Skip to content

Archive

Category: Franja

Casa Rural La Franja. Tamarite de Litera. Huesca.

Casa Rural La Franja

Carretera A-140 Tamarite – Binéfar Km 15.5
974 42 13 32 – 670 86 15 35 
 info@casalafranja.com
Bandera españa Bandera Gran Bretaña Bandera Francia

Imagen Fachada

Inici

Antiga construcció de fusta i tova d’arquitectura tradicional. Construïda fa més de 100 anys, ha estat restaurada recentment per oferir als seus visitants la possibilitat de gaudir d’uns dies en un ambient rural sense haver de renunciar a les comoditats de la vida actual.

Calaceite meets Clipperton.

  • Foto de portada

     

    • Teatro de Calaceite
    • Primera actividad del Centre d’Ecoturisme Rural Matarranya antes de su inauguración oficial.
      En este acto, presentaremos en exclusiva el tercer capítulo de la webserie “Livingstone”, la primera realizada en la comarca del Matarranya. Y contaremos con la presencia de John Bonfiglio, como director de The Clipperton Project, una iniciativa internacional de arte y ciencia que tiene por objetivo sensibilizar respecto del uso responsable y sostenible de los recursos naturales por parte del ser humano. Podremos asistir a la presentación del documental que narra parte de esa experiencia.
  • Articles: Fr. Joaquín Recasens Murillo

    (Diari la manyana lleida)Franciscano

(Diari la manyana Llleida)
Me duele “mi” Aragón

De corazón agradezco que se me haya brindado esta plaza pública para escribir esta carta a mis compatriotas aragoneses. En dos cariñosas palabras, a “mis” maños y a “mis” baturros.

13/05/2013 – 23:02

Queridos compatriotas:
A vosotros recurro porque creo que me podréis comprender y necesito de vosotros para que me ayudéis a soportar la amargura, la desazón, la tristeza y la indignación a la que me veo sometido por la acción perpetrada por los representantes de mi pueblo en nuestro Parlamento. Estoy muy triste. Lo único que expresaré son sentimientos, mi estado de ánimo. No estoy acusando ni juzgando, Dios me libre de hacerlo, solamente estoy opinando. Esto que os digo es lo que yo siento, pienso y creo, única y exclusivamente. Os pido disculpas al mismo tiempo por usaros como depósito de lágrimas y sinsabores.
La semana pasada, el Parlamento de nuestro pueblo se tomó la libertad que ofrece la disposición de mayoría absoluta para actuar, yo creo, en contra de las entrañas de algunos aragoneses entre los que me siento. Cuando un Parlamento, después de siglos de ser usadas, se empecina en dar nombre a las lenguas que en su territorio se usan, desde la subjetividad de sus medios, qué queréis que os diga… Algo no va bien, algo muy profundo no va bien.
Un Parlamento no es nadie para dictar y dar nombre a las lenguas que hablan comunidades centenarias, por pequeñas que sean y porque son mucho más antiguas que el propio Parlamento. La comunicación oral es anterior a la democracia. Antes de organizarnos políticamente debemos hablar. Si el Parlamento obra de tal manera, en mi sentir, ya os digo, en mi sentir, es mi opinión, se convierte en instrumento intransigente, más cerca del despotismo y del absolutismo que de la realidad de sus gentes. Y de las actitudes despóticas y absolutistas, paulatinamente se puede ir llegando a la tiranía sin que nadie se dé cuenta porque el espacio que separa tales actitudes es el mismo que separa dos baldosas de un mismo piso.
Me siento orgulloso de que en mi Aragón haya una realidad lingüística tan rica, lo cual nos habla de una cultura ya milenaria en sus tierras, nuestras tierras. Es la comunidad europea con menos habitantes y más diversidad lingüística. ¿Os dais cuenta? Y fijaos, los nombres de algunas de sus lenguas son llamados por unas iniciales, como si de una empresa o de una oenegé se tratara. Además las siglas utilizadas no son las propias de esta lengua. Estas lenguas no son citadas por su  propio nombre, las siglas provienen de otra de las lenguas habladas en nuestra patria. ¿No lo veis absurdo?
Me pregunto si había necesidad de hacerlo. Con la que nos está cayendo encima, mejor dicho, con la que nos ha caído encima y siento que mis representantes legítimamente escogidos están generando problemas muy graves de convivencia en el seno de su propia ciudadanía en lugar de enfrentarse a lo que realmente en este momento nos afecta de lleno. Me parece una manera un tanto inconsciente de proceder, un tanto descerebrada. Además, mi Aragón no es una isla. Mi Aragón vive circunscrito en medio de otras realidades humanas territoriales e históricas a las cuales, en estos momentos, mis propios gobernantes, lo están indisponiendo y enfrentando a ellas. En mi criterio, tal vez faltándoles al respeto.
Yo me siento ultrajado. Os lo digo de verdad. Me siento vituperado. Que las voluntades políticas puedan pasar por encima de las opiniones de expertos, literatos, filólogos, hablantes… Algo no nos funciona. ¿Es que hay miembros en el Parlamento que se creen que porque lo dicen ellos, dos y dos dejarán de ser cuatro? O tal vez piensan que pueden determinar que la raíz cuadrada de veinticinco es ochenta porque lo han dicho ellos y tienen mayoría absoluta. No permito que me tengan por tan memo.
¿Se creen algunos miembros del Parlamento aragonés que pueden prohibir el polvo de los caminos o que el agua moje porque ellos lo han determinado y así lo han decidido? ¿Pueden hacer que el Ebro nazca en el mar y desemboque en Reinosa porque ellos lo dicen?
¿No os sentís el hazmerreír de cualquier sujeto mínimamente pensante? Yo sí. Y hay una cosa que está por encima de mi aragonesismo militante, puesto que yo ejerzo de aragonés además de serlo. Soy aragonés porque quiero serlo, pero me pregunto: ¿lo son mis representantes? Esa cosa a la que hago referencia, no me la dio Aragón y es mi dignidad como persona, como ser humano y no permito que ningún gobierno, ni el de mi propia patria aragonesa me la quite. Esa se la debo a “la Marité y al Ramonet”, mis padres. A mí no puede imponerme el Parlamento ni tan siquiera el nombre de la lengua que hablé y hablo con ellos dos. Y para mí la lengua es sagrada, no porque pertenece a un territorio, sino porque con ella les pude decir a los dos y ellos a mí: ¡Te quiero!
No renegaré jamás de mi Parlamento, de mi Patria. Jamás. Pero me pregunto si mis representantes políticos no podían llegar a más y mi Patria a menos. Para mí empieza un momento de reflexión, serio y profundo. Os invito a vosotros, a mi gente, a que me acompañéis en este impase en el que me hallo. Os necesito. Pero os conste que me desmarco totalmente de lo que opinan en estos momentos los representantes políticos de mi pueblo por muy absoluta que sea su mayoría. No puedo aceptarlo precisamente porque soy aragonés. Y hago uso de algo que he aprendido de mis aragoneses y del cierzo: mi libertad.
No. No, queridísimos representantes legítimamente elegidos democráticamente en las urnas aragonesas. Ni mucho menos. No puede utilizarse el criterio de mayoría absoluta como criterio de verdad. Y menos en Aragón porque Aragón es un pueblo sincero.
Y si un aragonés, al respecto del tema, les dice a sus representantes políticos que siente que se lo están rifando, que son unos irresponsables, que siente que están insultando a su inteligencia, que están dando la nota con el ridículo más clamoroso y que están poniendo en ridículo a todo un pueblo, que siente vergüenza de ellos porque están jugando inmisericordemente con sus compatriotas, que les importa un pito la dura vida que en estos momentos tienen que afrontar sus ciudadanos y que además cobran de ellos, y otras muchas cosas más para las que me falta papel y son tan fulgurantes como las dichas, estos tienen que, como mínimo, escucharlo porque los aragoneses son sinceros…
Gracias por haberme escuchado. ¿Qué haría yo sin vosotros, que sois mi gente, mi pueblo, “mis” aragoneses? Yo soy aragonés porque hay un pueblo que me ha conferido identidad y motivos para serlo. Sois vosotros. Y agradezco a este medio de comunicación ¡catalán…! que me haya permitido llegar a vosotros. Un abrazo.

Acció Cultural dels Països Catalans: Sobre les relacions amb l’Aragó o com dos germans no s’entenen.

Peronella i Ramon Berenguer IV

Què lluny ens queden aquells temps en que la Companyia d’Orient cridava “Aragó! Aragó!” abans d’envestir a la batalla, o de quan Ramon Muntaner parlava del “casal d’Aragó”, tot referint-se als reis de la Casa de Barcelona, aquells temps que parlàven de la “unió indissoluble” d’ambdos territoris, aquell segle XVIII on tota la corona abraçà la causa austracista o aquell recent segle XX, on la república fou defensada a banda i banda del cinca.
Una història compartida de sis segles de duració (1137-1707-14), plena de recels i de desavinences, però també de germanor i de lluitar plegats per la causa comuna, sigui la monarquia o la defensa dels drets propis.

Avui dia, com a “comunitats autònomes”, les relacions no són pas fàcils i l’anticatalanisme arrelà en part de la societat aragonesa, atiat pels polítics oportunistes i per l’statu quo imperant a les Espanyes. Mals entesos i errades mútues mostren avui un difícil horitzó d’interessos comuns, que encara avui dia tenim, com les comunicacions, el conflicte de l’aigua, el patrimoni històric compartit, euroregió, uns símbols i una llengua que compartim amb part del territori aragonès (la Franja), i moltes coses més de les quals no se’n parlen, almenys no tant com dels enfrontaments: el conflicte amb l’art sacre de la Franja, els recels pel mot Països Catalans, el discutit origen de la banderra barrada, regne contra comtat, nom de la “corona”, patrimoni comú disputat, reciprocitat de les televisions, els secessionistes lingüístics, estatut català, etc,etc,etc.
I tot això últim, que sí troba molt ressò mediàtic, tenint fins ara l’Aragó un president catalanòfon…

Tanmateix, les coses són com són i no podem enderrerir el temps, les relacions entre veïns sempre poden ésser conflictives, però crec que no és bo que vivim d’esquenes dos països que (repeteixo amb mil problemes), han remat durant molt de temps en la mateixa direcció.

Per acabar i il·lustrar d’alguna manera aquesta afecció de temps no tan remots, m’agradaria posar un text de l’època de la guerra civil (1936-1939), un article d’un català (Lluís Capdevila) lluitant al front de l’Aragó, on explica la rebuda d’una carta d’un company aragonès, que és prou explícita:

Catalunya a Arago
La Humanitat,

(Publicat a 21 octubre 1936Diari de Guerra amb el títol Únicament antifeixistes)

De retorn a Alcanyiç, trobo damunt la taula una carta.
Aquesta carta, rebuda ja fa dies, la vaig deixar a la vista per
a comentar-la el dia que no em veiés obligat a anar al front
pròpiament dit, car ací a Alcanyiç, sense la presència dels
milicians ningú no diria que estem en guerra. Igual deu
passar a Barcelona, salvant sempre la diferència que hi ha
entre la majoria dels milicians barcelonins – que per a prendre
cafè no necessiten fusell – i els d’Alcanyiç, que ja han
entrat en foc i estan disposats a tornar-hi a entrar sempre
que convingui.
Avui -l’ambient no hi ajuda- no us parlaré d’obusos, de
metralladores, de les gestes magnífiques de la nostra aviació.
Avui comentaré la carta que m’ha escrit un aragonès.
Als que senten un veritable amor a Catalunya, als que senten
ben arrelat al cor el sentiment de catalanitat, suposo
que no els sabrà greu, que no els doldrà, que no creuran
temps perdut l’emprat en la lectura d’aquesta carta.
Aquesta carta l’ha escrita, com he dit abans, un aragonès,
un veí d’Alcanyiç, el nom del qual correspon a aquestes
inicials: J. V.
D’aquesta carta, datada el 19 del present mes, són les següents
frases: «Ya era hora que vosotros los catalanes os
convencierais de que no os odiamos… Los lazos que nos
unen son tan fuertes que, a pesar de los manejos de algún
político desaprensivo, no pueden romperse … Estamos amparados
por la misma bandera, y hoy, màs que nunca, debemos
ser leales amigos y luchar para que nuestras libertades
no se coviertan en tirania … No queremos vuestras
dàdivas, sino vuestro cariño y vuestra amistad… No os odiamos.
Nuestro afecto es cada día màs fuerte… Luchemos
juntos para que muy pronto ondee la bandera de la justicia
y de la paz.»(*)
Aquesta carta ve a ratificar el que he dit altres vegades en
aquestes cròniques: l’amor, l’agraïment d’aquests germans
aragonesos que veuen en l’exèrcit de Catalunya l’exèrcit
alliberador.
Per tots els pobles per on he passat, des d’Alcanyiç a Vivel
del Río, he vist banderes de Catalunya, les noies i les velles
m’han demanat llaços catalans per a posar-se’ls al pit,
damunt el cor; he pogut veure com «Els Segadors», el nostre
himne nacional, era escoltat amb un profund respecte
pels que no són catalans; he pogut veure com la gent dels
pobles ocupats es sentia emparada pels nostres milicians i
joiosa de la seva presència, car la presència dels nostres milicians
significava per a aquesta bona gent germana l’ordre
i la justícia.
I he vist com nosaltres sabíem correspondre a aquest
amor, a aquest afecte, a aquesta simpatia.
Per mitjà del doctor Soler i Pla, que dies enrera visità
aquest front, les dones catalanes enviaran robes d’abric per
a les dones i criatures aragoneses que a Azuara, a Fuendetodos,
i a molts altres pobles hem vist gairebé despullades.
Els minaires d’Utrilles em demanaren material escolar –
es moren de fam i demanaven llibres! – i el material escolar
els serà enviat. A Banyoles, uns homes de bona voluntat i
bona intel·ligència han fet molts viatges al front, i seguiran
fent-ne, molts altres, portant robes i queviures, obra magnífica
de solidaritat, de fraternitat, en la qual col·labora tot
el poble.
A més, doncs, que per a moltes altres coses, aquesta
guerra que els feixistes fan incivil haurà servit per a desfer
l’estúpida llegenda del separatisme No, no som separatistes.
Es a dir, ho som de Royo Villanova, de Lerroux, de Gil
Robles – i també ho som de Cambó – de tots els polítics venals
i enemics del poble. No ho som, però, de l’obrer aragonès,
castellà, gallec, basc, valencià, andalús.
El pas dels catalans per terres d’Aragó ha desfet la innoble
llegenda gràcies a la qual bastien la seva política d’odi i
d’incomprensió els quatre tocats de l’ala tipus Royo Villanova
que la Revolució haurà arreconat per a sempre.
Heus ací perquè voldríem que en aquests moments no
sorgissin divergències ni dissencions, per petites que fossin,
entre nosaltres. Heus ací perquè voldríem anar ben units,
cada dia més units, contra l’enemic comú que és el feixisme,
el qual únicament pot triomfar si entre nosaltres no hi

ha una identificació, una homogeneïtat, una unió absolu-

tes. Qui no ho cregui així, qui no obri així, és, conscientment o
inconscient, un enemic del poble que treballa a profit dels botxins
del poble. Ací no hi ha d’haver F. A. I., ni  P. O. U. M., ni
Esquerra. Ací únicament hi ha d’haver antifeixistes. Quan haguem
triomfat, cada un recobrarà la seva personalitat política i
social. En les hores de lluita una acció conjunta i un sol objectiu.
Com a catalans que lluitem contra el feixisme així ho voldríem.
I així ho volen tots els revolucionaris autèntics, tots els que
s’han donat en cos i ànima a la Revolució.


Alcanyiç, Octubre.

Las universidades catalanas lamentan las nuevas denominaciones de las lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.

EFE 14/05/2013

El Consejo Interuniversitario de Cataluña (CIC), en el que están representadas todas las universidades catalanas, ha lamentado que la ley de lenguas aprobada la semana pasada por las Cortes de Aragón introduzca nuevas denominaciones para referirse al aragonés y al catalán.

La nueva Ley de uso, protección, promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que ha salido adelante con los votos del gobierno del PP y PAR, reconoce dos modalidades lingüísticas: la que denomina Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao) y la que llama Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaicas y Prepirenaicas (Lapapip).

La anterior normativa, aprobada en 2009, fijaba explícitamente el aragonés y el catalán como lenguas propias de la comunidad aragonesa.

La comisión de política lingüística del CIC, que se ha reunido hoy con la presencia de representantes de todas las universidades públicas y privadas catalanas, ha aprobado un comunicado en el que expresa su “perplejidad sobre la introducción de nuevas denominaciones para referirse a lenguas de larga historia y tradición”.

Además, esta comisión “lamenta que el rigor científico quede desplazado por planteamientos ideológicos”.

El portavoz de la Generalitat catalana bromea con el lapao – Aragón – El Periódico de Aragón.

15/05/2013

El consejero de Presidencia y portavoz del Gobierno de la Generalitat catalana, Francesc Homs, bromeó ayer al ofrecerse a repetir en lapao las declaraciones que ya había hecho en catalán de la rueda de prensa semanal del ejecutivo autonómico. “No sé si quieren que haga algo en lapao, repetiría lo que he dicho hasta ahora, no sé si he dado la rueda de prensa en lapao o en catalán, me costaría identificarlo”, dijo a los medios de comunicación.

La Justicia anula el decreto que facultaba a Cataluña a gestionar su cuenca fluvial.

Els parlants d’aragonès a Catalunya, contra la nova llei de llengües – VilaWeb.

L’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó, que canvia el nom del català i l’aragonès i deixa del tot desprotegits tots dos idiomes, continua suscitant crítiques. El grup de parlants d’aragonès O Corrinche, lligat al Centre Aragonès de Barcelona, acaba de publicar un manifest (en català i en aragonès) en què es denuncia la ‘llei grollera que eludeix els noms científics de les llengües que es parlen a l’Aragó’.

La vintena de signants inicials del manifest ‘Sobre les llengües de l’Aragó’, membres d’un grup de parlants i estudiants de la llengua aragonesa a Barcelona, expressen irònicament ‘la gratitud al govern de la sevillana presidenta de l’Aragó i de la catalana consellera d’Educació i Cultura’ de la seva comunitat d’origen perquè, ‘gràcies a la seva ineptitud política, han aconseguit posar el nom de la llengua, una de les més amenaçades d’Europa, en diaris de tot el planeta, i han fet conèixer la patètica situació en què es troba i la violació contínua de la constitució espanyola del 1978, allà on diu que les llengües seran oficials als seus territoris i gaudiran d’una especial protecció’.

‘Com a parlants de l’aragonès’, conclouen, ‘esperem que les autoritats europees prenguin les mesures necessàries per protegir la nostra realitat cultural i que les altes institucions de l’estat es posin en marxa per fer complir la constitució i atorguin una oficialitat que esperem des de fa ja més de tres dècades.’

Universitat de Barcelona – Comunicat de les 21 universitats de la Xarxa Vives sobre la denominació del català a la nova Llei de llengües d’Aragó.

Comunicat de les 21 universitats de la Xarxa Vives sobre la denominació del català a la nova Llei de llengües d’Aragó

 

14/05/2013

Institucional

Davant l’aprovació a les Corts d’Aragó de la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies, el Consell General de la Xarxa Vives, format pels rectors i rectores de 21 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, vol fer les consideracions següents:
— El nou text legal deroga el que es va aprovar l’any 2009, que reconeixia el català com una de les llengües pròpies d’Aragó, i atribueix una nova i inèdita denominació al català d’acord amb les sigles LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental), a més de reanomenar l’aragonès com a LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Pirenaica i Prepirenaica). Aquests noms no corresponen a cap idioma i són totalment aliens al criteri científic de la filologia romànica, que considera inqüestionable la unitat del català als territoris d’Andorra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, l’Alguer i part d’Aragó.
— Aquest és també el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans, com a autoritat acadèmica a la Franja de Ponent. Obviar les seves recomanacions equivaldria a suposar que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua hauria de limitar les seves competències a determinades circumscripcions administratives definides per un territori concret.

— El neologisme que introdueix la nova llei planteja un interrogant inquietant sobre les conseqüències del nou front obert, a més de constituir la manifestació més transparent d’una concepció estreta de la riquesa lingüística i cultural d’Aragó.

— El respecte a l’àrea geogràfica de cada llengua és una obligació de les autoritats, d’acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. A més, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat reiteradament a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic de protecció del català i de l’aragonès, i ho ha fet emprant explícitament aquestes denominacions.
— En definitiva, la llengua no pot ser objecte d’instrumentalització política; ben al contrari, ha de ser objecte de protecció com a eix del patrimoni cultural d’una societat. Per tots aquests motius, la Xarxa Vives d’Universitats fa una crida al sentit comú per tal que la llei respecti la convenció filològica i el nom de la llengua catalana.

 

Castelló de la Plana, Barcelona, Palma, Perpinyà, Sant Julià de Lòria, Sàsser
10 de maig de 2013

Creacionismo lingüístico | Opinión | EL PAÍS.

 

Marcos Balfagón

Enviar a LinkedIn 0

Enviar Imprimir Guardar

Y sus señorías crearon el lapao. El nombre es un acrónimo de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, con el que el PP y el Partido Aragonés Regionalista han querido bautizar lo que se habla en una extensa franja de Aragón que limita con Cataluña y que incluye poblaciones como Fraga y Mequinenza. Todo con tal de no llamar a la lengua de esa zona por su nombre: catalán. No importa que la academia haya acreditado que lo que se habla en Fraga no es distinto de lo que se habla en la vecina Lleida, ni que se haya mantenido durante más de 1.000 años porque las gentes de esas tierras se empeñan en hablarla.

La nueva ley de lenguas aprobada por las Cortes de Aragón, con el voto en contra de PSOE, CHA e IU, enmienda la ley aprobada in extremis en 2009 por el Gobierno que presidía el socialista Marcelino Iglesias.En ella no solo desaparece el catalán, para llamarse lapao, sino también el aragonés, que a partir de ahora figurará con un nombre todavía más ridículo: lopapyp, es decir, Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pinenaica y Prepirenaica.

La presidenta Luisa Fernanda Rudi ha cumplido lo que prometió en su investidura, una nueva normativa “que proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue aquellos aspectos de la actual que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés”. Con esta iniciativa, sigue la misma estrategia que el PP aplica en Baleares o Valencia destinada a fragmentar la unidad del catalán como una forma de debilitar el catalanismo.

Con la pretensión de que el nombre haga la cosa, la “protección” ha comenzado despojando al catalán de su nombre, de forma que allí donde antes había 60.000 cataloparlantes, habrá ahora 60.000 lapaoparlantes. Y los 12.000 aragoneses que en los valles pirenaicos hablan las diferentes variantes de la fabla, serán a partir de ahora lopapyparlantes.

De momento, el acuerdo de las Cortes de Aragón ha servido para que la Red se inunde de mofas sobre este nuevo creacionismo lingüístico que para colmo ni siquiera ha resultado ser original, pues el lapao es también una lengua muy hablada en Asia. Ese es el nombre de un dialecto del naxi que hablan más de 300.000 personas en China y Myanmar.

El PAR anima a crear un frente autonómico contra el «imperialismo» catalán – ABC.es.

Día 12/05/2013 – 11.03h

Los socios de gobierno del PP califican de «aberrante» que la Generalitat apele ahora a la Constitución para extender su política lingüística a suelo aragonés

El Partido Aragonés (PAR), socio de gobierno del PP tanto en esta comunidad autónoma como en las Cortes Generales, ha instado a Baleares y a la Comunidad Valenciana a crear, junto a Aragón, un frente común para plantar cara a lo que han calificado como «imperialismo» del nacionalismo catalán.

La polémica ha surgido tras la aprobación de la nueva Ley de Lenguas de Aragón, que deja de dar cobertura legal al catalán en esta región, derogando la anterior ley que sí lo hacía y que fue aprobada a finales de 2009 por el PSOE, Chunta e IU. Estos tres partidos se han alineado ahora con las tesis lingüísticas de CiU, de Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) y de la propia Generalitat, que insisten en que las comarcas orientales de Aragón hablan catalán. Un argumento lingüístico que, en el caso de ERC y de CiU, engarza con un planteamiento político más de fondo: ambos consideran que esa parte de Aragón es parte de la histórica «nación catalana». Y precisamente uno de los objetivos con los que Aragón ha aprobado la nueva Ley de Lenguas es el de frenar esa estrategia del nacionalismo catalán en suelo aragonés.

CiU y ERC han ridiculizado la Ley de Lenguas impulsada por el Gobierno aragonés de Luisa Fernanda Rudi, por no denominar catalán a las distintas modalidades lingüísticas que históricamente se hablan en las comarcas orientales de Aragón, caso del «chapurreat» (chapurreaú), como han sido conocidas popularmente.

El pasado viernes, el Gobierno aragonés ya tuvo que salir al paso pidiendo a la Generalitat que no se inmiscuya en la voluntad popular expresada por el Parlamento regional y advirtiendo que, con su actitud, estaba «faltando al respeto» a los aragoneses.

El PAR ha ido más allá este fin de semana y ha abogado por que Aragón, Baleares y Comunidad Valenciana, territorios los tres con polémicas arrastradas a vueltas con el catalán, se unan para plantar cara al nacionalismo de Cataluña. Los responsables del PAR de la zona oriental de Aragón consideran necesario este frente común «para parar la imposición catalanista que llevamos sufriendo desde hace más de 30 años».

A través de un comunicado, estos responsables comarcales del PAR han denunciado que «el nacionalismo catalán se comporta exactamente igual que los movimientos totalitarios y fascistas del siglo XX, los cuales querían controlar políticamente países vecinos y se anexionaban territorios ajenos». Y, en alusión directa a CiU y a Esquerra (ERC), han advertido, en referencia a Cataluña, que «Aragón no es una colonia de nadie, y menos aún de un territorio que durante siglos estuvo subordinado al Reino de Aragón».

«Hay que pararles los pies»

Además, consideran «aberrante» que la Generalitat, para luchar contra la Ley de Lenguas aprobada en Aragón, haya apelado ahora a la Constitución, cuando -subrayan desde el PAR- los nacionalistas catalanes y la propia Generalitat de Artur Mas «no respeta la Constitución Española».

Puestos a acatar las leyes y a cumplirlas, el PAR insta a Mas a que cumpla la sentencia que hace años ordenó a Cataluña a devolver a Aragón un centenar de obras de arte que, sin embargo, siguen retenidas en el Museo de Lérida.

«Los pancatalanistas se creen que son los gendarmes de España y desde Madrid se les consiente todo por la geometría parlamentaria», afirman en su comunicado estos rsponsables comarcales del PAR. «Ya está bien -sigue su nota-. Hay que pararles los pies o van a llevarnos a todos a la ruina».

mitjançantEl president de la FACAO usa el castellà per a evidenciar que no parla català |.

El president de la FACAO usa el castellà per a evidenciar que no parla català |.
Entrevista a Luís Gascón, president de la FACAO, en què primer fa veure que no entén el català, segueix l’entrevista en castellà, després diu parlar xapurriau de la Codonyera però diu “entonces” en la forma de Vall-de-roures i acaba explicant als catalans que el seu comtat era part del regne d’Aragóper a “defensar” la llengua. Un aplaus!

Aragó denuncia que el LAPAO és un invent catalanista per menysprear la nova llei.

El LAPAO no és una llengua. Així ho mantenen polítics i experts catalans, a banda dels milers de ciutadans que s’hi han manifestat al respecte des de les xarxes socials. I el govern aragonès hi està d’acord. L’endemà que el Parlament d’Aragó va aprovar “la nova denominació per a la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental“, la consellera d’Educació i Cultura, Dolores Serrat, ha negat que el LAPAO sigui una denominació oficial de les diverses modalitats lingüístiques utilitzades pels habitants de la Franja Oriental aragonesa. És més, acusa l’oposició i els partits catalanistes d’haver-s’ho inventat.

“A Aragó parlem una gran varietat de llengües i nosaltres teníem el compromís electoral de resoldre aquest tema, sense prohibir ni imposar res, i la intromissió de Catalunya ens sembla intolerable“, ha volgut explicar Serrat

La consellera afirma que al text legal aprovat per les Corts d’Aragó no es parla de LAPAO ni de LAPAPYP, i denuncia que l’ús “amb sorna” de l’acrònim LAPAO per part dels partits catalanistes i dels grups de l’oposició suposa una “manca de respecte” a Aragó que no respon a la realitat del que reflecteix la nova llei.

En aquest sentit, Serrat ha explicat que la llei pretenia acabar amb la cooficialitat “fictícia” de l’aragonès i el català que havia “imposat” l’anterior llei. A més, ha insistit que cada territori del país ha d’ordenar el seu propi patrimoni lingüístic amb “respecte” cap a la resta i sense permetre “pressions”.

“Que vagin i preguntin què es parla a la Vall d’Aran, o al País Valencià o a Mallorca”, ha suggerit Serrat.

El Partit Aragonès desafia la Generalitat a enviar els Mossos d’Esquadra si vol imposar el català per la força.

La polèmica pel català a la Franja, lluny de remetre, és alimentada per alguns dels partits que han impulsat l’aprovació de la nova denominació oficials de les llengües que es parlen en aquesta comunitat. És el cas del Partit Aragonès de la Zona Oriental, que aquest dissabte ha reptat la Generalitat que “enviï els Mossos d’Esquadra si vol imposar el català per la força”.

En una nota de premsa, el PAR de l’Aragó Oriental censura les formacions nacionalistes catalanes per “imperialistes i totalitàries”. Les acusa de comportar-se exactament igual que els moviments totalitaris i feixistes del segle XX, que “volien controlar políticament països veïns i s’annexionaven territoris aliens”. També els critica per interferir en la política aragonesa i pels “insults i vexacions que estan rebent els aragonesos”.

El PAR assegura que els aragonesos defensaran la seva llengua, cultura i identitat “aferrissadament” i qualifica d'”aberrant” que “una comunitat autònoma que no respecta la Constitució Espanyola i que no acata les decisions judicials parli ara de la Constitució, de lleis i de legitimitat”.

Des de la formació aragonesa treuen també una llarga llista de retrets a Catalunya, des de l’art sacre de les parròquies aragoneses, que, segons ells, està segrestat a Lleida, fins a l’apropiació del riu Ebre o la manipulació de la història de la Corona d’Aragó, entre d’altres.

El comunicat anima valencians i mallorquins a “col·laborar conjuntament per parar la imposició catalanista” que, segons el seu parer, aquests territoris porten patint “des de fa més de 30 anys”.

Conclouen que els pancatalanistes “es creuen que són els gendarmes d’Espanya i des de Madrid se’ls consent tot per la geometria parlamentària” i lamenten que, segons el seu parer, el “tripartit d’esquerres aragonès (CHA, IU i PSOE) estigui sotmès al nacionalisme català”.

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL.

 

 

Vegeu el vídeo

Política

 

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL

Natxo Sorolla, sociolingüista, i Ramon Sistac, professor de dialectologia de la UdL, desqualifiquen l’intent del govern aragonès de rebatejar el nom del català per LAPAO a la Franja de Ponent.

La Franja