La Franja

Origen: Un viatge a la Franja a través de la literatura de l’Esquerra Independentista – Racó Català

Lletra per la batalla és un llibre escrit per en Ferran Dalmau, professor  de secundària i militant de la CUP Ponent, que fa un repàs a la història de l’Esquerra Independentista a través de la literatura i alguns dels escriptors catalans de referència. El llibre és una referència imprescindible per entendre la història de l’EI i la seua evolució ideològica, així com la seua idea de nació, tot a través dels textos anteriors escrits sobre el tema.

El primer capítol se centra en la Franja de Ponent, territori definit com “perifèric”, aquelles terres oblidades pels poders centrals. Abans de res, Dalmau cita altres llibres de viatges d’autors que han volgut descobrir la Franja. Escriptors com Josep Maria Espinàs o Joan Tort i Donada van ser dels primers en interessar-se per descobrir les comarques frontereres amb l’Aragó.

El capítol se centra en  el viatge per la Franja que Xavier Fàbregas, acompanyat per les germanes Eva i Blanca Serra, va plasmar en Entre Catalunya i Aragó, viatge per la frontera de la llengua. El llibre pretén apropar al lector una realitat desconeguda, revelar-li una realitat lingüística. Dalmau senyala amb prou encert algunes de les condicions que la Franja compleix com a territori fronterer que és: àmbit rural, abandonat d’infraestructures públiques, poc pes demogràfic i divisions territorials artificials i pèssimes pel seu desenvolupament. Tot i la gran descripció feta, el llibre convida el lector a visitar la Franja pel seu propi peu i descobrir el territori, que com bé s’indica al llarg del capítol, queda tan prop i tan lluny.

Com a curiositat, Lletra per la batalla explica que l’Eva Serra va escriure una introducció històrica pel llibre d’en Xavier Fàbregas, però que no va arribar a temps de ser inclosa i ha romàs dins d’un calaix. Lletra per la batalla inclou un fragment del text de l’Eva Serra per primer cop.

Cal agrair a en Ferran Dalmau la descripció acurada de la Franja a través de la literatura catalana i de viatges, així com el convenciment i tracte de les comarques franjolines com una extensió del territori català natural. El que Lletra per la batalla mostra és que l’Esquerra Independentista en general, i la de Ponent en concret, sempre ha reivindicat la nació completa i s’ha interessat per la realitat que es viu a la perifèria nacional.

Origen: Vila dice que se debe cumplir “el marco legal catalán”

BARCELONA.- El consejero de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, envió ayer un escrito al juzgado de primera instancia e instrucción número 1 de Huesca para comunicarle que es “inasumible” trasladar los bienes del monasterio de Sijena el 25 de julio porque también se debe cumplir “el marco legal catalán”, y asimismo le informa de que tampoco ve posible comunicar al Gobierno de Aragón antes del 20 de julio la manera de trasladar estas piezas.

Hi ha una paraula que apareix sovint en els discursos del conseller Santi Vila que ja s’ha convertit en un dels conceptes claus de la legislatura

Origen: Una llengua alineada o alienada? | Bernat Puigtobella

Si llegiu les cròniques de la Jornada de Francesc Ginabreda aquí i aquí, veureu que no hi va faltar el Síndic de l’Alguer, ni un representant de la Catalunya Nord i d’Andorra, però sí que va faltar José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, que en el darrer moment, en lloc d’alinear-se, va quedar alienat de la convocatòria arran del conflicte diplomàtic originat per la polèmica de les pintures de Sixena. Els que el coneixen diuen que López Susín és un home de tracte exquisit i educat, però la realitat, tossuda, s’ha entestat una vegada més a demostrar-nos que l’alineació perfecta és una quimera i que per més bé que ens hi posem hi haurà sempre distàncies insalvables.

Origen: L’advocat del govern d’Aragó: ‘Anem un dia a Lleida i un altre a Barcelona i carreguem les obres de Sixena en un camió’ | VilaWeb

Una de les pintures que conserva el MNAC, per dipòsit de la comunitat de monges santjoanistes del monestir de Santa Maria de Sixena el 1960: ‘Dama i joglar en un palau i lleó atacant un soldat’ (fragment de pintura mural). Cap a 1200.

Per: Redacció

07.07.2016  18:48

Continua la polèmica per les obres d’art del monestir de Sixena. El govern d’Aragó i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena han demanat a la jutgessa que porta el cas que la policia judicial s’encarregui de retirar les obres de Sixena que hi ha al Principat.

L’advocat Jorge Español ha explicat a VilaWeb que aquesta petició era una resposta a les declaracions de Santi Vila sobre la impossibilitat de fer aquest trasllat abans del dia 25 de juliol, com va ordenar la jutgessa. ‘Quin sentit té esperar el dia 25 de juliol si el conseller ha dit que no podria? Si la jutgessa dicta l’execució demà mateix, amb la força pública ens emportem les peces en dos dies. Anem un dia a Lleida i un altre dia a Barcelona, es carreguen en un camió especialitzat en el trasllat d’obres d’art  i en dos dies ho fem. No necessitem més temps’, ha dit Español.

Ací podeu escoltar les declaracions de l’advocat:

Español ha afegit: ‘Que el conseller repeteixi això [la Generalitat havia presentat un recurs argumentant que no era possible de lliurar-les abans del dia 25 de juliol, que va ser desestimat] és una excusa, evidentment. Les sentències es dicten per complir-les. Si no es compleixen hi ha uns mitjans per a fer-les complir. No passa res, es complirà amb l’ús de la força pública i no passa res.’

Origen: El govern d’Aragó planta Vila pel conflicte de Sixena i es retira d’una jornada sobre el català

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca

Origen: La Diputación de Tarragona se hace cargo de los 4 km del tramo tarraconense de la carretera de Lledó a Horta

La proposta de resolució es votarà al ple de la cambra catalana que comença dimecres que ve

Origen: Tots els grups menys Ciutadans registren una resolució al Parlament perquè les obres d’art de Sixena es quedin al MNAC | VilaWeb

Avui fa 13 anys que va nàixer “Lo català a la Franja”. Lo 4 de juliol de 2003 obria l’espai a http://www.mallorcaweb.net/catalarago/ que s’acabaria consolidant lo 4/11/2004. L’espai finalment va donar lloc a la web de recopilació de notícies i informacions La Franja.

Origen: La DPT buscará apoyos para una autovía que una Madrid y la costa

Origen: Tarragona se hará cargo de la carretera de Lledó el martes

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Agendes en català per a les escoles de la Franja

La Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’Associació CLARIÓ del Matarranya, editen pel curs 2016-17 agendes escolars, tant de primària com de secundària, pensades per als alumnes de la Franja de Ponent. El lliurament dels exemplars és de franc. Les agendes són editades per Agenda de la Terra i han rebut el suport de la Diputació de Lleida.

Aquestes agendes proposen un contingut basat en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates referents a l’àmbit lingüístic català i afavorir un concepte autoreferenciat en (i per a) la Franja (mapes comarcals, referències a autors franjolins, etc). L’objectiu d’aquest projecte és contribuir a la normalització de la llengua pròpia de la Franja, el català, a l’entorn educatiu i conscienciar a l’alumnat que la presència de la llengua a l’escola ha de ser quelcom normal, que ajudi a garantir el seu prestigi social i doni un valor afegit en la seva formació acadèmica.

A hores d’ara, diversos centres de les comarques del Baix Cinca, la Llitera i el Matarranya ja s’han interessat pel projecte i en sol·licitaran agendes en català pel curs vinent.

Es poden veure els continguts de les agendes en publicació digital, mitjançant els següents enllaços:

L’Agenda de la Terra de l’Institut 2016-2017, a aquest enllaç.

L’Agenda de la Terra de l’Escola 2016-2017, a aquest enllaç.

Properament, es farà algun acte de presentació de les agendes escolars a diverses parts del territori, encara per determinar.

Qualsevol ensenyant o centre educatiu interessat pot adreçar-se a en Guillem Fuster: 

gfuster@plataforma-llengua.cat

Origen: El Principat i el País Valencià signaran un protocol per promoure les zones turístiques limítrofs | VilaWeb

Mas de Barberans, al peu del massís dels Ports

Per: Redacció

El conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, ha avançat que els governs de Catalunya i el País Valencià signaran properament un protocol per fer promoció conjuntament de les zones turístiques que són limítrofs. Com a exemples, els dos executius promouran atractius transfronterers com les oliveres mil·lenàries del Sènia, els Ports de Beseit o les mostres d’art rupestre que es troben a la zona.

En una entrevista amb l’ACN, Baiget ha apuntat que ‘una cosa són els límits administratius i l’altra és el territori, que es continu. Hi ha recursos turístics compartits i és lògic que Catalunya i el País Valencià col·laborin’. El conseller ha comentat que durant un temps, no s’ha pogut fer aquesta tasca conjunta, però ara sí que es pot amb la nova administració de la Generalitat valenciana, i ha conclòs que aquesta promoció serà bona per als habitants de la zona i per als turistes.

Va ser una icona de la tele d’aquest país durant 25 anys. D’un temps cap aquí, tothom es pregunta què se n’ha fet, de Mari Pau Huguet. Tinc dos dies per trobar la resposta. M’ha convidat a Estopanyà, un petit poble de la Franja de Ponent.

Origen: Mari Pau Huguet

Origen: El PP guanya clarament a la Franja – AraDiari.net

El PP ha guanyat clarament les eleccions estatals a la Franja de Ponent i s’ha imposat a la immensa majoria de municipis. Només el PSOE ha guanyat en la resta. El PP ha estat el més votat en els municipis més poblats. A Fraga, per exemple, ha obtingut 2.502 vots (39,68%), davant el PSOE (1.422 i 22,55%), Podemos (1.117 i 17,72%) i Ciudadanos (1.091 i 17,30%). A Benasc també ha guanyat el PP (357 vots i 33,15%), seguit de Podemos (280 i 26%). A Vall-de-roures, victòria també del PP (366 vots i 35,64%), seguit del PSOE (238 i 23,17%). L’única excepció en un municipi important és el triomf del PSOE (406 vots i 32,12%) a Mequinensa. El PP hi va ser segon, amb 355 vots i 28,09%.