Skip to content

Archive

Category: Franja

Ojo a esta reflexión de , Dir. Gral : “no queremos alta velocidad, queremos velocidad alta”

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Origen: Omella: «Los bienes tienen que volver a las parroquias»

Un arzobispo de Cretas I El nuevo arzobispo de Barcelona afronta con mucha ilusión, pero también con gran reparo el nuevo destino en la capital catalana.

 

Un arzobispo de Cretas, del Matarraña ¿Cómo acogió la noticia?
No me lo esperaba, siempre dicen que estaba en las cábalas, pero yo no me veía, me da mucho reparo ¡Yo iba para cura de pueblo! Pero con la ayuda del Señor y la gente buena seguro que me siento muy a gusto. Y sí, soy bajoaragonés, matarrañense de Cretas y llevo a mi tierra en el corazón. Me encanta volver a Cretas y respirar su atmósfera.
Dicen que es usted muy conciliador y que tiene buena relación con el Papa…
Eso dicen, no lo sé, pero si así me percibe la gente, me alegra. El gran reto es trabajar por el bien de todos y llevar este mensaje conciliador y evangelizador del Papa Francisco.
Respecto al litigio de los bienes de las diócesis de Barbastro-Monzón ¿Cual es su opinión?
Ese es un tema de las dos diócesis y lo tienen que resolver ellos; la sentencia dice claramente que los bienes tienen que volver a las parroquias, si estas los solicitan y el caso es que sí que los han solicitado. Ahora lo que hay que hacer es aplicarla.
¿Cree que usted puede influir?
En lo que pueda yo, echaré una mano por supuesto, porque yo conozco muy bien el tema, yo estuve en Barbastro-Monzón. Pero como te he comentado, las diócesis tienen autonomía, son totalmente independientes y ahí solo pueden obedecer al Papa. Pero desde el lugar que voy a ocupar como arzobispo yo siempre abogaré por el cumplimiento de las sentencias.
Se habla de cierta desazón por parte de la iglesia catalana…
Estas cosas pasan en todas las regiones y además, es lógico y humano que ocurran y este caso no es distinto a los demás.
Con los acontecimientos que se están viviendo en Cataluña ¿Puede aportar un mensaje conciliador?
Esta claro que sí, hay que trabajar mucho en ello. No es una cuestión eclesiástica, pero qué duda cabe que nuestra tarea ahora mismo es trabajar por el entendimiento entre todos.
¿Cuándo se traslada a Barcelona?
El 20 de diciembre me marcharé de La Rioja y el día 26 tomaré posesión en Barcelona. Tengo muchas ganas y ahí tenéis a un arzobispo bajoaragonés y del Matarraña que siempre intentará llevar allí nuestro nombre.

Origen: Las Diputaciones de Tarragona y Teruel acuerdan arreglar la vía de acceso a Lledó

Origen: L’INEF de Lleida estudie la creativitat motriu al CRA de l’Algars | Comarques Nord

Origen: Política, llei i democràcia | Viles i Gents

Política, llei i democràcia

(Publicat al Diario de Teruel el 14 de novembre del 2015)

Quan un govern, o fins i tot un Estat, no fan front als problemes polítics, utilitzant la política, com a eina obligatòria, alguna cosa greu està passant en el seu funcionament democràtic. No cal emfatitzar sobre la divisió de poders que establí Montesquieu en l’Esprit des Lois, tothom la coneix i l’accepta com una de las bases de la democràcia. Quan el poder executiu, més concretament, quan un president de Govern, no vol seure al voltant d’una taula per enraonar sobre els problemes difícils amb els representants polítics d’una part important de la ciutadania, que manifesta democràticament el seu descontent o les seues aspiracions per impossibles que semblin, és un mal governant, indigne del càrrec. Algú em dirà que els grans problemes s’han de discutir i acordar als parlaments, i tindrà raó. Tot i que, si els problemes persisteixen, ha de ser l’executiu qui ha de prendre les regnes. Quan el mal governant intenta traspassar els conflictes polítics als jutges o tribunals, no fa altra cosa que engreixar els problemes i fer-los irresolubles a llarg termini. La judicialització de la política només fa que enverinar el sentiments i desitjos democràtics, en tant que deslegitimar la pròpia justícia. La politització de la justícia –em refereixo especialment a la Fiscalia, al govern dels jutges i al Tribunal Constitucional– desnaturalitza aquestes institucions i fa créixer la desafecció ciutadana envers la justícia en general i la pròpia classe política. Quan la legitimitat sorgida democràticament d’unes urnes es veu enfrenada per les lleis, o fins i tot per la Constitució, o s’adeqüen lleis i Constitució o la democràcia va perdent qualitat irremeiablement. Quant de temps pot resistir un país amb un gruix important de ciutadans que no es senten còmodes o, pitjor encara, es senten entre les potes dels cavalls en eixe país, on la constitució i les lleis no satisfan les seues aspiracions? Quant de temps pot resistir un país democràtic de debò amb el sentiment de domini sobre una minoria important que es reconeix com a nació amb tots els ets i uts? No tinc cap mena de dubte que les constitucions i les lleis s’han de respectar, però quan es converteixen en aixopluc de la inoperància i en subterfugi de la realitat política i social, fent cas omís del pas del temps, les dites normes van esdevenint renglons escrits sobre la sorra de la platja per molt que s’escenifiqui el seu compliment i la seua aplicació.

José Miguel Gràcia       

Trobada entre els presidents de les Diputacions de Tarragona i Terol per a parlar de projectes estratègics i comunicacions. La carretera de Lledó pot tindre

Origen: La Diputació de Tarragona assumirà el manteniment de la carretera de Lledó | Comarques Nord

La Diputació de Tarragona assumirà el manteniment de la carretera de Lledó

comarquesnord.cat . Horta de Sant Joan . dijous, 19 de novembre de 2015 . Deixa un comentari

La Diputació Provincial de Tarragona recuperarà la titularitat dels 4.5 quilòmetres de carretera de Lledó que discorren per terres catalanes i assumirà el manteniment i neteja de cunetes que allí s’hi facen. Així ho van acordar el passat dimarts, 17 de novembre, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el president de la Diputació de Terol, Ramón Millán, en una trobada institucional que es va celebrar a Horta de Sant Joan. En ella també hi va estar present l’alcalde de Lledó, Ramón Alonso. De cara als pròxims dies, els presidents de les Diputacions es trobaran a Terol, on es subscriurà un conveni pel qual Tarragona recuperarà la titularitat i les competències d’este tram de carretera. La carretera local de Lledó conste d’uns 5 quilòmetres, i la majoria discorren per terres catalanes. Es tracte d’una via molt utilitzada, sobretot per veïns de Lledó i de Queretes, per connectar el Matarranya i la Terra Alta i com a sortida directa a Tortosa.

El president de la Diputació de Terol, Ramón Millán, va explicar per als micròfons de Ràdio Matarranya que “pràcticament portem 2 anys parlant de la carretera de Lledó. Consideràvem oportú fer saber que esta carretera, tot i que des dels anys 60 és Terol qui s’ha dedicat al seu manteniment, és de la província de Tarragona”. D’aquí que el president de la Diputació de Tarragona “s’ha compromès a vindre a Teruel a subscriure un conveni pel qual la carretera serà titularitat de Tarragona”. Millán va recalcar la mà estesa facilitada des de Tarragona, i va apuntar que “inclús s’han compromès a que una vegada es firme el conveni faran una revisió dels laterals, la senyalització i el ferm de la carretera”. La intenció és que en cosa de 2 anys existeixi una planificació d’obra per a la millora de la via de Lledó, on s’ha plantejat inclús l’eliminació d’algun tram perillós. Els 500 metres entre Lledó i el pont continuaran sent titularitat de la Diputació de Terol.

Coincidint amb la visita de Millán pel territori, també se li va preguntar per algunes vies del Matarranya que precisen una millora. Entre elles, la connexió entre Lledó i Arenys de Lledó. En este context, el president de la Diputació de Terol va entendre que “estos dies inclús entrarà a Diputació una moció per a millorar eixe tram de carretera. Tenim previst actuar, netejar cunetes i intentar que la comunicació entre els dos pobles sigue fluïda. No és una carretera catalogada, sinó una pista, i treballarem perquè sigue una via com déu mane”. Ramón Millán va recordar que “des d’Arenys de Lledó ens demanen també el condicionament de la carretera que va fins a Calaceit. Mirarem com podem incloure eixos projectes”. Damunt de la taula també està la carretera de La Portellada, on estos dies s’han fet petites actuacions de manteniment. Segons entén Millán, el gran problema existent “són els diners. Aquí, i a tot arreu”.

Damunt de la taula també està pendent que comencen les obres de la carretera local que va de la N-232 fins a Torredarques. Ramón Millán va recordar que “la primera fase de les obres està aprovada i adjudicada, i la segona fase està pendent. Hem d’aprovar-la de seguida”, entenent que “estaria molt bé que s’escometeren les dos fases a la vegada”. La gent de Torredarques fa setmanes que reclame que comencen les obres.

Imatge de la notícia: Diputació Provincial de Tarragona

La diputada Punset és l’expressió d’amplis sectors de la societat espanyola en l’imaginari de la qual el català, el basc, l’asturià, el gallec i l’aragonès són llengües incompletes i defectuoses

Origen: Que barroer, el provincià

Origen: I Jornada Jesús Moncada |

I Jornada Jesús Moncada

Filcat

Divendres que ve, 20 de novembre, tindrà lloc la I Jornada Jesús Moncada, organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona amb motiu del desè aniversari de la mort de l’escriptor mequinensà.

Aquesta jornada vol convidar els especialistes i els estudiosos a reflexionar sobre el valor, la dimensió i el sentit de l’obra de Moncada, a situar-ne la seva projecció en l’actualitat i a reforçar la recerca per tal de poder encarar més adequadament els futurs estudis. El comité organitzador, integrat per Glòria Casals, Laura Farré i Artur Garcia Fuster, ha plantejat la jornada en tres blocs: el primer, de conferències sobre aspectes diversos de la literatura moncadiana; el segon, de comentari del material fotogràfic exposat, i el tercer, de debat de l’obra de Moncada en taula rodona amb escriptors, crítics, editors i directors teatrals.

Programa de la I Jornada Jesús Moncada

Programa Jesús Moncada

La más perjudicada, Arens
Otras comarcas también ven el plan de DGA con buenos ojos. En el Matarraña, la peor parte se la lleva Arens de Lledó, con todas sus salidas en malas condiciones. Su presidente, Rafael Martí, destaca el mal estado de la vía que une el municipio con Lledó y con la carretera de Cretas, su salida natural al resto de la comarca. Otras vías que necesitan una reparación son la entrada a Fórnoles desde la N-232, la vía que conecta Fórnoles con La Portellada y La Fresneda, y la conexión de Torre del Compte con el puente del río Matarraña (N-420). La otra cara de la moneda es el tramo que une Fuentespalda con Valderrobres (A-1414), un verdadero punto negro de tres kilómetros que en 2012 se cobró la vida de una menor y dejó herido grave a otro niño. Este año Fomento tomó nota de otra reivindicación histórica del Matarraña y aplicó un asfalto especial con mayor adherencia en la zona, en la que tan solo en 2014 se produjeron diez accidentes en tres kilómetros. Asimismo, en 2015 también han llegado buenas noticias para la carretera que une Mazaleón con Maella. Los seis kilómetros del Matarraña hasta el límite con la provincia de Zaragoza ya se arreglaron y ahora faltan los otros siete hasta la localidad del Bajo Aragón Caspe. A finales de octubre las Cortes aprobaron un Proposición no de Ley impulsada por el PP en la que instan al Gobierno de Aragón a materializar los trámites necesarios para intervenir en la A-1412.

Conectar Caspe con Cataluña
En cuanto al Bajo Aragón Caspe, la principal reclamación de los vecinos es su puerta de entrada con Zaragoza y Cataluña, la N-211 hacia el Bajo Cinca. Asimismo, el presidente comarcal, Francisco Domenech también pide que se mejore el asfalto de la A-1411 que vertebra la mitad de la comarca. La vía une Fabara con Nonaspe y es su conexión con Mequinenza. Otra de las vías en peores condiciones es la carretera que une Nonaspe con Batea, que necesita un acondicionamiento general después de numerosos «bacheados».
Vía «tercermundista» a La Cañada
Por último, en el Bajo Aragón la reparación más «urgente» es el tramo de la A-1409 que conecta Torrevelilla con La Cañada de Verich. «Su estado es tercermundista, parece del siglo pasado», opina el presidente de la Comarca, Manuel Ponz. En la pasada legislatura, la institución comarcal realizó alegaciones al Plan de Carreteras para que se arreglara el firme o ensancharan cuatro vías autonómicas debido a su «falta de seguridad vial, que poner en peligro a las personas»: la A-1407 de Calanda a la Central Térmica de Andorra, A-1410 de Castelserás a Torrecilla, la A-2405 de Alcañiz a Calanda, conocida como la del Puente de la Alberca, y la citada A-1409 de Torrevelilla a Aguaviva.

Origen: El territorio urge el acondicionamiento de las vías que unen los municipios

 

Per cinquè any consecutiu, Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre farà entrega de Lo Grifonet, un premi que s’atorga a una persona que per la seva trajectòria cultural o científica, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, social i humana, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta), així com de les comarques que hi estan relacionades culturalment i geogràfica: el Priorat, el Matarranya, el Baix Cinca, els Ports i el Maestrat.

Lo Grifonet d’enguany s’atorga a Artur Quintana i Font, veí de la Codonyera, i reconegut pels seus estudis de la llengua catalana a la Franja. És per aquest motiu que us comuniquem que ens agradaria poder comptar amb la vostra presència a l’acte de lliurament que tindrà lloc el proper dissabte 28 de novembre de 2015 a les 13:00 h, a Arnes, on farem una visita guiada al municipi, i al Museu de la Mel, i posteriorment un dinar al Restaurant “Can Barrina”.

Tots aquells que hi esteu interessats podeu fer la vostra reserva al correu electrònic terresdelebre@omnium.cat, fins el dia 25 de novembre. El preu del dinar serà de 20€ per als socis i acompanyant i 23€ per als no socis. En la reserva, s’hi ha de fer constar el nom dels assistents. El pagament es realitzarà a l’entrada del dinar d’homenatge.

Òmnium Terres de l’Ebre

Òmnium Cultural. Centre Cívic. Plaça Joan Monclús, 2. 43500 Tortosa

www.omnium.cat

Villar del Arzobispo (La Serrania). Saló d’Actes Ajuntament.
2 de novembre (València-Facultat de Filologia),
4 i 5 de novembre de 2016
Organitza:
Ajuntament de Villar del Arzobispo, departaments de Filologia Catalana i Filologia Espanyola de la Universitat de València i Departament de Llengua Espanyola i Lingüística de la Universitat de Saragossa.
Patrocina:
AVL
Diputació de València
Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
Comitè científic:
Antonio Briz, Lluís Gimeno, Jordi Colomina, Brauli Montoya, Francisco Gimeno, José Maria Enguita, Josep Lluís Doménech, Antoni Garcia Osuna.
Coordinadors:
César Salvo i Emili Casanova.
Temes específics:
-Sociolingüística i contacte de llengües
-Lexicografia
-Onomàstica
-Literatura antiga i moderna
Les tres conferències previstes les impartiran Maria Luisa Arnal (El vocabulario diferencial castellano-aragonés), José Ramón Gómez Molina (Actituds lingüístiques) i Emilio Nieto (Paralelismos entre la toponimia de Castilla-La Mancha y la Serranía).
Ponents prevists:
Castañer, Rosa M.
Gargallo, José Enrique
Martí, Joaquim
Moya, Josep Antoni
Morant, Ricard
Porta, Antoni
Vicente, Santiago
Taula redona: El xurro de La Serrania
Presentació del llibre: ‘El habla de Segorbe a través de la documentación del siglo XIII’, de Rosa Gómez Casany-Maria Josep Carbonell.
Comunicacions: 
S’obri un període de presentació de comunicacions lliures fins al 10 de maig. El comitè científic acceptarà o no la comunicació de 12 pàgines com a màxim, abans del 15 de juny. Cal enviar un títol i un resum d’una pàgina a César Salvo (salvocesar@hotmail.com) i Emili Casanova (emili.casanova@uv.es). El llibre resultant de les actes de la Jornada serà editat per Denes-Diputació de València.
Inscripció: 
Es farà a partir del 10 de setembre, després de la segona circular. La inscripció costarà 30 euros i es tindrà dret al dinar, a les Actes i als materials del Congrés i al certificat oficial.

Font: Vicent Ferran Garcia Perales (UCH-CEU)

Us informem que el proper 28 de novembre es durà a terme a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d’Alcanar, la XII Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que enguany es dedicarà a la recerca local i al patrimoni cultural immaterial a aquests territoris.

La trobada començarà amb la presentació de la Nit de Santa Llúcia, que enguany es durà a terme a Tortosa, l’11 de desembre, a càrrec de Josep Moragrega, president d’Òmnium Terres de l’Ebre. Seguidament, Pau Vinyes i Roig, historiador i vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, parlarà de l’exposició del 50è. aniversari de la nevada de Nadal de 1962 a Sant Andreu de Palomar, com a model per treballar el projecte “La gelada de 1956”, la proposta del qual la presentarà Ferran Grau, historiador i membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona, a les onze del matí. Aquest projecte té com a objectiu treballar de manera coordinada en les conseqüències que la gelada del 56 va tenir a les Terres de l’Ebre i quina és la memòria que encara es conserva d’aquest fet. Es tracta d’un projecte obert a totes les persones i entitats que hi vulguin participar de manera que es pugui fer una radiografia el més completa possible d’aquells aspectes que se’n van derivar.

L’activitat continuarà amb la presentació de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) i dels projectes que actualment estan duent a terme els centres d’estudis dels territoris de l’antiga Diòcesi de Tortosa.

Per complementar la trobada hi haurà també un dinar de germanor al restaurant El Faro i una visita guiada al nucli antic d’Alcanar.

El preu del dinar és de 15€. Tothom que estigui interessat en assistir-hi té temps fins al 24 de novembre per inscriure-s’hi a l’adreça electrònica merce(arrova)irmu.org.

Trobareu el programa definitiu de la trobada al document adjunt del següent enllaç: http://www.irmu.org/news/1786.

Institut Ramon Muntaner
43770 Móra la Nova

Divendres vinent, dia 20, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Facultat de Filologia, us convida a la I Jornada Jesús Moncada. Us n’adjuntem el cartell i el díptic.

Origen: Prevén crear un Trivial de la Ruta de los Tres Reyes

Et convidem al lliurament del Premi Lluís Carulla 2015

El I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural serà per a terra-nova.cat, que es proposa renovar la mirada sobre el paisatge i el territori

La Fundació Carulla celebrarà el proper 24 de novembre a l’auditori del Disseny HUB Barcelona l’acte de lliurament del I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural i dels XXXIII Premis d’Actuació Cívica.

El Premi Lluís Carulla, destinat a impulsar projectes culturals en els diversos àmbits de la llengua catalana, les arts i el pensament i dotat amb 100.000 euros, anirà per al projecte:

  • terra-nova.cat de Vicenç Altaió, Ignasi López, Sergi Opisso i Román Yñán

XXXIII Premis d’Actuació d’Actuació
Dotats amb 5.000 euros cadascun, seran atorgats a:

  Imatge del premi

Dimarts, 24 de novembre de 2015 19h

Auditori del Disseny HUB Barcelona
Plaça de les Glòries núm. 37, Barcelona

Confirmeu, si us plau, l’assistència a: info@fundaciocarulla.cat

Les acreditacions dels assistents es duran a terme a l’entrada del carrer d’Àvila.

Vegeu el plànol de situació aquí.

La Franja