“Tinc por que si Catalunya s’independitza, nosaltres siguem víctimes d’una pressió més gran per part de l’administració aragonesa”, ha reconegut Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga, a la Franja de Ponent, que ha criticat que “des del Principat no s’ha mirat prou els territoris perifèrics”.
Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga
‘En aquest moment no hi ha punts de vista polítics contundents sobre aquesta qüestió des de les nostres comarques. Val la pena recordar que Convergència Democràtica està instal·lada arreu de la Franja però no té influència i Esquerra Republicana té un representant al Matarranya però tampoc té una influència destacable’.
‘Ara bé, hi ha moltes persones que observem el procés de ben a prop. D’una banda, n’estem contents. De l’altra, hi ha qui té por que si Catalunya s’independitza nosaltres siguem víctimes d’una pressió més forta per part de les institucions aragoneses i espanyoles. Aquesta por plana entre la gent… I no només en qüestions de llengua sinó en molts d’altres àmbits.’
‘Per nosaltres, que la gent de les comarques de la Franja poguéssim tenir la ciutadania política catalana seria un pas important ‘.
Continueu llegint: Què hauria de fer la república catalana per a la resta dels Països Catalans? – VilaWeb.
La repercussió del procés independentista en els Països Catalans, avui a l’UCE – VilaWeb.
L’acte es farà a les cinc d’horabaixa i debatrà les conseqüències del procés independentista del Principat en els altres territoris de la nació
Quina repercussió tindrà el procés d’independència del Principat en la resta de Països Catalans? Avui, a les 17.00, la Universitat Catalana d’Estiu debatrà aquesta qüestió. Els encarregats de fer-ho seran Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga; Ferran Suay, d’Acció Cultural del País Valencià; M. Antònia Font, de l’STEI Intersindical, i Josefina Matamoros, del Museu d’Art Modern Cotlliure. El moderador del debat serà el director de VilaWeb, Vicent Partal.
Recentment, ‘L’Espai Vilaweb’ va acollir la presentació, per part l’Espai Mata de Jonc, del manifest ‘Compromís pels Països Catalans’. S’hi proposava de repensar i fer present tota la nació en el procés sobiranista. A l’acte, hi participaren Odette Viñas, Titot, Joan Pere Le Bihan, Pepe Úbeda i Antoni Lluís Trobat. Se’n va poder extreure una reivindicació clara: el futur estat català no hauria d’oblidar mai els Països Catalans.
Avui es tornaran a reunir en un mateix acte diferents visions del procés sobiranista, que oferiran diferents punts de vista de la independència del Principat des de la resta de territoris de la nació. També és una oportunitat de donar veu a persones implicades en moviments socials perquè exposin l’estat de la situació en les diferents realitats dels Països Catalans.
Per veure en directe l’acte: aneu a La repercussió del procés independentista en els Països Catalans, avui a l’UCE – VilaWeb.
Os gubiernos d’Aragón y Catalunya podrían fer estratechias comuns ta “esfender a fruita” | Arredol.
Modeslo Lobón se reunión con representants d’os regants d’a Canal d’Aragón y Catalunya
Os consellers d’Agricultura d’Aragón y Catalunya, Modesto Lobón y Jose María Peregrí, han teniu contactos iste mierques ta mirar de prencipiar a consensuar una serie de propuestas y accions endrezadas a amerar a crisi d’a fruita que os dos países tienen dimpués d’a vieda a la importación decretada por o gubierno ruso.
“O problema ye o mesmo en Aragón y en Catalunya, un problema que s’asienta, entre atras, en una parte muito determinada como ye l’aria regable d’a Canal d’Aragón y Catalunya. Podemos charrar en iste caso d’una zona común y d’un grieu problema común”, ha declarau Lobón.
… Continuar llegint a Os gubiernos d’Aragón y Catalunya podrían fer estratechias comuns ta “esfender a fruita” | Arredol.
Cap. 15 – 19/08/2014 21:32 – Segunda oportunidad – Aragón TV A la Carta.
Asimismo, el programa de Aragón TV sigue el día a día de Estefanía y Miquel, una pareja gerundense, que siempre había querido vivir en la montaña y en contacto con la naturaleza. Un día tomaron la decisión de instalarse en una pedanía de Arén (Huesca), rehabilitar una antigua masía, y convertirla en un lugar para vivir con sus dos hijas y para impartir talleres relacionados con la naturaleza.
▶ HOMENATGE A DESIDERI LOMBARTE A VALLIBONA – YouTube.
El dissabte 16 d’agost de 2014 dins dels actes d’Artistes a la fresca, Vallibona va voldre també fer un homenatge a l’autor del Matarranya el pena-rojí.Desideri Lombarte i Arrufat dins de l’Any Desideri que commemora els 25 anys de la mort del poeta i escriptor que va escriure entre d’altres “Pena-roja i Vallibona pobles germans” l’obra de teatre que es representa cada 7 anys a Pena-roja de Tastavins, en la Rogativa.
A la plaça del mirador es van llegir uns poemes. Tere Salom en va llegir un fragment de”Memòries d’una desmemoriada mula vella”
En data 3 de juliol de 2013 es va signar el protocol de coordinació entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per al desenvolupament d’accions coordinades en matèria d’educació. El Govern d’Aragó, en data 3 d’octubre de 2013, va publicar l’ordre del “Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación”, mentre que el Departament d’Ensenyament va publicar el 3 de març de 2014 la resolució ENS/543/2014, per la qual es dóna publicitat al Protocol de coordinació entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per al desenvolupament d’accions coordinades en matèria d’educació.
Fins aquí res que no sigui normal perquè és la continuïtat d’un protocol de col·laboració en matèria educativa que data de 2010, i que, en el fons, era la culminació del treball conjunt entre ambdues administracions durant força anys (escoles d’estiu, intercanvis de materials, d’alumnes, de professorat, de formació…).
(…)
Nota: la “molt” aragonesa presidenta del Govern d’Aragó Luisa Fernanda Rudi en un acte contra el català en la legislatura passada.
El que no deixa de sorprendre és que, malgrat les declaracions que hem anat sentint des que governa el PP a l’Aragó i malgrat la llei que ells mateixos han aprovat com a llei de llengües, on s’obvia clarament el nom de català per al català de la Franja, en el text de l’acord queda molt clar quina és la llengua de la Franja…
Efectivament, aquí en teniu alguns exemples:
Entres les actuacions, es destaca, literalment…
“f) Facilitar l’aprenentatge del català i la innovació educativa referida a aquest aprenentatge.
g) Promoure la difusió, l’intercanvi i la producció d’eines pedagògiques en català.
h) Establir acords d’homologació dels estudis de català realitzats en l’ensenyament reglat”.
Pel que fa als intercanvis i comissions de servei del professorat…
“El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó es facilitaran la concessió d’intercanvis i comissions de servei de professorat de català dels centres on s’ofereix aquest ensenyament, respectant en tot moment la normativa d’aplicació. Les retribucions dels comissionats aniran a càrrec del Departament que ho sol·liciti”.
Tot plegat, si no fos dramàtic, faria riure… L’evidència no es pot amagar ni que es vulgui, perquè la realitat és la que és i, a hores d’ara, ningú de la Franja no entendria que el es fa a les escoles i als instituts no és català…
El discurs del colonitzat lingüísticament.
A l’hora d’imposar una llengua, un dels mecanismes que més s’ha fet servir és el de fer creure als parlants de les llengües que es volen minoritzar (o, senzillament, fer desaparèixer) és que la nova llengua que han d’aprendre (i fer seva) és la millor per expressar el progrés, la modernitat, el pensament… És l’èxit del francès a l’Estat francès, de l’italià a l’Estat italià o de l’anglès al Regne Unit… I en el fons és el cert fracàs de l’espanyol a l’Estat espanyol, en el qual les seves classes dirigents no han sabut convèncer, seduir… o, si voleu, imposar la seva llengua al conjunt de l’Estat…
Aquesta percepció de la llengua imposada (i de la pròpia llengua) no té res a veure amb la llengua que es parla: l’alemany o el neerlandès són llengües clarament minoritzades a França, mentre que són llengües plenament normalitzades en els estats alemany i holandès. A Còrsega, actualment a l’Estat francès, malgrat que els corsos parlin “més italià” -són d’arrel toscana- que no pas els sards, els ladins, els friülans o els parlants d’algunes variants italianes molt allunyades lingüísticament del toscà -la base de l’estàndard de l’italià modern-, com podrien ser-ho el sicilià, el napolità o el vènet, el cors pot ser percebut com una llengua de segona enfront del francès.
Una altra constant en aquestes situacions és la de trobar sempre “indígenes” disposats a lloar la llengua dominant, la llengua dels dominadors…
I aquest és l’exemple que us volem comentar, el de Ramón Meseguer Albiac , professor d’universitat, doctor en filosofia i psicòleg clínic-psicoanalista. La seva formació es va desenvolupar des de 1957, successivament, a la Goethe Universität de Frankfurt, Tavistock Institute de Londres, ANDHSA i ARIP de París i HERNSTEIN de Viena. Parlava i escrivia en alemany, francès, català, castellà, anglès, llatí i grec antic.
El pare de Ramón Meseguer era de Mont-roig de Tastavins i la seva mare de Nonasp. (ambdós pobles a la comarca del Matarranya), per tant, se suposa que era catalanoparlant familiar. Com que el pare de Ramón Meseguer era cap d’estació i anava canviant de lloc, Meseguer va néixer a Quinto d’Ebro (prop de Saragossa). Va viure bona part de la seva vida a Barcelona.
Va pertànyer a diverses societats: American Group Psicotherapy Association, l’Associació espanyola d’Història de la Psicoanàlisi i membre de l’EIT (European Institut for Transactional exercices in group developement). Va realitzar diferents activitats com a professor de dinàmica de grups en diversos centres d’Europa. Des de l’any 1968 es va dedicar a la psicoanàlisi individual i de grup. També va impartir conferències com a activitat periòdica en diferents institucions de diversos països europeus.
Va publicar Maestros Alemanes. Selección y Estudios. Editorial Planeta,1965, Ontología, ética y psicología, 1956 (Texto Bachillerato); Los españoles y el grupo, 1976; Las motivaciones inconscientes en la toma de decisiones, 1977; Group Dynamics and Society, 1980; El estrés en el hombre de empresa, 1986 i va realitzar recensions sobre llibres de psicoanàlisi de grup a l’Internacional Journal of group Psychotherapy de Nova York.
Per tant, no estem parlant d’algú que no conegués llengües ni que no tinguis estudis, sinó ans al contrari. Doncs bé, en el llibre Los españoles y el grupo (Barcelona: Editorial Dirosa, 1976), arriba a dir, principalment en el capítol que duu el clarificador títol de “Sobre la comunicación en castellano o una maravillosa forma de hablar”, aquestes autèntiques barbaritats lingüístiques, que situen el castellà per damunt d’altres llengües :
“Atención al castellano: percibido por oídos extranjeros, alemanes, belgas, ingleses, suecos y otros europeos más nórdicos, el castellano suele producir dos tipos de impacto, uno de ellos un impacto serio, noble, digno, caballeresco; otro un impacte duro, ruidoso, de cacharrería férrea que entrechoca. Más tarde, los que logran sobrepasar esta primera impresión de ferretería traqueteante acaban por descubrir la noble seriedad del castellano”. (pàg. 78)
“El castellano es una lengua muy engañosa, aparentemente simple en la gramática donde solamente se presenta la dificultad del subjuntivo, pero difícilmente dominable en la riqueza de la frase, y casi insuperable en la estrategia del sustantivo y del matiz del adjetivo. A lo que se viene a sumar la dignidad de la música que, en mi opinión, solamente se llega a captar oyendo a la gente de los pueblos, de los pequeños pueblos castellanos…”. (pàg. 78).
“Las palabras y las frases de los cuadros lingüísticos del castellano tienen con mucha frecuencia el sonido equivalente a las pinceladas y a las figuras de Vel´ñazquez, donde la luz es transparente y donde la palabra es sonora, sonoramente impresionista”. (pàg. 78).
“Del hablar, las gentes de la península han hecho un arte extraordinario. Filólogos alemanes, al estudiar, comparativamente diversas lenguas europeas, llaman a la lengua española, desde el punto de vista de la fraseología, «selva virgen».” (pàg. 81).
“Es tan entrañable la estructura oratoria de nuestro lenguaje que incluso los individuos y los grupos que menos tienen en su vida cotidiana a la retórica, los negociantes, especialmente los negociantes catalanes (…), hombres prácticos intuitivos, relacionados, decididos, prosaicos, sentimentales, pero con poca facilidad de palabra, ninguna tendencia a la oratoria, y en general incapaces de retórica, estos mismo individuos[1], cuando un profesor, un consultor, un ministro les habla con retórica emocional y acertada se sienten profundamente afectados, halagados, complacidos, y acaban diciendo ¡qué bien habla este señor!” (pàg. 83).
“El castellano tiene una gracia dificilísima de alcanzar: la colocación exacta del sustantivo. Colocación exacta que muy pocos escritores ha llegado a manejar con la sabiduría y la inspiración que exigen la interna entraña del castellano”. (pàg. 83).
(…)
El 2006, en una entrevista al diari ABC de Sevilla, afirmava que, arran d’un estudi psicoanalític que estava fent sobre el flamenc, es podia dir que “El duende del flamenco es superior, en estado de trance, en calidad y profundidad, a otros folclores”. No tan sols el castellà és una llengua superior, sinó que també ho és la cultura associada a aquesta llengua.
Arran de la seva mort, s’ha publicat la seva obra literària, que s’ha presentat a Barcelona i, és clar, a Saragossa. S’imaginen quina era la llengua literària d’aquest autor?
[1] Les cursives són de l’autor.
3r Recital de poesia i música a Horta de Sant Joan | Lo Finestró.
Ben tocades les 10 de la nit del passat 14 d’agost, a la plaça de l’Església d’Horta de Sant Joan, començà el recital de poesia i música, aquest any dedicat a Desideri Lombarte en el 25è aniversari de la seua mort, organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, dirigit per Cinta Mulet, amb la col·laboració de l’Associació de Joves “Paseu-me la bota” i l’Associació Cultural del Matarranya.
Van assistir com a autors convidats Josep Miquel Gràcia, Blanca Deusdad, Àngel Querol, Jesús Tibau i Maria Dolors Gimeno, afegint-se en el transcurs de l’acte Juli Micolau.
El públic omplia la bella plaça de l’Església i l’Ajuntament, il·luminant l’escenari una llum suau i càlida, en tant que els versos d’en Desideri i els propis dels autors invitats, envoltats de notes musicals sorgides d’un piano, una saxo i unes guitarres, acaronaven la oïda i la sensibilitat dels assistents. Un acte més, però molt especial, en honor d’en Desideri dins del actes commemoratius del 25è aniversari de la seua mort.
Sense cap mena de dubte, la participació dels jovents, tant en la part recitada com en l’acompanyament musical, va ser el més destacat i sorprenent de la vetllada. Amb frescor de joventut, agilitat participativa i entusiasme, aquest tipus d’actes han de sortir bé forçosament. I per això hi eren Maria Sancho, Enric Serrano, Anna Mª Gil, Lorena Vives, Esther Vilar, Alfonso Dobon, Amanda Vilar i Elies Gil. I per dir alguna cosa més del recital, cal destacar també els seu escenari natural, la informació visual que es va projectar i seu el ritme, segurament força assajat.
I en acabar, la bona copa de cava de Vinyes del Convent, va ser l’afegitó gustatiu de la vetllada que cal repetir l’any vinent. Objectius i motius en sortiran. Enhorabona a la Cinta Mulet, a l’Ajuntament d’Horta i a tots els participants.
LLENGUA
DISSABTE 6 de SETEMBRE, matí de 10 a 1
● Catalunya Nord: La Bressola, a càrrec de Cesc Franquesa i Oller, director pedagògic de La Bressola
● País Valencià: Escola Valenciana, a càrrec de Josep Meseguer-Carbó, filòleg, membre de la junta directiva d’Escola Valenciana i president de l’associació “El Maestrat Viu”
● Illes Balears: la revolta, a càrrec de Maria Antònia Font, membre del moviment de la comunitat educativa de les Illes Balears; membre d’STEI i d’Enllaçats per la Llengua als Països Catalans
● Principat: la immersió lingüística en perill, a càrrec de Pere Mayans, professor de llengua i literatura catalanes i membre de la Junta del CIEMEN
● Franja de Ponent: una realitat lingüística, a càrrec de Quim Gibert, psicòleg i impulsor de les “Jornades per la Dignificació Lingüística a Fraga”
● SEPC: la veu dels estudiants, a càrrec de Franz Estartús, membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
FOMENT VOL SOLUCIONAR L’ALTA SINISTRALITAT DE LA N-230 AMB MÉS RADARS : Noticies de la terreta.
«Nadie del Ministerio se ha puesto en contacto con nosotros, eso sí, han colocado tres radares móviles y están friendo a la gente a multas». El alcalde de Sopeira, José María Ariño, expresó así la queja compartida por los municipios aragoneses y catalanes situados junto a la carretera N-230, que hace dos meses consensuaron un manifiesto reclamando a Fomento medidas para contrarrestar la peligrosidad de esta vía que une Lleida con el valle de Arán.
Quince alcaldes y concejales de ayuntamientos de Huesca y Lérida se reunieron ayer precisamente en Sopeira, donde está uno de los tramos de mayor riesgo, y acordaron pedir a los ministerios de Fomento y de Interior sendas reuniones «urgentes» para exigir un plan de seguridad que evite, o al menos reduzca, el número de accidentes. Los achacan en buena medida al tráfico internacional de camiones. Entre Benabarre y Pont de Suert (Lérida) se calcula una media diaria de 500 vehículos pesados, en una carretera que en parte del recorrido ni siquiera tiene arcén, pese a ser una nacional.
El pasado julio se dispararon las alertas tras una sucesión de accidentes graves. Un camión volcó cortando la carretera durante seis horas y una persona falleció en un choque frontal. Alguna semana se han contabilizado hasta siete accidentes de tráfico. Además, tres de los tramos están considerados por asociaciones de automovilistas entre los más peligrosos de Aragón y de España.
Frente a la sucesión de siniestros, los alcaldes se quejan de que solo se están aplicando políticas sancionadoras «para aumentar la recaudación» y reclaman medidas que garanticen la seguridad vial y un paquete de inversiones. «En lugar de dar respuesta a las demandas del territorio de un mayor control del tráfico pesado, nos hemos encontrado con que en las últimas semanas se han incrementado los controles recaudatorios a turismos, que afectan en especial a quienes residen en la zona, que hacen uso diario, incluso en varias ocasiones al día, y por lo mismo son quienes más padecen la inseguridad», manifestaron los alcaldes en un comunicado.
A la reunión asistieron representantes de Benabarre, Viacamp, Tolva, Puente de Montañana, Arén, Sopeira, Montanuy y Bonansa y el presidente de la Comarca de la Ribagorza, por parte aragonesa; y de Pont de Suert, Vilaller, Bosots, Les y Vall de Boí, por parte catalana.
El encuentro es continuación de la reunión celebrada el 6 de junio en Vilaller, donde se reunieron 15 alcaldes, además de los presidentes de Ribagorza, Alta Ribagorza y Arán y parlamentarios nacionales. Todos consensuaron la denominada Declaración de Ribagorza-Arán sobre la seguridad en la N.230, que remitieron al Ministerio de Fomento para exigirle que incremente las inversiones, con mejoras en la seguridad vial para evitar los accidentes.
Entre las soluciones propuestas se mencionaba la necesidad de actuar en los puntos negros, extremar los controles de alcoholemia y descansos para los vehículos de gran tonelaje, mejora del firme y los desperfectos de la carretera en sus zonas más deterioradas o un plan integral para las travesías urbanas.
La reclamación de los alcaldes ha coincidido además con el tiempo en el que ha estado cerrado el paso de Somport, lo que ha incrementado el tráfico de camiones.
«Además de los controles de velocidad, a los que por supuesto no nos oponemos, tiene que haber mejora en las travesías, controles de carga, alcoholemia o de horas de conducción a los camioneros, ensanchar la calzada donde es estrecha y disponer carriles de frenado en las pendientes», detalló Miguel Gracia, alcalde de Arén. «La percepción que tenemos los alcaldes es que después de la reunión de junio todo ha quedado en medidas recaudatorias, y lo que tiene que haber es un plan de seguridad», añadió, recordando que los alcaldes son conscientes de que no se va a hacer en mucho tiempo la autovía A-14, ya proyectada.
El alcalde de Montanuy, José María Agullana, coincidió en que «la gente se queja de que lo único que hemos conseguido con la protesta es que pongan radares. Está bien que haya control, pero parece que solo buscan recaudar».
Publicat per Heraldo de Aragon, edició de Paper, dimarts dia 12 d’agost 2014
MARTÍNEZ ROIG, Eliseo – La destrucción patrimonial de la campana de La Codoñera.
Disentimos de la información proporcionada por los medios de comunicación sobre la “restauración” y “modernización” de la Maria Valera de La Codoñera.
En primer lugar esta actuación no supone una restauración, sino un caso de destrucción patrimonial y sustitución de unos elementos por otros. Vamos a tratar de explicarlo detalladamente.
La campana anterior no ha sido soldada, operación que debiera haberse realizado, conociendo los datos históricos y la importancia patrimonial para la localidad y para el conjunto de la sociedad. Una campana histórica mantiene la misma sonoridad que en el momento de su fundición, ahí es donde radica la importancia de su conservación y protección. Las campanas son instrumentos musicales al servicio de la comunidad, y mantener la misma música que se escucha desde tiempo atrás supone un incalculable valor inmaterial de este patrimonio.
En caso de rotura (como es éste), existen métodos (la soldadura) para recuperar esa sonoridad original. En muchos casos esta opción suele ser más económica que la refundición.
Por tanto, la opción tomada de refundir la campana constituye un acto de destrucción patrimonial. Los titulares de aquellos bienes que pudiesen ser considerados como elementos patrimoniales están obligados a su protección (y aquí entendemos su no destrucción) por el Decreto-Legislativo 4/2013, de 17 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley del Patrimonio de Aragón, que en su artículo 64 dice así:
Los titulares de los órganos competentes que tengan a su cargo bienes o derechos del patrimonio de Aragón, así como los titulares de cualesquiera derechos sobre los mismos, están obligados a velar por su conservación y defensa, en los términos establecidos en la legislación estatal básica y de aplicación general y en este Título.
En segundo lugar, la sustitución de los elementos auxiliares de la campana, en este caso el yugo original (el contrapeso) que permite y facilita el movimiento rotatorio del instrumento, supone el mismo nivel de destrucción patrimonial, dado que forman parte del conjunto histórico. Toda actuación sobre estos elementos debe de seguir la premisa de mantener aquellas partes, limitadas por la seguridad del conjunto, que otorgan al bien su carácter particular. Es decir, los contrapesos de las campanas suelen tener un perfil local o incluso regional, que influye en el tipo de uso que se le da al instrumento y es el resultado de la construcción artesanal local.
La nueva campana instalada, ha sido dotada de un yugo que aporta seguridad al conjunto, requisito indispensable, pero que no respeta los valores locales anteriores.
Por estas razones no podemos interpretar esta acción como restauración, ya que no sigue los valores de esta, que son la conservación de los elementos antiguos y la reversibilidad, ya que la campana anterior ha sido destruida, no podemos volver a ese momento.
Las actuaciones sobre las campanas o conjunto de campanas debieran ser tratadas como cualquier otra intervención al Patrimonio Artístico-Cultural. Para ello se debería de contar con proyectos redactados por técnicos especializados y su consecuente autorización legal. Durante el proceso se debe documentar fotográficamente y de forma escrita cada acción cometida para la realización de una memoria detallada.
Así, siguiendo estas pautas que aquí ofrecemos y ponemos a disposición, podríamos considerar las acciones realizadas en el patrimonio campanero como verdaderas restauraciones, y evitar así, hablar de destrucciones patrimoniales.
VIDEO DE LA V JORNADA “CONEIX LA TERRETA” : Noticies de la terreta.
Mas de Bringuè | De Saidí al món.
Lo proper dimars 19 d’octubre, lo Duo Recapte continuarà la seua gira estiuenca amb un concert a la vila matarranyenca de Torredarques, coincidint amb la vespra de les seues Festes Majors, dedicat a la memòria del poeta de Pena Roja de Tastavins Desideri lombarte en el 25é aniversari del seu naixement.
L’espectacle, titulat “Ataüllant lo món des del Moloinar”, tindrà lloc a les 19,30 hores al local cultural situat damunt del bar de la localitat. Encabat el recital, tindrà lloc un sopar popular amb participació de tots els veïns i visitants del poble.
