Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Origen: La Voz de Asturias

Ramón d'Andrés

Ramón d’Andrés

El filólogo gijonés formará parte de un equipo de tres filólogos designado por el Gobierno de Aragón y llamado a fusionar las tres ortografías existentes hoy

Pablo Batalla Cueto
Redacción 01/08/2016 13:30

El lingüista asturiano Ramón d’Andrés, profesor titular de lengua española en la Universidad de Oviedo y exdirector de la Oficina de Política Lingüística del Principado de Asturias, ha sido escogido por el Gobierno de Aragón para integrar un equipo de tres filólogos llamado a diseñar una ortografía que unifique las tres que actualmente se emplean para escribir la lengua aragonesa. Los otros lingüistas designados son el francés Patrick Sauzet y el suizo Michael Metzeltin, este último un buen amigo de Asturias y miembro de honor de la Academia de la Llingua Asturiana.

El encargo ha sido hecho por José Ignacio López Susín, director general de Oficina de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, recién creada como resultado del pacto de gobierno entre PSOE y Podemos alcanzado tras las elecciones autonómicas del año pasado. La mayor sensibilidad hacia el aragonés de los nuevos gobernantes se ha manifestado en un incipiente proceso de normalización y difusión de la maltrecha lengua patrimonial -sólo 12.000 hablantes circunscritos al norte montañoso de la región- que, sin embargo, ha encontrado un obstáculo importante en la imposibilidad de consensuar qué grafia utilizar en carteles, rótulos, avisos o folletos. Tres instituciones consagradas a la defensa del idioma, el Consello d’a Fabla Aragonesa, el Estudio de Filología Aragonesa y la Sociedat de Lingüística Aragonesa, utilizan sus propioas grafías y consideran arbitrarias y fuera de lugar las otras dos. Urge una unificación y en ello van a ponerse a trabajar D’Andrés, Metzeltin y Sauzet, que celebrarán en noviembre, seguramente en Barcelona, una primera reunión preparatoria tras la cual tendrán lugar otras de las que se espera que redunden en un primer pliego de conclusiones durante el primer semestre de 2017.

«Que existan grafías diferentes puede tener sentido en lenguas como el romanche, que tiene variedades dialectales bien delimitadas y sobre todo el apoyo del Estado suizo y del cantón en el que se habla, donde es lengua oficial, pero tres grafías diferentes ininteligibles entre sí y una disputa tan agria es letal para un proceso de normalización de una lengua como el aragonés, muy recesiva y con menos apoyos aún que el asturiano: ésa es una situación con la que hay que acabar cuanto antes», valora D’Andrés, que muestra asimismo su satisfacción por la actitud colaboradora que, de momento, están teniendo las tres entidades, que están dispuestas a alcanzar un acuerdo y ya han enviado a los tres lingüistas abundante documentación para que vayan preparando el trabajo.

D’Andrés no espera que la unificación resulte especialmente complicada. «En Galicia hubo hace años una controversia mucho más agria y dañina entre los partidarios de una grafía más cercana al castellano y los de una más cercana al portugués y se acabó solucionando», cuenta. La disputa en Aragón no es, de todas formas, entre referentes externos como el catalán, el occitano o el castellano, sino fundamentalmente entre una grafía que, basándose en documentación medieval aragonesa, introduzca innovaciones como eliminar la uve o la hache muda y otra más parecida a la habitual en las lenguas romances. «Los tres modelos ortográficos son técnicamente defendibles; no hay ninguno muy chambón», explica D’Andrés, que en tanto el equipo aún no ha empezado a trabajar no quiere adelantar si se adoptará una solución de consenso que tome elementos de las tres propuestas o una que se parezca más a uno de los modelos que a los otros dos.

Tampoco quiere D’Andrés opinar sobre esta extraña fragmentación ortográfica sufrida por el aragonés, que hasta los años 2000 se escribió con el modelo propuesto por el Consello sin que existieran mayores disputas al respecto.

Origen: Persecució del català: “evite la entrega de las agendas al alumnado”. Tics franquistes. | Xarxes socials i llengües

La Plataforma per la Llengua ha elaborat unes agendes en català que ha difós entre alumnes de la Franja per via d’associacions (Clarió, AMPA…). Lo Govern d’Aragó ni ha fet ni ha desfet en la producció i difusió, perquè entre les seues funcions no està la de supervisar activitats d’entitats privades. Com no supervise les visites escolars a espais militaritzats (Un militar muerto y 11 escolares graves al volcar un blindado en Zaragoza, Visita a la Escuela Militar de Montaña, i 3) ni revise l’ensenyament religiós en horari escolar. Més enllà de consideracions que es puguen fer sobre el format de la campanya, tindre una agenda en català normalitze la llengua en un àmbit formal a on la llengua pròpia té un paper d’excepcionalitat, si arribe a tindre’l.

Lo secessionisme, per via del PAR, ha demanat al Govern d’Aragó per l’agenda de les associacions (?). Com si el Govern tinguere res a dir en activitats privades. Diuen que  l’agenda està redactada “en catalán normativo”, es fan referència a l’”Àrea Idiomàtica del Català” i s’usa la toponímia en català. Preguntes previsibles per a un PAR que ha evolucionat des de demanar l’oficialitat del català i l’aragonès a traure rendiment de l’anticatalanisme per via de la llei del LAPAO. I sobretot, en època d’estiu, en què hi ha poca cosa noticiable, venim de resoldre el conflicte de Sixena, i al setembre és previsible que intentaran erosionar el Govern posant en agenda els Bens de la Franja.

Però l’acció imprudent és lo moment en què el Govern d’Aragó, des de la Conselleria d’Educació (PSOE) i en la signatura de la Cap de Servei Ana Isabel Ayala Sender, s’interpose explícitament en la societat civil, i use els directors per a “que evite la entrega de las citadas agendas al alumnado de su centro“. Tics franquistes. I els arguments per a fer-ho no deixen de ser obscurs i confusos: “consideramos que invade competencias de la Comunidad Autónoma en relación con los contenidos y la identificación de las zonas lingüística y los centros de Aragón”. Això d’invadir competències del Govern per via d’una agenda no deixa de ser menys còmic que el moment que Catalunya es va annexionar territori per via d’una enquesta. Eren moments del PP-PAR.

Però la imprudència més fulminant és la mostra del Departament del total desconeixement sobre les pròpies llengües d’Aragó i la seua normativa: “La determinación del catalán como lengua propia en la Comunidad Autónoma de Aragón se rige por normativa propia especifica de la Comunidad y en ningún momento referencia a otras zonas o entidades”. Deu desconèixer que la Comunitat Autònoma d’Aragó mai ha tingut cap normativa pròpia ni específica per a regir el català, perquè PP, PAR o PSOE han fet servir de la comuna.  Com tampoc la C. A. d’Aragó ha tingut mai cap normativa pròpia ni específica per a l’aragonès, perquè mai ha arribat assumir-la com a llengua pròpia, i com a tal, com ningú de fora li ha fet la norma, la C.A.A no ha tingut mai norma pròpia per a l’aragonès. Així és lo país (esto no da más de sí).

Lo progressisme aragonès ja porte massa activitat a l’agenda marcada pel secessionisme, com abandonar l’Euroregió pels conflictes de les propietats de l’Església, o deixar d’anar a actes d’estudi del català de la Franja per conflictes en la propietat privada de les monges de Sant Joan de Jerusalem. Igual de coherent que considerar que la Llei de llengües és més convinent anunciar-la a Catalunya per a aturar l’independentisme que presentar-la al propi territori a on ha de tindre efectes. Només interessen los Bens que tenen los catalans, res de parlar dels que estan a Madrid, Nova York, Boston o Toledo.

L’agenda no em deixe de portar records. Quan era menut un familiar me va regalar el llibre “Bleda, bleda, no ho és”. No el vaig arribar a llegir mai. Però tindre un llibre en català entre mans me va fotre una sensació estranya. Encara el recordo! Als 10 anys tenia el primer contacte en “la meua llengua” per escrit. I ere pel granet d’arena que hi posave un familiar. No pel sistema educatiu. De fet, l’Escola es va esforçar en evitar qualsevol contacte en la llengua pròpia, i en ocasions, va arribar a demanar que els pares parlaren castellà a casa.

Un llibre en català a les mans que em portaven “de Barcelona”. Allò que m’ere pròxim i llunyà simultàniament. Tant llunyà i pròxim com a qualsevol andalús li podrie parèixer llegir a Ramón J. Sénder. Però en la diferència que des de l’escola només s’havien preocupat de fer-me pròxim i quotidià allò que parlaven “a Madrid” o “a Saragossa”. Fins i tot me feen pròxim allò que parlaven “a Buenos Aires”, “a Londres” o “a Nueva York”. Però d’explicar-me que allò “de Barcelona” ere molt llunyà no calie que s’hi preocupare l’Escola, que a casa, els veïns, al carrer, mos feem prou evident que “el xapurriau no ere català”.

Però a la vegada, no deixave de ser una sensació estranya que quan venie un foraster de Barcelona no canviàvem de llengua. Per més que vulgueu, a un xiquet li ha de produir una sensació estranya que en “los que no parlen com natres” no es canvie de llengua, i en “los pròxims” d’Escola, sí que es canvie de llengua. Però recordo que eixe primer llibre va normalitzar en mi vore la meua llengua escrita. Per més diferent que sonare a com parlava, no ere més diferent que la llengua d’escola.

A pesar de l’espai perifèric que el sistema educatiu li reserve a la llengua, quan no és de persecució, per a molts xiquets actuals los serà més normal tindre coses en català que no ho va ser per a natres, igual que també per a ells serà més normal tindre molts amics castellanoparlants, i parlants d’amazic, àrab, romanès o wòlof. La seua Franja ja no serà la nostra Franja. I la seua Franja farà més complicat mantindre viva la llengua. Però ara no tenim prou espai per a palar-ne. I alguns tics se mantenen.

Origen: El govern d’Aragó veta una agenda escolar en català a la Franja | Lo Finestró

Agenda 1022

El govern aragonès ha vetat la distribució a la Franja d’unes agendes escolars en català que havia fet la Plataforma per la Llengua juntament amb entitats locals. L’objectiu de l’agenda és de contribuir a la normalització del català. La Conselleria d’Educació ha dit que la decisió s’ha pres perquè considera que s’envaeixen ‘les competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat’. Ha avisat als promotors de l’agenda que no la distribueixin més.

Com a exemple de consells revolucionaris i de pancatalanisme que porta l’agenda en transcric un: ” Un altre petit consell per a reduir energia a casa: cal deixar refredar bé el que cuinem abans de posar-ho a la nevera. Pel que fa als envasos recorda les famoses quatre erres: reduir, reutilitzar, reciclar i reaprofitar. El millor de tot, però, és no produir cap mena de residu, això sí que és guanyar!” Si no en teniu prou us diré que l’agenda inclou, entre altra propaganda catalanista, la taula dels elements amb el nom en català a sota del símbol (carboni, nitrogen, oxigen,….., estany…. . I també diu adreces i telèfons.

I ara afegeixo jo: no trigarà massa tems que per a un jove aragonès serà més necessari o útil saber català que anglès. Temps al temps i mentre tant “caña al mono” que és català.

Agenda 2023

13686772_636524026504119_6199024118761721239_n (1)Fa uns mesos a Fraga es va gestar un projecte engrescador de la mà de diversos col·lectius impulsat principalment per la Plataforma per la Llengua i editades per Agenda de la Terra. Es tractava de fer arribar pel curs vinent unes agendes en català a les escoles de la Franja de Ponent.

En aquella primera trobada ens vam veure, a banda de la PxL, representants del Casal Jaume I de Fraga i del Moviment Franjolí per la Llengua, a més de contactar amb l’associació de Pares del Matarranya en defensa del Català CLARIÓ. Les agendes reberen el suport de la Diputació de Lleida.

Teníem la intenció que el contingut de les agendes fos el més plural possible, que estiguessin referenciades en la Franja i connectades amb la resta del domini lingüístic. Sabíem que era un projecte ambiciós, complicat i no exempt de riscos, però la il·lusió que l’alumnat franjolí tingués unes agendes en la seva llengua ens impulsà a tirar-ho endavant.

La distribució als centres educatius de la Franja i l’acceptació dels continguts de l’agenda fou un èxit, fruit de l’esforç, la dedicació i la complicitat d’una xarxa de persones que el va fer possible.

La cosa anava bé, i n’hi havia previstes sengles presentacions de les flamants agendes a les primeries de setembre a Fraga i Lleida.

Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”
I vet aquí que les agendes (ja reservades a centres de totes les comarques catalanoparlants d’Aragó), van topar amb la política d’interessos de partit i les queixes respecte a que els xiquets i xiquetes de la Franja tingueren agendes en la seva llengua i amb informació d’arreu de la catalanofonia (dates assenyalades, diades, mapes lingüístics i comarcals, etc.) van trascendir a les Corts aragoneses de la mà del PAR, ordenant llavors el govern aragonès que es retirin les agendes i no les facin servir els centres educatius el curs vinent per “invadir competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat”.

Mentre els anticatalanistes treuen pit, un cop més, els grans perdedors d’aquesta història són els alumnes franjolins, que d’acord a la voluntat del govern aragonès, no podrien gaudir d’una eina amb la que treballar a l’escola en la seva llengua pròpia.

Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”, això sí, que estigui ben isolat de la resta del territori amb el que comparteix llengua, un català que després de dècades d’autonomia encara espera la seva normalització i un estatus digne a dins de l’Aragó.

Tanmateix fan, com es diu en castellà, el paper del “perro del hortelano, que no come ni deja comer” mentre milers de persones a la Franja veuen conculcats els seus drets lingüístics dia rere dia.

Òscar Adamuz
Moviment Franjolí per la Llengua

DGA* Diputació General d’Aragó

Origen: El govern d’Aragó veta una agenda escolar en català a la Franja | VilaWeb

page_1

El govern aragonès ha vetat la distribució a la Franja d’unes agendes escolars en català que havia fet la Plataforma per la Llengua juntament amb entitats locals. L’objectiu de l’agenda és de contribuir a la normalització del català. La Conselleria d’Educació ha dit que la decisió s’ha pres perquè considera que s’envaeixen ‘les competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat’. Ha avisat als promotors de l’agenda que no la distribueixin més.

La portaveu del Partit Aragonès (PAR), María Herrero, ha criticat que a les agendes només hi figurin referències a ‘la denominada ‘Àrea Idiomàtica del Català’ i altres continguts de caràcter ideològic, determinant un enfocament social’. Igualment, ha denunciat que a les agendes s’hi assenyalen dates com l’Onze de Setembre o el Vint-i-cinc d’Abril, i expliquen que aquestes dates festives recorden ‘la caiguda de Barcelona’ i ‘la Diada del País Valencià’, respectivament i ‘no tenen res a veure amb Aragó’.

Visita la entrada para saber más

Origen: La llengua aragonesa en San Sebastián. Articulo llibret de las fiestas de San Lorenzo. Estadilla-2016 | El aragonés baixorribagorzano

2016 programa escola nostra

2016 ESCOLA NOSTRA_programa (pdf)

ESCOLA NOSTRA 2016

L’Escola d’Estiu de Clarió– Estimem la nostra llengua i el patrimoni

PROGRAMA      

Dimarts 2 d’agost. La Portellada, Centro Cultural. 18,30 h Taller infantil de fang: L’arquitectura tradicional de la Portellada. A càrrec de l’escultor José Manuel Aragonès

Divendres 5 d’agost. Queretes, trobada a la bàscula. 18,30 h Excursió en família: Els túmuls del Matarranya. Visita guiada amb l’historiador local Joan Lluís Camps. Desplaçament amb vehicles propis.

Dissabte 20 d’agost. Mont-roig, a les piscines. 18 h Taller de balls tradicionals del Mediterrani. Per a grans i menuts. A càrrec de Miquel Flores del grup Espai de So.

Dissabte 20 d’agost. La Freixneda, a la llonja de l’Ajuntament. 22 h Taller de balls tradicionals del Matarranya. Per a grans i menuts. A càrrec de Miquel Flores del grup Espai de So.

Dissabte 27 d’agost. Pena-roja, a l’Ajuntament. 17 h Gimcana infantil: Los Calatravos

Notes: Activitats per a xiquets, famílies i tots els públics. Totes les activitats són gratuïtes. No cal inscripció prèvia. Més info: tel. 676308021 / clariomatarranya@gmail.com.

Organitza: Clarió –Associació de Pares del Matarranya

Col·laboren: Associació Cultural del Matarranya, Comarca del Matarraña/Matarranya, Espai de So, Asociación Cultural Portillo de la Amistat (La Portellada), AMPA de la Freixneda, Ajuntament de la Freixneda, Associació Cultural Sucarrats (Mont-roig) i Associació Cultural de Pena-roja.

A la Raquel, Fernando i Miguel Ángel, pares transmissors en terra forastera

Diuen que, a la Creació, Nostre Sinyor va estar repartint les llengües a la Terra i quan va arribar a Maella se li havien acabat, i per això als maellans los va dir: “Parlau com vullgau”. Repetida de iaios a néts de generació en generació des de qui sap quan, hai tingut la sort de sentir contar esta història a ca meua. Està repleguè a l’edició d’Artur Quintana, Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995, vol. 1, p. 201), a on, entre 1988-1991, van ser entrevistats diversos veïns de la vila: Pablo Arbona, Gloria Albesa, Pilar Blay, Mercedes Dolz Latorre, Simeona Lacueva, Victoria Villalba i Gloria Viver. A les terres de frontera lingüística, a on destaca la variant dialectal, esta és una explicació freqüent.

Los maellans sempre mos ham sentit orgullosos de la nostra parla. Lo costum i l’orgull fan que encara ara, en un món globalitzat a on les llengües poderoses dominen l’economia, la cultura i les comunicacions, lo maellà pervisque en les nostres relacions socials, amostrat oralment pels pares als fills, i des de fa uns anys –de forma mínima— a l’escola. No obstant, s’observa un descens preocupant en la transmissió familiar, fruit de diferents factors.

Perilla, per altra part, l’estructura interna de la llengua. La mecanització agrícola o domèstica, les fortes influències lingüístiques a través de la tele o la població de fora i l’escassa presència en àmbits públics i oficials estan acabant lentament en lo seu ric cabal de paraules pròpies d’una societat rural en contacte seguit en la naturalesa i plena d’ocupacions quotidianes artesanals. Són estes, com és lògic, les que primer ham perdut: los instruments que no s’utilitzen però també noms de plantes, d’animals, d’accidents geogràfics i inclús, desapareguts los instructius mondongos, de l’anatomia. Molts no saben què és un còdul ni la glera però sí un guijarro, ni la melsa, la fel, lo tosset, les galtes, los crumells o el torterol. Per suposat, abans i ara les paraules cultes les ham amprat d’un altre sistema lingüístic, des dels noms sagrats –Dios i la Virgen però resistissen Santa Barbera o Sant Cristòfol— als topònims estrangers –Marruecos o Nueva York!—, los noms abstractes i la nova tecnologia.

I així a cada rosquè anam perdent un llançol. Últimament, són les paraules de més ús: encomençam dient buenos días; alquilam cases, a on n’hi ha inquilinos –no cap llogater—; obrim i tancam grifos; utilitzam cuchillos; los xiquets van a escuela i han passat del groc a l’amarillo; fa anys que mos vam quedar sense giner, juny, juliol ­­–i molt més sense maig, novembre i desembre­—, i al pas que anem, ni febrer, març o agost tindrem. Mis pares encara va minjar formatge, van vere granotes a les basses i van viure a cases que tenien passadissos (i coladilles); jo solament hai conegut queso, ranes i pasillos. Com que ja només naixen gemelos, un “bessó” és un nom de carrer, mentres lo “cosí segó” mos recorda l’antiu numeral. A diferència del castellà –que mos esforçam en parla’l lo millor que podem—, no tenim present una norma de correcció, de manera que l’anècdota inicial continua sent certa en un altre sentit: parlam com volem.

María Dolores Gimeno Puyol  (publicat al programa de Festes de Maella, 2016)

Programació de la setmana cultural de Valjunquera que tindrà lloc del 1 al 7 d’agost. Enguany comptarà amb un recital poètic-musical dedicat a l’obra de Desideri Lombarte.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/temadia/obras-devueltas-costaron-cuatro-veces-mas-retiene-lerida_1129562.html

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

La DGA ya ha elegido a los expertos que consensuarán la escritura de la lengua. Las tres entidades mayoritarias de hablantes podrán completar el dictamen

D. CHIC
28/07/2016

Tres especialistas en filología románica de prestigio internacional serán los encargados de redactar una grafía conjunta que unifique los tres criterios diferenciados que hasta ahora se utilizan en la comunidad para escribir en esta lengua.

Los nombres elegidos para esta tarea son los del asturiano Ramón d’Andres Díaz; el suizo Michael Metzeltin y el francés Patrick Sauzet. El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, destacó que los tres lingüistas tienen un reconocido prestigio en el campo de la “codificación y estandarización de las lenguas románicas” pues han participado en procesos similares con lenguas como el occitano, el ladino o el asturiano. “Los hablantes están expectantes pues por primera vez después de diez años podemos anticipar un principio de entendimiento”, aseguró.

Hasta el momento, las tres asociaciones mayoritarias de hablantes –Consello d’a Fabla Aragonesa, Estudio de Filología Aragonesa y la Sociedat de Lingüística Aragonesa– utilizan su propia grafía, considerando arbitrarias y fuera de lugar cualquiera de las demás. “Tenemos que analizar los puntos de fricción y buscar soluciones que gusten a todos”, espera. Los tres especialistas aceptaron el encargo el pasado mes de mayo y ya han recibido un dosier de las agrupaciones en las que figuran sus postulados y planteamientos. Las primeras reuniones de trabajo tendrán lugar en noviembre y se espera que durante el primer semestre del 2017 presenten un anticipo de sus conclusiones.

La unificación de la grafía aragonesa nació sin consenso al entender el Estudio de Filología Aragonesa que no se actuaba con la suficiente transparencia. Pasados unos meses decidieron sumarse al proyecto tras lograr mejoras en el apartado de elección de candidatos y en la posibilidad de matizar el dictamen final. El presidente del organismo, Manuel Castán, aseguró que los nombre elegidos “son extraordinarios”, aunque sigue manteniendo sus discrepancias con algunas de las medidas tomadas por la dirección general. “Si los especialistas hacen una grafía para contentar a todas las partes será un error, pero si trabajan con independencia pueden aportar un texto valioso basado en criterio etimológicos”, anticipó.

VARIEDADES // La necesidad de buscar consensos para el uso escrito del aragonés tiene su origen en la imposibilidad que tiene el departamento para usar el idioma en cartelería, rótulos, avisos o folletos. Las principales diferencias entre una y otra propuesta tienen que ver con su mayor o menor atención al origen medieval, a las hablas patrimoniales o a la diversidad de las variedades dialectales. Cada una de las tres asociaciones propuso cinco nombres de entre los que han salido los tres finales.

«EL REPTE D’INVESTIGAR SOBRE LA FRANJA D’ARAGÓ»

Jornada de l’AILLC a Saragossa

Organitzen: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa

Coordinadors: Javier Giralt Latorre, Maite Moret Oliver i Maria Rosa Fort Cañellas

Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa

Data: 28 d’octubre de 2016

Objectius: L’objectiu d’aquesta jornada és divulgar la recerca sobre la llengua  i la literatura de la Franja d’Aragó, amb el propòsit de reflexionar sobre les investigacions que s’ha dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i els pòsters oferiran contribucions centrades en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Presentació de pòsters: Es convida a tots els investigadors interessants a enviar les seves propostes de pòster sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua i la literatura de la Franja d’Aragó.

La proposta de pòster (un resum de 500 paraules com a màxim) haurà d’enviar-se per correu electrònic abans del 30 de setembre i el resultat del procés d’avaluació es comunicarà als autors abans del 7 d’octubre.

Inscripció: Serà indispensable que tots els investigadors que vulguin presentar un treball facin la inscripció definitiva abans del 21 d’octubre, per tal de ser inclosos en el programa definitiu. Les inscripcions sense pòster tenen com a termini el 26 d’octubre de 2016.

Contacte i informació: Javier Giralt Latorre: 876553981 // jgiralt@unizar.es // Maite Moret Oliver: 876553982 // mmoret@unizar.es

Programa

9:30 Presentació de la Jornada

10:00 Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres. Ponent: Ramón Sistac

10:45 Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó. Ponent: Pere Navarro

11:30 Descans

12:00 Presentació de pòsters

13:00 Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs. Ponent: Esteve Valls

14:00 Dinar

16:00 Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó. Ponent: Artur Quintana

16:30 A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó. Ponent: Hèctor Moret

17:15 Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després. Ponent: Josep Espluga

18:00 Descans y presentació de pòsters

19:15 Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!). Ponent: Natxo Sorolla

20:00 Cloenda

Organitzen: AILLC, Unizar

Amb la col·laboració de: Institució de les Lletres Catalanes

Campos Bandrés, I. O., Martínez, J. P., & Paricio Martín, S. J. (2016). The Aragonese language in education in Spain. Ljouwert/Leeuwarden: Mercator.

Origen: Jorge Luis Bail y Pedro Arrojo prometen sus cargos de diputados en aragonés – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Política #LuengasAragón

Jorge Luis Bail y Pedro Arrojo prometen sus cargos de diputados en aragonés

“Prometo acatar la Constitución y trabajar para cambiarla, desde el espíritu del 15M, esfendiendo a mia tierra, Aragón, con as suyas chens”, expresó Arrojo. Por su parte, Jorge Luis ya prometió su cargo en lengua aragonesa en la pasada legislatura y repitió en esta

| 20 julio, 2016 10.07
Jorge Luis Bail y Pedro Arrojo prometen sus cargos de diputados en aragonés
Bail y Arrojo en el arranque de la XIII legislatura. Foto: @ecoingeniero

En el arranque de la XII Legislatura del Estado español, que tuvo lugar este martes en el Congreso en Madrid, los diputados Pedro Arrojo (Unidos Podemos Aragón) y Jorge Luis Bail (Unidos Podemos en Común) prometieron sus nuevos cargos en aragonés.

“Prometo acatar la Constitución y trabajar para cambiarla, desde el espíritu del 15M, esfendiendo a mia tierra, Aragón, con as suyas chens”, expresó Arrojo.

Por su parte, Jorge Luis ya prometió su cargo en lengua aragonesa en la pasada legislatura y repitió en esta. En la primera ocasión dijo: “Prometo acatar esta constitución y trabajar para cambiarla. Treballar por sostenibilidat y ubrir procesos constituyents que tornen a soberanía y os dreitos socials de o pueblo y a suya tierra. Nunca más un país sin su gente y sus pueblos”.

Desde Podemos Aragón afirmaron que Bail y Arrojo “serán los ojos y la voz del cambio de Aragón en el Congreso de los Diputados”. “Mucho trabajo y toda la ilusión por delante”, afirmaron los dos diputados aragoneses.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja