Skip to content

Archive

Category: Franja

 

Ahir diumenge, al Palau Montcada de Fraga, Convergència Democràtica de la Franja va celebrar el seu segon congrés, comptant amb la presència del secretari del Govern de la Generalitat, Germà Gordó, i del delegat a Lleida, Ramon Farré.
En la primera part del Congrés, tancat a militants i simpatitzants, CDF va aprovar la seva ponència política, la d’organització i l’informe de gestió, els tres per unanimitat, conjuntament amb la redefinició de l’estructura executiva i la renovació de càrrecs. Marta Canales, fins ara número dos del partit, va assumir la Secretaria General, comptant amb un equip jove i renovat, que assumeixen quatre Secretaries executives: organització, política municipal, estratègia, i comunicació. El final del congrés, obert al públic, ha comptat amb representants de l’administració local i d’associacions i entitats municipals i comarcals.

Les línies generals del programa polític, tal com va explicar Canales, s’han vist fortament influenciades i adaptades a la situació de crisi econòmica, financera, social i, també, de valors que viu la nostra societat. Per això, la reivindicació de valors definitoris de CDF, com són la cohesió territorial, integració, transparència i compromís ètic, l’esforç i treball, o l’excel·lència ” formen part de l’adn ideològic de manera transversal”, segons va explicar Canales.

En clau econòmica, el límit de despesa, de dèficit i de deute públic, juntament amb les polítiques d’ajust de contenció de la despesa són necessàries, però no tindran eficàcia si no es conjuguen amb les de reactivació econòmica que permetin incrementar els ingressos, per així garantir el progrés i el benestar social.
La defensa del teixit productiu, pimes i autònoms; del sector agrari com a eix estratègic, les polítiques hídriques i infraestructures hidràuliques; la promoció turística cultural i rural; la necessitat que Aragó reingressi a la Euroregió, o el suport al Corredor mediterrani com a projecte europeu prioritari i del qual la Franja serà zona d’influència, han estat algunes de les apostes de la formació.

Aprofitant la presència de dos representants del Govern català, Canales ha interpel·lat sobre l’atenció sanitària dels pacients de la Franja a Catalunya. Segons la convergent, “la gent de la Franja hauríem de poder ser atesos a Lleida, si així ho volem. La DGA i la Generalitat han de trobar mecanismes de compensació per a això, perquè nosaltres no tenim perquè perdre qualitat ni proximitat en els serveis sanitaris que hem rebut des de sempre i que volem continuar rebent “.
Ramon Farré, delegat del Govern català a Lleida, ha manifestat que “nosaltres continuarem treballant i insistint perquè la vostra assistència quedi garantida a Catalunya. La DGA i la Generalitat hem de trobar la solució que eviti que la gent de la Franja patiu una situació administrativa que us perjudica “.

CALL FOR PAPERS, | IRIS.

 

CALL FOR PAPERS,

Benvolguts, benvolgudes.

L’Institut de Recerca en Identitats i Societat (IRIS) de la Universitat de Lleida,  organitza la seva tercera edició del seu congrés internacional anual al voltant de la identitat. Aquest any, se celebrarà durant els dies 14, 15 i 16 de novembre de 2012 a la facultat de lletres, edifici Rectorat.

Com en cada edició, assistiran els experts més destacats en la temàtica proposada, sempre de forma interdisciplinària, i amb punts de vista diversos (Història, Antropologia, Lingüística, Literatura, Filologia, etc). Aquest any se centrarà en les identitats en conflicte, les Identitats Perverses: els usos perversos que se li ha donat  al tractament de la identitat des del punt de vista de la cohesió social: la xenofòbia,  el racisme,  el rebuig,  els mals usos de la llengua com a catalitzador de fractures socioculturals.

Tota persona o col·lectiu que hi estigui interessat/da, està convidat/da a participar-hi! Podeu presentar una comunicació o  paper, iniciatives o actuacions sobre la temàtica (publicacions, centres de recerca, projectes educatius, projectes de treball social, etc.),  o fins i tot organitzar una sessió. Tindreu a la vostra disposició una sala de conferències equipada amb projector i connexió a internet.

 

Podeu trobar més detalls i inscriure-us entrant a la nostra web www.iris.udl cat.

Si necessiteu algun aclariment o teniu algun dubte, contacteu amb nosaltres a secretaria@iris.udl.cat

 

Vine i participa-hi!

Informació sobre les comunicacions:

 

– Pot participar-hi qualsevol persona, col·lectiu, centre de recerca, etc., que hi estigui interessada.

– Les comunicacions hauran de tenir una temàtica relacionada amb el congrés.

– La comunicació pot ser exposada en qualsevol llengua.

– Cada comunicació haurà de tenir una durada màxima de 15 minuts.

– Es podrà lliurar un resum de la comunicació fins l’1 de setembre de 2012, la qual serà avaluat per un comitè d’experts.

– A mesura que s’acceptin les comunicacions, es farà saber als interessats, i aquestes s’indicaran a la web.

– Les comunicacions els autors de les quals vulguin publicar i superin l’avaluació de qualitat, seran incloses  dins les actes del congrés.

– El preu d’inscripció és de 50€. Amb aquesta inscripció, tindrà dret a participar i assistir a totes les conferències i activitats del congrés.

 

Nou congrés de l’IRIS: “IDENTITATS PERVERSES, Identitats en Conflicte”

En un món globalitzat, en unes societats progressivament més multiculturals i complexes, en continu contacte intercultural on la coexistència de llengües i cultures configura la construcció d’identitats plurals, es planteja la necessitat ineludible i insuficientment atesa d’estudiar els conflictes identitaris excloents i les dinàmiques dels processos provocats per la super-diversitat. Aquest Congrés  Identitats Perverses. Identitats en Conflicte té com objectiu analitzar els mals usos que se li ha donat al tractament de la identitat des del punt de vista de la cohesió social: la xenofòbia,  el racisme,  el rebuig,  els mals usos de la llengua com a catalitzador de fractures socioculturals etc. Per la seva temàtica, aquest congrés, no només té un potencial intel·lectual sòlid, sinó que aportarà respostes a problemàtiques socials molt actuals.

Des d’aquesta perspectiva, l’IRIS per tercer any consecutiu,  organitza una trobada internacional a fi de què  els més destacats especialistes en diferents àmbits, donin a conèixer les seves recerques, hipòtesis i teories al voltant del tema proposat, les identitats en conflicte, aquelles que creen fractures interculturals, marginació de minories o dominació per part de la cultura dominant, donant un espai importat a les llengües aplicades, l’expressió literària com eina de coneixement. Aquesta vegada es centra en els conflictes que poden sorgir dels  moviments migratoris, polítics, de gènere, etc; tots aquests fenòmens analitzats des d’un punt de vista multidisciplinari, diacrònic i geogràficament divers pot donar un ampli gresol de mirades, explicacions i anàlisis conceptuals que ens permetrà entendre els fenòmens contemporanis com el nou paper de la dona, de les xarxes virtuals, de la migració o dels nous moviments polítics.

 

Contingut del congrés:

1.- Conferències sobre el tema referit fetes dels especialistes.

2.- Espais de debat amb la finalitat d’intercanviar idees i confrontar  interpretacions.

3.- Un bloc del Congrés serà destinat a la presentació de comunicacions d’investigadors o col·lectius que estiguin interessats en participar-hi ja sia amb amb comunicacions, presentacions de centres de recerca, projectes educatius, projectes de treball social, etc.

4.- Recollida de conclusions i presentació final dels resums de les investigacions en forma de publicació.

Hola chen,

Dende o Taller d’o Curso d’Aragonés ímos organizau una chornada an i serán representau antimás l’asturiano, l’oczitano, o sardo, o galés y o bretón. Ista autibidat ta rematar o curso se fa con a ideya de dar voz a istas luengas minorizatas y trobar-ie estratechias comuns.

Dimpués remataremos con zena, mosica y borina. Si belún quiere apuntar-se nomás cal que nos lo faiga saper.

Si podez fez-ne defusión. Dica o viernes!

Tos asperamos!

Chornada Luengas Minorizatas – Jornada Llengües Minoritàries

 

Divendres 8 de juny

 

18:30 h. TAULA RODONA “LLENGÜES MINORITÀRIES A L’EUROPA DEL SEGLE XXI”

Amb l’objectiu de donar a conèixer aquestes llengües menys parlades farem una visió actual de la situació de cada una. Tractarem així de trobar els paral.lelismes que posin en comú estratègies i sol.lucions a les dificultats que troba una llengua en retrocés.

Amb la participació de:

Ánchel Conte. Doctor en història, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor en llengua aragonesa.

Iain Ó hAnnaidh. Llicenciat en llengües celtes i en urbanisme per la Universitat de Gal.les. Professor d’anglès i gal.lès, i traductor.

Meic Alger. Llicenciat en Filologia Anglesa. Professor d’anglès i gal.lès.Xandru Fernández-Cernuda. Traductor, llingüista i col.laborador de l’Academia de la Llingua Asturiana i del Seminariu de Filoloxía Asturiana de la Universidá d’Uviéu.

Ferriòl Macip. Periodista, traductor, músic i grafista. Professor de llengua i cultura occitana, nivell C d’aranès i professor d’esperanto. És redactor, editor i presentador de l’edició aranesa de l’Infòc, l’informatiu en occità de Barcelona TV.

 

Carles Biosca Trias. Doctor en traducció i estudis interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudi de la traducció en llengua sarda i de la incidència en el procés d’estandarització.

Gwenole Abloen. Llicenciat Llengües Estrangeres i Comerç Internacional, traductor d’anglès i bretó, col·laborador revista Tretze Vents, Institut Lletres Catalanes, TV3 i Catalunya Ràdio.

Alumni UB                            

Diputació, 250        

www.alumni.ub.edu

 

 

22:00 h. SOPAR GERMANOR. Menú 25€ (Sopar + concert)

00:00 h. ACTUACIÓ DE MIRABÈL, Música Occitana. 5€

Mirabèl, grup vallesà que pretén mostrar al públic part de la diversitat musical d’Occitània a través de les cançons i les danses, ens farà el seu Itinerari Musical per Occitània fent un recorregut guiat pels diferents indrets del mapa occità, visitant i explicant cada una de les peces del concert (la lletra, l’origen…) Mirabèl són:

Rafèu Sichel. Veu i acordió diatònic.

Ermengol Marcos. Violí i veu.

Joan Codina. Pifre, pandereta i veu.

 

Centro Aragonés de Barcelona 

Joaquín Costa, 68                                                   

www.centroaragonesdebarcelona.org                                                                                                       


ORGANITZA: Colla Charradors “O Corrinche” – Rolde Aragonés de Barcelona

COL.LABORA: AlumniUB – Centro Aragonés de Barcelona – Arredol


 

cartelchornadas.jpg

 

 

MIRABÈL2.png

 

 

Evocacions des de les Roques de Benet « L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital.4, juny 2012
L’altre diumenge vam pujar a les Roques de Benet. No és l’alçada mes remarcable del Port, però la seva mola vertical la fa un mirador privilegiat. Des d’allà dalt se’n veien molts, de pobles, i això que el dia no era del tot transparent. Viles d’ençà i dellà l’Algars. A dalt hi vam trobar una coneguda de Mont-roig casada a Caseres. Mentre parlàvem vaig sentir una espurna d’enveja pel fet que el seu fill podia estudiar en la llengua que empràvem tots els que érem allà, mont-rogins, torredarquins, caserols i barcelonins. Hi ha llocs on encara es valora el patrimoni, encara que sigui immaterial.
Feia molts anys que no pujava a les Roques de Benet. Tants que em fa vertigen comptar-los. La seua silueta traçava l’horitzó dels meus estius infantils, com una presència paternal. Els records van aflorar de seguida: el iaio Ramon duent-me a les Valls o al riu, la iaia Rosario corregint-me el meu parlar de suburbi. L’àvia sempre em deia que un tal Ramon Berenguer s’havia equivocat marcant la frontera: «va agafar la seua espasa i va partir pel riu, deixant Catalunya a una banda i Aragó a l’altra». No sé d’on havia tret aquesta informació. Tal i com m’ho explicava, m’imaginava el compte-rei dalt del seu cavall desbocat, colpejant l’aigua amb l’espasa mentre els d’Arnes i Queretes s’ho miraven atònits des de les respectives ribes. La Rosario, que si no hagués estat per la guerra s’hauria quedat a Barcelona, sempre es lamentava de la decisió. Suposo que l’instint li deia que érem més afins als d’Arnes que als d’Alcanyís. Amb aquestes influències, no m’estranya que servidor hagi acabat així.

1 de 2 – Homenatge Gramenet a Labordeta – YouTube.

Jornada Llengües Minoritàries
 
Divendres 8 de juny
 
18:30 h. TAULA RODONA “LLENGÜES MINORITÀRIES A L’EUROPA DEL SEGLE XXI”
Amb l’objectiu de donar a conèixer aquestes llengues menys parlades farem una visió actual de la situació de cada llengua. Tractarem així de trobar els paral.lelismes que posin temes en comú i sol.lucions a les difilcultats que troba una llengua en retrocés.
Amb la participació de:
 
Ánchel Conte. Doctor en història, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor en llengua aragonesa.

Meic Alger. Llicenciat en Filogia Anglesa
. Professor d’anglès i gal.lès.

Iain Ó H-Annaidh
.

Xandru Fernández-Cernuda. Traductor, llingüista i col.laborador de l’Academia de la Llingua Asturiana i del Seminariu de Filoloxía Asturiana de la Universidá d’Uviéu.


Ferriòl Macip.
Periodista, traductor, músic i grafista. Professor de llengua i cultura occitana, nivell C d’aranès i professor d’esperanto. És redactor, editor i presentador de l’edició aranesa de l’Infòc, l’informatiu en occità de Barcelona TV.

Nol Abloen.
Traductor de bretó.


Alumni UB                             
Diputació, 250         
www.alumni.ub.edu
 
 
22:00 h. SOPAR GERMANOR. Menú 25€ (Sopar + concert)
00:00 h. ACTUACIÓ DE MIRABÈL, Música Occitana. 5€    
Mirabèl, grup vallesà que pretén mostrar al públic part de la diversitat musical d’Occitània a través de les cançons i les danses, ens farà el seu Itinerari Musical per Occitània fent un recorregut guiat pels diferents indrets del mapa occità, visitant i explicant cada una de les peces del concert (la lletra, l’origen…) Mirabèl són:
 
Rafèu Sichel. Veu i acordió diatònic.
Ermengol Marcos. Violí i veu.
Joan Codina. Pifre, pandereta i veu.
 
Centro Aragonés de Barcelona                                                                                                                                                  Joaquín Costa, 68                                                                                                                                 www.centroaragonesdebarcelona.org                                                                                                       
ORGANITZA: Colla Charradors “O Corrinche” – Rolde Aragonés de Barcelona
COL.LABORA: AlumniUB – Centro Aragonés de Barcelona

Chunta considera que els pobles menuts són “exemple d’eficiència i austeritat” | Comarques Nord.

“Contra la Franja” « Lo finestró del Gràcia.

 

El passat dia 16 de maig es va presentar a l’Ateneu Barcelonès el llibre Contra la Franja. Crònica de l’agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida de Josep Maria Prim i Serentill, Editorial Pages Editors. La presentació va estar a càrrec de Patricia Gabancho i Antoni Strubell, i després va parlar l’autor, nascut a Benavent de Segrià i que ha cultivat els tres gèneres de la literatura: teatre, novel·la i assaig històric.

Després d’una immersió històrica i conceptual sobre el genocidi cultural dels estats —tots els estats son genocides en potència—, el llibre s’endinsa en la segona part on tracta de la situació de la llengua a la Franja fins arribar a la Llei de Llengües, nascuda de la irracionalitat i no pas de la pau, així ho afirma Josep Maria Prim. La resta de la segona part i la tercera es centren en la destrucció barroera i antidemocràtica del Bisbat de Lleidad per la conxorxa del Vaticà i de l’Estat espanyol que ha portat com a conseqüència l’escàndol del Museu de Lleida. Tot plegat li porta a denunciar la secular agressió de l’Estat espanyol contra la nació catalana. El conflicte del Museu de Lleida continua empudegant la convivència entre Catalunya i Aragó, i de retruc s’accentua l’oposició al català de la Franja des d’Aragó, conclou Josep Maria Prim.

Rogativa de Vallibona a Pena-roja, any 1991 « Cingles, barranquets i rutes pel Matarranya.

Vídeo 1: Excursió prèvia de Pena-roja a Vallibona

Vídeo 2: Excursió prèvia de Pena-roja a Vallibona

Vídeo 3: Excursió prèvia de Pena-roja a Vallibona

Vídeo 4: Excursió prèvia de Pena-roja a Vallibona

Vídeo 5: Excursió prèvia de Pena-roja a Vallibona

Ruta disponible a Cingles, barranquets i rutes pel Matarranya

Vallibona vivirá una romería de récord en busca del amor – Comarcas – El Periódico Mediterraneo.

YOLANDA CLARES 18/05/2012

Mañana es el gran día. Un momento que en Vallibona llevan esperando siete años y que se materializará en la rogativa hasta Pena-roja de Tastavins, en Teruel, en un ritual en el que el amor es el gran protagonista.

La cita será multitudinaria a tenor de la cifra de apuntados que hay: más de 600 a pie y otros 1.000 en coche. Unos números que dan idea de lo que este acontecimiento supone para esta pequeña población de Els Ports.

La romería tiene sus orígenes en el siglo XIV, cuando siete jóvenes fueron en busca de esposa por la comarca y encontraron pareja en el pueblo turolense. Desde esa época se rinde culto a la Mare de Déu de la Font de Pena-roja y al periplo se han ido sumando más y más adeptos. Tanto que las previsiones se han desbordado este año. Una de las vecinas, Carmen Mestre, asegura que “irá tanta gente que no cabrán en el pueblo”. Y es que la comitiva pasará la noche en la población aragonesa, donde se celebrará una cena de hermandad y una fiesta.

Para ello, han habilitado el campo de fútbol como cámping para albergar a la gran cantidad de visitantes previstos. Y siempre con la esperanza puesta en lograr aquello que consiguieron sus antepasados: conocer a su media naranja. Mestre afirma que hay “matrimonios que se han formado entre los dos municipios. Y es que ambos estamos muy unidos y nos consideramos hermanos”.

Pero no solo los oriundos se suman al evento, ya que vendrán participantes procedentes de la zona (muchos de ellos de Morella) e incluso de Barcelona.

ESCENIFICACIÓN // La rogativa y la cena no son los únicos actos de la jornada, ya que se incluye una obra de teatro en la que se pone en escena los lazos entre localidades, entre los que destaca, por encima de todos, el amor.

Además, los asistentes disfrutarán de más propuestas, ya que los museos ampliarán su horario y se realizarán más actividades. H

Més de 1000 persones ixen de Vallibona cap a Pena-roja complint la tradició que es repeteix cada set anys | Comarques Nord.

Vallibona i Pena-roja reafirmen aquest cap de setmana, com cada set anys, que són pobles germans | Comarques Nord.

Conta la llegenda, i així ho recullen varies publicacions, que una gran pesta va torbar aquestes terres en el segle XIV. Les cases de Vallibona es van tenyir de desolació i mort, sense que res poguera frenar la malaltia. Tampoc les noticies que aplegaven de la resta de la comarca eren més esperançadores. Les fosses del camp sant de Vallibona es van anar omplint mentre el poble moria. Tant sols un pocs vells, el capella i set joves van quedar en vida. Va ser precisament el capella, mossèn Pinyol, el que va proposar la idea de sortir pels voltants a la recerca de xiques joves que volgueren casar-se, per tal de formar noves famílies que mantingueren el poble.

Però ni a Castell de Cabres, ni a Coratxar van trobar a ningú; la pesta també s’havia alimentat amb els habitants d’aquestes poblacions. Casi perdent la esperança van aplegar al riu Tastavins. Allí van torbar refugi en l’ermita de la Marededéu de la Font. Li van explicar al ermità el motiu del seu pelegrinatge, i ell a la seva vegada ho va comentar en el capella del Pena-Roja, mossèn Brunyó. En sentir açò al capellà li va venir una idea. Coneixia en Pena-Roja set germanes orfes que estaven a càrrec de la seva tia, la tia Petronila.

Poc temps després les jovenetes es casarien amb els set xics de Vallibona. En aquell moment es va prometre agrair l’esdeveniment que havia ajudat a salvar al poble de la despoblació, repetint el trajecte que van fer aquells 7 vallibonencs, cada set anys. I enguany toca.

Els vallibonencs visitaran als seus germans de Pena-Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, el pròxims 19 de maig. Coincidint amb el cap de setmana després de la festa de l’Ascensió del Senyor, retran visita i homenatge a la Mare de Déu de la Font, en la seua ermita, situada a dos quilòmetres de Pena-Roja i passaran unes hores de gran alegria, felicitat i germanor amb els veïns de Pena-Roja. La programació de la rogativa és possible gràcies a la gran dedicació dels ajuntaments de les dues poblacions i de les respectives parròquies, així com la implicació de varies associacions. En les darreres edicions n’és molta la gent d’altres indrets que s’apunta a fer aquesta rogativa, que comença a la província de Castelló, per arribar a les comarques de Terol. A Pena-Roja l’aplegada dels vallibonencs és tot un esdeveniment, que es celebra en festa, en teatre, en sopars de germanor.

VÍDEO: L’ermita de Pena-roja, llesta per a la rogativa http://comarquesnord.cat/2012/05/17/nord-lermita-de-pena-roja-llesta-per-a-la-rogativa/

Nova revista ‘eHumanista/IVITRA’

eHumanista/IVITRA. Literatura, Llengua i Cultura de la Corona d’Aragó /
Literature, Language and Culture of the Crown of Aragon, 1 (2012), ISSN
1540 5877.

Aquest 1r número és un monogràfic, a cura dels professors Cortijo &
Butinyà, sobre l’Humanisme a la Corona d’Aragó, i, a més de la
Introducció i dels abstracts i paraules clau (sempre en 2 llengües)
–pàgines I-XXIV–, compta 13 treballs (446 pàgines) d’especialistes
d’unes altres tantes universitats de diversos països, els quals
contribueixen de manera molt valuosa a fer llum sobre la qüestió de que
tracten específicament i, en el conjunt de tots ells, sobre la matèria
general del volum.

Font: Vicent Martines (Universitat d’Alacant)
Enllaç a la revista: <http://breu.bulma.net/?l14575>
Índex del número 1: <http://breu.bulma.net/?l14576>

El número 3 de Temps de Franja digital ja és disponbile en línia i de forma gratuïta. Si us en feu socis el podreu llegir en el moment de la seua publicació, rebreu a casa els quatre números anuals que es fan en paper.

Temps de Franja digital

Viles i Gents :: Vallibona i Pena-roja a les pestes :: May :: 2012.

Lo 2012 és importantíssim per a Pena-roja. És any de Rogativa de Vallibona a Pena-roja. Una cita que es repeteix cada set anys, i que marque l’agenda de les dos viles des de fa més de sis segles i mig, i prop d’un centenar d’edicions.

L’origen de la rogativa se situe en l’any 1347, amb l’epidèmia de pesta negra. Vallibona es queda sense dones jóvens, i set xics acompanyats del capellà ixen a buscar dones fora. Creuen tota la Tinença de Benifassà fins que a Pena-roja, a set hores de camí, troben set mosses amb les que es casaran. I així comença una rogativa d’agraïment per la recuperació de la vila que es repeteix cada set anys.

L’origen de la Rogativa, per la pesta negra, ajuda a fer pensar sobre la nostra història més obscura. La pesta té origen asiàtic. La seua entrada a Europa es produeix pels ports comercials europeus situats al mediterrani, en un procés incipient de mundialització. I va assolar tota Europa, perdent-se un terç de la població del vell continent.

Dos van ser les raons donades en aquell moment sobre l’origen de les morts: la causa jueva i la causa esotèrica. La de l’origen jueu va donar lloc a una onada de persecucions dels jueus, a qui s’acusava d’intoxicar els pous. Però a pesar d’atribuir-los l’origen de la pesta, els jueus morien de la malaltia com tota la resta d’humans. I en segon lloc, els astròlegs culpaven de la malaltia a una conjunció dels astres que causava els mals.

Tant la xenofòbia com l’esoterisme són dos prejudicis que encara ara tenen credibilitat, sobretot en els pitjors temps. La font real de contagi, que eren les rates, no va ser evident fins més tard. Però en esta causa s’amaga que, encara ara, mos espantem en veure rates.

La Franja