Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Activisme

Embrutar una bandera

abr. 6
Activisme, FACAO, Llei de llengües, Matarranya

Temps de Franja

mitjançantEmbrutar una bandera.

Comments Off none Read more

Viles i Gents :: Convidats d´honor. Mil anys d´art de tot arreu :: March :: 2010

març 27
Activisme, Matarranya, Viles i gents

Viles i Gents

26 March, 2010

Convidats d´honor. Mil anys d´art de tot arreu

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 27 de març del 2010)

Aquest podria ser el títol de l’exposició del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) en la que es commemora els 75 anys d’història del Museu. Però no: tot arreu es planteja com Mil anys d’art català. I què vol dir mil anys d’art català? Doncs 74 obres seleccionades de tota l’historia de l’art “català”. La primera un exemplar del Beatus de Liébana (Cantabria); l’ultima el Gran Profeta de Pau (Pablo) Gargallo (Aragó), el “picaferro” de Maella (així l’anomenaven a la seva vila natal). Entre mig l’expressionista Devot Crist gòtic de la Catedral de Perpinyà; els rossellonesos (francesos) Rigaud i Maillol, el murcià Pedro Fernàndez o el manierista austríac Joan de Burgunya; el valencià Damià Forment (actiu a Poblet, però també a Saragossa o Sto.Domingo de la Calzada, on va morir), d’uruguaià Torres Garcia o el gran Picasso, que va dir allò de “tot el que sé ho he après a Horta”, per això se´l pot considerar més que català. També artistes andorrans, aranesos medievals (Occitània de nom basc) o naturals de Catalunya que desenvoluparen el seu talent de maduresa a fora, com Carles Salas (a Saragossa), Francesc Ribalta (a València) o Juli Gonzàlez (a França)
No us asusteu, també hi ha catalans-catalans: El solemne Crist Majestat de Beget, que ens transmet tota la “auctoritas” de l’església medieval; d’exquisida Anunciació de Martorell; el neoclàssic Damià Capmeny; el virtuosisme de Tapiró o Fortuny, l’expressivitat de Nonell o la genialitat de Joaquim Mir. I per suposat, els inefables Gaudí o Miró. I Dalí, que era català a la carta (segons convenia o segons fossi l’ocasió)
En resum: una exposició extraordinària on es representen i es contrasten tots els estils artístics, i es dona una visió ampla, jo diria ecumènica, però força integradora (que no integrista) de l’art “català”. Una visió difícil de comprendre a un país com el nostre, l’Aragó, on persones que hi hem nascut i viscut sempre ens veiem obligats a demostrar-ho cada dia si afirmem que la nostra llengua és el català.
Si us agrada l’art i aneu a Barcelona, no dubteu en visitar l’exposició. Els Convidats d’honor sereu vosaltres. Bon Profit.

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: Convidats d´honor. Mil anys d´art de tot arreu :: March :: 2010.

Comments Off none Read more

“La Guerra Civil a la Ribagorça. Textos i pensaments sobre la república, la Guerra i l’exili al Pirineu”

març 27
Activisme, Ribagorça

D. Miguel GRACIA FERRER, Alcalde d’Areny de Noguera/Arén
D. José Miguel PESQUÉ LECINA, President del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans

ES COMPLAUEN A  CONVIDAR-VOS A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE/ SE COMPLACEN A INVITARLE A LA PRESENTACIÓN DEL LIBRO:

“La Guerra Civil a la Ribagorça.
Textos i pensaments sobre la república, la Guerra i l’exili al Pirineu”

editat per: Carles BARRULL i Oscar JANÉ (Monografies Ripacurtia-Pagès Editors, Lleida, 2010)



INTERVINDRAN/INTERVENDRÁN:

. Joan TORT i DONADA (Professor de geografia humana de la Universitat de Barcelona)
. Carles BARRULL i Oscar JANÉ (Editors del llibre)


L’acte és realitzarà el dissabte 3 d’abril de 2010 a les 18:00
al Saló Social de l’Ajuntament d’Areny de Noguera/Arén

Es tracta d’una obra editada pel Centre d’Estudis Ribagorçans i Pagès Editors. 252 pàgs.
Textos de: Jaume BARRULL PELEGRÍ, , Irene ABAD BUIL, Ferran AISA PÀMPOLS,  Jean-Pierre AMALRIC, José CUBERO, Bartolomé BENNASSAR, Josep CALVET BELLERA, Manel GIMENO LLARDÉN, Carles BARRULL PERNA, Oscar JANÉ CHECA, Antonieta JARNÉ i MÒDOL, Enrique SATUÉ OLIVÁN, Ferran SÁNCHEZ AGUSTÍ i Queralt SOLÉ i BARJAU.

Comments Off none Read more

Un sonet assonant « Lo finestró del Gràcia

març 25
Activisme, Literatura

Un sonet assonant

Posted on 25 març, 2010 by graciaz

(D’un llibre meu)

Sonet assonant en llengua gairebé normal,

amb estrambòtic final i afegitó.

Un any, en fa molt pocs, vaig agafar:
un cabàs d’il•lusió i d’atreviment,
amor a un lloc i tres fulls de paper,
històries i records dels temps passats.

Llengua del bres que m’has mogut el braç,
la mà i els dits, i un sac de sentiments!
Podran sortir-li brots a un arbre vell
i córrer, de distàncies, més d’un pam?

Versos, com brots, uns quants en tinc escrits
i més pams que distàncies, fent un munt.
No esperava un treball tan divertit,

ni fer gavelles grans –planes i fulls-.
Sendes he fet que mai seran camins,
canviant passat per il•lusió i futur.

De rematar el sonet: cap, ni un desig…,
un estrambot faré, fardell feixuc;
espai em sobra molt, dintre del disc,
i em manca color verd dins del cartutx.
On són els «din A4»? Jo, ja no en tinc.
Cent euros prenc de dintre d’un peüc,
he de comprar més temps and colour ink
i un feix -són dues raimes- o mil fulls.

A sota l’olivera queda un buit
i el cel de la tardor canvia a l’obscur.

Un sonet assonant « Lo finestró del Gràcia.

Comments Off none Read more

Els fets de la Codonyera al Diario de Teruel

març 24
Activisme, Aragó, Catalunya, País Valencià, FACAO, Franja, Catalunya, País Valencià, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

https://www.lafranja.net/arxiu/noticia%20DdT%20sucesos%20Codonyera%20-%20domingo%2021-3-10.pdf

https://www.lafranja.net/arxiu/versión Cha sucesos Codonyera DdT – lunes 22-3-10.pdf

https://www.lafranja.net/arxiu/opiniones lenguas Codonyera – DdT martes 23-3-10.pdf

Comments Off none Read more

Leen la primera tesis en catalán en la Universidad

març 23
Activisme, Estudis lingüístics, Literatura, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català, Recerca, Situació sociolingüística

Comments Off , , , , , , Read more

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV: “La paranoia politicolingüística”, per Marta Alòs.

març 22
Activisme, Baix Cinca

“La paranoia politicolingüística”, per Marta Alòs.

Quan Hipias va interrogar Sòcrates preguntant-li per la seva idea de justícia, aquest li va respondre: “No facis cas de les meves paraules, fixa’t només en els meus actes.” Els actes i els detalls d’una persona són sempre els elements més clarificadors, són aquells on, finalment, s’evidencia la determinació d’una voluntat. Per si de cas encara existeixen ànimes càndides que continuen deixant-se enganyar per una il·lusió, la prova del cotó fluix del menyspreu amb què Marcelino Iglesias està tractant les llengües pròpies de l’Aragó va molt més enllà de l’aprovació d’una llei d’ús, protecció i promoció que en cap cas no oficialitza el català ni l’aragonès, i és el fet que ni tan sols han volgut perdre el temps mimant l’aparador, procurant vestir una escenificació encara que només hagués estat per quedar bé, per no acabar de fer el ridícul davant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Un dels detalls que el president Iglesias ha descurat ha estat el fet de no haver publicat la llei, precisament, en allò que, de boca enfora, qualifiquen de patrimoni històric i cultural aragonès, és a dir, en les llengües pròpies de l’Aragó!
Em sembla que va ser Confuci que va deixar escrit: “Si el príncep és virtuós, els súbdits l’imitaran.” El passat 4 de març, el ple de l’ajuntament de Fraga va aprovar, amb els vots del PP i del PAR, la substitució del nom de cinc car-rers del polígon industrial Fraga est, que duien al damunt el pecat mortal de tenir la denominació en llengua catalana. L’alcalde es refugia darrere els empresaris del polígon per justificar l’injustificable, tot dient que el canvi respon a la petició formulada per aquest davant dels problemes per transmetre als seus clients els noms dels carrers. Doncs resseguint l’argument de mal pagador, no vull ni pensar quan aquests pobres empresaris vulguin ampliar negoci en països on el castellà no és la llengua oficial! Com es poden assassinar els mots amb aquesta impunitat? Dat i debatut, els carrers que fins ara guardaven i preservaven el patrimoni cultural i històric amb la difusió d’oficis perduts, ancestrals i vinculats a la població i a la seva demarcació geogràfica, com és el cas de Bataners, Adobacossis, Vencillaires, Matalasseres i Casillers passaran a dir-se: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. Benvinguts, fragatins i fragatines, al món globalitzat!
Publicat al diari Segre, 22 març 2010.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV: “La paranoia politicolingüística”, per Marta Alòs..

Comments Off none Read more

Viles i Gents :: L’Alcanyís occità :: March :: 2010

març 22
Matarranya, Viles i gents

19 March, 2010

L’Alcanyís occità

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol



(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 20 de març)

L’avisat lector dels cresols recordarà que, a la meva passada contribució a aquesta rúbrica del dia 13 de febrer d’enguany, vaig parlar de “Catoia, una gran novel•la occitana”. I ves per on, tot ha estat publicar aqueix article, que l’ajuntament d’Alcanyís ha decidit de dedicar un carrer a Bodon, l’autor de la citada novel•la. Si passegeu pel vell Alcanyís trobareu un carreró que va del carrer del Carmen al de Caldereros i que porta efectivament el nom de Callizo Bodon, i escrit així, no pas en castellà, que fóra Bodón, i molt menys en l’horrible grafia patoisante dels francesos, Boudou, no, en perfecte occità, que no és poc: Bodon. I per si no n’hi havia prou a costat mateix d’aquest carreró n’hi ha un altre amb un nom gloriosament occità: Callizo Genzor, on no us heu de deixar irritar per la grafia arcaitzant, gensor és un del mots claus de l’amor cortès, de les corts d’amor medievals occitanes. La dama que té gensor és amable, graciosa, bella, dolça i font de tota gentilesa. Qui ha triat aquests noms per als dos carrerons no ho podia haver fet més bé: per una part ha escollit el nom del màxim autor de la literatura occitana contemporània, Bodon, i per l’altra un mot esplèndid de la més alta lírica europea medieval, d’on vénen totes les altres, italiana, francesa, gallega, alemanya i evidentment catalana: gensor. I és que tampoc queda gaire lluny d’ací la ciutat de Barbastre on quan l’efímera conquesta croada, feta en gran part amb tropes occitanes, l’any 1064, un nombre considerable de dames musulmanes, expertes en el cant i en la música instrumental, foren deportades a Occitània, i allí contribuiren decididament, segons sembla, a l’aparició de la primera poesia trobadoresca. En Guilhem IX d’Aquitània, el primer trobador de qui tenim notícia, i autor ja d’una poesia de gran perfecció, va poder conèixer, o si més no, rebre el ressò artístic d’aquelles dames musulmanes de Barbastre. Com veieu, doncs, els destins de l’Aragó i d’Occitània sovint han anat junts. I evidentment aquests exemples no en són pas els únics. Algun dia us n’escriuré d’altres.

Artur Quintana

Viles i Gents :: L’Alcanyís occità :: March :: 2010.

Comments Off none Read more

Viles i Gents :: :: March :: 2010

març 22
Viles i gents

M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 13 de març del 2010)

Vaig desenvolupar la idea de fer un espectacle teatral a partir de Cartes Impertinents de la Maria Aurèlia Capmany l’any 2004. La Mª Aurèlia veié publicat el seu llibre en la seva primera edició –introbable– sota el títol: Cartes Impertinents de dona a dona per primera vegada l’any 1971. L’obra conté un total de vint-i-vuit cartes escrites per dones a altres dones. Totes les dones que hi apareixen gaudeixen d’un magistral dibuix a cavall entre la indivídua i l’arquetip. De la concreció d’aquesta dicotomia que la Mª Aurèlia ens llega a través d’un bon traç, refinat i contundent, ens arriba la cara i la creu del desvetllament del feminisme i en acabat, en sura l’anàlisi social, cultural i psicològic d’homes i dones en la seva vessant més humana al llarg de tots els temps.
Aquest epistolari tan ben escrit, àgil, poètic, senzill, profund i molt divertit, amb molt, molt d’humor, em va fiblar. Em va provocar la necessitat de contestar-lo, de parlar-ne. Vaig pensar que tenia dret a sortir a l’aire i que corregués, que l’epístola pugés a l’escenari, prengués vida tangible i efímera i fos esbandida al públic. He cregut que ens sanejaria a tots plegats fer una reflexió sobre el significat del feminisme des dels temps de la Mª Aurèlia i les seves lluites, fins al desembocant dels nostres dies. Així que finalment al 2008 vaig escriure el text teatral Resposta a Cartes Impertinents on heEe combinat les seves paraules amb les meves pròpies, les seves dones amb les meves, compendi de tot de dones d’avui, algunes, encara no existien aleshores, amb els problemes de la nostra realitat: dones-professionlas-mares-empressaries-dones-de-sa-casa-subordinades-intel•lectuals-treballadores-alliberades-divorciades-reajuntades-soles-acompanyades-deprimides-frustrades-triunfadores-maltrectades, i he fet el traç d’un pont històric que va des de la posició de la dona en la que va intentar deixar-nos ella, pugnant pels drets d’igualtat moral, social i laboral, fins a la realitat d’anar a peu en que vivim les dones avui.
Perquè, quaranta anys després, com ha quedat “realment” la situació per la dona treballadora, de la posició que se’ns reclamava i se’ns pretenia, a la que veritablement ens ha quedat i se’ns ha convertit…?

Marta Momblant

Viles i Gents :: :: March :: 2010.

Comments Off none Read more

ASCUMA » Blog Archive » Lliurament del Premi Franja

març 22
Activisme, Franja, Llei de llengües, Matarranya, Normalització del català

Lliurament del Premi Franja

img_0170r

En finalitzar el dinar del 13 de març, després de l’Assemblea General d’ASCUMA, al conegut restaurant Fonda Alcalà de Calaceit, el President d’Iniciativa Cultural img_0169rde la Franja, Dr. Artur Quintana, va lliurar el “III Premi Franja. Cultura i Territori”  al Sr. José Bada Panillo, per la seua llarga trajectòria en defensa de la llengua i cultura de la Franja,  d’ençà l’any 1983, com a conseller de Cultura de la DGA, fins avui. El doctor Quintana va enaltir la figura de José Bada, com a pensador, escriptor i defensor del català a l’Aragó. En acabar el parlament, lliurà el premi —una escultura de J. M. Aragonès — al Sr Bada, el qual, tot seguit, va fer gala de la seua erudició i bon humor en el seu discurs d’agraïment del guardó, esquitxat d’entendridors img_0175rrecords de la seua infantesa i joventut, en un bell català literari d’accents matarranyencs.
Al dinar i a l’acte van ser presents representants de l’Associació Cultural del Matarranya, de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Centre d’Estudis Ribagorçans, i una quarantena de persones que havien assistit a l’Assemblea.
Tot plegat, després d’un bon àpat amb una jovial convivència, un acte de merescut reconeixement on l’emoció ens agafà uns llargs instants.

Notícia a El Periódico

1) Video de Sigrid Schmidt von der Twer (YouTub)

2) Video de Sigrid Schmidt von der Twer (YouTub)

ASCUMA » Blog Archive » Lliurament del Premi Franja.

Comments Off none Read more

Bada recibe un premio por su defensa del catalán en Aragón desde 1983

març 22
Activisme, Franja, Llei de llengües, Matarranya, Normalització del català

Entre páginas

mitjançantBada recibe un premio por su defensa del catalán en Aragón desde 1983.

Comments Off none Read more

Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec! « Xarxes socials i llengües

març 13
Activisme, Llengües a Aragó, Matarranya, Recerca

Enguany al Franja Rock venen los Xeic!, que són de Rasquera (escoltar). Xeic és una salutació usual a les Terres de l’Ebre. “Què passe, xeic!”, “sí, xeic, ja ho vaig veure”, … Seria equivalent a expressions d’altres contrades, i que s’han fet força famoses, com “nen!” o “co!“. Del Xeic! conec les varietats de Xec!, Eic!, Uic! i Ec!. I les seues correspondències femenines: Xeica! o Eica!. I en plural: Xeics!, Xecs!, Eics!, Xeiques!, Eiques!.

El que m’ha sorprès és descobrir l’origen:

Xeic (en àrab شيخ, xaikh, “ancià”) és un títol honorífic d’origen àrab el sentit del qual és “venerable” o “mestre”. En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seva edat, els seus coneixements o la seva autoritat.

La denominació islàmica es continua utilitzant, i amb les noves migracions, s’ha reintroduït aquí. De fet, lo diccionari normatiu diferencia entre el xeic, jerarquia àrab, i xec, de l’ús col·loquial:

XEIC
1 m. [LC] [ISL] Títol dels caps de tribu àrabs.
2 m. [ISL] Ancià d’una tribu àrab.

3. XEC m., forma dialectal,
per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s’usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.

Lo diccionari descriptiu també coneix l’ús col·loquialitzat:

XEIC, XEICA m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3). Fon.: ʧéјk (Tortosa).

De fet, al Matarranya se coneixen expressions com “xics i xeics” o “xics i xacos“, que es referixen tota classe de gent, sense distincions: “hi anaven xics i xacos“. Possiblement l’origen manté la diferència entre un “xeic” i un “xic”…

La millor part del multiculturalisme ha estat que, tal com explica la Wikipedia, “en molts llocs  s’ha convertit en nom propi. A l’Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou.”. I casualment, entre els equips de fútbol local al Matarranya sobreïx algun jugador que es diu “Chec”.

Recordeu: per a Sant Jordi hi ha cap de setmana complet a Pena-roja. 23 d’abril excursió a La Caixa (Penya Aznar) i 24 d’abril Franja Rock, en Xeic!, Agraviats, Skándalo Público, i trobada de gaiters per la tarde.

Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec! « Xarxes socials i llengües.

Comments Off none Read more

Temps al Temps (Matarranya) a Fendo Orella

març 9
Activisme, Matarranya

Fendo Orella | 10 de marzo 2010

Iste miercols viacharemos ta o Matarranya an que trobaremos a os components d’a colla Temps al Temps que nos presentarán o suyo treballo mosical y con qui charraremos una mica d’a mosica d’autor feita en catalán dende Aragón.

http://www.myspace.com/tempsaltemps


Fendo Orella
Todas as luitas que cullen en una luenga

Miercols de 19.00 a 20.00 horas
RadioTopo 101.8 FM

Si quiers leyer-nos:
http://fendoorella.wordpress.com

Si quiers sentir-nos en mp3:
http://fendoorella.mypodcast.com
http://www.archive.org/search.php?query=fendo%20orella

Comments Off none Read more

Cinc anys escrivint al Viles i gents. N. Sorolla

març 8
Activisme, Matarranya, Viles i gents

Cinc anys escrivint al Viles i gents

Vaig sentir parlar eixe columnista del Viles i Gents per primera vegada a unes jornades de literatura oral a Calaceit. Aquell home que havia llegit tantes vegades, que escrivie coses tan properes, per fi tenie veu i es deie Carrégalo. Com qui per fi coneix a algú a qui només ha parlat pel messenger. Al cap del temps, me va mencionar si voldria participar al Viles i Gents. I li vaig dir que no.

Segurament va ser una de les poques vegades que vaig saber dir que no. Estava en un pic d’entregues pendents. I com no pot ser d’altra manera, quan les aigües van tornar al seu curs, li vaig preguntar que si recordave la proposta. I aixina fins avui. A columna escrita cada mes i mig des de febrer del 2005. Temps més tard va ser el Viles i gents 2.0, via bloc a Internet. Les trobades de vilaters. Lo llibre de recopilació d’articles. La columna germana a Lo Cresol, del Diario de Teruel…

Segurament que la columna més difícil va ser la primera. Ja la tenia redactada, i fer-la no m’havie suposat excessiu problema. Però  prop de la data d’entrega van ocórrer els fets de la Todolella. No sabia si escriure en reconeixement de tot allò que havíem perdut. I alguna batalla vaig tindre que lidiar.

Una altra columna que més confiances me va costar va ser la del consum de cocaïna. Escriure en plena normalitat que sí, que hi ha farlopa als pubs, no va ser ben encaixat pràcticament per ningú. Però cap argument deia “sí, molta coca, i què?”. Ningú normalitzave la situació. Totes les crítiques reproduïen la maldita foscor.

I aixina ha estat durant estos cinc anys. Encara hi ha qui em pregunte que quan cobrem d’escriure la columna. Si teniu ganes de fer perres i amics, teniu obert lo Viles i Gents de bat a bat. I tant!

Cinc anys escrivint al Viles i gents

mitjançantViles i Gents.

Comments Off none Read more

Llibreria Serret: ESPECIAL LA LLUNA EN UN COVE NEGRA I EBRENCA

març 8
Activisme, Literatura, Matarranya

Estimats amics, Llibreria Serret i La Lluna en un Cove, us convoquem a participar en un recull de relats “NEGRES I EBRENCS”, per publicar un ESPECIAL LA LLUNA EN UN COVE NEGRA I EBRENCA pel mes de juliol i presentar-la dins d’una Trobada amb tots els autors que hi participen (tan de la LLuna en un Cove com de llibreria Serret), necessitem de la vostra participació quan abans millor per poder preparar la publicació que eixirà aquest mes de juliol.

A continuació us passo la proposta conjunta amb “La Lluna en un Cove” on s’explique com participar amb la selecció de relats pel nº especial del mes de juliol, gràcies per endevant…sort…

Octavi Serret.


Us comuniquem que: Arran de la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya (27 de febrer de 2010) i mitjançant un conveni de col·laboració entre Llibreria Serret i La Lluna en un Cove, es fa pública la intenció d’editar un…

ESPECIAL LA LLUNA EN UN COVE NEGRA I EBRENCA


Com sempre, el número s’editarà a partir de la selecció que es faci dels relats que
ens enviïn tots aquells que vulguin participar.
www.lallunaenuncove.cat

(apartat “Col·laborar”).

Envieu els vostres relats per a selecció indicant en el sobre…

“Especial Negra i Ebrenca”

Documents adjunts

· ESPECIAL LA LLUNA EN UN COVE NEGRA I EBRENCA: LLuna en un Cove i Llibreria Serret, us convidem a participar de la Jornada “Negra i ebrenca”, 1ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya, aquest dissabte 27 a Vall-de-roures (PDF, 167 KB)

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2025 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja