Skip to content

Archive

Category: Aragonès


4
102011

La nova Conselleria de Cultura d’Aragó està sembrant el pànic sobre les denominacions que utilitzarà per al català i l’aragonès. El Director Vadillo, de Patrimoni Cultura, sota on hi havia Patrimoni Lingüístic, s’ha oposat històricament a que el català es parla a la Franja i a la mateixa existència de l’aragonèsLa Consellera, per contra, defensa l’existència del català i s’oposa a l’existència de la llengua aragonesa.

Ara només faltaven aquells que neguen l’existència del català i defensen l’aragonès. I per això hi ha la FACAO. Una nova adquisició, de la que es desconeix procedència i activitat, María José Blanc, com a Portaveu de la Plataforma No Hablamos Catalán, hereva occidental de la FACAO, ha demanat tanda per entrar als despatxos de la Conselleria:

Reuniones con el Director General de Cultura y con la Consejera de Cultura

Por otro lado, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán informa de que recientemente ha solicitado sendas entrevistas con el Director General de Cultura, Humberto Vadillo, y con la Consejera de Cultura, Dolores Serrat, para tratar sobre la Ley de Lenguas. A este respecto, María José Blanc, portavoz de la Plataforma, confía en que en breve “se derogue la actual Ley de Lenguas y se apruebe una nueva Ley que realmente proteja y fomente las modalidades lingüísticas del aragonés, tanto del aragonés oriental como del altoaragonés. Fabla y catalán son imposiciones partidistas que no representan a los verdaderos hablantes patrimoniales”. Blanc cree que Vadillo y Serrat están en la misma línea y considera que “son unos muy buenos profesionales y confío en que cambien la tendencia de la última década en la que siempre se subvencionaba a los mismos y en la que no ha existido una cultura libre”.

Resumint: tots en línia contra alguna cosa. Ara els fa falta saber contra què estan.

La Conselleria de Cultura d’Aragó, en línia amb la FACAO, però sense noms per a les llengües «.

Actividatz aragonesas en Barcelona, mosica, teyatro y luenga « Cultura « Arredol.

Educación atura o programa Moncada d’o catalán en a escuela « Columna « Arredol.

Anul·la el programa que portava escriptors a les aules de la Franja

La conselleria d’Ensenyament d’Aragó ha eliminat el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, destinat a reforçar les classes de català a les escoles i instituts de la Franja amb tallers, conferències, exposicions sobre les variants lingüístiques locals de cada zona i les visites als col·legis de la Franja d’escriptors, cantautors i grups de música de tot l’àmbit lingüístic català. El programa funcionava des del curs 2000/01 i la seva anul·lació fulminant, amb el curs ja començat, ha agafat de sorpresa la comunitat educativa de la Franja: la conselleria ho va anunciar divendres per carta al professor que s’encarrega del projecte, i li va anunciar que el programa quedava suspès i que dilluns s’havia d’incorporar a la seva plaça en un institut de Saragossa.

La conselleria d’Ensenyament també ha eliminat el mateix programa per a la llengua aragonesa i al·lega problemes pressupostaris, però les entitats culturals de la Franja hi veuen una confirmació dels seus pitjors auguris un cop el PP va obtenir el govern d’Aragó. “És una barbaritat, el seu cost és mínim però feia molta feina per promocionar i potenciar l’ensenyament de la llengua pròpia a la Franja”, es queixa Julio Moreno, secretari de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca.

Moreno recorda que el nou govern aragonès “ha dit que retallarà la llei de llengües, que és una llei tova i insuficient, i ara entren a retallar l’ensenyament del català a les escoles”. La Institució Cultural de Baix Cinca subratlla que el programa ha permès fer 800 activitats i que la seva anul·lació talla un vincle molt important entre l’escola i el medi social de les comarques de la Franja.

A través d’aquest programa han passat per les aules de la Franja els escriptors franjolins Francesc Serés i Mercè Ibarz, el poeta i filòleg mequinensà Hèctor Moret i el poeta de la mateixa vila Marià López Lacasa, i també d’altres punts de l’àmbit lingüístic, com ara Màrius Serra, Carme Riera, Pep Coll, Imma Monsó i Emili Teixidor. Gràcies a un conveni amb la Generalitat els escriptors de la Franja han estat convidats també al programa d’Itineraris de Lectura del Departament d’Ensenyament català
.

A la Franja, el català és assignatura optativa si les AMPA del centre ho demanen, i s’hi fan dues hores a la setmana.

 

El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó retalla el català a l’escola.

28 octubre: Humberto Vadillo comparecerá en Cortes a petición CHA para explicarse como director general Cultura 

mitjançantTwitter / @CHACortes: 28 octubre: Humberto Vadil ….

El PP elimina els programes de promoció del català a les escoles de la Franja

El projecte ‘Jesús Moncada’ ha difós peces culturals en català durant una dècada arreu de les escoles franjolines · El nou govern popular ja va anunciar que mutilaria la Llei de Llengües d’Aragó per minimitzar-hi les llengües catalana i aragonesa

Si el nou govern aragonès fruit del pacte PP – PAR que encapçala Luisa Esperanza Rudi ja va anunciar fa dos mesos que retallaria i derogaria molts dels punts de la Llei de Llengües d’Aragó malgrat les mínimes concessions que oferia a català i aragonès (deixa el castellà com a única llengua oficial) ara l’executiu popular tancarà el projecte “Jesús Moncada”, que promocionava el català a les escoles de la Franja de Ponent. Així ho ha confirmat la nova consellera d’Ensenyament del govern d’Aragó, Maria Dolors Serrat, segons comenta Natxo Sorolla al seu blog. El projecte “Jesús Moncada” o “Projecte d’Animació a les escoles de la Francha” [emprant una denominació amb normativa catalana no reconeguda] era una de les poques formes que hi havia fins ara per difondre peces culturals en català de tota mena als alumnes majoritàriament catalanoparlants de la Franja, ja que en aquest territori el català no hi és oficial i només s’imparteix en alguna assignatura optativa a les zones i localitats on hi ha hagut una important mobilització popular en aquest sentit. Personalitats vinculades al projecte van demanar al govern aragonès una reunió abans del seu tancament però no han rebut cap resposta.

D’aquesta manera queda clausurat el projecte que feia arribar a les escoles franjolines la literatura popular en català, centrada bàsicament en fer arribar als alumnes els autors locals i les seves obres; havien visitat les aules escriptors, cantautors o grups musicals i s’hi havien fet exposicions i tallers culturals en català de tota mena [vegeu-ne un exemple en vídeo]. De la manteixa manera els convenis signats fa anys entre la Generalitat de Catalunya i el govern d’Aragó havien permés que alumnes del Principat “estricte” fronterers amb la Franja gaudissin de la visita dels autors locals franjolins, de la mateixa manera que les escoles de la Franja van rebre escriptors com Emili Teixidor, Maria Barbal, Màrius Serra o Enric Larreula. En total unes 800 activitats en 11 anys, acollides en vora mig centenar d’escoles de tots els nivells i edats.

A part del “Projecte Moncada” el govern popular d’Esperanza Rudi també tancarà el projecte “Luzia Dueso”, una iniciativa equivalent a la zona de parla aragonesa d’Aragó.

Racó Català – El PP elimina els programes de promoció del català a les escoles de la Franja.

Neix el primer diari digital en llengua aragonesa: ‘Arredol.com’

El diari aprofita la tasca feta per l’Acadèmia de l’Aragonès, que l’any 2010 va presentar unes noves normes ortogràfiques fruit de la participació de molts parlants

3/10/2011PrintEmail

|

Comparteix:

Aquesta setmana ha vist la llum el primer diari digital generalista escrit íntegrament en aragonès. El seu nom és Arredol i la seva publicació suposa tota una fita per a una llengua que compta amb uns 10.000 parlants. El nou mitjà aposta per la participació ciutadana, per la creació de continguts per part dels propis usuaris, i per una informació amb una mirada sobre el món, sobre el país i sobre la realitat en general, no només d’Aragó.

Els impulsors del projecte consideren que la creació d’un mitjà de comunicació en llengua aragonesa és un element clau a l’hora de fer de l’aragonès ‘una llengua d’ús normal’. Un dels creadors, el periodista i autor del bloc Purnas, Jorge Romance, explica que el diari neix sense cap aportació econòmica pública ni privada, amb una redacció de tres persones, molta col·laboració externa i l’aprofitament de les tecnologies en línia.

El diari aprofita la tasca feta per l’Acadèmia de l’Aragonès, òrgan que encara no té el reconeixement explícit del Govern d’Aragó, però que el 2010, després d’una tasca social intensa, va presentar unes noves normes ortogràfiques fruit de la participació de molts parlants i de la majoria d’associacions del sector. Aquestes normes són força més respectuoses que les que hi havia fins aleshores, aprovades l’any 1987, amb la tradició llatina i també amb les formes pròpies aragoneses medievals.

Més informació:

Lloc web d’Arredol

Twitter d’Arredol

 LINGUAMÓN – Casa de les Llengües > Notícies > Neix el primer diari digital en llengua aragonesa: ‘Arredol.com’.

La Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó ha comunicat el cessament del Projecte d’Animació Cultural ‘Jesús Moncada’. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca rebutja totalment aquest cessament, ja que el projecte ha aconseguit amb èxit apropar la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte ha donat a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. El tancament trenca el vincle que el projecte establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa.

Considerem inadmissible que el govern aragonès vulga abandonar encara més el català a la Franja. La nostra llengua forma part del patrimoni cultural aragonès i, per tant, hauria de ser protegida i respectada. A més, la legislació vigent així ho exigeix: Llei de Llengües, article 3.3 de la Constitució Espanyola i Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

La Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Fraga, 2 d’octubre de 2011

L’ensenyament del català no està universalitzat a la Franja, a diferència del País Valencià, les Balears o Catalunya. Al llarg dels pràcticament 30 anys d’Autonomia Aragonesa, liderats per socialistes i populars, i sempre acompanyats pels regionalistes conservadors, només s’ha arribat a implantar el català com a assignatura optativa, alguna assignatura en català optativa allà on hi ha hagut més pressió i més població. A més, hi havia el projecte cultural de suport i difusió de la cultura popular en català, el projecte  ”Jesús Moncada“.

La novetat és que el PP pareix que enceta una línia d’oposició clara a l’ensenyament del català, i la Consellera d’Ensenyament, d’origen català Serrat,ha comunicat el tancament  del projecte. Transpirant cert contingut ideològic en la decisió, i no només econòmic com caldria pensar,referint-se al “Projecte d’Animació a les escoles de la Francha”, utilitzant una denominació en una normativa catalana no reconeguda, i sense esmentar  ”Jesús Moncada”. Diferents personalitats implicades en este projecte havien demanat d’entrevistar-se amb els responsables, abans d’esta decisió, però no n’havien rebut resposta. A més, el Govern del PP també ha anunciat que el projecte en aragonès “Luzia Dueso” es suprimirà el curs vinent.

Així, queda tancat el projecte que fa arribar a les escoles la literatura popular en català, la relació de l’escola en lo territori on es desenvolupa, la que fa arribar als alumnes els autors locals… No podran veure actuacions com esta, on autors locals expliquen històries del nostre territori:

El Projecte Moncada va començar el curs 200-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules, escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en català, apropant la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques. Així mateix,  mercès als convenis signats entre els governs d’Aragó i Catalunya, els alumnes de les terres catalanes frontereres de Lleida i Tarragona (Anton Abad, La Chaminera, Duo Recapte, Susanna Antolí, Hèctor Moret, etc.) amb el projecte han pogut gaudir de la visita dels nostres escriptors i músics populars  i han pogut vindre a les escoles de la Franja escriptors de l’alçada  de l’Emili Teixedor, Maria Barbal, Josep Coll, Màrius Serra, Enric Larreula, etc…  En aquests onze anys que ha durat el projecte s’han fet unes 800 activitats que han recorregut una cinquantena d’escoles d’Infantil, Primària, Secundària, Adults, Biblioteques…i una vintena de pobles de Catalunya.

mitjançantEl PP d’Aragó suprimeix els programes de promoció del català a l’escola « Xarxes socials i llengües.

Aragón ye trilingue, a pesar de que llegamos tarde a la celebración del “Día Europeo de las Lenguas”, que se celebró esta semana, no queríamos desaprovechar este altavoz para recordar lo que es de justicia: El desarrollo de la ley de lenguas en Aragón No caben recortes , ni retrasos, ni excusas. Sabemos de la situación económica tan grave que está viviendo la sociedad aragonesa y sus administraciones públicas, pero cuando la situación lo requiere hay que afrontarla

Y nos expresamos en aragonés, lengua pegada a nuestro nacimiento:

“Ye nezesario o desarrollo d’a Lei de Luengas d’Aragón ta guarenziar o desarrollo e protezión d’a nuestra reyalidá trilingüe e a continidá d’os programas d’animazión cultural en aragonés, “Luzía Dueso” e catalán “Jesús Moncada” que se bienen impartindo en zentros educatibos d’Aragón”

Y también en catalán, sin miedos timoratos, son de Aragón pero hablan catalán:

“Recorda que la despreocupació institucional durant aquests anys és causa directa que l’aragonès hagi estat inclòs per la UNESCO en el Atlas Mundial de les Llengües en Perill, pel que es necessita l’adopció urgent de les mesures recollides en la llei que assegurin la seva transmissió a les noves i futures generacions”.

Diario Aragones :: Radio Ebro – Tres lenguas.

Vadillo heba dixau o rete de microblogging dimpués d’as suyas frases contra las aduyas a la cultura y as luengas d’Aragón

Humberto Vadillo

Humberto Vadillo

O perfil que fa bells diyas amaneixio en twitter como hvadillo, y que feba veyer que yera o director cheneral de cultura no perteneixe a Humberto Vadillo, seguntes han confirmau dende a Conselleria de Cultura d’o Gubierno.

Dende Arredol, faciemos a error de dar por bueno un perfil que parixeba real, que heba penchau fotos d’actos an que heba estau o Director cheneral y que se rilacionaba con buena ripa de tuiteros amanaus a o Partido Popular. Dimpués d’un tuit desafortunau prencipiemos a sospitar que o perfil yera falso, como asinas ha confirmau a conselleria, que estudea agora que trangos dar contra la suplantación d’a personalidat d’o director cheneral.

Dende Arredol, hemos de demandar desincusas a o propio Vadillo, a la conselleria, y a os nuestros lectors, por no haber feito as comprebacions que s’amenistaban sobre iste particular.

Vadillo, que heba tuiteau que “l’aragonés ye como o klingon” o que cada diya heba més fatos en Aragón por a creyacion d’o Diploma de Filolochía aragonesa, tranco a suya cuenta de twitter quan prencipio a recibir creticas por ixes comentarios en ser nombrau Director Cheneral de Cultura. As suyas parolas fación que se creyase una colla de Facebook ta demandar a suya dimisión y apublicación d’un manifiesto en un meyo de comunicación contra ell.

O perfil d’Humberto Vadillo que bi ha en twitter ye falso « Columna « Arredol.

El nuevo director general de Cultura del Gobierno de Aragón, discutido desde su nombramiento por muchas personas relacionadas con ese amplio y rico mundo, ha respondido el jueves 22 de septiembre a una oportuna entrevista de Mariano García para Heraldo de Aragón: “Mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. Parece así desmarcarse de todos sus escritos, declaraciones, blogs anteriores, en que despreciaba nuestras otras dos lenguas (aragonés y catalán), calificaba de “titiriteros” a los trabajadores de la cultura, negaba que ésta debiera subvencionarse, etc., que llevaron a la sorpresa y el estupor en cuanto se fueron conociendo, tras ser nombrado.

Parece que prácticamente nadie le conocía, y se duda si es una apuesta decidida y consciente de la consejera de Educación, Cultura y Deporte, mi amable y entusiasta colega María Dolores Serrat, o ha sido un “gol” que alguien, proponiendo a tan exaltado personaje, le ha metido nada más comenzar su andadura. Quizá no lo sepamos nunca, pues los políticos, y este nuevo Gobierno del PP en especial, suelen ser muy cautos y, utilizo otro símil futbolístico, “sacar balones fuera”.

Al “regreso” ha arreciado la tormenta. Casi un centenar de personas hicieron público el día 18 un “Manifiesto de repulsa y petición de cese del director general”. Entre ellas los historiadores Julián Casanova y José Luis Corral, el último premio de las Letras Aragonesas Ángel Guinda, el primer Justicia de Aragón Emilio Gastón, el cantautor Joaquín Carbonell, los escritores Ánchel Conte, Manuel Vilas, J. Giménez Corbatón; profesores como A. Pérez Lasheras, Pedro Arrojo, Pilar de la Vega y Mariano Berges; dramaturgos y actores como Mariano y Javier Anós, periodistas como Luis Granell y Luis J. García Bandrés, abogados como Paco Polo y Gloria Labarta, cineastas, músicos, etc. ¿Todo el viejo rojerío de la Transición a la democracia? Es posible, con otros más jóvenes y tan destacables. En una larga lista de facebook con más del millar de incorporaciones, se debate sobre el tema; y el diputado de CHA Gregorio Briz ha pedido la comparecencia del director general en Cortes para que explique sus planes.

Asume el Sr. Vadillo, pasando página, que ahora va a “gestionar” todos los grandes temas fallidos, ralentizados, polémicos, que se arrastran desde hace años, o los nuevos que surjan o se le ocurran, con total asepsia, como si la cultura fuera apenas estadística de públicos, recuento de entradas, logro de ecos en los medios, independientemente de su carácter crítico e ideológico. Y remite a sus superioras: “las opiniones políticas corresponden básicamente a la presidenta y a la consejera, que son quienes hacen política”.

No ha tenido mucha suerte esta Comunidad con los “gestores” culturales, con alguna excepción; pero ninguno de ellos había manifestado una tal hostilidad hacia los asuntos y personas con que debía trabajar. Me cuentan algunas personas que, a título individual o como miembros de diversos grupos, han sido llamadas por Vadillo, que les ha tratado con exquisita cortesía, ha escuchado sus ideas, planes, quejas, y ha prometido estudiarlos. No es mucho, pero quizá esta recepción de uñas le haya llevado a caminar con pies de plomo.

Aunque pensé considerar añadir mi firma al citado manifiesto, a lo que fui invitado, varios viajes y ocupaciones me distrajeron y lo olvidé. Quizá era un lapsus, porque no tenía ni tengo claro que hubiera que pedirle la dimisión a quien, llamado por dirigentes de su partido, acude encantado a hacerse cargo de la parcela quizá más atractiva para un ensayista agresivo. Ese nombramiento es consecuencia de la victoria en las urnas del partido popular: si quienes le votaron creen que se han “pasado” la Señora Rudi o la Señora Serrat, que les pidan cuentas. Y también, es su tarea, los diputados de la oposición.

Pero quienes no les votamos no podemos sino, en todo caso, como muchos este verano, manifestar nuestra sorpresa y preocupación porque alguien con esas ideas manifiestas vaya a regir tan delicado asunto. Y estar muy atentos a lo que diga (que será poco y cuidadosamente, ya va visto) y, sobre todo, haga o deje de hacer en los próximos meses. Quizá hasta el 20 de noviembre, en que, como todo el mundo dice, ya no precisará disimular.

Artículo publicado el 22 de septiembre de 2011 en Heraldo de Aragón

El caso Vadillo « Andalán.es.

Especialistes en la matèria i activistes han dirigit les informacions al Comitè d’Experts, que s’encarreguen d’informar sobre el compliment de la Carta Europea de la Llengües per part dels Estats membres al Consell d’Europa. Us transcrivim les conclusions pel que fa al català a la Franja:

6. La (des)protecció de la llengua catalana a la Franja d’Aragó
Ja en el seu primer Informe, el Comitè es feia ressò de la sovint oblidada situació lingüística de la Franja d’Aragó:

“…Catalan is also spoken in a region of Aragon bordering Catalonia known as “Franja de Poniente”. It is spoken in all or parts of the following six areas: Ribagorza, la Litera and Bajo Cinca in the Province of Huesca, Caspe in the Province of Saragossa, and Bajo Aragon and Matarranya in the Province of Teruel. It is calculated that 83 out of the 107 municipalities located in the mentioned areas are Catalan-speaking. The Catalan-speakers appear to amount to 40 000 out of 65 000 inhabitants.” Concloent que: “Aragonese (“Fabla”) and Catalan in Aragon are officially recognised in the legislation of the Autonomous Community of Aragon, but a language law is yet to be adopted. Very few measures have been taken so far in favour of the Aragonese language (“Fabla”), in spite of the fact that a will to revive it has recently appeared among the younger generations. The situation of Catalan in Aragon appears to be even worse: the Committee of Experts has not been made aware of any concrete measures in favour of Catalan in Aragon and the situation of this language in this territory was described to the Committee of Experts as being critical.” (Primer Informe d’Avaluació, Conclusions, epígraf R.)

Tres anys més tard, continuava parlant el Comitè d’experts de la necessitat d’una regulació de les llengües a l’Aragó per tal de donar la protecció necessària al Català, mostrant-se optimista davant la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó.

La realitat, avui, lluny del compliment de la Carta, fa que el Comitè es desplací a Fraga per tractar la qüestió. La Llei de llengües d’Aragó de 2009, lluny de cobrir les expectatives creades al 1999 per la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès, -que remetia la declaració de l’oficialitat del català i de l’aragonès a una llei posterior -, els ha deixat sense estatut d’oficialitat al català, declarant-les “llengües originals i històriques de l’Aragó” en una clara aproximació folklorista allunyada de l’esperit de drets que estableix la Carta europea.

Les insuficiències del marc normatiu, l’absència d’oficialitat i les dificultats per l’ensenyament, contrasten en la situació actual, clarament pitjor que en las dels dos anteriors informes. El segregacionisme d’arrel anticatalana, que vol veure en el català parlat a l’Aragó una llengua diferent a la catalana, ha estat força estimulat per la seva capacitat de mobilitzar electoralment en favor de determinades posicions el sentiment anticatalà que des de fa temps es conrea des de mitjans de comunicació i partits estatals. Al temps el Partit Popular a l’Aragó, ara en el govern, ha centrat part de la seva campanya i porta en el seu programa electoral la derogació parcial de la encara no desenvolupada Llei de Llengües

La situació del valencià en aquesta Comunitat Autònoma –en especial pel que fa a l’ensenyament-, la del català a la Franja d’Aragó i l’ús de les
llengües oficials davant l’administració de Justícia, son segurament les tres expressions mes clares del caràcter no obligatori que l’Estat
espanyol dona a la Carta europea, en la que veu un text de referència i no una norma jurídica

Informe complet

Nota de premsa

 

Informen a Estrasburg sobre la situació del català a la Franja « Xarxes socials i llengües.

Vadillo heba dixau o rete de microblogging dimpués d’as suyas frases contra las aduyas a la cultura y as luengas d’Aragón

Humberto Vadillo

Humberto Vadillo

O director cheneral de cultura d’o Gubierno, Humberto Vadillo, ha decidiu tornar a o rete social twitter, dimpués d’a polemica chenerada por os suyos comentarios dixaus en ixe rete de microblogging antis de ser trigau ta o cargo.

Vadillo, que heba tuiteau que “l’aragonés ye como o klingon” o que cada diya heba més fatos en Aragón por a creyacion d’o Diploma de Filolochía aragonesa, tranco a suya cuenta quan prencipio a recibir creticas por ixes comentarios en ser nombrau Director Cheneral de Cultura. As suyas parolas fación que se creyase una colla de Facebook ta demandar a suya dimisión y a publicación d’un manifiesto en un meyo de comunicación contra ell.

Humberto Vadillo torna ta twitter « Politica « Arredol.


L’entrada del PP al Govern d’Aragó, amb el suport explícit del PAR, ha deixat en suspensl’evolució de la Llei de Llengües i el reconeixement del català i l’aragonès que el PSOE tans anys havia trigat en aprovar (tímidament). En un inici vaig opinar que el nou Govern podia fer una política lingüística contra el català i l’aragonès més mediàtica que efectiva. El fet de nomenar a Humberto Vadillo Director General de Cultura ha fet mantindre la tensió al màxim. Però les successives queixes públiques i demandes de dimissió han exigit al PP fer-se enrrere en la presentació pública i presa de posicions de Vadillo. Però l’ha mantingut en el càrrec i (amb molts nervis) n’ha defensat la seua futura gestió. De fet, ell, tot un Director General de Cultura, ha arribat a dir en les primerescompareixences que “mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. ¬¬

Si tot això ja és digne de tot el surrealisme, la diferenciació entre el català i l’aragonès ho són encara més. La Consellera de Cultura Dolores Serrat,ha sorprès en les seues declaracions més recents: parla de les “modalitats lingüístiques” i del “català”. Per tant, albira una política clara de reconeixement del català, i l’oposició al reconeixement de l’aragonès, més enllà d’un conglomerat de “modalitats lingüístiques”.

La consejera de Cultura ha asegurado que presentarán “en el primer año de legislatura” la reforma de la ley de Lenguas de Aragón con el objetivo de “garantizar que todas las personas puedan conocer las modalidades lingüísticas y el catalán”.

Amb tot, amb la nova legislació pretenen treure qualsevol resta de dret lingüístic per als catalanoparlants:

No obstante, ha rechazado la normalización, “que sería la obligatoriedad de que en todas las instituciones aragonesas se exigiera hablar las tres lenguas”, algo “insostenible” en estos momentos, además de que “no es necesario”, como sí lo es “potenciar” la “conservación y conocimiento” de las modalidades lingüísticas y el catalán.

La Consellera parla de català a Aragó, i nega l’aragonès. Això que Vadillo va sentenciar que “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano”.  I que un altre dels seus directors generals (del PAR) defensa la unitat de l’aragonès i el català. Mai deixaran de sorprendre al personal…

El PP d’Aragó contra el reconeixement de l’aragonès, però legitima del català « Xarxes socials i llengües.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja