La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaTrobada entre els presidents de les Diputacions de Tarragona i Terol per a parlar de projectes estratègics i comunicacions. La carretera de Lledó pot tindre
Origen: La Diputació de Tarragona assumirà el manteniment de la carretera de Lledó | Comarques Nord
La Diputació de Tarragona assumirà el manteniment de la carretera de Lledó
La Diputació Provincial de Tarragona recuperarà la titularitat dels 4.5 quilòmetres de carretera de Lledó que discorren per terres catalanes i assumirà el manteniment i neteja de cunetes que allí s’hi facen. Així ho van acordar el passat dimarts, 17 de novembre, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el president de la Diputació de Terol, Ramón Millán, en una trobada institucional que es va celebrar a Horta de Sant Joan. En ella també hi va estar present l’alcalde de Lledó, Ramón Alonso. De cara als pròxims dies, els presidents de les Diputacions es trobaran a Terol, on es subscriurà un conveni pel qual Tarragona recuperarà la titularitat i les competències d’este tram de carretera. La carretera local de Lledó conste d’uns 5 quilòmetres, i la majoria discorren per terres catalanes. Es tracte d’una via molt utilitzada, sobretot per veïns de Lledó i de Queretes, per connectar el Matarranya i la Terra Alta i com a sortida directa a Tortosa.
El president de la Diputació de Terol, Ramón Millán, va explicar per als micròfons de Ràdio Matarranya que “pràcticament portem 2 anys parlant de la carretera de Lledó. Consideràvem oportú fer saber que esta carretera, tot i que des dels anys 60 és Terol qui s’ha dedicat al seu manteniment, és de la província de Tarragona”. D’aquí que el president de la Diputació de Tarragona “s’ha compromès a vindre a Teruel a subscriure un conveni pel qual la carretera serà titularitat de Tarragona”. Millán va recalcar la mà estesa facilitada des de Tarragona, i va apuntar que “inclús s’han compromès a que una vegada es firme el conveni faran una revisió dels laterals, la senyalització i el ferm de la carretera”. La intenció és que en cosa de 2 anys existeixi una planificació d’obra per a la millora de la via de Lledó, on s’ha plantejat inclús l’eliminació d’algun tram perillós. Els 500 metres entre Lledó i el pont continuaran sent titularitat de la Diputació de Terol.
Coincidint amb la visita de Millán pel territori, també se li va preguntar per algunes vies del Matarranya que precisen una millora. Entre elles, la connexió entre Lledó i Arenys de Lledó. En este context, el president de la Diputació de Terol va entendre que “estos dies inclús entrarà a Diputació una moció per a millorar eixe tram de carretera. Tenim previst actuar, netejar cunetes i intentar que la comunicació entre els dos pobles sigue fluïda. No és una carretera catalogada, sinó una pista, i treballarem perquè sigue una via com déu mane”. Ramón Millán va recordar que “des d’Arenys de Lledó ens demanen també el condicionament de la carretera que va fins a Calaceit. Mirarem com podem incloure eixos projectes”. Damunt de la taula també està la carretera de La Portellada, on estos dies s’han fet petites actuacions de manteniment. Segons entén Millán, el gran problema existent “són els diners. Aquí, i a tot arreu”.
Damunt de la taula també està pendent que comencen les obres de la carretera local que va de la N-232 fins a Torredarques. Ramón Millán va recordar que “la primera fase de les obres està aprovada i adjudicada, i la segona fase està pendent. Hem d’aprovar-la de seguida”, entenent que “estaria molt bé que s’escometeren les dos fases a la vegada”. La gent de Torredarques fa setmanes que reclame que comencen les obres.
Imatge de la notícia: Diputació Provincial de Tarragona
El 21 de noviembre a las 20:00 h se presentará la APP ‘Matarranya Rock Art’, en el Centro de los Íberos de Cretas. Es una aplicación de móvil que nos permite realizar un recorrido virtual por los abrigos rupestres de ‘Els Gascons’ y ‘La Roca dels Moros’, declarados Patrimonio de la Humanidad. Una oportunidad para conocer cómo eran estas pinturas, cómo se encontraron y cuál es su estado actual.
Es una herramienta pionera en materia de documentación digital y difusión virtual que constituye una iniciativa totalmente innovadora puesto que es la primera vez que se utilizan teste tipo de tecnologías para el arte rupestre levantino en España.
Por otro lado, en la Sala Tomás Riva de Cretas tendremos la exposición “Jocs Tradicionals del Matarranya” del 21 de noviembre al 8 de diciembre. Se trata de una exposición itinerante que consta de una serie de paneles y fotografías antiguas sobre los juegos tradicionales a los que jugaban nuestros abuelos. La exposición se complementará con una actividad para los niños el domingo 22 de noviembre, a las 11:30 de la mañana, en la Plaza de Cretas.
MAGAZINE 21 de novembre de 2015.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- La tertúlia : “Es pot esperar algún canvi de les properes eleccions?”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. José Mª El Grabat
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Entrevista al caspolí Miguel Caballú Albiac, recentment premiat amb la medalla al mèrit turístic de la DGA.
13:40- 14.- Entrevista al maellà Javier Campoy Monreal. Conseller d’Hisenda a l’anterior legislatura a la DGA; actualmente diputat a les Corts d’Aragó pel Partit Popular.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Lifo Ros, José María El Grabat, Marcos Calleja i Elías Satué.
La más perjudicada, Arens
Otras comarcas también ven el plan de DGA con buenos ojos. En el Matarraña, la peor parte se la lleva Arens de Lledó, con todas sus salidas en malas condiciones. Su presidente, Rafael Martí, destaca el mal estado de la vía que une el municipio con Lledó y con la carretera de Cretas, su salida natural al resto de la comarca. Otras vías que necesitan una reparación son la entrada a Fórnoles desde la N-232, la vía que conecta Fórnoles con La Portellada y La Fresneda, y la conexión de Torre del Compte con el puente del río Matarraña (N-420). La otra cara de la moneda es el tramo que une Fuentespalda con Valderrobres (A-1414), un verdadero punto negro de tres kilómetros que en 2012 se cobró la vida de una menor y dejó herido grave a otro niño. Este año Fomento tomó nota de otra reivindicación histórica del Matarraña y aplicó un asfalto especial con mayor adherencia en la zona, en la que tan solo en 2014 se produjeron diez accidentes en tres kilómetros. Asimismo, en 2015 también han llegado buenas noticias para la carretera que une Mazaleón con Maella. Los seis kilómetros del Matarraña hasta el límite con la provincia de Zaragoza ya se arreglaron y ahora faltan los otros siete hasta la localidad del Bajo Aragón Caspe. A finales de octubre las Cortes aprobaron un Proposición no de Ley impulsada por el PP en la que instan al Gobierno de Aragón a materializar los trámites necesarios para intervenir en la A-1412.
Conectar Caspe con Cataluña
En cuanto al Bajo Aragón Caspe, la principal reclamación de los vecinos es su puerta de entrada con Zaragoza y Cataluña, la N-211 hacia el Bajo Cinca. Asimismo, el presidente comarcal, Francisco Domenech también pide que se mejore el asfalto de la A-1411 que vertebra la mitad de la comarca. La vía une Fabara con Nonaspe y es su conexión con Mequinenza. Otra de las vías en peores condiciones es la carretera que une Nonaspe con Batea, que necesita un acondicionamiento general después de numerosos «bacheados».
Vía «tercermundista» a La Cañada
Por último, en el Bajo Aragón la reparación más «urgente» es el tramo de la A-1409 que conecta Torrevelilla con La Cañada de Verich. «Su estado es tercermundista, parece del siglo pasado», opina el presidente de la Comarca, Manuel Ponz. En la pasada legislatura, la institución comarcal realizó alegaciones al Plan de Carreteras para que se arreglara el firme o ensancharan cuatro vías autonómicas debido a su «falta de seguridad vial, que poner en peligro a las personas»: la A-1407 de Calanda a la Central Térmica de Andorra, A-1410 de Castelserás a Torrecilla, la A-2405 de Alcañiz a Calanda, conocida como la del Puente de la Alberca, y la citada A-1409 de Torrevelilla a Aguaviva.
Origen: El territorio urge el acondicionamiento de las vías que unen los municipios
Lo Grifonet d’enguany s’atorga a Artur Quintana i Font, veí de la Codonyera, i reconegut pels seus estudis de la llengua catalana a la Franja. És per aquest motiu que us comuniquem que ens agradaria poder comptar amb la vostra presència a l’acte de lliurament que tindrà lloc el proper dissabte 28 de novembre de 2015 a les 13:00 h, a Arnes, on farem una visita guiada al municipi, i al Museu de la Mel, i posteriorment un dinar al Restaurant “Can Barrina”.
Tots aquells que hi esteu interessats podeu fer la vostra reserva al correu electrònic terresdelebre@omnium.cat, fins el dia 25 de novembre. El preu del dinar serà de 20€ per als socis i acompanyant i 23€ per als no socis. En la reserva, s’hi ha de fer constar el nom dels assistents. El pagament es realitzarà a l’entrada del dinar d’homenatge.
Òmnium Terres de l’Ebre
Òmnium Cultural. Centre Cívic. Plaça Joan Monclús, 2. 43500 Tortosa
Us informem que el proper 28 de novembre es durà a terme a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d’Alcanar, la XII Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que enguany es dedicarà a la recerca local i al patrimoni cultural immaterial a aquests territoris.
La trobada començarà amb la presentació de la Nit de Santa Llúcia, que enguany es durà a terme a Tortosa, l’11 de desembre, a càrrec de Josep Moragrega, president d’Òmnium Terres de l’Ebre. Seguidament, Pau Vinyes i Roig, historiador i vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, parlarà de l’exposició del 50è. aniversari de la nevada de Nadal de 1962 a Sant Andreu de Palomar, com a model per treballar el projecte “La gelada de 1956”, la proposta del qual la presentarà Ferran Grau, historiador i membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona, a les onze del matí. Aquest projecte té com a objectiu treballar de manera coordinada en les conseqüències que la gelada del 56 va tenir a les Terres de l’Ebre i quina és la memòria que encara es conserva d’aquest fet. Es tracta d’un projecte obert a totes les persones i entitats que hi vulguin participar de manera que es pugui fer una radiografia el més completa possible d’aquells aspectes que se’n van derivar.
L’activitat continuarà amb la presentació de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) i dels projectes que actualment estan duent a terme els centres d’estudis dels territoris de l’antiga Diòcesi de Tortosa.
Per complementar la trobada hi haurà també un dinar de germanor al restaurant El Faro i una visita guiada al nucli antic d’Alcanar.
El preu del dinar és de 15€. Tothom que estigui interessat en assistir-hi té temps fins al 24 de novembre per inscriure-s’hi a l’adreça electrònica merce(arrova)irmu.org.
Trobareu el programa definitiu de la trobada al document adjunt del següent enllaç: http://www.irmu.org/
Aguaviva cierra un fin de semana de lujo con la celebración de una nueva y exitosa edición de su feria. Está dedicada a los recursos ganaderos y agrícolas, un motor económico que sigue siendo vital para el municipio y la comarca. Es por ello, que el Gobierno de Aragón, mostró su compromiso con las citas feriales de la comunidad. La consejera de Economía e Industria, Marta Gastón, inauguró el acto, e hizo una radiografía de la zona
Origen: Feria de Aguaviva 2015
Origen: “Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica” | Xarxes socials i llengües
“Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica” 16 novembre 16UTC 2015
(Publicat a La Comarca, 13/11/2015)
Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica
Natxo Sorolla
Hi ha una idea falsa que diu que allà on tenim molta diversitat a l’abast los humans mos fem diversos. I estirant de la idea, la dita diu que als pobles tots estem encunyats en lo mateix mòlec i a les ciutats són cosmopolites per genètica. Perquè segons lo prejudici, les ciutats són la font de la diversitat.
Res més lluny de la realitat. L’any 2011 Bahns, Crandall i Pickett publicaven los resultats d’un estudi nordamericà (Social ecology of similarity: Big schools, small schools and social relationships) en què comparaven les actituds, creences i ideologies dels estudiants d’universitats menudetes i grans universitats. I els resultats apuntaven que a les xicotetes les parelles d’amics eren més diverses que no a les universitats que hi havie un pujal de gent, a on los amics eren més monocromàtics. I això té una causa clara: l’homofília. La tendència humana a ajuntar-se en aquells que són iguals que natres. I a rebutjar als que pensen i són diferents. I allà on hi ha molt per a triar, tendim a rebutjar al diferent, al que no mos encaixe en los nostres paràmetres.
Als pobles d’això en sabem prou. Tenim amics de diferents professions, alguns als que els encante el futbol i altres als que els encante la política, alguns que són d’esquerres i altres que són de dretes, alguns que preferixen eixir en bici en diumenge i altres que preferixen fer cubates a la nit. I encara més, combinem aficions sense tancar-mos només a allò que més mos agrade. Igual que són comuns les relacions en gent de diferent edats, o de diferent extracció, de diferent origen, o de diferent religió. Perquè hi ha una qüestió clau, que és la connexió de la diversitat per un territori comú. Per la ruralitat cosmopolita.
