|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
El PP pone en marcha en la provincia de Teruel la campaña “No a la imposición del catalán”.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
El PP pone en marcha en la provincia de Teruel la campaña “No a la imposición del catalán”.
01/12/2009 M. V. V.
Ayer se iniciaron las ponencias de los grupos políticos sobre la Ley de Lenguas. Lo hicieron sin que, por ahora, exista un acuerdo entre PAR y PSOE sobre la denominación de las variedades que se hablan en Aragón y que debe figurar en el artículo 2.
En la primera sesión, las enmiedas del PP fueron rechazadas. Lo mismo sucedió con las de CHA e IU con respecto a la cooficialidad del catalán. Además, el PSOE se mantuvo firme en su postura. Es decir, la de reconocer el uso normalizado del catalán y el aragonés en la comunidad. Una posición que choca con el PAR, que propone rebajar el texto, eliminar toda referencia al catalán, y sustituirlo por “aragonés y el aragonés oriental”.
Por otro lado, el PP presentó ayer en Tamarite su campaña contra la “imposición del catalán”. La presidenta del partido, Luisa Fernando Rudi, avanzó que si gobierna modificará el artículo 2 para eliminar las referencias al catalán, e incluirá las variedades lingüísticas de Aragón, como el el maellano o el fragatino.
mitjançantComienzan las ponencias sin acuerdo entre PSOE y PAR – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
Aragón podría contar con la Ley de Lenguas antes de que finalice el año.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
El PAR carga contra CHA por “querer imponer” el catalán “hasta” en zonas castellanohablantes.
El presidente del Partido Aragonés, José Ángel Biel, abrió anoche, en el Teatro Municipal de Alcañiz, el III Ciclo de Conferencias Aragonesistas. Ante numeroso público, pronunció una charla titulada “Razones para pactar”. Con su ponencia, quiso poner de manifiesto la importancia política de la existencia de partidos bisagra que se sitúen en el centro del espectro y tengan capacidad para pactar tanto con la izquierda como con la derecha.
Ni de izquierdas ni de derechas: simplemente aragonesistas. El presidente del Partido Aragonés, José Ángel Biel, considera que esa es la mejor opción para sacar adelante las cuestiones que interesan a la Comunidad.
Ese fue el tema sobre el que versó la ponencia que abría el III Ciclo de Conferencias Aragonesistas. Sin embargo, el vicepresidente del Gobierno tampoco quiso desaprovechar la oportunidad para tratar otros asuntos, como el del futuro hospital de la ciudad y los desfases de Motorland.
Biel también señaló que la línea férrea entre Samper de Calanda y Motorland será una realidad muy pronto.
Respecto a la Ley de Lenguas, el presidente del PAR reiteró su inclinación hacia la denominación del catalán.
A pesar de recordar que aún no es tiempo de campaña, la verdad es que Biel no perdió en ningún momento la oportunidad de solicitar el voto para la formación que preside.
Posted by xarxes in Franja.
Tags: aragó, aragonès, esmenes, facao, Franja, llei de llengües, llengües, par, psoe
trackback , edit post
Tot i que havia deixat d’escriure sobre la Llei de llengües a Aragó des que s’havia anunciat que escomençaven los debats, no havia deixat de llegir, tan com m’és possible, sobre les esmenes i els debats parlamentaris. En quina situació mos trobem actualment?
PSOE necessite el vot del PAR o el de CHA per a tirar endavant la Llei de llengües. Les negociacions de moment no són clares, i els socialistes encara no han decidit lo seu company de ball. Però segons explica avui l’Heraldo, los socialistes se mantenen en camp neutral i han tombat la major part de les esmenes de CHA amb lo suport del PAR, i ha tombat la major part de les esmenes del PAR amb lo suport de CHA.
Totes? No! Una esmena poblada d’irreductibles perills resisteix encara i sempre a pancatalanistes diversos. </ironic> Així ho podrien celebrar secessionistes i extremistes dels que van contra la ciència amb l’aragonès oriental. En un clar guiny socialista cap als regionalistes, que simbolitza un “fins aquí podem arribar”, han aprovat una esmena del PAR. Si el PAR accepte els límits que li posen los socialistes, i renuncien al rebateig del català en aragonès oriental, tindrem una llei de llengües que fa marxa enrere en les poques coses aconseguides des de l’autonomia aragonesa. Lo partit socialista ha acceptat l’esmena que capacita a alcaldes i regidors de sentar càtedra sobre el nom, i per tant normativa, de la llengua.
«3bis. Los ayuntamientos de las zonas de utilización histórica predominante de las lenguas propias de Aragón podrán, mediante acuerdo adoptado con el voto favorable de la mayoría absoluta del Pleno, proponer al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón la denominación de su modalidad lingüística, fundamentada en razones históricas, filológicas y sociolingüísticas.»
Haurie de ser el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón qui accepto el reconeixement del xapurriau/xapurriat, fragatí o patuès per a parlar del català. La composició del Consejo serà en dos terceres parts política:
1. El Consejo Superior de las Lenguas de Aragón estará formado por 15 miembros que deberán ser filólogos con acreditada competencia científica, juristas de reconocido prestigio, o destacadas personalidades de las letras o de la enseñanza en materia lingüística.
2. Serán nombrados por el Presidente de Aragón a propuesta de las Cortes de Aragón, del Gobierno de Aragón y de la Universidad de Zaragoza, correspondiendo a cada una de estas instituciones efectuar la propuesta de cinco miembros.
Per tant, PP-PAR assignarien una tercera part del acadèmics. I no és enrevessat pensar que part del Consejo no reconeix la unitat de les dues llengües que tenen com a designi protegir. Podrem veure-hi filòlegs d’acreditada competència, a ulls dels conservadors, que normativitzaran lo xapurriau.
Esta llei de llengües serà un pas enrere si s’aprove amb lo text socialista i en l’esmena del PAR. Lo nucli central de la normalització lingüística passa per l’alfabetització de tota la població. I la proposta socialista només garantix la voluntarietat de la llengua, que ja és efectiva sense llei des fa dues dècades. I a més, tombe la llei de patrimoni cultural, que reconeix lo català i l’aragonès com a úniques llengües minoritàries d’Aragó possibles. La nova proposta obre el camí a legislar sobre els xapurriaus i el fragatí. Això té com a resultat menys catalanoparlants dia rere dia, la pena capital per a l’aragonès, i el reconeixement de tantes llengües com pobles. Hauran aniquilat tants anys d’esperança de llei de llengües en la llei de les mil i una llengües.
Més informació:
La llei de les mil i una llengües « Xarxes socials i llengües.

El PSOE mantiene en su ley de lenguas el catalán y rechaza la cooficialidad | Heraldo.es.
Enmiendas presentadas a la Proposición de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón.
El manifest, que presenten aquest migdia a Madrid, expressa el rebuig de les associacions a qualsevol proposta que, “des del front nacionalista”, pretengui impulsar “l’aproximació idiomàtica, geogràfica i lingüística” de les seves comunitats autònomes “sota la recurrent mentida de la unitat lingüística”.
L’objectiu d’aquestes associacions és impedir que el català “s’imposi” i es consideri la llengua pròpia d’Aragó, el País Valencià i les Balears, ja que considera que cadascuna d’elles té les seves llengües pròpies amb les seves modalitats particulars. “Si els nostres governs autonòmics segueixen imposant el català en aquestes comunitats, es consumarà un genocidi lingüístic del qual seran responsables”, adverteixen.
Però a més, també rebutgen que es pretengui “eliminar” el castellà de Catalunya i reclamen que els catalans puguin “viure plenament en castellà i que qualsevol nen pugui estudiar en la seva llengua materna”.
Aquestes onze associacions s’oposen així a la reivindicació dels terme Països Catalans i alerten que es pretén imposar el català “coactivament”, excloent a més l’ús del castellà i les llengües i modalitats pròpies de cada comunitat.
Per aquesta raó, fan una crida al govern espanyol i els executius autonòmics perquè “no permetin més utilitzar el subterfugi territorial per justificar la falsa unitat lingüística catalano-valenciano-balear-aragonesa”.
“Bogeria del nacionalisme disgregador”
Així, manifesten la seva ferma voluntat de combatre “des de la legalitat” qualsevol viabilitat del projecte “anticonstitucional” dels Països Catalans en tots els territoris afectats, amb totes les iniciatives legals o mobilitzacions necessàries, per impedir “la imposició de la bogeria del nacionalisme disgregador i la defensa de les llibertats i drets fonamentals recollits en la Constitució i els Estatuts d’autonomia”.
Les associacions que signen el manifest són, des de Catalunya, Convivència Cívica Catalana i l’Asociación Cultural Cervantina; per part d’Aragó, la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán. Des de València, firmen Nou Valencianisme, Grup d’Acció Valencianista i el col·lectiu Valencia Freedom. A més, subscriuen el manifest des de les Balears les entitats Academia, Plataforma de sa Llengo Baléà, Círculo Balear i Embajada Cultural de Baleares.
Onze associacions presenten un manifest contra la “imposició” del català.
.:: No a la imposición del Catalán ::..
|
¿Crees que el Catalán es una lengua propia e histórica de Aragón? |
|||||||||
|
|||||||||
|
Total de votos: 24184 |
28/11/2009 EL PERIÓDICO
El portavoz del grupo parlamentario de Chunta Aragonesista (CHA) en las Cortes de Aragón, Chesús Bernal, instó al Ejecutivo autónomo a que retome su participación en la Eurorregión Pirineos-Mediterráneo, en beneficio de los intereses de la Comunidad.
Bernal explicó que Aragón entró en esta Eurorregión en octubre de 2004. En mayo de 2006, el Parlamento catalán aprobó por unanimidad una moción en la que instaba al Gobierno de la Generalitat a llevar a cabo varias actuaciones para blindar o dificultar la devolución de las obras de las parroquias de la zona oriental de Aragón, pertenecientes a la diócesis Barbastro-Monzón, que se encuentran depositadas en Lérida. Tras este hecho, el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, propuso que Aragón abandonase la Eurorregión. Pero, “los bienes siguen sin estar aquí”, dijo el portavoz nacionalista, mientras que “nosotros todavía no participamos en la Eurorregión”. Para Bernal, “vale con que uno de los dos aspectos sea negativo” y ya no tiene sentido seguir al margen de la Eurorregión.
CHA pide que Aragón vuelva de nuevo a la Eurorregión – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.
Sota el títol Enmienda que algo queda, avui publica el Diario de Teruel, l’article que podeu llegir tot seguit en català, sobre les esmenes a la Llei de Llengües, bàsicament les del PAR. (edició digital del D de T). També ha estat publicat per “El periódico de Aragón” (edició digital del diari)
José Miguel Gràcia*
Del que en diu el projecte de Llei de Llengües d’Aragó, presentat pel PSOE, s’ha escrit prou com per poder saber-ne el més important del seu contingut i del seu abast. Dins del període legal establert, s’han presentat ja les esmenes, unes 258 (111 la CHA, 39 IU, 60 el PP i 48 el PAR). Intentaré fer una valoració succinta de les esmenes i de la forma més senzilla i amena possible amb la intenció de no avorrir-los massa.
Poca cosa diré de les esmenes de la CHA i IU, car al meu modest entendre van encaminades cap a un major reconeixement dels drets lingüístics dels parlants, dels quals, el català i el aragonès són les sues llengües pròpies —uns a La Franja i els altres a la zona nord d’Aragó. Tot i amb matisos diferenciadors, la cooficialitat que reclamen ambdues formacions polítiques, serviria per col·locar la Llei dins de la Constitució Espanyola, així com al propi Estatut, en el que fa referència als drets lingüístics d’una part dels ciutadans d’Aragó.
En les esmenes presentades pel PP, no fa falta ser un gran analista, per hi veure amb claredat l’esperit que les ha avivat. Haurien pogut estalviar-se els 60 documents de les esmenes i concentrar-les en una esmena global que digués: “Article 1r. L’espanyol és la llengua de tots els espanyols. Article 2n. El català i l’aragonès queden prohibits a tot el territori aragonès. Només s’autoritza l’ús, en privat, dels dialectes locals, però no gaire, i sense que això no representi cap càrrega econòmica”.
En el cas del PAR, no hi tinc tan fàcil la síntesi de les seues esmenes. Ja veuran el per què. La persona o persones que van redactar les esmenes haurien d’haver anat a un, diguem-ho de forma directa, psiquiatre per fer una teràpia de grup. En la qual, la primera pregunta podria haver estat: senyor doctor, tenim un problema amb la paraula català, què podem fer? Segurament el professional consultat els hauria fet parlar de la seua infantesa, de les seues relacions amb els seus veïns catalans i fins i tot dels béns provinents de les parròquies de la Franja. És possible que després de la primera teràpia, o una segona sessió o en tot cas, una tercera, l’aversió envers la “paraulota”, per a ells com a “colobra” maleïda, hagués disminuït. Tot hauria estat diferent. El cas és que no va ser així. El resultat ha estat el que els explico tot seguit.
Com a l’exposició de motius de la Llei de Llengües es fa referència a la Llei Orgànica 5/1996, art. 4 (“L’aragonès i el català, llengües minoritàries pròpies d’Aragó… “); al Dictamen de les Corts d’Aragó de 7 d’abril de 1997 (referit al tractament legal de l’aragonès i el català com a llengües pròpies); a l’Acta Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides; al Conveni del Consell d’Europa i a la Carta Europea de les Llengües; demanen amb una esmena l’exclusió d’aquestes referències. Fugim dels problemes! I es queden tan tranquils. Curiosament demanden la inclusió de l’apartat 2n de l’art. 3r de la Constitució: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus estatuts”. Em diran vostès: home, això està bé! Ep! Ep!! que la petició té trampa. En una altra esmena vénen a dir que la Llei no pot declarar cooficials el català i l’aragonès perquè no ho fa l’Estatut. No se n’adonen aquests “pajaricos” d’allò que estan demostrant, que l’Estatut no és constitucional.
Per als components del Consell Superior de Llengües demanen que siguin persones de rellevància política, científica, social i/o cultural de la societat aragonesa (allò de conèixer el català o l’aragonès no té importància). No es perden amb subtileses en voler introduir uns comissaris polítics al Consell. Què és la societat aragonesa? I tot en nom del pluralisme. Quin pluralisme? Seguint amb els disbarats demanden també la creació d’una Acadèmia de la Llengua Aragonesa —com a la Franja es parla també aragonès, diuen els del PAR—, els membres de la qual serien designats pel Govern. Hauria d’estar composta per filòlegs competents, juristes, personalitats de les lletres i de l’ensenyament. El fet de saber o no saber català o aragonès, per a ells només aragonès, és una fotesa. Però on assoleixen el zenit del disbarat és quan diuen que els tals membres haurien “d’ostentar la condició política d’aragonesos” Només els falta dir que a les seus del PAR s’estendran el corresponents carnets. Em nego a qualificar aital aberració. Ostentaré jo la condició política d’aragonès? (Tant de bo que així fos!, encara podria pertànyer al Consell, a l’Acadèmia o a qualsevol òrgan col·legiat. Aquest parèntesi no hi és a la versió castellana del diari. És un somni que vaig tenir la passada nit i l’article l’havia enviat abans d’anar a dormir. Tot i què, en confiança us diré, que de cap manera l’hagués afegit a l’article per pudor: un diari és un diari, mentre que un bloc és un bloc)
El galimaties en el qual es fiquen en quant a l’ús de les llengües pròpies és de cap de brot quan es refereixen als òrgans col·legiats: els presidents podran autoritzar les intervencions en la varietat de llengua local? comarcal? aragonès oriental? o qui sap què?, però l’intervenent haurà de fer un resum en castellà, i les actes o acords podran fer-se de manera total o parcialment en la llengua pròpia però sempre acompanyats de la traducció al castellà.
La cirereta del pastís: els alcaldes i regidors haurien de ser historiadors, filòlegs, lingüistes i sociolingüistes, en tant que hauran d’informar al Consell Superior de Llengües, no a l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, sobre les modalitats lingüístiques dels seus municipis.
Ni català, ni aragonès estàndard, ni cooficialitat, ni obligatorietat, i amb tot l’altre que els he contat, no sé si els del PAR són més a prop del PP o de núvols baixos volant com a “pajaricos”.
*Escriptor”
Versió original enviada a ambdós diaris: PDF Enmienda que algo queda