Tres ajuntaments de l’Aragó comparen el litigi per l’art sacre amb la pederàstia – VilaWeb.

Tres ajuntaments de l’Aragó comparen el litigi per l’art sacre amb la pederàstia

Els ajuntaments de Berbegal, Peralta d’Alcofea i Villanueva de Sijena (Osca) convocaran ben aviat breu una manifestació a Saragossa per mostrar el seu rebuig a ‘la inactivitat dels bisbes d’Osca i de Barbastre-Montsó en el litigi de l’art sacre’. Aquests consistoris demanen que l’Església cedeixi al govern d’Aragó la propietat dels 113 béns artístics exposats al Museu de Lleida. Per això obriran una campanya perquè ‘la manifestació ompli tota la plaça del Pilar com el 2010’, segons ha avançat l’advocat Jorge Español, que exerceix de portaveu dels tres ajuntaments. Ell mateix ha comparat el litigi amb els escandols de l’Església amb la pederàstia o les ‘tèrboles finances vaticanes perquè tots imcompleixen manaments de Déu’.

Segons Español, ‘la negativa dels dos bisbes a cedir la propietat de les obres d’art al govern d’Aragó està mancada de veritables raons jurídiques i només pretén enganyar els aragonesos’ justificant el fet que ‘l’Església hagi dipositat aquests béns en un museu civil vulnerant la mateixa circular vaticana de museus eclesiàstics que prohibeix expressament que els béns sacres estiguin en un museu civil’, acció de la qual l’advocat culpa al bisbe de Lleida.

Per això, aquests ajuntaments han decidit tornar a manifestar-se a Saragossa i engegar noves accions que ‘es repetiran fins que l’Església cedeixi la propietat o els poders per litigar al govern d’Aragó’. En cas contrari, ha dit, ‘els ajuntaments expropiaran els béns a l’Església’. L’advocat creu que els dos bisbes volen ‘ocultar un problema de desobediència interna de l’Església a les seves pròpies sentències canòniques’.

El precedent d’Eixea

La cessió temporal de dos quadres de la parròquia d’Eixea (La Vall de Lierp, Osca) per exposar-los al poble durant la Festa Major va encendre els ànims de diferents ajuntaments de la Franja de Ponent. Els alcaldes de Berbegal, Peralta d’Alcofea i Villanueva de Sijena lamenten que el bisbe de Barbastre-Montsó consentís aquesta exposició de dues obres que ells consideren ‘segrestades al Museu de Lleida’. Per això creuen que aprofitant la cessió a Eixera s’hi haurien d’haver quedat i per això critiquen que el bisbe hagués permès el retorn a Lleida.

Els bisbes es renten les mans | Lo finestró del Gràcia.

No sé si qualificar de prepotent, ingènua o ximple la decisió de la presidenta d’Aragó de demanar als bisbes de Barbastre-Monsó, Alfonso Milian i d’Osca, Julián Ruiz, la cessió dels béns —113 obres d’art, 27 de les quals hi són a títol explícit de depòsit des del 1970— provinents de les parròquies de la Franja, els quals estan al Museu Diocesà de Lleida, des de fa més de cent anys —86 de les obres d’art. Ben conegut és el conflicte, sorgit de la segregació de les parròquies de la diòcesi de Lleida, l’any 1995. La presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i tot el govern justificaven la petició de cessió dels béns per poder reclamar-los fefaentment al Museu de Lleida —a Catalunya, dirien. Si no fos així, que pinta un govern reclamant béns dels qual no en té la propietat. La frase, “Aragó reclamarà les obres d’art a Catalunya”, no té cap sentit, és buida de contingut, només pot arribar a ser un titular periodístic. Qui és Aragó i qui és Catalunya? Ni Catalunya és el Museu de Lleida, ni Aragó es el bisbat de Barbastre-Monsó, ni el bisbat d’Osca.

Com podia, ni tan sols somniar, la Sra. Rudi que el bisbes li cedirien la propietat dels béns! Ara hi són a un bisbat, y si els cediren, a cap bisbat serien. Avui hi ha un govern a l’Aragó i demà potser n’hi haurà un altre. I què faria amb els béns? L’Església és una.

Els bisbes van posar sobre la taula les seues raons formals, reiterant que la cessió de la propietat dels béns està subjecta als preceptes canònics i que “per a l’alienació d’aquestes propietats es requereix la llicència de la Santa Seu” de manera que no es consideraven autoritzats per procedir a la cessió de la propietat. Van manifestar, a més, que no estaven en condicions d’assegurar l’obtenció del consentiment dels organismes diocesans, ni l’autorització de la Santa Seu. Ras i curt, que el Vaticà no ho aprovaria. Una manera de rentar-se els bisbes, Milian i Ruiz, les mans va ser el suggeriment de que seria “més oportú” que el requeriment formal per reclamar la cessió dels béns historicoartístics es fes per part de l’Estat espanyol al bisbat de Lleida i al propi consorci del museu de la ciutat. Els bisbes s’han rentat les mans i han deixat l’amarg pastís a les mans de la Sra. Rudi, a les del govern d’Aragó i a les del PP i PAR. Bocabadats s’han quedat.

El govern d’Aragó ha estat un prepotent, un ingenu o un ximple? Cadascú pot aplicar l’adjectiu que vulgui d’aquests. Us animo a fer comentaris al respecte.

Nació Digital: Barcelona renuncia als Jocs Olímpics d’Hivern.

L’alcalde Trias proposarà al ple de divendres abandonar la intenció de presentar-hi candidatura

O parlamento espanyol niega o traspaso t’Aragón d’a propiedat legal d’os arcos de l’Alchafería | Arredol.

Debant d’a propuesta de Chesús Yuste, PP vota en contra y PSOE, CiU y UPyD s’abstienen

O diputau Chesús Yuste en o Congreso (Foto: CHA)

A Comisión de Cultura d’o congreso espanyol d’os diputaus votó ahiere en contra de que os arcos de l’Alchafería y atro patrimonio d’iste palacio, legalment propiedat d’o Museu Arqueolochico Nacional espanyol, pasasen a estar propiedat d’a Diputación Cheneral d’Aragón. Lo fació debant d’a propuesta presentada por Chesús Yuste, parlamentario de CHA por a colla Izquierda Plural y contó con o refús d’o PP y l’abstención de PSOE, CiU y UPyD. Nomás Izquierda Plural y Compromís refirmoron a moción.

O patrimonio que se’n charraba ye formau por 18 elementos arquitectonicos, estando os más importants dos arcos mixtilineos y un rosetón. Iste patrimonio estió regalau en 1868 por a Comisión Provincial de Monumentos t’o recient naixiu Museu Arqueolochico Nacional d’Espanya. T’a exposición Internacional de Zaragoza y con a enchaquia d’o 25 cabo d’anyo d’a tornada d’os poders t’as Cortes d’Aragón, ixe Museu cedió as piezas ta que se podesen viyer en o suyo puesto d’orichen: l’Alchafería, alcuerdo que se prolargó mientres continasen as obras d’o Museu Arqueolochico, que hue encara continan. Manimenos en marzo d’ista anyada, o ministerio de Cultura s’endrezó t’o gubierno aragonés ta que tornase o debantdito patrimonio, como explicó Yuste en o suyo charrazo.

O diputau d’a Cucha Plural demandó que os arcos pasasen a estar propiedat d’o Gubierno d’Aragón y esfendió os cambios que bi ha habiu en istos zaguers sieglos en os criterios d’os museus y d’a conservación de l’arte en cheneral, de vez que agradeixió a lo Museu Arqueolochico a conservación mietres istos anyos d’os arcos.

Antimás demandó, que se creyase una comisión paritaria Aragón – Espanya d’expertos con l’ochecto de “determinar a existencia de atros elementos de caracter historico artistico en coleccions y museus de titularidat de l’Administración Cheneral de l’Estau” que resultase “consellable de meter en os suyos puestos orichinals en Aragón u en museus aragoneses”. En referencia a los biens d’a Francha, Yuste remeró que “quan charramos de patrimonio cultural aragonés expoliau u exiliau gosamos de mirar-nos enta l’este, pero tamién ye important tornar a uellada enta l’ueste, porque bi ha piezas d’o nuestro patrimonio historico artistico que emigroron en atras envueltas, en iste caso, ta Madrit”.

Dende o PSOE se presentó una esmienda a on que se demandaba a lo ministerio presidiu por Wert que indicase ta qué se quereban istas piezas y qué se iba a fer con ellas en un museu que hue contina en obras. A suya portavoz María Virtudes Monteserín esfendió a conveniencia de que os arcos continasen en l’Alchafería, encara que dició que “si cada ampre temporal de piezas u biens culturals que fa lo Museu Arqueolochico Nacional en diferents territorios esdeviene una excusa ta exichir una donación ta cutio, podemos dentrar en una dinamica de no fer ista practica, lo que fería imposible amostrar y espardir atros biens en atros territorios”.

O PP, en a suya respuesta, remeró lo mal estau de conservación d’os arcos en plegar t’o Museu Arqueolochico y a restauración feita dende ixa institución. Alazetó as suyas razons en a “confitanza entre institucions”  y en a salvaguarda d’o patrimonio, fendo referencia a lo naixer d’o Museu Arqueolochico en o bell meyo d’o sieglo XIX, quan muito patrimonio yera en periglo por “os avatars politicos” d’alavez.

A votación dió un resultau en contra de que o patrimonio de l’Alchafería i continase, contando nomás con o refirme de Izquierda Plural y Compromís, o voto en contra de PP, y l’absteción de PSOE, CiU y UPyD.

Els bisbes d’Osca i Barbastre no cediran els béns de la Franja al Govern d’Aragó | Lo finestró del Gràcia.

Segons “El Periódico de Aragón”, el bisbe d’Osca , Julián Ruiz Martorell, va assegurar ahir que la resposta negativa a la petició formulada pel Govern d’Aragó de cedir a la comunitat els béns de les parròquies de la seua diòcesi i de la de Barbastre-Montsó, en dipòsit a Lleida*, està fonamentada en “prefectes canònics i jurídics” i no és pas arbitrària. El bisbe va assegurar que aquesta és “una cessió molt dilatada” perquè “hem de demanar consultes a consells diocesans i no ens permeten donar una resposta afirmativa”, ha afegit . Així es va referir Julián Ruiz Martorell a les manifestacions que el conseller de Presidència i portaveu del Govern d’Aragó, Roberto Bermúdez de Castro, realitzava el passat dilluns i en què deia sentir-se “decebut com a aragonès ” per la carta dels bisbes d’Osca i Barbastre en la qual aquests denegaven la petició de cessió a Aragó d’aquests béns. El bisbe va afirmar, en aquest sentit, que aquesta “no és una resposta arbitrària” i que la decisió que s’ha adoptat està basada “en un dictamen molt extens que es donarà a conèixer més endavant als mitjans” i a la societat en general. Fins aquí la notícia d’El Periódico.

No fa falta que el Govern d’Aragó faci la mateixa petició  al bisbe de Lleida.

*El Museu Diocesà de Lleida accepta només 27 obres en dipòsit de les 113. Aquesta anotació és meua

La Comisión Bilateral pretende acelerar el desdoblamiento de la N-232 y las balsas del Matarraña.

El desdoblamiento de la N-232 en algunos de sus tramos y las balsas del Matarraña son las cuestiones que ayer se trataron en la Comisión Bilateral Aragón – Estado y que afectan al territorio. El portavoz de la Comisión, José Ángel Biel destacó que se realizará una encomienda de gestión para acelerar el desdoblamiento de la N-232 pero únicamente en el tramo Mallén-Figueruelas, y no en el que va de Azaila a Morella.

La Comisión Bilateral Aragón-Estado acordó iniciar las gestiones de una nueva fórmula de gestión que acelere el desdoblamiento de la N-232. El acuerdo, indica la voluntad de ambas Administraciones de llevar a cabo las actuaciones precisas para desdoblar esta carretera transformándola en la autovía A-68 en los tramos Figueruelas-Gallur y Gallur-Mallén. Así, Fomento y el Ejecutivo autónomo han decidido avanzar en la definición de proyecto, las actuaciones y el análisis de las distintas fórmulas de gestión entre las que se contempla la encomienda de gestión, tal y como estable el artículo 88 del Estatuto de Autonomía de Aragón que según el co-presidente de la Comisión Bilateral, José Angel Biel, posibilita que “obras de interés general puedan ser ejecutadas por el Gobierno de Aragón y financiadas por el Gobierno de España”.

Balsas laterales del Matarraña

En el encuentro se ha consideró declarar Obras de Interés General la balsa de Monroyo y los embalses de Comellares y Peñarroya de Tastavins, ubicados en la Comarca del Matarraña. El objetivo, regular hasta 3 Hm3 en la cuenca alta del río Tastavins, lo que permitirá abastecimientos, almacenamiento de agua disponible para su uso contra incendios, garantizar regadíos y facilitar el desarrollo ganadero para favorecer el empleo y el arraigo en la zona de influencia. Con el fin de llevar a cabo las actuaciones necesarias, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente y la DGA han pactado colaborar de manera conjunta en la definición de los proyectos y actuaciones así como a analizar las distintas fórmulas de gestión. Todo ello, con el objetivo de agilizar la ejecución de estas obras.

Además de Biel, La vicepresidenta del Gobierno de España, Soraya Sáenz de Santamaría, participaron en el encuentro  los consejeros de Hacienda y Administración Pública, José Luis Saz, y de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, Modesto Lobón, el director general de Desarrollo Estatutario del Ejecutivo, José María Bescós, y el vocal de la Comisión, Manuel Pizarro.

Twitter / CHACortes: Bon dia! DGA firma un convenio ….

Trias anuncia una consulta sobre la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern – VilaWeb.

El batlle de Barcelona, Xavier Trias, va anunciar ahir que faria consulta ciutadana abans de presentar la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d’Hivern. En declaracions a la Xarxa, va demanar una posició clara de tots els grups municipals i va admetre que dubtava de les possibilitats d’èxit d’una candidatura el 2022. Per això, va considerar que no s’acabaria el món si finalment es presentés el 2026.

Trias es reunirà aviat amb el Comitè Olímpic Espanyol, amb el Comitè Olímpic Internacional, el govern espanyol, la Generalitat, les federacions i els municipis del Pirineu per prendre la decisió definitiva.

Nueva Historia d´ARA (InstitutoARA) a Twitter.

Nueva Historia d´ARA ‏@InstitutoARA

Nuestra última investigación si que va a cambiar el rumbo político aragonés: Según nuestro historiador, José Ángel Biel es catalán.

Nueva Historia d´ARA ‏@InstitutoARA

Biel nació en el Pallars-Sobirà, sus padres al ver sus defectos, como su conocido tartamudeo, lo abandonaron en la cima de la Pica d’Estats.

Nueva Historia d´ARA ‏@InstitutoARA

Josep Àngel Alemany i Giralt, (AKA José Angel Biel )aprendió castellano a los 7 años, cuando se trasladó a Teruel con sus padres adoptivos

Nueva Historia d´ARA ‏@InstitutoARA

Todos estos desgraciados acontecimientos desarrollaron en Biel una galopante catalanofobia que le llevó a militar en el PAR.

El Partit Aragonès vol instar el govern català a no falsejar la història en el material educatiu.

Mañana empiezan las Fiestas del Ternasco en Vinaròs

Educación exigirá a la Generalitat que corrija los libros que tergiversan la historia.

La DGA va a analizar los manuales escolares que incluyen el Aragón oriental dentro de Cataluña e informará al Ministerio.

.HERALDO El departamento de Educación y Cultura de la DGA actuará para impedir que cientos de alumnos catalanes sigan aprendiendo historia con unos libros de texto que recogen, entre otros errores de bulto, que Cataluña es una nación que incluye el Aragón oriental e incluso Benasque o que fueron los «reyes catalanes» quienes conquistaron Sicilia, simplificando la rica complejidad histórica de la Casa y Corona de Aragón. Como publicó HERALDO, estos libros de texto –dirigidos a alumnos catalanes de 2º y 3º de Educación Secundaria que tienen entre 13 y 15 años– están avalados por la Generalitat que, sin embargo, no ofreció ninguna aclaración durante el día de ayer.

Educación va a analizar los libros (son dos manuales de Sociales, Geografía e Historia) y a enviar una queja formal al servicio de Inspección del departamento de Enseñanza de la Generalitat, pidiendo que el contenido incorrecto se rectifique y se adecue «con rigor» a la historia. «Cada comunidad fija su currículo, por lo que son sus servicios educativos los que deben velar por su exactitud o, en el peor de los casos, corregirlos», insistieron en la DGA. Además, Aragón elevará una carta al Ministerio de Educación informando de lo que se ha detectado y también sobre los pasos que van a dar con Cataluña.

DGA comprobará el contenido de los libros catalanes antes de elevar una queja a la Generalitat.