Skip to content

Archive

Category: Franja

Source: Massalió / Mazaleón | ¡Con la pulsera de la Nit en Blanc podrás cenar 5 tapas con 5 vinos del territorio y te regalamos 6 espectáculos increíbles | Facebook

Source: ZOO presenta el seu projecte ‘ZOO il·lustrat’ a Pena-Roja de Tastavins per a celebrar La Festa de la Llengua

El projecte il·lustrat de la popular banda valenciana arriba per primera vegada al Matarranya, a Pena-Roja de Tastavins, amb dos dies d’activitats, 30 de juny i 1 de juliol, que culminaran amb la realització d’un mural col·lectiu i que comptaran amb la participació del vocalista de la banda, Toni S. ‘Panxo’

Mural de ‘ZOO il·lustrat’ als carrers de Nàquera | Foto: ZOO

Els carrers de la localitat de Pena-Roja de Tastavins (Matarranya) s’ompliran de xiquets, xiquetes i música el pròxim 30 de juny i 1 de juliol per a celebrar La Festa de la Llengua, organitzada per CLARIÓ (Associació de Pares del Matarranya per l’Escola en Català) i l’Ajuntament de Pena-Roja. Enguany l’esdeveniment estarà protagonitzat per ‘ZOO il·lustrat’, un projecte infantil i intergeneracional creat per la banda musical del Pais Valencià al costat de l’educador i pedagog Ricard Tàpera.

Totes dues jornades comptaran amb la participació de Toni S. ‘Panxo’ (cantant de ZOO) que, entre altres activitats, impartirà un taller de rap; l’educador Ricard Tàpera i Helga Ambak i Carles Ubeefe, dos dels il·lustradors que han participat en el projecte i que desenvoluparan activitats i tallers. La festa culminarà el matí del dissabte 1 de juliol amb la creació d’un mural col·lectiu en un dels carrers de la localitat.

Del 30 de juny a l’1 de juliol, els xiquets i joves del Matarranya gaudiran d’activitats i tallers que giraran entorn d’aquest projecte literari il·lustrat llançat per ZOO en 2021 amb el qual exploraran l’art, la llengua, les emocions, la comunicació o el coneixement de l’entorn.

Les activitats, totes elles d’entrada lliure, tindran lloc en el Saló Cultural de Pena-Roja, excepte el mural, el lloc del qual està encara per concretar.

A més, l’associació CLARIÓ ha treballat activitats prèvies en alguns dels centres educatius de primària i secundària de la comarca, entre les i els participants de la qual se sortejaran regals i sorpreses.

L’esdeveniment compta amb la col·laboració de la comarca del Matarranya, ASCUMA (Associació Cultural del Mataranya) i l’Associació de Joves de Pena-Roja de Tastavins.

Què és ‘ZOO il·lustrat’?

‘ZOO il·lustrat’ consisteix en una col·lecció de cinc llibres que recullen la trajectòria de la banda. Cada un dels exemplars està dedicat a una cançó de ZOO que ha estat interpretada i traslladada a la il·lustració per cinc artistes del territori; Carles Ubeefe, Gemma Moltó, Joan Turu, Helga Ambak i Paulapé.

‘Robot’, ‘La Mestra’, ‘Xafant Fang’, ‘Carrer de l’Amargura’ i ‘Deixa’m que caiga’ es converteixen en les eines per a que xiquets i grans exploren diverses àrees com poden ser l’art, la llengua, les emocions, la comunicació o el coneixement de l’entorn, per mig d’un material didàctic que acompanya les cançons.

L’objectiu d’aquest projecte, adreçat inicialment a xiquets i xiquetes d’entre 6 i 12 anys és servir de punt de trobada entre menuts i grans, remarcant la importància del joc, l’educació emocional i la creativitat en el desenvolupament i aprenentatge dels més menuts.

La col·lecció està disponible en la web de la banda zooposse.com, i en algunes llibreries del País Valencià i Barcelona.

Amb esta innovadora iniciativa, ZOO difumina les línies que separen les diferents disciplines artístiques, portant la seva música dels escenaris a les llibreries, dels discos al paper, envoltant-se d’il·lustradors que converteixen en imatges les seues melodies i lletres.

PROGRAMA COMPLET

Divendres, 30 de juny:

Al Saló Cultural de Pena-Roja de Tastavins

  • 17:30 h Fes la teua portada del Zoo Il·lustrat. (Infantil i primària)

Amb l’ajuda de l’educador i pedagog Ricard Tàpera i els il·lustradors Carles Ubeefe i Helga Ambak, cada infant dibuixarà i crearà la seua pròpia portada de la cançó que elegisca de ZOO Il·lustrat.

  • 19h Taller de Rap (Secundària i més)

Amb la col·laboració de Toni S. ‘Panxo’ (ZOO) farem una introducció a la tècnica de l’escriptura i la rima de cançons.

  • 20:15h Apertura de l’exposició

Am els treballs realitzats durant els tallers i les activitats prèvies

  • 20:30h Presentació dels llibres Zoo Il·lustrat

Amb la presència de l’equip de Zoo Il·lustrat i de Toni S. ‘Panxo’ (ZOO).

En finalitzar, se sortejaran premis per als participants en els tallers i les activitats prèvies

  • 21:30h Sopar de pa i porta. Porta’t el teu entrepà!

Dissabte, 1 de juliol:

A partir de les 10 del matí i durant tot el dia (excepte les hores de ple sol). Mural col·lectiu ‘ZOO il·lustrat’ (Tots els públics)

Source: Peñarroya de Tastavins acogerá el proyecto ZOO Il·lustrat coincidiendo con la Fiesta de la Lengua

Los más pequeños serán los protagonistas durante un fin de semana en el que también sonará el Franja Rock

Uno de los murales impulsados durante el desarrollo del proyecto ZOO./ L.C.
Uno de los murales impulsados durante el desarrollo del proyecto ZOO./ L.C.

Las calles de Peñarroya de Tastavins se llenarán de niños y música el próximo 30 de junio y 1 de julio para celebrar la Fiesta de la Lengua, organizada por CLARIÓ (Asociación de Padres del Matarranya por la Escuela en Catalán) y el Ayuntamiento de la localidad. Este año el evento estará protagonizado por ZOO Il·lustrat, un proyecto infantil e intergeneracional creado por ZOO junto al educador y pedagogo Ricard Tàpera. Ambas jornadas contarán con la participación de Toni S. ‘Panxo’ (cantante y líder de ZOO) que, entre otras actividades, impartirá un taller de Rap; el educador Ricard Tàpera, y Helga Ambak y Carles Ubeefe, dos de los ilustradores que han participado en el proyecto y que desarrollarán actividades y talleres.

La fiesta culminará la mañana del sábado 1 de julio con la creación de un mural colectivo en una de las calles de la localidad. Del 30 de junio al 1 de julio, los niños, niñas y jóvenes del Matarraña disfrutarán de actividades y talleres que girarán en torno a este proyecto literario ilustrado lanzado por ZOO en 2021 con el que explorarán el arte, la lengua, las emociones, la comunicación o el conocimiento del entorno. Las actividades, todas ellas de entrada libre, tendrán lugar en el Salón Cultural de Pena-Roja, salvo el mural, cuyo lugar está todavía por concretar.

Además, la asociación CLARIÓ ha desarrollado actividades previas en algunos de los centros educativos de primaria y secundaria de la comarca, entre cuyos participantes se sortearán regalos y sorpresas. El evento cuenta con la colaboración de la Comarca del Matarranya, ASCUMA (Asociación Cultural del Mataranya) y la Asociación de Jóvenes de Pena-Roja. El evento coincidirá con la celebración del Franja Rock que acogerá la localidad durante todo el fin de semana. «Serán actividades gratuitas, abiertas a todos y enfocadas principalmente a público infantil y juvenil», explica Ana Rajadell, una de las organizadoras del evento.

ZOO Il-lustrat

‘ZOO Il·lustrat’ consiste en una colección de cinco libros que recogen la trayectoria de la banda. Cada uno de los ejemplares está dedicado a una canción de ZOO que ha sido interpretada y llevada a la ilustración por cinco artistas del territorio: Carles Ubeefe, Gemma Moltó, Joan Turu, Helga Ambak y Paulapé. ‘Robot’, ‘La Mestra’, ‘Xafant Fang’, ‘Carrer de l’Amargura’ y ‘Deixa’m que caiga’ se convierten en la herramienta a través de la cual los niños, niñas y mayores exploran diversas áreas como pueden ser el arte, la lengua, las emociones, la comunicación o el conocimiento del entorno, a través de un material didáctico que acompaña las canciones.

El objetivo de este proyecto, dirigido inicialmente a niños y niñas de entre 6 y 12 años, es servir de punto de encuentro entre pequeños y mayores, subrayando la importancia del juego, la educación emocional y la creatividad en el desarrollo y aprendizaje de los más pequeños. La colección está disponible en la web de la banda, y en algunas librerías de la Comunidad Valenciana y Barcelona. Con esta innovadora iniciativa, ZOO difumina las líneas que separan las diferentes disciplinas artísticas, llevando su música de los escenarios a las librerías, de los discos al papel, rodeándose de ilustradores que convierten en imágenes sus melodías y letras.

Source: NUEI EN BLANCO / NIT EN BLANC – 24 DE CHUNIO / JUNY – MUSEO DE ZARAGOZA – Lenguas de Aragón

Source: El juego de la Morra, coronado como Bien de Interés Cultural Inmaterial

Source: ADAPTACIÓN Y PILOTAJE (PRETEST) DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA (CATALÀ D’ARAGÓ) AL CASO DEL ARAGONÉS – Lenguas de Aragón

Source: La joven Feria de la Tapa de Valjunquera se consolida con una afluencia masiva

Source: Ai de les llengües minoritàries | Lo Finestró

(Publicat al Diario Teruel)

Ben bé que sabem els resultats de les últimes eleccions… El que ha passat a l’Aragó ha passat en moltes més comunitats autònomes i ajuntaments: l’enfonsament dels partits d’esquerres i l’augment més que significatiu dels partits de dretes i ultradretes. Pel que fa a nosaltres: a l’Aragó el PP amb la ajuda del PAR, han estat, en anteriors legislatures, veritables esmotxadors o més encara, anorreadors dels drets lingüístics, amb relació al català i l’aragonès, dues llengües pròpies. Només cal recordar les excentricitats del Lapao i el Lapapyp per canvis legislatius, la dissolució de l’Acadèmia de la Llengua, la no convocatòria dels premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc. En aquests moments, les associacions i les persones que lluitem defensant el català i l’aragonès tant a l’escola com a la societat en general, estem força preocupades pel rumb que pot encetar la política lingüística i de la cultura en general quan el nou govern de la DGA, les noves diputacions i ajuntaments prenguin les regnes del poder. La pregunta que sempre faig, tal vegada millor dit, em faig és: per què les llengües i allò més substancial de la cultura com l’ensenyament han de ser com un penell que es mou segons el vent polític que bufa amb més força? No seria més útil, coherent i racional per la societat que aquest temes sortissin de l’atzar dels canvis polítics i fossin el fruit de decisions tècniques i acadèmiques? També es cert que l’actuació política en molts casos respon a criteris que una majoria de la ciutadania està disposada a admetre o a deixar passar per sobre com les qüestions culturals i de la llengua. Malauradament és així. Aviat veurem l’actitud dels nous mandataris envers aquests temes. Voldria conservar un bri d’esperança sobre la possibilitat de que aquests nous mandataris respectessin el que ara tenim, que no es massa, fruit del Departament d’Ensenyament, Cultura i Esport-Direcció General de Política Lingüística del govern, encara, actual; i dels lluitadors per la llengua catalana.  Aviat ho veurem, tot i que, sento que el meu bri d’esperança ha començat a marcir-se. Seré sincer de debò, no tinc cap bri d’esperança: tornarà el desmantellament lingüístic, el malaltís esperit catalanofòbic i la multiplicitat de llengües fictícies aragoneses.

José Miguel Gràcia              

Source: FRAGA ACOGERÁ LA EXPOSICIÓN “VOZES EN O ZIERZO/VEUS EN EL CERÇ/VOCES EN EL CIERZO. ESCRITORAS EN ARAGONÉS E CATALÁN D’ARAGÓN / ESCRIPTORES EN ARAGONÉS I CATALÀ D’ARAGÓ / ESCRITORAS EN ARAGONÉS Y CATALÁN DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón

Source: MEQUINENSA ACOLLIRÀ LA CERIMÒNIA DE LLIURAMENT DEL PREMI “DESIDERI LOMBARTE 2023” A MAGDA GODIA – Lenguas de Aragón

Maite Moret y Javier Giralt revisan la lengua -y la vida- en el valle del Isábena en el siglo XIV a través de los pergaminos de Roda

“Del cel entrò en abís” es el título del libro, publicado por Prensas Universitarias, en el que estos dos profesores analizan los textos notariales en catalán medieval del antiguo cabildo de la localidad ribagorzana

La Feria del Libro de Huesca, dentro de los actos organizados por el Campus oscense, acoge la presentación de esta obra que da luz sobre aspectos de esta zona de transición lingüística y sobre la vida cotidiana de sus habitantes

(Huesca, 30 de mayo de 2023) María Teresa Moret y Javier Giralt presentan este miércoles, 31 de mayo, en la Feria del Libro de Huesca ‘Del cel entrò en abís. El catalán del siglo XIV en pergaminos de Roda de Isábena’, una obra que desvela aspectos de la lengua medieval y de la vida cotidiana de la época en este valle de la Ribagorza aragonesa. Los autores, integrantes ambos de la Academia Aragonesa de la Lengua, profesores los dos de Unizar, en el Campus de Huesca la primera y en el de Zaragoza el segundo, presentan un nuevo estudio sobre la documentación medieval en catalán en el Aragón oriental, tras el publicado sobre el Matarraña y en ciernes de concluir otro sobre Fraga. La Feria del Libro de Huesca (plaza López Allué) acoge, dentro de los actos organizados por la Universidad, este acto que se iniciará a las 20 horas.
Este nuevo libro estudia 46 manuscritos del siglo XIV pertenecientes al antiguo cabildo de Roda, suscritos por una docena de notarios y escribanos o por el propio prior entre 1304 y 1398.Esta colección de pergaminos, que se conserva en la catedral de Lérida, da testimonio de prestamos, transacciones, alquileres o contratos de diverso tipo, frecuentemente en relación a la posesión o el uso de la tierra, que implicaban a menudo a labradores y vecinos de la zona o al propio priorato rotense.
‘Del cel entrò en abís’, es el título elegido para este volumen, publicado por Prensas Universitarias, recogiendo una fórmula usada en estos documentos notariales que servía para señalar que el alcance de la propiedad o de los derechos sobre las parcelas iba, también en una medida vertical, “desde el cielo hasta el abismo”, incluyendo por ejemplo, los bienes existentes en el subsuelo.
Estos textos, explica Maite Moret, sirven para conocer tanto aspectos de la lengua usada en los documentos como aspectos sociales de la vida en este territorio –desde la estructura de la propiedad al proceso de empobrecimiento vivido por parte de la población pasando por algunas de las prácticas agrarias que desarrollaban-.
La lengua usada se ajusta a los convencionalismos de los textos jurídicos y notariales escritos en catalán en toda la Corona de Aragón, en cuyos territorios convivía, recuerda la profesora del campus oscense, con los redactados en aragonés o en latín, lengua esta última que era la usada principalmente en estos documentos hasta el siglo XIV. Sin embargo los textos de Roda dejan entrever rasgos propios –que en algunos casos se conservan hasta la actualidad- del habla de esta zona, especialmente rica lingüísticamente por ser área de transición hacia el aragonés –también de transición- de los valles vecinos.
‘Del cel entro en abís’ incluye la transcripción y edición crítica de los 46 manuscritos del archivo leridano procedentes de Roda -y de algunas parroquias del entorno como las de Güell o San Esteban del Mall- escritos en el siglo XIV en catalán (dejando aparte los que aparecen, en un número reducido, en aragonés, o en latín). El libro, además de revisar la historia del obispado de Roda y la de su archivo, incluye un estudio lingüístico detallado de los aspectos gráficos, fonéticos, morfológicos y léxicos de los citados manuscritos documentos y un capítulo dedicado a la onomástica que se recoge en ellos.
Esta aportación de Moret u Giralt -junto a los trabajos que han realizado sobre documentos notariales del Matarraña, actas municipales de Fraga, testamentos de la localidad turolense de Fuentespalda o sobre un proceso judicial ribagorzano-, contribuyen a conformar un corpus textual sobre el catalán medieval en Aragón, que carecía de esta herramienta, para desarrollar futuros estudios, al tiempo que, destaca el historiador Guillermo Tomás Faci en el mismo libro, ayudan a “poner en valor una parcela esencial del patrimonio idiomático de nuestra tierra”.
Los textos estudiados en ‘Del cel entrò en abís’ muestran, señala, “una scripta catalana concordante con la que se utilizaba en el principado o en Valencia y se difundió desde la Cancillería, adaptada a una cultura escrita y un medio jurídico de raigambre aragonesa, donde el vernáculo —y no el latín— era el medio de expresión habitual de los notarios, y donde los Fueros de Aragón eran el armazón jurídico que sustentaba todos los actos legales”.

Archivos adjuntos

Ver archivo | image/jpeg

Source: El PP domina la Franja de Ponent – El Temps

Poques sorpreses a la Franja de Ponent. Seguint la tendència de bona part del país, el Partit Popular ha sortit reforçat de la nit electoral. En unes comarques on ja tenia força domini, l’ha ampliat allà on governava i ha retallat distàncies amb els socialistes.

A Fraga (Baix Cinca), la ciutat franjolina més poblada, el PP no només no ha patit pel canvi de candidat, sinó que encara ha obtingut millors resultats. Així, el pas de l’actual alcalde Santiago Burgos a José Ignacio Gramún els ha servit per passar de 8 a 10 electes i aconseguir la majoria absoluta.

A la ciutat fragatina hi ha com a novetat, també, l’entrada d’Entre Tots Baix Cinca, amb dos regidors. D’altra banda, Existe aconsegueix dos regidors a Beseit (Matarranya), que fins ara eren del Partit Aragonesista. El PP, però, hi té també majoria absoluta. La formació regionalista guanya, però a Calaceit amb tres regidors i podrà escollir pactar amb PSOE o PP —tots dos amb dos electes— per governar.

Finalment, a Vall-de-roures (Matarranya), la localitat més poblada del Matarranya (2.500 habitants), el PP conserva la majoria absoluta, tot i perdre un diputat en favor de les formacions aragonesistes. Carlos Boné, alcalde des de 2007, seguirà quatre anys més al càrrec.

Al Baix Cinca, el PSOE tindrà l’alcaldia de Mequinensa, on amplia la majoria absoluta passant de 7 a 8 electes. A la població es dona un fet excepcional: Cs entra amb dos regidors en contra de la dinàmica del partit taronja a la resta dels Països Catalans. Els socialistes, però, perden l’alcaldia de Tamarit de la Llitera en favor del Partit Popular.

Source: PUBLICAT EL MAPA TOPONÍMIC DE MAELLA – Lenguas de Aragón

Source: SE CONVOCAN LOS PROGRAMAS “LUZÍA DUESO” Y “JESÚS MONCADA” – Lenguas de Aragón

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja