com a tot arreu- i a determinats pacients amb història clínica al centre. Els primers símptomes de rebuig  van començar amb el Tripartit i  es van fer evidents, un any després, amb l’arribada de CiU al Govern. Els obstacles a l’atenció sanitària ha provocat una fuita controlada d’empadronaments dels pobles de la Franja cap a Lleida. Els que s’han quedat són derivats des de l’Arnau de Vilanova  als centres  de “referència” –segons la Generalitat- de Barbastre, Osca i Saragossa que, en el millor dels casos, doblen la distància amb els de Lleida.

La Generalitat hauria d’entendre que l’assistència sanitària és més sagrada que les obres d’art del museu diocesà de Lleida i mostrar, com a mínim, la mateixa sensibilitat pels pacients que pels sants de les parròquies de la Franja.

Comments Off none Read more

Barcelona s’agermanarà lingüísticament amb els municipis de la Franja

juny 3
Franja, Catalunya, País Valencià, LAPAO

Barcelona s’agermanarà lingüísticament amb els municipis de la Franja.

Arran de polèmiques com la del LAPAO, l’Ajuntament fixarà un protocol per a l’agermanament amb tots els territoris de parla catalana

ARA

Barcelona | Actualitzada el 22/05/2013 13:58

Una pintada a favor del català entre Alcampell i el pantà de Santa Anna, a la Franja. Una pintada a favor del català entre Alcampell i el pantà de Santa Anna, a la Franja. SANTI IGLESIAS

L’ajuntament de Barcelona establirà un protocol per a l’agermanament lingüístic dels diferents municipis de zones de parla catalana. Arran de la polèmica del LAPAO a la Franja, el grup municipal d’Unitat per Barcelona-ERC ha proposat aquest dimecres a la comissió de Presidència que el consistori promogui convenis de col·laboració per a l’agermanament lingüístic i cultural amb tots aquests territoris i el text s’ha aprovat amb els vots favorables de tots els grups menys el PP.

La regidora popular Ángeles Esteller ha considerat que els comentaris de la resta de grups eren una “burla” al seu partit després que tots s’hagin referit, a més del tema del LAPAO, a d’altres polèmiques com la prohibició, per part de les Corts valencianes,  del terme ‘País Valencià’ o la situació lingüística a les Balears.

Esteller ha defensat que aquesta proposició s’inscriu en les competències de la Generalitat i no de l’Ajuntament, mentre que la resta de grups s’han sumat a la defensa acèrrima del català. “Barcelona ha de reaccionar contra la persecució sistemàtica del català en els diferents territoris que tenen la llengua catalana com a pròpia”. El tinent d’alcalde de l’àrea de Cultura, Jaume Ciurana, ha assegurat que el consistori ha d’assumir aquest repte perquè Barcelona “té vocació de capital de la catalanitat”.

Comments Off none Read more

El PAR argumenta sobre la nueva Ley de Lenguas | MequinensaDigital

juny 3
LAPAO, Llei de llengües

El PAR argumenta sobre la nueva Ley de Lenguas | MequinensaDigital.

Comments Off none Read more

Alcampell pide a la DGA que a su lengua se le llame catalán.

juny 3
LAPAO, Llei de llengües, Llitera

OTÍCIES DE LA TERRETA N.

Alcampell pide a la DGA que a su lengua se le llame catalán.

Las cinco asociaciones que hay en Alcampell apoyaron pedir al Gobierno de Aragón que se denomine catalán a su lengua. En una asamblea convocada por el Ayuntamiento decidieron instar al ejecutivo a que «bajo ningún concepto desaparezca la enseñanza del catalán en las escuelas». El alcalde de Alcampell, Josep A. Chauvell, señaló que la decisión se trasladará a Educación, «a ver qué respuesta nos dan».
La Comarca del Bajo Aragón ha aprobado por 19 votos contra 8 una moción de apoyo a la nueva Ley de Lenguas y de rechazo al catalán. El 1 de junio, 56 ayuntamientos se reunirán en Mequinenza para determinar medidas en rechazo del Lapao. La Diputación de Lérida, con apoyo de CiU, PSC, ERC y CDA, ha rechazado la ley y pide respetar el catalán y CiU lleva a los ayuntamientos de Lérida una moción contra la ley.

Josep Antón Chauvell, alcalde d’Alcampell

Publicat per “Heraldo de Aragon”, edicio de paper. Dissabte 25 maig 2013

1 Comment none Read more

Viles i Gents :: Postureo LAPAO, riau riau! :: May :: 2013

juny 3
LAPAO, Llei de llengües, Viles i gents

Viles i Gents :: Postureo LAPAO, riau riau! :: May :: 2013.

N. Sorolla Categoria: Article Viles i Gents

Ningú en suficient capacitat d’abstracció pense que hi ha una frontera lingüística entre el que parlem los del Matarranya/Mesquí, i el que parlen los de la Terra Alta o els Ports. Los parlants no canvien de llengua en passar la frontera. Però hi ha cert sector obsessionat en pensar que el dimoni català saquejarà les nostres terres. Com si el nostre futur se decidire diàriament a Tortosa, Tarragona o Barcelona, i les Lleis de Saragossa i Madrid foren il·lusions òptiques. Però ni tan sols eixe sector creu que no parlem català. Tal com dirie un adolescent, tot això és postureo. I postureo és una nova paraula d’Internet que posa nom a una vella tradició: comportar-se més per imatge i aparença que per una motivació real.

La nostra Consellera (PP) ha encapçalat los sectors polítics als que els aterra la realitat catalanoparlant. I això ha acabat en què l’única forma de recordar la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma és dir-li LAPAO. Posteriorment Serrat es va trobar aïllada encapçalant este bunker boinarosca i va afirmar davant los mitjans que “en Aragón no se habla ‘lapao’ sino catalán, jo també parlo català”. Tanta volta per a arribar al mateix bancal?

Un altre cas més proper és lo de María Herrero (PAR). Defensava que “la noticia ha molestado bastante a algunos de nuestros vecinos porque no llamamos catalán a lo que ellos quisieran que lo fuera”. Però els fets són que Herrero realment no creu en esta obsessió segregacionista. Tos explicaré una anècdota. En època electoral participava als mitings locals que es fan al Matarranya, a on los representants locals se dirigixen a l’auditori en la llengua del poble. Maria Herrero s’aproximave als electors dient que l’entén, perquè va estudiar a Lleida. I la pregunta és: si realment creguere que parlem aragonès no veurie la contradicció de relacionar el català de Lleida en la nostra llengua? En definitiva, són postureos lingüístic per a emergir electoralment l’anticatalanisme. La pena és que entre postureo i postureo mos juguem la diversitat lingüística.

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2025 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja