Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Marxa Baix Matarranya/Nonasp: Termini màxim: fins el DIVENDRES 1 d’OCTUBRE de 2010.

Descripció del recorregut:

Km 0. Aixida des del Pavelló Municipal de Deports, es passarà pel
centre del poble fins l’ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües(1).
Allà tindrem el primer avituallament. Seguirem pel marge esquerre del
riu Algars, creuarem el riu per un petit pont y cap a 300 metres els de la
marxa curta s’hauran que desviar.
Marxa curta: Pujarem per l’actual camí de la Pobla de Massaluca i al
monument als bombers morts en l’incendi de l’any 1994 hi serà el
segon avituallament (2). Continuarem fins arribar al “Castellet de Faió”
(antiga torre de senyalització a les guerres carlines). Allí hi serà el
tercer avituallament(6). Seguirem per un antic sender fins arribar a la
població. Total: 12,60 Km. Consultar desnivells.
Marxa llarga: Pujarem a la muntanya per un sender fins arribar al
segon avituallament a un paratge anomenat Plans d’Alejandro (2).
Seguirem per la Vall de Batea fins arribar a una intersecció on trobarem
el tercer avituallament (3). Des d’allí tindrem dos opcions: Seguir fins
un imponent mirador (4 Km. anada i tornada), o tornar cap a la
població. Per als que continuen fins al mirador, tindran un quart
avituallament (4) i podran admirar unes belles vistes. Per a tornar cap
al poble es passarà per un sender que discorre per un barranc. Abans
d’iniciar la pujada pel barranc tindrem un nou avituallament. (5).Quan
arribem al “Castellet de Faió” (antiga torre de senyalització a les
guerres carlines) trobarem el darrer avituallament.(6). Seguirem el
sender fins a la població. Total: 22 Km. sense el mirador, 26 Km. amb el
mirador. Consultar desnivells.
Aquestes marxes discorren per interessants espais naturals del Baix
Matarranya. En ells, a banda de la fauna i flora podrem trobar
construccions de pedra en sec com masos, marges, etc. símbols de la
dura faena al camp.

Podeu vorer el pdf. amb la programació al mateix post:

12. INSCRIPCIONS: Omplir el full d’inscripció i enviar-la amb el
justificant bancari al fax: 976-636416 o per e-mail:
amics@nonasp.cat. Quota d’inscripció: 15 € adults; 8 € menors de 12
anys. Termini màxim: fins el DIVENDRES 1 d’OCTUBRE de 2010.
No s’acceptaran inscripcions desprès d’aquesta data.

13. En cas de no poder celebrar-se la Marxa per causes alienes a
l’organització, es proposarà una nova data per a la seva realització i
es recorda que no es retornarà la quota d’inscripció.
14. L’organització es reserva el dret a modificar les bases d’aquesta
Marxa.
15. Tot inscrit/a accepta la totalitat d’aquesta normativa.
16. PLACES LIMITADES A 300 PERSONES
Respecta el recorregut pel que passaràs. No llances brossa ni
modifiques l’entorn.

Club de Montaña “MATARRAÑA PORTS”: SALIDA PROMOCIONAL BTT VIA VERDE VAL DE ZAFÁN.

Joan Giné firmarà “El Genet nu” el pròxim dissabte 2 d’octubre a llibreria Serret

El genet nu

UN BRIGADISTA A LA BATALLA DE L’EBRE

Autor: Joan Giné-Masdeu
Col·lecció: Clàssica [Núm 839 ]
Núm edició: 1

En la cruenta batalla de l’Ebre, el jove brigadista Paul Brians, fill de pare català i mare americana, és el primer a travessar el riu en l’ofensiva republicana i el darrer a repassar-lo nedant en el replegament del seu exèrcit, després de la derrota.

Text de contraportada

En la cruenta batalla de l’Ebre, el jove brigadista Paul Brians, fill de pare català i mare americana, és el primer a travessar el riu en l’ofensiva republicana i el darrer a repassar-lo nedant en el replegament del seu exèrcit, després de la derrota. L’ardor i el coratge d’en Paul en el combat, nascuts d’uns ideals incontestables, esdevenen desengany i violència sense sentit en el seu llarg retorn cap a casa. Només la sensualitat desfermada o l’estimació envers els cavalls podran mantenir vives les seves esperances.

Un gran retaule hiperrealista d’un episodi èpic de la guerra civil, que conté personatges secundaris històrics com Líster, Modesto, Tagüeña, Yagüe o Franco

Joan Giné-Masdeu

Joan Giné-Masdeu (Falset, 1950) ha publicat tres reculls poètics i debuta en la novel·la ambEl genet nu, premiada amb el Premi Pin i Soler 2009. Després de participar en el volum col·lectiu Poemes ara amb el recull Poemes setantànics, va publicar els volums de poesia A frec de capitellQuadern de geografia. Director de l’Institut Martí Franquès, de Tarragona, està especialitzat en la realització de vídeos aplicats a l’ensenyament.

Serret Bloc.

Viles i gents: “Treball, Familia, Pàtria i Escola” 27 setembre 27UTC 2010

Posted by xarxes in Matarranya, personal.
trackback , edit post

Publicat a La Comarca el 24 de setembre de 2010

“Treball, Familia, Pàtria i Escola”

Som humans. I necessitem humanitzar el nostre temps. És necessari racionalitzar les 24h del dia per a tindre agendes humanes.
No podem passar de l’aire. Necessitem una faena que mos sostingue. Fer coses que algú altre considero útils i a final de mes tinguem un sou. Si a més eixa faena mos agrade i tenim un somriure a la cara durant totes eixes hores que passarem allà, molt millor.
També som gregaris. Som un animal que viu en comunitat. Som amic, som parella, som fill, som pare, som nebot… Sense això no viuríem moments inoblidables de pizza i got de vi. Moments de cafè i terrassa. Moments de gelat passejant. De donar sentit a la vida en una cerveseta en plegar de treballar. De conèixer i mantindre les persones mes importants de la nostra vida.
En tercer lloc som territori. Som Matarranya. I no tenim més opcions. En un espai deprimit econòmicament i a la reraguarda del país, no mos quede més remei que ser l’avantguarda civil, buscar opcions per a mantindre el territori, treballar des de l’activisme, los amics o l’empresa per a inventar el futur. Gran part del nostre temps lo dedicarem a traure opcions des d’on ningú té interès.
També som aprenents. No deixem d’aprendre en tota la vida. Idiomes. Cosir. Enviar correus electrònics. Arreglar un cotxe. Restaurar una tauleta de nit. Tantes coses que aprenem a fer, sigue en un professor, en les instruccions d’un bon amic o sols davant lo problema.
Estos són quatre principis ben importants: laboral, social, activista i aprenentatge. Hi haurà modulacions, i cada un pot tindre’n de diferents. Però la columna vertebral humana va per aquí. Lo lema pot ser el més cavernari possible, com al títol: “treball, família, pàtria i escola”. O el més happyflowers de tots: “crea, estima, desenvolupa, coneix”. Però en lo fons, és lo que mos fa humans.

Viles i gents: “Treball, Familia, Pàtria i Escola” « Xarxes socials i llengües.

Viles i Gents

26 September, 2010

A la merda… mal educats

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Notícies, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 25 de setembre del 2010)

Es senten frustrats, marginats, inadaptats al ritme normal de la classe. Les seves armes: molestar permanentment, fer comentaris impertinents, amagar-se dins de l’anonimat que dona la massa. Objectiu: afermar la seva personalitat a qualsevol preu i debilitar l’autoritat del professor, que pot acabar perdent els nervis i el control. És el moment de les bromes, les riotes o els esvalots. Quan fa falta són arrogants, mal educats i desvergonyits. Són els alumnes bandarres o gamberros; els coneixem, som professors de secundària. De vegades els hem de comprendre; és l’ensenyament obligatori.
Vet aquí que aquest edificant comportament és propi també d’alguns senyors diputats, polítics professionals, presumptivament ben educats. Ho fan molt sovint, però vull recordar un dels moments més coneguts, el que va patir l’ex-professor Sr. José Antonio Labordeta(a l’institut no li passava), que va perdre els nervis (però no el control de la classe) i va enviar a la merda a aquests inadaptats al sistema parlamentari. Curiosament aquests personatges (que no venen obligats, com els nostres adolescents) són alguns dels que d’una manera obsessiva afirmen que la LOGSE es va carregar l’ensenyament per voler democratitzar-lo i demanen més jerarquia i una autoritat gairebé policial per al professor.
Als instituts l’insistència en aquestes actituds és motiu d’expulsió (temporal, tot s’ha de dir). Si el professor (ara vull dir el President del Congrés) tingués la autoritat que ells demanen a l’escola, els responsables serien expulsats contínuament i el Parlament restaria més tranquil i més ben educat (malgrat que més buit).
Algunes altres perletes del Sr. Labordeta: Quan ell va fer esment de “los que fuimos silenciados y torturados por la dictadura”, va escoltar coses com “tu si que nos torturas con tus canciones”. Al acabar la seva intervenció al debat sobre els matrimonis homosexuals, va sentir com algú li engegà: “Maricón”, o com una diputada vasca d’un partit absolutament democràtic va ser tractada d´“Asesina”.
Aquests comportaments, que van més enllà del gamberrisme i que a un institut són intolerables si es coneix el responsable, semblen ser habituals al Congrés.
Cap on ens voler dur? I més ara, que malauradament ja no hi és el Sr. Labordeta (la veu del poble) per defensar-nos.

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: A la merda… mal educats :: September :: 2010.

ASCUMA i l’IEBC a la fira de Calella

Primer dia de fira a Calella, 24 de novembre: ASCUMA i l’IEBC hi eren presents, malgrat les inclemències del temps.

Els dies 24 y 25 va millorar el temps i el públic, força nombrós, frequentà la majoria del estands. Al d’ASCUMA y de l’IEBC no hi van mancar visites amb peticions d’informació.

Cartell i vista de Calella a: ASCUMA

ASCUMA i l’IEBC a la fira de Calella « Lo finestró del Gràcia.

Cómo casarse entre moteros y no morir en el intento

De Alcañiz a Valderrobres, limusina blanca de siete metros y tufo a gasolina sobre el vestido blanco. Todo sea por el Gran Premio del terruño

Día 19/09/2010 – 10.31h
¡A quien se le ocurre casarse en el fin de semana del primer Gran Premio de Motociclismo en la historia de Alcañiz! ¿Y por qué no? La gran cita mundialista era el momento ideal para pasearse con el vestido de novia, con el coche que nunca volveré a tener y ante la mirada de decenas de miles de moteros que echaron el freno para presenciar el espectáculo. Ellos, que vienen de toda Europa sobre dos ruedas para ser la atracción de la fiesta popular, se toparon con una pareja de novios que les quitó el protagonismo. Montados en una limusina blanca de siete metros de longitud, no nos dijeron sus nombres porque no se bajaron del coche para satisfacer el cotilleo de los moteros y de las moteras. Solo se dignaron a saludar con la mano, como si fueran los nuevos Reyes del Bajo Aragón.
El auto de lujo rodó desde Alcañiz hasta el precioso Valderrobres, un pueblo de estilo gótico cuyo Palacio Arzobispal data del siglo XVI. Terminada la boda eclesiástica, ya casados, los tortolitos pasearon su palmito subidos en su cochazo. Disfrutaron de la belleza de este conjunto histórico artístico. Su paso por el viejo puente de cuatro siglos de edad, a bordo de un coche que casi rozaba las paredes estrechas del casco viejo, será inolvidable. Las motos les pitaban. La novia bajó por fin la ventanilla para saludar. Y los “fantasmas” de siempre quemaron rueda a lomos de sus máquinas. Dejaron un olor a aceite requemado que la nueva esposa notó que entraba en el coche, detenido ante la concentración de aficionados al motociclismo que impedían su paso por el pontón . ¡El vestido ya me huele a gasolina!. Ella, una mujer de pueblo, que vivía el día de su vida, se encontró con el tufo a coche barato perfumando su modelito.-
“¿Y cómo se le ocurre casarse este fin de semana, con la carretera llena de moteros?”, decía Carmen, una piloto con buenos hombros para sujetar su montura. “Muchos han anulado bodas para poder ir al gran premio”. Añadía. “Pues otros han querido casarse y vivir la boda rodeados de motos”, respondía Luisa, chiquitita pero matona sobre su Ducati. “¿No ves? Son la atracción”. Anoche, la parejita ya ganó su gran premio. Sin podio, ni himno. Pero con cava. La incógnita es: ¡Quién quedó primero?.

Cómo casarse entre moteros y no morir en el intento – ABC.es.

Adéu arbres altius

Un any després de l’aparició del primer disc d’en Tomàs Bosque hi va sortir el segon l’any 1978, com a títol, el nom de l’autor. Si el primer era el típic d’un cantautor  amb molta presencia de la guitarra, al segon n’és una gran orquestra la que li envolta amb un gran arropament musical. En algunes cançons conserva l’intimisme del primer disc, però ara els temes s’eixamplen cap una concepció social i política molt més generalitzada.

Començo penjant la cançó Adios altivos árboles. Els arbres altius eren les oliveres, les quals, en aquells anys patien la febre arrencadora i talladora dels pobles del Baix Aragó. Els camps eren despullats per donar entrada a plantacions d’ametllers, o senzillament es deixaven com a terra campa per al conreu de cereals. Aquesta cançó, gairebé una cantata, comença així (tradueixo al català):

“Adéu arbres altius
de verd i blau vestits,
no tornareu mai més
a fer-li ombra al camí,
ni els camps del poble meu
tampoc podreu omplir.
Sou ja la llenya i troncs
que el foc va consumint.
Sou la tristesa amarga
d’un paratge ferit,
implacable actitud
de poders ben podrits,
forçant-ne la agonia
d’aquells cultius antics…”

Escolteu la cançó aqui.

Adéu arbres altius « Lo finestró del Gràcia.

EDUCADOR GENERALISTA DE PERSONAS ADULTAS
Ayuntamiento de Fabara
Boletín Oficial de la Provincia de Zaragoza de 23/09/2010

Aragón 1000: El Fossar Vell de Fuentespalda.

Viles i Gents

18 September, 2010

D’aris i jueus

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 18 de setembre del 2010)

Aquests dies, de retorn a casa, al Palatinat, repasso la biblioteca i hi trobo lectures de fa temps oblidades: El violí d’Auschwitz de n’Anglada, la Haggadah d’Offenbach, aquell llibre d’en Mercader. Catalunya i l’Imperi Napolènic que ens parla de quan tot Catalunya fou incorporada a França, i Aragó hi anava en camí. I sobretot una obra que traduïda fóra El món [alemany] jueu d’ahir. 1860-1938 on redescobreixo l’importantíssim paper que tingueren els jueus en la formació del poble alemany. Per als nazis era jueu qui tenia, si més no, un avi jueu i així classificaven els seus conciutadans segons les lleis racials de Nuremberg (Nürnberger Rassengesetze), concretament entre jueus de ple (Volljude), de meitat (Halbjuden) i quarterons (Vierteljuden). Seguint aqueixa classificació el llibre documenta una gran presència d’alemanys jueus tant en filosofia —Marx, Husserl, Wittgenstein, Bloch …—, com en ciències —Einstein, Loewi, von Baeyer, Berliner, els Freud, Adler …— i les arts — Liebermann, Mendelssohn, els Strauß, Offenbach, Mahler, Klemperer,Weill, Schönberg …— i ací molt especialment a la literatura: Heyse, el primer premi Nobel alemany, Heine, Kafka, els Zweig, Grillparzer, Benjamin, Rilke, Döblin, Buber, Schnitzler, Seghers, Toller, Joseph Roth, Brod, Werfel, Mühsam, Kraus, Hofmannsthal, Mehring, Canetti, Feuchtwanger, Wassermann, Tucholsky, Arendt, Lasker-Schüler, no els germans Mann —en Heinrich i en Thomas— però sí el nebot i fill Klaus Mann … . I si cerquem en altres camps no en manquen pas: —editors: Fischer, Schocken, Ullstein, .., polítics: Lassalle, Herzl, Luxemburg, Rathenau, Eisner, Landauer… —, i no diguem grans industrials i banquers —els Rothschild, Mendelsohn, Fürstenberg, Todesco, Wertheim, Ballin, Warburg, Tietz … . La pregunta es obligada: Què en va quedar del poble alemany l’any 1945 un cop desapareguda per assassinat o exili la seua part jueva? Doncs bàsicament alguns pocs exiliats que van tornar, i els també poc nombrosos gitanos, comunistes, gais, socialistes, criminals i capellans que sobrevisqueren de l’horror del camps de concentració nazis. Però el gruix foren els ex-funcionaris (SA, SS, etc.) i ex-membres del partit nazi que van sobreviure dels horrors de la guerra, al front i a la reraguarda. I els infants de tots plegats, és clar.

Artur Quintana

Viles i Gents :: D’aris i jueus :: September :: 2010.

Matarranya y el Ebro juntos en `Amplificando el Silencio´

Informa: Raúl Julián09 de Septiembre de 2010

Menea la noticia si lo consideras oportuno

html .fb_share_link { padding: 2px 0pt 0pt 20px; height: 16px; background: url(“http://static.ak.fbcdn.net/images/share/facebook_share_icon.gif?0:26981”) no-repeat scroll left top transparent; }Compartir en Facebook

Entre los días 16 y 18 de septiembre tendrá lugar en Zaragoza una iniciativa provomida por la asociación cultural Magofermín con la colaboración del Ayuntamiento y otras asociaciones.

El evento pretende acercar Matarranya a las orillas del Ebro, contando para ello con un amplio y variado despliege de actividades, entre las que se incluyen un buen número de conciertos.

Las actividades programadas son las siguientes:

Jueves 16

19.30h. Charla taller sobre licencias libres.

A Enrestida (Callizo San Cristobal, s/n)

•Presentación de las jornadas, experiencia magofermin con las licencias libres
•Intervención Javier Prenafeta – Abogado especialista en Tecnologías de la Información
•Explicación paso a paso de un caso práctico de edición de material bajo creative commons
•Preguntas frecuentes

Viernes 17

21.00h. Concierto con grupos editados bajo licencias Creative Commons por el sello aragonés Magofermin:  Big Head Down + Los Draps  + Himura + Mallacán

Riberas del ebro (pista patinaje junto a Q4)

Sábado 18

Riberas del ebro (pista patinaje junto a Q4)

17.00h. Actividades infantiles (Gusantina, AMPA Tenerias)
19.00h. Merienda vegetariana (opción vegana)/Taller de radio Libre/Encuentro de distris y otros colectivos aragoneses.
Colectivos confirmados (28): A Clau Roya, A Enrestida, AIPEM, Arrebato, ASAPA, Biblioteca Frida Kahlo, Caracol Zaragoza, Ciutat Podrida, Comité de Solidaridad Internacionalista, Coordinadora Antifascista, Distris Genosas, Güembras Foscas, Komando Güebo, La Pantera Rossa, A. VV. de la Madalena‘Calle y  libertad’, Ligallo de fablans,  Magofermin, Malaraza, MofleteHumano 9, Nogará, Pedalea, Producciones Con las Uñas, PURNA, PUYALÓN, REAS, Red de apoyo a sin papeles, Simbiosis, Towanda.
21.00h. Concierto en las riberas con grupos editados bajo licencias Creative Commons por el sello aragonés Magofermin y un invitado especial desde UK: Txirigol + Gen + Picore + Ox Scapula + Rebel Spell

Más información en: http://magofermin.org/la-vuelta-al-cole-ya-esta-aqui/

Muzikalia.com – Matarranya y el Ebro juntos en `Amplificando el Silencio´.

FRENTE DE ARAGÓN: 4ª Recreación Histórica “Ofensiva en el Bajo Aragón 1938”

frente de Aragon

RECREACION FRENTE DE ARAGON BELMONTE DE SAN JOSE 2010

Viernes día 24:

A las 20,00 h:
Presentación del libro, “Querida Elena desde el frente de batalla” por Fernando Calvo González-Regueral

A las 21,00 h:
Inauguración de la exposición “1938 La guerra relámpago en el Bajo Aragón” en el Salón de Exposiciones del Horno Antiguo de Belmonte de San José.

Sábado día 25:

A partir de la 9,00 h.
Apertura de la Feria de compra-venta de objetos militares

A las 12.00 h.
Visita guiada por el campamento (exposición viva) de los grupos de recreación, exposición y puestos de mando

A las 20,00 h.
Recreación Histórica de un ataque a un Puente dentro de la ofensiva en el Bajo Aragón

A partir de las 23,30 h.
Verbena Popular

Domingo día 26:

Durante toda la mañana, seguirá abierta la feria de compra – venta y la exposición, así como los campamentos de los grupos de recreación.

A las 12,00 h.
Comienzo de la IVª recreación histórica del Frente de Aragón, acción “conquista de un pueblo del Bajo Aragón”

Más Información: Oscar 669459354

Serret Bloc.

(Temps de Franja núm.99, columna «L’Esmolet», setembre-octubre de 2010)

Torredarques, plaça Major: La vespra de festes. Una vintena llarga de xiquets corren per la plaça a peu o en bicicleta. La majoria han vingut de Barcelona, d’altres d’Alcanyís, Saragossa o el País Valencià. Tots són fills, com a mínim, d’un catalanoparlant. Per alegrar-me el dia, em dedico a comptar els que parlen en català amb la seua família (pare, mare o iaios). Amb els dits d’una mà ja en tinc prou (i això que faig una miqueta de trampa).

Sant Martí de Provençals, una botiga de pakistanesos: Em dirigeixo al noi del taulell en castellà. S’acosta un home més gran, potser l’amo; ens ha sentit parlar entre nosaltres i, tot somrient, ens atén en català.

Cambrils, geladeria Sirvent: Pregunto «Fins a quina hora teniu obert?», i el cambrer respon «¿Y ejto que è?». Dòcilment, ho repeteixo en castellà –afortunadament (?), jo sí que sóc bilingüe–, m’entén i em diu que «a las doseymedia».

Alcanyís, horta del Guadalop: Dos homes grans conversen a crits, cadascú des del seu tros. Paro l’orella per delectar-me amb el dialecte alcanyissà tan pur que fan servir. És difícil de sentir-lo entre la gent jove o de mitjana edat. Potser ja és hora de constituir un grup de “No Hablamos Castellano” per salvaguardar aquesta variant en evident perill d’extinció.

Com podeu veure he passat un estiu ben distret. Això de la llengua sempre et porta estimulants paradoxes.

Postals d’estiu « L’esmolet.

Cant a la llibertat

Hem traduït la cançó “Canto a la libertad”, com a petit homenatge a José Antonio Labordeta:

Veure en pdf:   Cant a la llibertat

Cant a la llibertat « Lo finestró del Gràcia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja