Skip to content

Archive

Category: Activisme

Viles i Gents

1 May, 2010

Krabat

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 1 de maig del 2010)

Aquests dies s’ha projectat als cinemes la pel·licula Krabat, en la línia de El senyor dels anells i més de Harry Potter, vist però amb ulls alemanys que, encara que això no corresponga al clixè que en tenim, són més dolços i tendres —Rússia i la seua melangia abans feien frontera amb Alemanya. Tracta d’un xicot, Krabat, que per mor de les guerres —l’acció se situa al segle XVII— va perdut per la Lusàcia, una regió alemanya repartida entre Brandenburg i Saxonia, a tocar ara de la frontera txeco-polonesa. Mig mort de fam i de fred Krabat arriba a un molí on li donen feina, un llit i un plat a taula. Allà són també una colla de joves que, perduts com ell, hi han trobat acollida i hi treballen com a mossos. Però el molí, no és realment tal, sinó una escola de màgia, i Krabat en serà deixeble. Màgia, amor i un final difícil marquen la pel•lícula, basada en la narració homònima de l’escriptor alemany Otfrid Preußler. El film manté molt bé la tensió entre misteri, drama i tendresa. Només hi ha un detall, que molts potser ni tan sols advertiran, però que m’ha sorprès: tot i que al text d’en Preußler es fa constar que en Krabat pertany a la minoria sòrab, l’única que a Alemanya parla una llengua eslava, i es remarca que al molí tothom s’hi expressa, aquest fet és silenciat al film, i això tant a la versió en castellà, com a l’original en alemany. I es una llàstima perquè era una excel·lent ocasió de presentar als alemanys, i al món en general, Krabat com el que és: la màxima figura literària en llengua sòrab. Les aventures d’en Krabat a la narració de Preußler no són pas les úniques: n’hi ha moltes més i el xicot acaba convertint-se en un gran mag que sap tornar als sòrabs la Glòria perduda per culpa de les moltes persecucions i discriminacions sofertes per part dels seus veïns de llengua alemanya. Només des de la derrota dels nazis tenen els sòrab una autonomia bastant pareguda a la dels occitans a Espanya.

Artur Quintana

Viles i Gents :: Krabat :: May :: 2010.

Una lei que ye, pero que no esiste (o dixar amortar a cultura)

Publicado en la categoría de l’aragonés, purnas

A zaguera semana se feba o plazo ta creyar o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (nombre oficial en espanyol, ye claro). Ixa data la marcaba o desembolique d’a lei de luengas aprebada y que tamien espanicaba as funcions d’o Consejo, organo superior d’as luengas en Aragon y que be de ocuparse d’a creyacion d’as academias oficials de l’aragones y d’o catalan en Aragon. Como yera d’asperar ç, y como endicaba a manca d’intres d’o gobierno en desembolicar a lei, o Consejo no se creyo.

Asinas que agora tenemos lei, pero a lei no ye desembolicada ni cosa diz que se desembolicara d’aqui a un tiempo. No bi ha Consejo, que yera o primer trango, no bi ha por tanto Academias y no se cumplen atros supuestos d’a lei, ni en educacion, ni en os meyos de comunicacion publicos, ni profes, en as institucions. Y como no bi ha Consejo, ni Academia, tampoco cosas como a retolazion, que eba d’aprebar o Consejo, son podiendo-se fer.

A lei que apreboron no guarancia a perbibencia d’as luengas propias d’Aragon, como contrimuestra tot isto. Nomas a empenta d’a “poblacion zebil” podra continar guaranciando que l’aragones y o catalan en Aragon no s’amorten y sigan un remero ta os libros de istoria, si ye que bell libro d’istoria fablara d’isto cuan mueran as luengas, que ya somos conscients que o siguient trango ye borrar a memoria d’ixo que una vegada esistio.

A sociedat zebil no ye disposada a que as suyas luengas sigan acotoladas, y menos mal, y gracias a ixo, encara podemos charrar y parlar. A sociedat zebil contina publicando revistas como Temps de Franja, o creyando radios como Radio Matarranya , fendo programas en aragones, como Fendo Orella. A sociedat zebil organiza conciertos en tres luengas como iste sabado en Zaragoza o preba de traducir software libre en aragones, como los de softaragones, o de continar emplindo a Wikipedia. A sociedat zebil no amenistaba a lei ta fer cosas, pero si que amenista a lei ta tener o refirme legal, social y politico ta no dixar amortar a cultura nuestra.

Purnas en o zierzo.

Vetllada cultural a la Rambla Santa Mónica

Amb l’ocasió de l’atorgament del VII Premi Paraula de narrativa breu, el dia 11 a les 19 hores, a la Rambla Santa Mónica 10, de Barcelona, actuarà el Duo Recapte, Antoni Bengochea  (veu) i Màrio Sasot (bandúrria) amb l’espectacle “Poesia de la Franja”. Segur que ens trobarem un bon grapat de franjolins.

Vetllada cultural a la Rambla Santa Mónica « Lo finestró del Gràcia.

CONVOCATÒRIA PER A L’EDICIÓ D’UN RECULL DE RELATS BREUS

Amb motiu de la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Tema: ARBRES EBRENCS

Textos amb un arbre ebrenc com a protagonista, preferentment arbres monumentals o llegendaris, però també d’altres existents en la realitat o en la imaginació de la llibertat creativa de cada autor i en qualsevol estil literari: conte, poesia, teatre…

Extensió màxima: 1000 paraules.

Termini: 6 de juny de 2010 (els textos seleccionats es presentaran a la Fira del llibre Ebrenc, a Móra d’Ebre)

Enviar els textos a: info@serretllibres.com Adjunteu una imatge de l’arbre, si s’escau i és possible.

Els textos seleccionats es publicaran en un llibre que es presentarà a la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya.

Edició a cura de March editor i Llibreria Serret, amb la participació de l’Associació Cultural del Matarranya.

Més informació…..

La Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

La Trobada pretén ser l’activitat complementària al Matarranya dels actes literaris que tenen lloc al llarg de l’any a les Terres de l’Ebre: la fira del llibre Ebrenc (al Juny a Móra d’Ebre, La Ribera d’Ebre), la fira literària Joan Cid i Mulet (a l’abril a l’EMD Jesús, El Baix Ebre), la Trobada de Lletres Ebrenques (al novembre a Amposta, El Montsià)… Dintre d’aquesta efervescència literària ebrenca, la trobada al Matarranya busca la seua especificitat en la data de l’organització (a l’estiu) i en el fet de donar especial protagonisme i participació als autors, per la qual cosa l’edició de la monografia amb el recull de textos resultant es considera molt important.

L’experiència de realitzar la Trobada al voltant d’un tema i de fer una crida perquè els autors hi participin amb els seus textos, els quals podran tenir després lectors a través de la publicació d’un monogràfic, s’ha valorat de forma molt positiva tant per part de l’organització, com dels autors i els lectors; segons es deriva per l’alta participació en les passades edicions de la Trobada en el dinar literari i els actes de la Trobada i les presentacions posteriors del llibre, com pel gran nombre d’exemplars que es solen vendre.

El recull de relats amb motiu de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Des dels seus inicis, la Trobada ha estat vinculada amb el recull de relats. Així, en l’edició del 2007 ja es presentava un recull de relats (Estius a l’Ebre, editat per Aeditors) i en la del 2008 es va fer un pas endavant amb la publicació d’un recull de textos organitzada expressament amb motiu de la Trobada i dedicats al tema sobre el qual versava aquella edició, el paisatge ebrenc i publicats sota el títol: El riu que parla, a càrrec d’Aeditors i Llibreria Serret. En la trobada del 2009 es va repetir l’experiència, aquesta vegada amb un recull de relats dedicats a personatges ebrencs que va ser publicat pels responsables de l’edició anterior. A més, durant els actes de la Trobada s’ha anat ampliant el protagonisme donat al recull de relats: a la presentació i signatura del llibre habituals s’hi van sumar una lectura de textos del recull per part dels mateixos autors i una presentació al llarg d’un dinar literari. A tot això, cal afegir la presentació posterior del llibre en diverses poblacions.

Objectius del recull de relats i de la seua publicació en format llibre

-Difondre el recull de relats seleccionats recollits com a resultat d’una activitat literària i ajudar així també a consolidar-la.

-Ajudar a l’edició i difusió de textos sobre el patrimoni ebrenc i d’autors vinculats al territori.

-Fomentar la literatura ebrenca a dintre i fora del territori

-Ajudar a la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.


DADES DELS RESPONSABLES DE L’EDICIÓ

Editors: Serretblog i March editor

Col·laboradors: Associaciació Cultural del Matarranya

Consell Assessor: Format per representants del Consell Organitzador de la V Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya:

* Aeditors

* LLibreria Serret: Ocatvio Serret

* Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja

* Representants de la població acollidora de la Trobada

* Col·laboradors del Serret-blog i assessors per l’organització de la Trobada

FORMA DE DISTRIBUCIÓ:

-March editor

-Llibreria Serret i punts de venda col·laboradors arreu de Catalunya

Associació Cultural del Matarranya (socis, fires, activitats i internet)

-Xarxa de llibreries col·laboradores de l’Associació Cultural del Matarranya, amb les quals l’Associació treballa habitualment (Franja d’Aragó, Catalunya, València i Saragossa)

-Venta directa: a través de la presentació del llibre durant la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya i posteriorment en diverses localitats i actes.

A rasmia d’as nuestras luengas.

8 de mayo 2010
20.00 horas
Devizio (C/ Lozano Monzon, Zaragoza)

Los Draps
http://www.myspace.com/losdrapsfranja

Prau
http://www.myspace.com/enoprau

Atland
http://www.myspace.com/atlandmetal

Pre unico 7€

Organiza: A.C. Nogara (con l’aduya de Magofermin)

El tribunal va concedir la qualificació “Cum Laude”

La facultat de Filosofia i lletres de la Universitat de Saragossa va ser escenari el passat mes de març, de la lectura de la primera tesi doctoral llegida en català en els més de 4 segles de historia de la institució.

La Mequinensana, Mayte Moret va llegir el seu treball d’investigació “Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català”. Per a la seva elaboració Moret escodrinyo prop d’un centenar de documents procedents de Roda de Isábena, Peralta de la Sal, Fraga i de Mequinensa, on va néixer la doctorada.

El tribunal va concedir la qualificació “Cum Laude” per unanimitat. Javier Giralt, director del Departament en el qual Moret és docent, va destacar la importància de l’acte en un moment en el qual s’acaba de reconèixer el català a Aragó per Llei. Giralt va afegir que “amb aquesta tesi s’omple una llacuna dels estudis de llengua catalana” perquè fins a ara no es contava amb un corpus documental tan extens produït a la Franja de Ponent.

María Teresa Moret Oliver és Llicenciada DEA (2001) en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa. Ha estat Becària FPI d’Investigació pel ministeri de Ciència i Tecnologia durant els anys 2001-2005. És, des de setembre de 2005, Professora Ajudant de l’Àrea de Filologia Catalana en el Departament de Lingüística General i Hispànica. La seva investigació se centra en l’estudi de la llengua catalana a Aragó, línia en la qual publica: “Contribució a l’estudi del lèxic de la navegació fluvial en Mequinensa”, Llengües en contacte en una Europa multilingüe, 2004 (en premsa); “Notes sobre onomàstica medieval de Mequinensa i Favara del Matarranya”,XXXI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica., 2004 (en premsa); “Dues protests de Fraga del segle XIV”, Batec a batec. Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep Galan i Castany, Calaceit, Institució Cultural de la Franja, 2006, 91-103; “Locucions i expressions codificades en documents notarials aragonesos del segle XIV escrits en català”, XIVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalans, Budapest 2006(en premsa); “Contribució a l’estudi dels clítics pronominals en documentació del segle XIV”, Llengües i Fets, Actituds i Franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts al doctor Artur Quintana i Font, Calaceit, Iniciativa Cultural de la Franja, 2008, pàg. 319-338; “A propòsit d’alguns antropònims en fonts documentals medievals ribagorçanes”, XXXVIè Col·loqui de la Societat D’Onomàstica , 2009 (en premsa); “Sobre un plet del monestir de Roda d’Isàvena. A propòsit del contacte de llengües a la Ribagorça del segle XIV : oralitat i discurs reproduït”, XVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalans”, Lleida 2009 (en premsa). Així mateix, col·labora amb articles d’opinió i entrevistes en la revista Temps de Franja.

És membre del Grup d’Investigació del Català a Aragó (GRICAR),

INVESTIGACIÓ

Grup d’investigació Grup d’Investigació del Català a Aragó (GRICAR) Projectes d’Investigació La llengua catalana en el Baix Aragó. Diacronia i variació lingüística en documentació medieval i moderna. Ministeri de Ciència i Tecnologia (BFF2000-1269). IP: Dra. María Rosa Fort Cañellas. Projectes d’Innovació Docent Accions de millora de la qualitat de les assignatures de Llengua Catalana I i II, de la titulació de Maestro, a través del ADD. Convocatòries d’Innovació Docent de la Universitat de Saragossa, PESUZ 2008. 2008-2009.

Una Mequinensana, Maite Moret Oliver va llegir la primera tesi en català a la Universitat de Saragossa. – VilaWeb.



Us convidem a tots a la inauguració de “lo Trull de les raboses”, aquest divendres i com a continuació a participar de la Firma de llibres d’il.lusions i Incerteses per part dels autors dins del marc de la fira d’aquest cap de setmana a Vall-de-roures per gaudir d’un altre dia literari al Matarranya.

La importància del llibre és elevada per dos factors; el primer és perquè aquesta és la primera novel·la col·lectiva en la nostra llengua, i el segon perquè, segons ens consta, no hi ha cap altra més editada i impresa amb la qualitat d’aquesta. A més, en aquest cas es dona la paradoxa que els escriptors no es coneixen entre ells, la qual cosa li dona un plus de dificultat a la feina de posar-se d’acord en el fil de 8 històries que s’acaben convertint en una sola. Cal destacar que hi ha hagut altres iniciatives de donar realitat al que divendres presentarem, però que mai han donat bons resultats. El mateix Stephen King ho va intentar, però mai va arribar a poder publicar cap resultat.
El llibre ha sorgit de la iniciativa d’un emprenedor nat, l’empresari Octavi Serret, valedor del Premi Nacional de Cultura de la Generalitat 2009. Des de la seva llibreria a la població de Vall-de-roures, està considerat com la persona que actualment més està treballant per promoure la literatura a l’Aragó que parla català.
L’escriptor barcelonès afincat a la comarca del Matarranya, Silvestre Hernàndez, també ha participat en la iniciativa, assessorant de manera activa en el desenvolupament final d’una història que ja ha estat qualificada com “d’alta qualitat narrativa”. Finalment, han estat els editors tarragonins March Editor, qui han apostat perquè la novel·la veiés la llum en paper i pogués arribar a les llibreries. Per a més informació sobre el llibre podeu accedir al blog d’Octavi Serret, a l’apartat novel·la col·lectiva, on trobareu més noticies sobre la repercussió que aquesta innovadora publicació està tenint als mitjans de comunicació i en la literatura catalana

www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/novel.la-col.lectiva

J. Carlos Gil, Vall-de-roures juliol 2009
Aquesta novel·la va néixer el gener de 2009 quan vaig proposar la idea a l’Octavi Serret, llibreter de Vall-de-roures i la persona més preocupada per les lletres a la nostra comarca. La temàtica era lliure, però se suggeria que estigués relacionada amb les terres del Matarranya. No va caler buscar autors, ràpidament, després de la convocatòria en el SerretBlog, els oferiments a participar van ser nombrosos. Al febrer ens vam posar en marxa, i en quatre mesos vam tenir la novel·la a les nostres mans. No puc parlar d’ella, seria com parlar d’una filla, o millor, d’una néta.Es conta que a l’antiga Xina, les ciutats estaven envoltades d’altes muralles on s’obrien grans i magnífiques portes, aquestes tenien un important significat. Es creia que allà era on vivien els esperits de la ciutat, o on havien de viure. Per construir-les es dirigien als antics camps de batalla, allà recollien tots els ossos escampats o enterrats que podien trobar. Després, incrustaven els ossos a cada porta d’entrada a la ciutat. Esperaven que, honrant d’aquesta manera les seves ànimes, els guerrers morts protegissin la ciutat. Però no n’hi havia prou amb això. Quan la porta estava acabada, portaven fins allà uns quants gossos vius, els degollaven i després regaven la porta amb la sang encara calenta. D’aquesta forma, els ossos ressecs s’amaraven de sang fresca i les velles ànimes adquirien un poder màgic. Almenys això és el que creien. En certa manera aquesta novel·la és una d’aquestes portes. Els ossos els han reunit la Regina, la Montse, la Lluïsa, el Juanma, el Jaume, l’Elisabeth, la Carme i el Carles. La porta construïda ha estat magnífica. El toc màgic, la vida, l’ha donat el Silvestre Hernàndez, cèlebre escriptor de la nostra comarca, però sobretot amic, que des del principi es va mostrar disposat a col·laborar en el projecte. Gràcies al talent i esforç d’aquestes nou persones crec que s’ha ampliat, modestament, un mil·límetre l’horitzó de les lletres catalanes.

Serret Bloc.

Propuesto por la organización de las III Jornadas de Lenguas del Pirineo tras la celebración de la mesa redonda en torno a la nueva Ley de Lenguas de Aragón

La mesa estuvo compuesta por Juan José Vázquez, Viceconsejero de Cultura del Gobierno de Aragón, y los lingüistas Artur Quintana (Academia de l´Aragonés, Consello d´a Fabla Aragonesa), Mª Luisa Arnal (Universidad de Zaragoza) y Xavier Tomás (Sociedat de Llingüistica Aragonesa), y moderada por Raúl Usón (editorial Xórdica).

Mesa de la Ley de lenguas de Aragón.

Mesa de la Ley de lenguas de Aragón.

En el debate también participaron otras personas muy vinculadas a la lengua aragonesa desde el ámbito de la política, la enseñanza, la investigación y la literatura, como Ramón Miranda (Director General de Cultura del Gobierno de Aragón), Mª Victoria Celaya (alcaldesa de Graus), Elena Chazal (escritora), Nuri Sesé (maestra e investigadora), Tomás Castillón (maestro y escritor), Chuan Carlos Bueno (maestro y escritor), Mercé Carbonell (animadora e investigadora), Carlos Barrull (investigador y secretario del Centro de Estudios Ribagorzanos), Conchi Girón (secretaria de la SLA) y otros más.

Desde el Área de Cultura del Ayuntamiento de Graus hemos elaborado un decálogo de conclusiones acerca de la situación actual y las propuestas de futuro más interesantes que pudieron escucharse durante el debate respecto a la lengua aragonesa. No se valoran, estrictamente, la nueva Ley de Lenguas del Gobierno de Aragón, ya que todos los intervinientes constataron que únicamente la aplicación reglamentaria posterior iba a dar la verdadera medida de una ley intencionadamente vaga, ni tampoco la situación del catalán, que se encuentra en una tesitura diferente, menos comprometida y más alejada de la realidad cotidiana en la que nos desenvolvemos.

Entrega de los premios del Condau de Ribagorza.

Entrega de los premios del Condau de Ribagorza.

Las 10 conclusiones principales surgidas de esa mesa de debate son, a nuestro entender, las siguientes:

1. De las en torno a 6.000 lenguas del mundo, aproximadamente la mitad de ellas están en peligro de desaparición en 2, o a lo sumo, 3 generaciones (según la tercera edición del Atlas de las Lenguas en Peligro en el Mundo elaborado por la UNESCO). El aragonés es una de ellas.

2. El principal detonante para la desaparición de una lengua es la interrupción de la transmisión generacional. No hay futuro para ninguna lengua que no asegure su transmisión de padres a hijos. En el caso del aragonés, y en función de los distintos territorios, ésta se encuentra rota o en proceso de ruptura.

3. Con la mirada puesta en otros modelos de éxito relativo, el aragonés debe ser introducido en el curriculum escolar en aquellos territorios donde es una lengua patrimonial. Paradójicamente, en algunos centros escolares de estos territorios ya está incorporada la educación bilingüe con lengua extranjera, como el propio caso de Graus. En este sentido, cabrían destacarse las habilidades cognitivas mejoradas desde el conocimiento de una lengua materna como el aragonés, lengua romance emparentada con el castellano, el francés y el catalán, lo que puede permitir a los niños que hablen aragonés un mejor aprendizaje de esas y otras lenguas.

Actuación de Pink Forest.

Actuación de Pink Forest.

4. Hasta la fecha, ninguna ley ha conseguido aumentar el uso social de una lengua minorizada, por conservadora que haya sido aquélla. En ocasiones se han constatado incluso respuestas negativas a la promulgación de las leyes, que han gestionado inadecuadamente la realidad diglósica correspondiente.

5. Tanto el aragonés como la nueva Ley de Lenguas necesitan de una campaña pública de comunicación, que sirva también para separar la filiación existente en algunos círculos entre lengua e identidad nacional y/o política. Esta asimilación ha sido, en todos los casos analizados (también en el aragonés), perniciosa para la salud y el uso social de las lenguas.

6. El aragonés requiere de estímulos, de medidas que primen la funcionalidad de su uso. Ningún padre aragonés discutirá que es imprescindible que sus hijos aprendan inglés, pero sí, todo lo contrario, con el aragonés. El conocimiento del aragonés puede premiarse, entre otras medidas, mediante la consecución de méritos académicos y/o profesionales.

7. El aragonés debe hacerse mucho más visible para la sociedad, tanto en la literatura como en los medios de información o la publicidad, desde la señalización urbana hasta la documentación institucional.

8. Para el desarrollo del capítulo anterior, y por el bien general de la lengua y su uso social, es imprescindible y urgente la normativización lingüística, en primer lugar la ortográfica.

9. Todas las lenguas tienen un componente emocional, afectivo, sentimental e identitario que las sustentan. Los aragoneses necesitan reforzar el vínculo con su lengua, muy dañado durante el siglo XX, un tiempo histórico que ha supuesto la subyugación del aragonés a favor de la lengua dominante. Debe enfatizarse, desde las nuevas generaciones de aragoneses, el apego colectivo hacia un patrimonio colectivo en riesgo de desaparición absoluta. La lengua aragonesa necesita adquirir un prestigio social que nunca ha tenido. Los aragoneses deben crear una conciencia identitaria más fuerte, también en el ámbito lingüístico.

10. En resumen, una lengua no se sostiene sin el compromiso de sus hablantes y defensores, detentores de un patrimonio secular que les define y les hace especiales. La realidad grausina es paradigmática. Después de 9 ediciones de unas Jornadas que también persiguen la revitalización de la lengua local, y convocada una mesa orientada a exponer y debatir la primera Ley que va a proteger y regular el uso del aragonés (también el ribagorzano), tan sólo una cuarentena de personas asistieron a ella el pásado sábado 24, muchas de ellas venidas desde otras localidades. El dato es suficiente para poner, también en cuarentena, cualquier mensaje de optimismo. Sólo otra cuarentena, la de niños y niñas que se acercaron a la lengua desde lo lúdico, participando esa misma tarde del pasado sábado en el Chugaybaila, nos anima a pensar que existe otro futuro no imaginado, que nada es previsible ni inmutable y, por qué no, que una revolución cultural es posible.

Como proclama la UNESCO, es necesario salvaguardar y promover la diversidad cultural. Un territorio y un pueblo avanzado como el aragonés no puede permanecer inmóvil ante la desaparición de uno de sus principales tesoros, su propia lengua.

Graus arroja un decálogo de conclusiones sobre la situación de la lengua aragonesa.

Ràdio Matarranya per Internet

la teua,
la nostra,
la de
tots

18 pobles, una sola veu

La Comarca del Matarranya s’ha transformat en un territori
dinàmic que té una densa xarxa d’entitats culturals i polítiques
que treballen dia a dia per a aconseguir que esta zona
tingui un futur millor.

UNA RÀDIO DINÀMICA
UNA COMARCA EN MOVIMENT

En este context Ràdio Matarranya vol convertir-se en lo principal
canal comunicatiu dels matarrenyencs per tal d’aconseguir;
primer, fomentar lo coneixement de la immensa
activitat de tot tipus que se realitze a este territori. Segon, ser
un mitjà per a dinamitzar social i culturalment los 18 municipis
de la Comarca. Tercer, ser una eina comunicativa que
veïns, associacions, ajuntaments i altres entitats i col·lectius
matarranyencs pugen fer servir per enfortir lo sentiment identitari
propi, així com les xarxes socials dins d’esta demarcació.
I, quart, convertir-se en un suport per a promocionar i llançar
noves iniciatives que tinguen com a objectiu el desenvolupament
o la millora d’aquest territori.

LA INFORMACIÓ DEL MATARRANYA
DOS HORES AL DIA

Ràdio Matarranya desenvoluparà un programa de dos
hores diàries (12.00-14.00) que se pot emmarcar dins la categoria
de magazín i que estarà dedicat a la informació
sobre l’actualitat del Matarranya en tots los àmbits.

LA RÀDIO
DE LA GENT

Ràdio Matarranya vol ser la radio dels matarranyencs, I per
això, se valore la participació i la col·laboració dels ciutadans
com a algo essencial per a aconseguir este objectiu. Per este
motiu, des de Ràdio Matarranya s’entén que per a assolir
aquesta funció es necessària l’existència d’una bona comunicació
entre entitats i persones del Matarranya i la Ràdio.

radiomatarranya.pdf Objecte application/pdf .

ASCUMA novament a la Rambla de Barcelona

El cor de la ciutat de Barcelona: carrers, places i avingudes, plenes de gent com cada diada de Sant Jordi, però aquest any potser una mica més. La Rambla, més concorreguda que la resta. Allà, un any més i gairebé enfront del Liceu, ASCUMA plantà la paradeta a primera hora del matí. No mancaren persones, que repassaven visualment els llibres, i fullejadors interessats pràcticament tot el dia.

Es van vendre força llibres —aquest era el objectiu principal—, però també el president d’ASCUMA, José Miguel Gràcia, Cèlia Badet i molts altres socis que s’hi van apropar, sobretot per la tarda, van atendre els visitants en les seues demandes. Esclar que la majoria de les preguntes es referien a l’Associació i als seus treballs, però també demanaven informació sobre el Matarranya en general, sobre la Llei de Llengües d’Aragó i el seu estat de desenvolupament, sobre les varietats dialectals del català, etc. Una bona ocasió, com tots els passats anys, per a donar a conèixer l’Associació, el Matarranya i la Franja en general. L’interès dels catalans per la cultura, el paisatge i la gent d’aquesta part d’Aragó es fa ben palesa cada any el dia de Sant Jordi a la paradeta de llibres d’ASCUMA a la Rambla de Barcelona. No deixarem d’esmentar que aquesta presència a la Ciutat Comtal esdevé també un bon pretext per trobar-s’hi un bon nombre de socis.

Lluís Roig

ASCUMA novament a la Rambla de Barcelona « Lo finestró del Gràcia.

El FranjaRock compleix 10 anys

______________________
Marc Martí Badia, Pena-roja
dimecres, 21 d’abril de 2010

El pròxim dia 25 d’abril la localitat matarranyenca de Pena-roja de Tastavins acollirà la desena celebració del festival Franjarock dins la que, com en anteriors edicions, també es realitzarà la III Trobada de Gaiters del municipi. Xeic!, Skándalo Públiko i Agraviats seran els encarregats de fer ballar als més de 200 joves que cada any es reuneixen al salo municipal per gaudir d’una nit de música en directe.

Ja han passat 10 anys des de que un grup de joves de Pena-roja de Tastavins, agrupats a la Associació de Jóvens de Pena-roja, van pensar en crear un festival, una activitat en la que la música en directe es convertiré en la excusa perfecta per oferir una alternativa d’oci als veïns del Matarranya. La iniciativa va anar prenent forma i finalment a la primavera de l’any 2001 es va celebrar el primer Franjarock al que van actuar Notinkson, Azero, Los Draps i Agraviats.

Des d’aquella primera edició, el Franjarock ha vist com el seu reconeixement a nivell regional anave creixent i al mateix temps portave fins al Matarranya a gent de territoris més llunyans. Poc a poc, les activitats programades dins el festival van anar aumentant, exposicions, jocs tradicionals, xerrades; fins al punt de que fa tres anys l’organització va decidir realitzar una Trobada de Gaiters que enguany compleix la seua tercera edició.

Tot i els canvis, (al festival han actuat gran part dels grups més importants de l’escena alternativa aragonesa i catalana com Mallacan, Prau, Gen, Cesk Freixas, Rabia Positiva, Malagana Ska, Kamarada Kalashnikov, etc…) l’esperit inicial del “Franja” de ser un festival per i de la gent del Matarranya s’ha mantingut present, és més, actualment el Franjarock s’ha convertit en una cita indispensable per a molts joves del Matarranya que ja no sol ho veuen com un concert, sinó que realment per a ells és una nit de convivència entre els joves del territori.

I això és el que serà enguany el Franjarock, una jornada en la que els veïns del Matarranya podran gaudir de la III Trobada de Gaiters, de jocs tradicionals i del concert de Xeic!, Agraviats i Skandalo Públiko; mentre xarren i riuen en els amics.

El FranjaRock compleix 10 anys | Comarques Nord.

El 3 de març (fa poc més d’un mes) iniciava la crida a la col·laboració per intentar determinar, a través d’enquestes transmeses per d’Internet i les xarxes socials i de contactes, quins són els 10 refranys catalans més populars a l’actualitat entre els parlants de les diferents zones dialectals.

La viralitat de la convocatòria ha fet que a hores d’ara més de 750 persones hi hagin participat i que sigui prop de la fita que em vaig imposar inicialment d’aconseguir un miler d’informants.

Us recordo les normes, poques i bàsiques, que demanava per participar en l’estudi:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.

2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d’altres persones que vulguin participar).

3. Indiqueu-me d’on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

Vull agrair la col·laboració desinteressada de molta gent a través del Facebook, el Twitter, els contactes del correu, la ràdio, llistes de distribució, blogs, fòrums, butlletins informatius i un llarg etcètera que no vull personalitzar amb noms per no oblidar-me ningú.

En aquests moments, amb un estudi de la procedència de les 600 primeres enquestes, m’interessa especialment fer arribar la crida a zones dialectals on de moment no tinc prou enquestes per poder oferir uns resultats propis. Perquè us feu una idea, el 77,33% de les enquestes rebudes (464 de les 600 inicials), són de l’àrea on es parla català oriental del Principat de Catalunya. La resposta en aquesta zona, per tant, és molt positiva, però ara cal intentar estendre la crida cap a les altres zones del domini lingüístic català on la crida no ha arribat amb tanta força.

Us animo a participar i a seguir difonent la iniciativa entre les persones que cregueu que poden estar interessades a participar-hi. Encara hi sou a temps!

La meva intenció inicial és seguir recollint dades durant uns mesos (potser fins a Sant Joan) i poder disposar del període d’estiu per aprofundir en l’estudi de les dades obtingudes.

Gràcies a tothom!

Adreces d’Interès:

– Convocatòria de l’estudi al blog Raons que rimen:

http://vpamies.blogspot.com/2010/03/top-ten-dels-refranys-catalans.html

– Logo de la campanya:

http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/S5bKk_Xvs9I/AAAAAAAAF7M/TCuxTnZPcDE/S240/Refranys+LOGO+005.JPG

– Correu on enviar les enquestes: vpamies@gmail.com

– Primeres dades estadístiques sobre procedència de les enquestes rebudes:

http://vpamies.blogspot.com/2010/04/top-ten-dels-refranys-catalans.html

Víctor Pàmies

vpamies@gmail.com

http://refranys.com

ASCUMA a Barcelona per Sant Jordi

Com cada any, el proper dia de Sant Jordi estarem a les Rambles, amb una mostra dels nostres llibres i d’una més reduïda de la resta de centres d’ICF. Llàstima que l’espai és menut i no podem portar tot el que ens agradaria; no obstant el que més valorem és poder participar d’aquesta fira tan representativa i simbòlica de Catalunya.

Així que, si esteu per Barcelona, no dubteu en vindre a veure’ns a l’alçada del número 52 de la Rambla; ens farà molta il·lusió. A la nostra web (ascuma.org) trobareu més informació per arribar-hi.


ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entitat d’Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
C/E: associacioculturalmatarranya@hotmail.com

Com en anys anteriors, ASCUMA muntarà una parada llibres, la número 138, al carrer de la Rambla, 52, de Barcelona per la Diada de Sant Jordi.

planol-parada099

ASCUMA.

Aragón y los catalanes

(Article publicat avui al diari La Comarca d’Alcanyís)

“José Miguel Gràcia*

No me produce ningún tipo de satisfacción el tema que voy a tratar, más bien todo lo contrario, inquietud y más aún, incomprensión. En mi larga experiencia por tierras catalanas nunca he escuchado, ni en conversaciones privadas ni en actos públicos, juicios desfavorables contra Aragón o los aragoneses. Si se habla de los paisajes pirenaicos salen muy bien parados los de la parte de Aragón, si se habla de sus productos y gastronomía, no faltan las alabanzas, si se habla de sus gentes, abundan los comentarios sobre su cordialidad e incluso sobre la tan manida nobleza aragonesa. ¡Y no digamos si sale a colación La Franja! En este  caso aparece la lengua, la cultura, las raíces, etc. Puede que no sea siempre así, pero yo no me encontrado en ninguna situación que pudiera servirme de excepción. En mi caso concreto es de justicia decir que mi origen aragonés siempre me ha proporcionado un plus en Cataluña, nunca ningún inconveniente. Bien es cierto que siempre he manifestado mi grado de integración en Cataluña y hablo catalán siempre que puedo, catalán occidental del Matarranya o del Baix Aragó, o estándar de Barcelona, lo cual, supongo, me supone una ventaja. Todo ello sin perder un ápice de mi cualidad y raíces  aragonesas, de cuya defensa me dedico más fuera que dentro.

Cambiemos de tercio y situémonos en Aragón. Según he podido comprobar personalmente en multitud de ocasiones, o tal como me comentan amigos y conocidos: en los lugares de trabajo, en los bares, en reuniones de amigos y familiares, cuando se toca el tema de Cataluña o de los catalanes, éstos últimos suelen salir muy mal parados. Seguro que el lector también lo habrá podido comprobar en más de una ocasión. Se ponen de manifiesto todos los tópicos posibles, alimentados por los políticos que buscan los votos del anticatalanismo, los medios de comunicación que buscan aumentar sus ventas con este tipo de ideas, los tertulianos y columnistas que se apuntan al carro, etc., etc. No es difícil escuchar que los insolidarios  catalanes son los que más reciben del Estado, a pesar que las balanzas fiscales dicen lo contrario. Se critica la inmersión lingüística sin tener en cuenta que se ha considerado modélica por otros países, a parte de ser el producto de la voluntad democrática de los catalanes. Como he escrito tanto sobre los bienes de La Franja, prefiero no comentar el tema, ¡Qué tendrán que ver la mayoría de los ciudadanos catalanes con este asunto! En el caso de que se haga patente alguna cualidad de la ciudadanía catalana siempre va acompañada por algún “pero”. Será porque a mi me suenan a chiste las grandes “verdades históricas”, me preocupa más bien poco que a Pedro el Grande se le conozca como Pedro III, o los historiadores catalanes le llamen Pere II, Comte de Barcelona.

Dando por supuesto que hay excepciones por ambas partes respecto a todo lo que he dicho, la pregunta que me hago y hago a todos ustedes es: ¿Todo esto por qué y para qué? ¿Qué gana Aragón y los aragoneses? Yo no he oído tan duras críticas con relación a otros vecinos, ni a otras partes de España, ni con relación a la capital del Reino, hacia donde van nuestro impuestos y en donde los administran o se los gastan en una gran parte. ¡Y miren que el terreno está abonado!

Para acabar déjenme que les haga mención a un tema de vital importancia para esta comunidad autónoma: las cifras de visitantes, turistas de paso, de fin de semana y de períodos más largos, provenientes de Cataluña son las más elevadas de todo el Estado. Bien lo saben los establecimientos turísticos y de servicios del  Baix Aragó y del Matarranya, por ejemplo. Año tras año, el incremento de visitantes de Dinópolis provenientes de Cataluña es muy importante. ¿Se ha pensado en el flujo de visitantes que podrá venir de Cataluña a Motorland?

Alguien con mayor capacidad de análisis o clarividencia  que yo, bien haría en recomendar cuales deberían  ser las actitudes de Aragón  con Cataluña y viceversa.

*Escritor”

Aragón y los catalanes « Lo finestró del Gràcia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja