Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.

Origen: (1) Relats de llarg abast. Guerra Civil i col·lectivisme agrari a la Franja | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

La reina y damas de Valderrobres vivieron con mucha emoción su nombramiento el pasado sábado. Era un acto que esperaban con mucha ilusión desde el instante en el que se les comunicó que iban a ser las representantes de su pueblo.

Origen: Presentación Reinas de Fiestas 2015 en Valderrobres

Origen: Valderrobres e Híjar proclaman a sus Reinas y Damas de fiestas

Origen: Carmen París arriba a la 3a edició de Matarranya Íntim | Lo Finestró

Carmen París

El festival es celebrarà aquest any el 7, 8 i 9 d’agost a Pena-roja de Tastavins.

El Festival Matarranya Íntim, organitzat per Francachela Teatre i La Comarca del Matarranya, torna aquest estiu a les terres matarranyenques, el 7, 8 i 9 d’agost, per portar les arts escèniques d’avantguarda al medi rural. La localitat triada enguany és Pena-roja de Tastavins, en la qual s’hi desplegarà un recorregut teatral que es desenvoluparà a l’interior de les cases del poble amb espectacles multidisciplinars per a tots els públics.

En breu donarem més informació sobre el festival i la convocatòria de la roda de premsa d’aquest any

 

Origen: Vuitena parada: La Llitera | Ràdio Terra

Avui des d’Albelda, a la comarca de La Llitera, recuperem alguns dels temes informatius que hem portat de les comarques de la Franja que s’obrien amb aquesta reflexió per part del periodista corresponsal Marcel Pena sobre la invisibilitat de la Franja, la campanya de la Plataforma per la Llengua per a denunciar la situació de la llengua en aquestes comarques sota administració aragonesa, l’entrevista per a escoltar les propostes del Moviment Franjolí per la Llengua, o les mobilitzacions amb motiu del 8 de març dia de la dona treballadora al Baix Cinca, les mobilitzacions al Matarranya en el sector de l’educació, la conversa amb el sociolingüista del Matarranya Natxo Sorolla, o la campanya de la Plataforma per la llengua per portar al Parlament Europeu la persecució que pateix la llengua a la Franja han estat alguns temes que us hem pogut portar.

Ràdio Terra segueix amb el recorregut iniciat el dilluns 13 de juliol amb el seu particularviatge d’estiu: un periple amb un 600 groc per a conèixer país i sumar gent a aquesta emissora popular, horitzontal i cooperativa, l’únic mitjà d’emissió diària en la nostra llengua que informa des de totes les comarques del país.

La ruta virtual, batejada amb el nom de #pugemal600, va començar a la falda del Canigó, al Conflent, a la Catalunya Nord, i seguirà durant tot l’estiu per anar recollint gent i arribar a l’1 de setembre amb 600 persones a bord que facin possible la continuïtat i estabilitat del mitjà i poder reprendre així les emissions. Després de sortir del Conflent, el 600 groc de Ràdio Terra va anar baixant i va fer parada a la Garrotxa, passant per la Plana de Vic, el Pla de l’Estany i creuant cap a Mallorca. Una setmana més tard, arribem a la Marina Alta ambel Montgó de fons i d’allà cap a la Punta del Fangar, al Delta de l’Ebre i avui a Albelda, a la comarca de La Llitera

Aquest viatge virtual simbolitza el que ha fet Ràdio Terra dia a dia durant aquest primer curs de vida: recórrer territori i informar-ne amb tots els accents i des de tots els racons. Una ràdio popular i descentralitzada que s’ha interessat per aquelles realitats més allunyades dels focus mediàtics o silenciades pels grans mitjans i ho ha fet autocentradament, informant tant de les problemàtiques del tren groc al Conflent, de les jornades per la llengua de Fraga, de les repercussions de la carretera de Menorca o de ladiada muixeranguera d’Alacant.

Nous socis de Ràdio Terra

El mapa de socis de Ràdio Terra segueix omplint-se de punts vermells. Donem la benvinguda als socis que ens acompanyen en aquest camí per a consolidar el mitjà. Moltes gràcies!

.

Origen: L’ús del català a la Franja es redueix un 14% en 10 anys – Racó Català

Els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingúístics de la població (EULP), impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, conclouen que el 80,2% de la població de la Franja sap parlar català, el 94,1% l’entén i el 74,7% el sap llegir. Pel que fa a la competència escrita, és molt més baixa: només el 41,2% de la població de la Franja sap escriure en llengua catalana.
Però els resultats no són tots optimistes. I és que l’estudi també destaca que l’ús general del català ha passat del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% el 2014, cosa que demostra en 10 anys una reducció força significativa dels parlants de català a la Franja. Un altre ítem que l’estudi posa sobre la taula és que el 44,6% dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma i suposa una reducció de denominacions locals.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja fan un pas a favor del català – Racó Català

Els nous consells comarcals de les quatre comarques de la Franja ja han escollit els seus presidents, tots membres del PSOE. Segons explica el col·laborador de Racó Català Marcel Pena al seu blog, un dels punts a destacar de la presa de possessió dels càrrecs va ser al normalització de l’ús del català. I és que tres dels quatre nous presidents comarcals el van fer servir per jurar els seus càrrecs.

Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP i el de la CHA ho van fer en castellà.

Segons explica Marcel Pena, el nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: “una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta”. I és que Chauvell és un dels polítics que més denunciar la Llei de Llengües del 2013, que denominava el català com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO).

La propera legislatura es preveu que sigui clau per a la normalització de la llengua a les comarques franjolines. I és que, a més de les presidències comarcals socialistes, segons sembla s’està creant un Departament de Política Lingüística a l’Aragó que estaria dirigit per la Chunta.

Origen: La Guardia Civil recupera un halcón peregrino en La Codoñera

Origen: Masivo recibimiento a la Virgen de la Cinta

  • Escrito por 

Los calaceitanos podrán venerar a partir de ahora a la Virgen de la Cinta en su iglesia parroquial. Desde el domingo, y por cortesía de la Archicofradía de la Cinta de Tortosa, el templo de Calaceite cuenta con la imagen de la Santa. Hace 201 años, los vecinos bajoaragoneses protegieron el reliariod el Sagrado Cíngulo de la Virgen durante la Guerra de la Independencia y los tortosinos decidieron agradecérselo con un acto religioso que fue seguido por cientos de personas de las dos localidades.

«Hace 201 años los franceses estaban llevando a cabo en la zona una expoliación de imágenes, tesoros… Entonces Calaceite pertenecía al obispado de Tortosa. Hubo una reunión en la Catedral y el cura de nuestro pueblo decidió coger la reliquia y tráersela para esconderla en una casa. Estuvo aquí 61 días y, unavez fue devuelta, ya no ha vuelto a salir de Tortosa hasta hoy», explicó el alcalde, José María Salsench.
La jornada comenzó con una procesión por las calles de la localidad encabezada por la Archicofradía de la Cinta y su primer mayordomo, Francisco Faiges. Los cofrades portaban la imagen que fue regalada a continuación y, varios sacerdotes, entre ellos los arzobispos de Zaragoza y de Tortosa, Vicente Jiménez Zamora y Enrique Benavent Vidal, respectivamente, llevaron la reliquia. El desfile fue cerrado por las corporaciones municipales, lideradas por el alcalde de Calaceite y el de Tortosa, Ferran Bel, y por la Colla de Dolçainers de Tortosa, que interpretó el himno de la Cinta durante todo el recorrido. A continuación, se celebró una emotiva misa en la iglesia parroquial de la Asunción en la que participí la agrupación coral calaceitana.
Depués, tuvo lugar una comida de hermandad para todos los que lo desearon en el Polideportivo. La sobremesa estuvo amenizada por la rondalla de Calaceite. Calaceite vivió un día grande y la Virgen recibió un caluroso recibimeinto. En muchos balcones del centro de la localidad se colocaron banderas con la imagen de la patrona tortosina y los vecinos sacaron sus mejores galas para no perderse el ni desfile ni la eucaristía. Además, el tiempo acompañó y el sol brilló con fuerza durante toda la mañana. La Virgen que han regalado los tortosinos a la parroquia se ha colocado encima de una piedra de jaspe de Tortosa, esculpida de una cantera única en Europa ubicada en la localidad tarraconenese. «La colocamos junto a la Virgel del Pla, otra de nuestras patronas», señaló Salsench.

La ruta de la reliquia
La reliquia tortosina llegó a Calaceite y, en apenas 61 días, recorrió diferentes lugares. En un primer momento, el párroco la llevó a la casa Gironi, un edificio todavía en pie que era propiedad de un amigo del cura. Precisamente en la fachada de ésa vivienda, se realizó una foto el domingo. Después de varios días fue trasladada al sagrario de San José y, más tarde, al de la Santa Espina.
La devoción por la Virgen de la Cinta ha estado desde entonces presente en Calaceite y nunca ha llegado a perderse. De hecho, hay muchas calaceitanas que llevan por nombre María Cinta.
Además de para agradecer a Calaceite su compromiso y devoción por la imagen, la cita del domingo sirvió para vivir una jornada de convivencia muy esperada. «Actos como este nos sirven para estrechar la relación con nuestros vecinos de Tortosa. Tenemos muy buena sintonía pero con actos así afianzamos nuestros lazos», dijo el primer edil.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Els nous consells comarcals de la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya van escollir els seus presidents el passat dijous dia 16. Les quatre comarques franjolines estaran presidides per membres del PSOE, partit que més reforçat va eixir de les darreres eleccions municipals. Un dels punts a destacar de les diferents presses de possessió va ser la normalització de l’ús del català, ja que tres dels quatre nous presidents comarcals el van utilitzar per jurar els seus càrrecs.
Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP (vuit consellers) i el de la CHA ho van fer en castellà.


El nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del seu discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta. Chauvell, que ja va ser president comarcal durant els anys 2007 i 2011, és un dels personatges que més va alçar la veu contra la la Llei de Llengües del 2013, que passava a denominar el català com Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Daniel Cremades, conseller de Cambiar i regidor local de Canviar Albelda, també va prometre el càrrec en català.
La propera legislatura es preveu clau a l’hora de fer una passa endavant en la normalització del català. A l’acord d’investidura entre el PSOE i la CHA a les Corts d’Aragó s’incloïa un punt que feia referència a “aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. També s’està treballant en la creació d’un Departament de Política Lingüística que estaria dirigit per un membre de la Chunta. Tot plegat, sumat a les presidències socialistes de les comarques de la Franja, són indicadors de que se treballarà pel reconeixement de la llengua.

Origen: El PSOE del Altoaragón denuncia el ataque a los Ayuntamientos más pequeños por parte del Gobierno Central – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

La mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso y en el Senado ha impuesto que, a partir de ahora, ni concejales ni personal laboral de los ayuntamientos puedan ser tesoreros municipales y obliga a que este puesto lo desempeñen funcionarios habilitados de carrera que no existen en la mayor parte de los municipios oscenses. “Se trata de un nuevo ataque del PP a los municipios de menos de 20.000 habitantes”, denunciaba la secretaria de Organización del PSOE del Alto Aragón, Elisa Sancho,

la mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso y en el Senado ha impuesto que, a partir de ahora, ni concejales ni personal laboral de los ayuntamientos puedan ser tesoreros municipales y obliga a que este puesto lo desempeñen funcionarios habilitados de carrera que no existen en la mayor parte de los municipios oscenses. “Se trata de un nuevo ataque del PP a los municipios de menos de 20.000 habitantes”, denunciaba la secretaria de Organización del PSOE del Alto Aragón, Elisa Sancho, en rueda de prensa y añadía que “es un nuevo ataque que se suma al impacto que ya sufrimos con la reforma local impulsada por el gobierno de Rajoy que incluso llegó a plantear el cierre de muchos de estos ayuntamientos”.

Esta medida impulsada por el PP “evidencia un gran desconocimiento del mundo local”, argumentaba Elisa Sancho quien explicaba que, en la provincia de Huesca, todavía tendrá mayor repercusión, ya que una única ciudad, Huesca, supera los 20.000 habitantes por lo que es la única que queda fuera de la aplicación de esta normativa.

De hecho, en muchos ayuntamientos oscenses ni siquiera el secretario es funcionario habilitado de carrera, ya que no se pueden cubrir todas las plazas. En la mayor parte de estos pequeños consistorios, el tesorero hasta la fecha era un concejal, sin cobrar absolutamente nada por ello y, en algunos casos, personal laboral existente que tenía un complemento por las funciones de tesorería.

La modificación del PP incrementará los costes, restará agilidad en la gestión posponiendo pagos y dificultando cumplir con la normativa de pago a proveedores a 30 días.

Desde el mismo momento de la aprobación de este Proyecto de Ley por el que se modifica la Ley 37/2007 de reutilización de la información del sector público, la Diputación Provincial de Huesca “se ha puesto a trabajar en este asunto de cara a garantizar la seguridad jurídica de todas las entidades locales de la provincia”, explicaba el secretario de Política Institucional del PSOE altoaragonés, Fernando Sabés. Una vez más, la DPH tiene que resolver los problemas que genera Rajoy en los ayuntamientos de nuestra provincia “ con estas decisiones absurdas, incoherentes y fuera de contexto”, apostillaba.

Por su parte, Elisa Sancho ponia en valor la labor de los concejales de esta provincia “que desempeñan las funciones de tesorería con honestidad y responsabilidad”. Muestra de ello, señalaba, es que hasta la fecha no ha habido ningún problema legal con su actuación.

La medida impulsada por el PP se suma a otras “daniñas para los ayuntamientos oscenses como la imposibilidad de utilizar el remanente de los ayuntamientos para generar dinamismo económico y empleo o la negativa del gobierno de Rajoy para que los municipios de menos de 20.000 habitantes estén incluidos en unos nuevos fondos FEDER que les permitan acometer proyectos europeos muy beneficiosos para el desarrollo del territorio”, incidían la socialista.

Tanto Elisa Sancho como Fernando Sabés concluían señalando que “la única forma de resolver el ahogo al que está siendo sometido el mundo local es que antes de finales de año contemos con un gobierno socialista”.

Origen: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cartell002A la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, el dijous 17 de juliol tingué lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. La II Jornada havia tingut lloc a Calaceit, el setembre del 2013, dins dels actes de la 23ª Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va obrir la Jornada amb un parlament de benvinguda i reafirmació de l’estudi i protecció del català als diferents territoris de parla catalana. Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra i Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears van parlar dels treballs envers la llengua en els territoris que representaven. Aquesta última, malgrat del poc temps que ostentava el càrrec.

La primera taula redona, moderada per Marta Xirinacs, donà a conèixer les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Per Andorra Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística; per les Illes Balears, Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears; per la Franja, Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, representant també a Javier Giralt, Universitat de Saragossa, que no va poder assistir a la Jornada per motius personals; per l’Alguer, Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer; per Catalunya del Nord, Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà; i pel País Valencià, Lluís Polanco, Universitat de València. Tots ells ens presentaren els diferents estudis i enquestes de gran interès. Pel que fa a la Franja, segons manifestà Natxo Sorolla, i tal com ho han resumit diversos mitjans de comunicació: els estudis estan impulsats per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.

Després de la pausa —sucs, petits entrepans i cafès—començà la segona taula redona, moderada per Joan Solé Camardons, sobre els factors clau de les llengües a Catalunya: del coneixement i usos parlà F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona; de la transmissió i actituds, Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona; del lloc de naixement, territori i aprenentatge, Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona; i de l’edat, ocupació i classe, Cristina Sánchez, Universitat de Girona.

Ben vençut el matí tingué lloc la tercera y última taula redona “Mirades sobre la realitat social de la llengua”, moderada per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa: Població i societat, Andreu Domingo; Món socioeconòmic, Elisenda Paluzie; Entorn digital i xarxes, Albert Cuesta; El context europeu, Martí Anglada; i Mitjans de comunicació, Salvador Alsius.

Malgrat la manca de temps gairebé tots els intervinents de les tres taules van poder respondre les preguntes dels assistents.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya clogué la molt densa, interessant i ben organitzada Jornada, passades del 14,30 hores. No ens volem oblidar d’Anna Torrijos, conductora de l’acte.

 

por el vertido de purines de las granjas de porcino de la comarca. El Matarraña es zona vulnerable y el nivel de nitratos de La Fresneda desciende de forma muy lenta, un dato que descarta que se trate de un vertido puntual. En la provincia se generan anualmente entorno a los dos millones de toneladas métricas de purines, la mayor parte de los cuales se producen en explotaciones situadas en las comarcas del Matarraña y Bajo Aragón.

Origen: El Matarraña pide a DGA que licite «rápido» las plantas de purines

Origen: Los maquis, esos grandes desconocidos

Cuando el territorio comenzaba a dejar atrás los temores y se recuperaba poco a poco de la Guerra Civil. Las sombras de la noche, los toques en las puertas o la paja caliente en el pajar hacía recorrer en el cuerpo de los bajoaragoneses un escalofrío. Poco a poco empezaba a extenderse la figura de los maquis. Guerrilleros que seguían en su lucha y buscaban la complicidad de todo un pueblo para continuar resistiendo.

Con el objetivo de reivindicar el hueco en la historia de estas figuras en el Bajo Aragón, el historiador caspolino Amadeo Barceló presentó el pasado viernes en el castillo del Compromiso su última publicación ‘¡Viva el maquis!’. El trabajo, fruto de tres años de investigación, le ha llevado a adentrarse en lo más oculto de la memoria, consiguiendo que familiares de estos guerrilleros le contarán recuerdos, anécdotas y relatos que llevaban más de 70 años guardando con recelo. Todo ello junto con visitas a archivos, documentación inédita son el resultado de su tercer libro. «Mi primera intención era hacer un relato. Sin embargo, conforme iba avanzando se empezó a fraguar una publicación de 400 páginas. Empecé a crear un gran monstruo», explica su autor. El caspolino se muestra agradecido con todos los familiares que han dedicado algo de su tiempo en este ensayo, apto para todo tipo de lectores. «No es un libro para los frikis de la historia. He intentado realizar un ensayo ameno en el que cuento todo el proceso», argumenta.

Con ritmo trepidante, el caspolino narra situaciones vividas por vecinos de Maella, Nonaspe, Fabara, Caspe, Alcañiz o Sariñena en la década comprendida entre el 39 y el 49. Situaciones que parecen sacadas de guiones de pleículas de espias de Hollywood pero que se vivieron en tierras bajoaragonesas. Vidas como la del maellano Ramón Rufat miembro del Servicio de Inteligencia Especial Periférico, una especie de FBI de la parte republicana. O la de su hermano, de cara a la galería falanguista pero que le ayudaba entre las sombras. Caspolinos como Francisco Centol que se exilió en Francia, donde tuvo otra familia, y fue condecorado como héroe de guerra en el país galo. «En Francia los miembros de la resistencia francesa, entre ellos hay caspolinos, son considerados héroes de guerra, mientras que aquí ni siquiera aparecen en la historia. Los maquis son los grandes perdedores de la guerra», relata Barceló.

Origen: Dominio socialista en las comarcas sin apenas renovación

La Franja