Skip to content

Archive

Category: Llengües a Aragó

Origen: El Gobierno nombra a otra decena de directores generales

El Gobierno nombra a otra decena de directores generales

M. V. V. 29/07/2015

El Consejo de Gobierno aprobará hoy el nombramiento de una decena de directores generales y altos cargos del Gobierno de Aragón, que complementan a los 13 ya designados la semana pasada para dirigir los distintos departamentos y empresas públicas de la comunidad.

Entre los que asumirán el cargo hoy están (…) Ignacio López Susín se encargará del área de Política Lingüística.

El organigrama de los altos cargos del Ejecutivo autonómico se completará, previsiblemente la semana que viene, con el nombramiento de los cargos de segundo nivel en las distintas consejerías.

Origen: Las plazas de interinos de aragonés han quedado vacías en Ansó y Aínsa
HUESCA.- Tras la creación en 2014 de cinco listas de interinos de maestros de aragonés, de nuevo han vuelto a quedar dos plazas vacías en las escuelas de Ansó y Aínsa en la adjudicación que ha publicado el Departamento de Educación, denuncia la Asociación Mayestros d”Aragonés.

Origen: Estadilla y la suya manera de hablá

Aragón Sí Puede se responsabilizará del desarrollo de la lengua aragonesa en la ciudad.

Origen: El Ayuntamiento de Huesca aprueba su organigrama, que eleva el número de comisiones | Noticias de Huesca en Heraldo.es

La Consejera de Educación, Mayte Pérez, ha respondido a las preguntas de los lectores de Heraldo.es.

La persona que ocupe del cargo de Dirección General de Política Lingüística debería tener amplitud de miras, sensibilidad y voluntad de diálogo con las asociaciones implicadas con el aragonés. Pido para el aragonés:

  • Una Ley de Lenguas consensuada, que cite las tres lenguas de Aragón y las distintas variedades de aragonés por su nombre.
  • Una autoridad lingüística para el aragonés -estudio, academia, instituto-, de filólogos, escritores, independiente, etc.
  • Una ortografía científica, flexible con las variedades, etc.
  • Apoyar la enseñanza.
  • Socialización y promoción del aragonés.

Saludos. (José Maria Satué)

Mayte Pérez: Gracias José María por sus aportaciones. Coincido plenamente en su análisis en cuanto a la aptitud y actitud que el nuevo Director General de Política Lingüística deberá acreditar y demostrar. Estoy convencida de que así será.

Origen: “Vamos a implantar otro tipo de política con el profesorado, sobre todo con los interinos” | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: El ​Consello d a Fabla Aragonesa considera que la nueva Ley de Lenguas no será ambiciosa | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Ley de Lenguas

Europa Press. Huesca| Actualizada 23/07/2015 a las 22:23    

Se muestra esperanzado con la creación de una delegación de lengua aragonesa en Huesca.

El Consello d’a Fabla Aragonesa ha manifestado que la nueva Ley de Lenguas, que pretende desarrollar el Gobierno de Aragón, no será ambiciosa y no planteará la oficialidad del aragonés.

El presidente del Consello, Chusé Inazio Nabarro, se ha mostrado satisfecho con la intención del Ejecutivo autonómico de crear una Dirección General de Política Lingüística, a la que ha pedido que tenga un talante abierto y dialogante, así como con la intención de cambiar la Ley de Lenguas. “La nueva ley no creo que sea muy ambiciosa, no planteará la cooficialidad del aragonés o el catalán, sino que será similar a la actual, aunque mejorada y ampliada”.

También ha dicho que será positiva la creación en el Ayuntamiento de Huesca de una delegación de lengua aragonesa vinculada al área de Participación Ciudadana. Chusé Inazio Nabarro ha participado en el Congreso de Lenguas y Culturas Europeas Amenazadas que se está celebrando en Huesca, con la participación de 70 expertos en el tema procedentes de toda Europa.

En este encuentro se abordan las lenguas minoritarias y se presentará el informe ‘El aragonés en el siglo XXI’, en el que se analizará la situación actual.

Origen: Fuellas 227 – Consello D’a Fabla Aragonesa

Ya son prestas as zagueras Fuellas, as 227, fendo repaso a las luengas menazatas d’Europa con un amplo treballo de 20 planas feito por Francho Nagore Laín e buena cosa d’informazions, entre atras, o recuerdo a o escritor en aragonés, Roberto Cortés.

Origen: Informe 2014 sobre la situación de la lengua aragonesa

Informe 2014 sobre la situación de la lengua aragonesa

REA participa en este documento trilingüe, que analiza la situación actual del aragonés

El Informe será presentado durante el XXIV Congreso de Lenguas y Culturas Europeas Amenazadas

El Obserbatorio de l’aragonés (constituido por profesores de la Universidad de Zaragoza) da a conocer en cada momento la problemática del uso de la lengua en diversos aspectos (enseñanza, número de hablantes, administración), así como su situación jurídica, y detecta incumplimientos y buenas o malas prácticas. También da a  conocer la situación de la investigación sobre el aragonés en diferentes áreas del saber; compara los usos lingüísticos en la sociedad a lo largo del tiempo, facilita la medición y la valoración del impacto de las actuaciones en materia de lengua, y orienta medidas a favor de esta en los ámbitos en que sea más necesario. Además de otros informes sectoriales y coyunturales, el Obserbatorio elabora un informe general anual, como este de 2014.

El Informe añal 2014 sobre a situazión de a luenga aragonesa, editado por la Fundación Gaspar Torrente, cuenta con la participación, junto a REA, de la Association pour les Langues et Cultures Européennes Menacées, Consello d’a Fabla Aragonesa, Gara d’Edizions, Instituto de Estudios Altoaragoneses y SC Aladrada. El libro, de 90 páginas en aragonés, castellano e inglés, será presentado en el transcurso del XXIV Congreso de Lenguas y Culturas Europeas Amenazadas (Uesca, 23 a 25 de julio).

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Els nous consells comarcals de la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya van escollir els seus presidents el passat dijous dia 16. Les quatre comarques franjolines estaran presidides per membres del PSOE, partit que més reforçat va eixir de les darreres eleccions municipals. Un dels punts a destacar de les diferents presses de possessió va ser la normalització de l’ús del català, ja que tres dels quatre nous presidents comarcals el van utilitzar per jurar els seus càrrecs.
Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP (vuit consellers) i el de la CHA ho van fer en castellà.


El nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del seu discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta. Chauvell, que ja va ser president comarcal durant els anys 2007 i 2011, és un dels personatges que més va alçar la veu contra la la Llei de Llengües del 2013, que passava a denominar el català com Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Daniel Cremades, conseller de Cambiar i regidor local de Canviar Albelda, també va prometre el càrrec en català.
La propera legislatura es preveu clau a l’hora de fer una passa endavant en la normalització del català. A l’acord d’investidura entre el PSOE i la CHA a les Corts d’Aragó s’incloïa un punt que feia referència a “aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. També s’està treballant en la creació d’un Departament de Política Lingüística que estaria dirigit per un membre de la Chunta. Tot plegat, sumat a les presidències socialistes de les comarques de la Franja, són indicadors de que se treballarà pel reconeixement de la llengua.

Origen: El Ayuntamiento de Huesca trabajará para preservar el aragonés – Radio Huesca

Una de las novedades en el organigrama municipal del Ayuntamiento de Huesca para los próximos cuatro años es una concejalía de Lengua Aragonesa. El consistorio oscense busca una defensa de un elemento importante del patrimonio cultural inmaterial del territorio a través de diferentes medidas que impulsará esta delegación.

La portavoz de Aragón Sí Puede Huesca, Mary Romero, es la delegada de esta área que entre otras medidas pedirá al Gobierno de Aragón la derogación de la actual Ley de Lenguas y que su denominación sea la de aragonés.

Entre las propuestas de esta área están la de impulsar a futuro la creación de una Escuela Municipal de Aragonés e impulsar otras iniciativas encaminadas a la formación o a la organización de diferentes actividades culturales de diferente tipología.Romero indica que el Partido Popular “arrinconaba” el uso del aragonés en los últimos años y que hay que continuar con diferentes esfuerzos para no perder la lengua aragonesa ayudando a las diferentes entidades que la promueven.

Origen: Es presenta l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014 | Xarxes socials i llengües

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2014 la Direcció General de Política Lingüística va presentar els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013, en va iniciar l’anàlisi per determinar-ne els factors clau i va impulsar l’extensió de l’enquesta a la resta de territoris de parla catalana.

Els objectius de la III Jornada són presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics a la resta de territoris de parla catalana.

Inscripció

Inscripció tancada, atès ja que s’ha arribat a l’aforament màxim de la sala.

Programa

08.30 h Acreditacions
09.00 h Benvinguda i inauguracióFerran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra
Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
09.15 h Les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalanaAndorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística
Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears
La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa
L’Alguer: Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer
Catalunya del Nord: Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà
País Valencià: Lluís Polanco, Universitat de València

Modera: Marta Xirinachs

11.00 h Pausa i cafè
11.30 h Els factors clau de les llengües a CatalunyaConeixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona
Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona
Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona
Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona

Modera: Joan Solé Camardons

13.00 h Nou sistema d’indicadors lingüístics
Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística
13.15 h Mirades sobre la realitat social de la llenguaPoblació i societat: Andreu Domingo
Món socioeconòmic: Elisenda Paluzie
Entorn digital i xarxes: Albert Cuesta
El context europeu: Martí Anglada
Mitjans de comunicació: Salvador Alsius

Modera: Ester Franquesa

14.15 h CloendaEster Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Marc Nadal: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local. Continuar llegint…: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

“En Aragón el respeto a la diversidad lingüística es una asignatura pendiente”

* Fernando Sánchez, diputado provincial, inauguró ayer la segunda edición del curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, de la Universidad de Zaragoza, en la villa de Ansó (Jacetania).

Ansó, 14 de julio de 2015. La alcaldesa de Ansó, Montserrat Castán, y Fernando Sánchez, en representación de la Diputación Provincial de Huesca, inauguraron ayer con el profesor Javier Giralt, de la Universidad de Zaragoza, este segundo curso de verano sobre el aragonés y el catalán.

A continuación, la investigadora Pilar Benítez, en una sala llena de vecinos y alumnos, impartió una conferencia inaugural sobre el aragonés ansotano y su proceso de recuperación. Que fue seguida de un aperitivo ofrecido por el Ayuntamiento de Ansó y una mesa redonda sobre políticas lingüísticas.

Véase en: https://www.dropbox.com/s/lpejfpyoife8cdf/IMG_20150713_161216.jpg?dl=0 y en https://www.dropbox.com/s/k7squ3ylmiys3hc/IMG_20150713_175427.jpg?dl=0
Tras la primera edición en julio de 2014 (ver aquí y aquí), los alumnos inscritos se están acercando en esta ocasión a la gestión técnica de la diversidad lingüística (martes 14), a la didáctica de nuestras lenguas (miércoles 15) y a la dinamización escolar de éstas (jueves 16).

Durante la mañana de hoy, la doctora Iraide Ibarretxe (Universidad de Zaragoza) está realizando una introducción a la diversidad lingüística en Europa y otros continentes. A continuación, Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Xavier Tomás (Sociedat Lingüistica Aragonesa) y Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), desgranarán las dificultades de transmisión generacional del aragonés y el catalán. Véase en: https://www.dropbox.com/s/jddgc7ja41wykab/IMG_20150714_091947.jpg?dl=0

El programa completo del curso, así como las entidades públicas que lo han financiado y apoyado, están disponibles en la página de los cursos de verano de la Universidad de Zaragoza: https://cursosextraordinarios.unizar.es/curso/2015/gestionar-la-diversidad-linguistica-de-aragon

Más información:en la web http://semarasoc.wix.com/blog

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)

Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)

Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)

Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)

Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)

Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)

Rosa Bercero (University of Oxford)

Ánchel Reyes (Sociólogo)

Més informació: Chabier Gimeno

A la Franja cal que tornem a l’aldea

Opinió Marcel Pena

A la Franja cal que tornem a l’aldea

Ja són de sobra conegudes les paraules de Carolina Punset dient que la immersió lingüística mos porta de tornada a l’aldea. És a dir, voler considerar el valencià llengua vehicular en l’educació -tot i que el castellà també tingue el seu pes-, és un pas enrere. Per l’única cosa en el món que m’agradaria parlar amb Carolina Punset seria per explicar-li la situació lingüística de la Franja de Ponent, com els alumnes franjolins hem de buscar-mos la vida per aprendre el català de manera efectiva una vegada hem acabat els estudis. Ara bé, no crec que ni a Punset ni a Ciutadans els importa mínimament el seguit d’atacs que rep el català arreu dels Països Catalans en general i a la Franja de Ponent en concret.

La Llei de Llengües del 2013 només va ser la punta d’un iceberg que es venia formant des de molt lluny. El català a la Franja ha viscut en l’al·legalitat durant tota la seua història, i només a les Lleis de Llengües del 1999 i 2009 reconeixia la llengua que parlem amb el nom científic, català. Fins fa no tant, això no era un problema i la transmissió als nostres llocs -o aldees- es mantenia forta. En canvi, les estadístiques dels darrers anys que deien que el 90% dels franjolins sabien parlar el català actualment han quedat totalment desfasades. La immigració, els matrimonis mixtos i la influència del discurs hegemònic castellà han fet recular estes xifres. L’única solució que se m’acut per corregir el camí que ens pot portar a la desaparició és l’oficialitat.

A les darreres eleccions autonòmiques d’Aragó, només IU i la Chunta Aragonesista (CHA) van incloure alguna referència a una possible cooficialitat del català. I precisament la CHA ha incorporat un punt en l’acord d’investidura amb el PSOE que parla d'”aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. No està molt clar que vol dir això, perquè l’única forma reconeguda per garantir els drets lingüístics dels parlants és fer oficial la seua llengua. No valdrà de res tornar a reconèixer que la llengua de la Franja es diu català, si no es fa res per potenciar-la. I per potenciar-la no només val equiparar a nivell de reconeixement abstracte el català (o l’aragonès) i el castellà. Cal maximitzar-los, perquè una llengua minoritzada sempre tindrà les de perdre davant una llengua majoritària.

Al programa de Ciudadanos d’Aragó no es feia cap menció al nom de les llengües, ni quina havia de ser la seua presència en els àmbits legals o educatiu. Això sí, després al Principat o al País Valencià ells són els grans defensors d’un trilingüisme que només afavoreix el castellà, com a llengua majoritària que és, en detriment del català. Hem de desmarcar-mos del discurs que vol desprestigiar una llengua dient que és “d’aldeanos”. Però potser el que hem de fer a la Franja és deixar de creure’ns ciutadans que veuen el castellà com a llengua amb més valor social, per reafirmar amb orgull rural que som aldeans. I que volem lliure plenament en català.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja