Skip to content

CONVOCATÒRIA PER A L’EDICIÓ D’UN RECULL DE RELATS BREUS

Amb motiu de la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Tema: ARBRES EBRENCS

Textos amb un arbre ebrenc com a protagonista, preferentment arbres monumentals o llegendaris, però també d’altres existents en la realitat o en la imaginació de la llibertat creativa de cada autor i en qualsevol estil literari: conte, poesia, teatre…

Extensió màxima: 1000 paraules.

Termini: 6 de juny de 2010 (els textos seleccionats es presentaran a la Fira del llibre Ebrenc, a Móra d’Ebre)

Enviar els textos a: info@serretllibres.com Adjunteu una imatge de l’arbre, si s’escau i és possible.

Els textos seleccionats es publicaran en un llibre que es presentarà a la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya.

Edició a cura de March editor i Llibreria Serret, amb la participació de l’Associació Cultural del Matarranya.

Més informació…..

La Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

La Trobada pretén ser l’activitat complementària al Matarranya dels actes literaris que tenen lloc al llarg de l’any a les Terres de l’Ebre: la fira del llibre Ebrenc (al Juny a Móra d’Ebre, La Ribera d’Ebre), la fira literària Joan Cid i Mulet (a l’abril a l’EMD Jesús, El Baix Ebre), la Trobada de Lletres Ebrenques (al novembre a Amposta, El Montsià)… Dintre d’aquesta efervescència literària ebrenca, la trobada al Matarranya busca la seua especificitat en la data de l’organització (a l’estiu) i en el fet de donar especial protagonisme i participació als autors, per la qual cosa l’edició de la monografia amb el recull de textos resultant es considera molt important.

L’experiència de realitzar la Trobada al voltant d’un tema i de fer una crida perquè els autors hi participin amb els seus textos, els quals podran tenir després lectors a través de la publicació d’un monogràfic, s’ha valorat de forma molt positiva tant per part de l’organització, com dels autors i els lectors; segons es deriva per l’alta participació en les passades edicions de la Trobada en el dinar literari i els actes de la Trobada i les presentacions posteriors del llibre, com pel gran nombre d’exemplars que es solen vendre.

El recull de relats amb motiu de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Des dels seus inicis, la Trobada ha estat vinculada amb el recull de relats. Així, en l’edició del 2007 ja es presentava un recull de relats (Estius a l’Ebre, editat per Aeditors) i en la del 2008 es va fer un pas endavant amb la publicació d’un recull de textos organitzada expressament amb motiu de la Trobada i dedicats al tema sobre el qual versava aquella edició, el paisatge ebrenc i publicats sota el títol: El riu que parla, a càrrec d’Aeditors i Llibreria Serret. En la trobada del 2009 es va repetir l’experiència, aquesta vegada amb un recull de relats dedicats a personatges ebrencs que va ser publicat pels responsables de l’edició anterior. A més, durant els actes de la Trobada s’ha anat ampliant el protagonisme donat al recull de relats: a la presentació i signatura del llibre habituals s’hi van sumar una lectura de textos del recull per part dels mateixos autors i una presentació al llarg d’un dinar literari. A tot això, cal afegir la presentació posterior del llibre en diverses poblacions.

Objectius del recull de relats i de la seua publicació en format llibre

-Difondre el recull de relats seleccionats recollits com a resultat d’una activitat literària i ajudar així també a consolidar-la.

-Ajudar a l’edició i difusió de textos sobre el patrimoni ebrenc i d’autors vinculats al territori.

-Fomentar la literatura ebrenca a dintre i fora del territori

-Ajudar a la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.


DADES DELS RESPONSABLES DE L’EDICIÓ

Editors: Serretblog i March editor

Col·laboradors: Associaciació Cultural del Matarranya

Consell Assessor: Format per representants del Consell Organitzador de la V Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya:

* Aeditors

* LLibreria Serret: Ocatvio Serret

* Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja

* Representants de la població acollidora de la Trobada

* Col·laboradors del Serret-blog i assessors per l’organització de la Trobada

FORMA DE DISTRIBUCIÓ:

-March editor

-Llibreria Serret i punts de venda col·laboradors arreu de Catalunya

Associació Cultural del Matarranya (socis, fires, activitats i internet)

-Xarxa de llibreries col·laboradores de l’Associació Cultural del Matarranya, amb les quals l’Associació treballa habitualment (Franja d’Aragó, Catalunya, València i Saragossa)

-Venta directa: a través de la presentació del llibre durant la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya i posteriorment en diverses localitats i actes.

Dissabte, 12 juny
12 h. Obertura exposicions
18 h. Presentació Mancomunitat
20 h. Actuació AL TALL
24 h. Rock: AGRAVIATS i
DESGAVELL
Diumenge, 13 juny
10 h. Obertura Mostra 24 pobles
12 h. Cercavila Grups 3 CC.AA.
14 h. Tancament Mostra

Mancomunitat.

Tardi, porque ya remato o plazo dau por a propia lei, s’han dau os primers trangos ta la creyacion d’o “Consejo Superior de las Lenguas de Aragón”. A Universidat de Zaragoza ha feito publicos os nombres d’os miembros d’o Consejo que son desinnacion universitaria (a tercena parti). Os nombres son os de Javier Giralt, Francho Nagore, María Teresa Martín Zorraquino, Francisco Beltrán y Luisa María Frutos.

Dende Xarxes han feito una ambiesta d’os suyos perfils profesionals y sobre tot, una ideya de por an abrian d’ir os perfils profesionals d’os “Consejeros superiores de la lengua” ta que de verdat sigan un “Consejo Superior de las Lenguas de Aragón”.

La Universitat de Saragossa ha triat uns perfils que, per als qui tenen un coneixement expert en la matèria (Giralt, Nagore i Martín), podran acomplir sense dificultats un dels papers del Consell: decidir, a proposta d’algun ajuntament, sobre la “denominació de la seua modalitat lingüística, fonamentat en raons històriques, filològiques i sociolingüístiques”. Aquest tres membres podran resoldre sense dificultats la denominació i mapificació sociolingüística de la Franja i de l’aragonès. El que trobem a faltar per part de la Universitat són perfils adequats pel seu camp de treball per a  l’assessorament en política lingüística, funció que la llei encomana a este Consell. La Universitat de Saragossa ha omplit els espais no filològics amb especialistes en la romanització i en geògrafa rural (Bletrán i Frutos).

El Consell de les Llengües hauria d’estar format per dos tipologies d’experts: d’una banda, filòlegs i lingüistes especialistes en l’estructura i la història del català i l’aragonès, i de l’altra, per experts en ciències socials relacionades amb la política lingüística.

Mancan cosas por saber tamien. Por exemplo, que sigan parti d’o “Consejo” quiere dicir que Nagore o Giralt no feran parti d’as Academias d’a luenga?. U, cuanto tiempo ha de pasar ta que o gobierno y as Cortes triguen a os miembros que han de proposar?. Y dimpues d’ixo… cuan se formaran as Academias si ya no se ha rispetau o plazo marcau por a lei ta la creyacion d’o “Consejo Superior”?

mitjançantPurnas en o zierzo.

El perfil dels 5 membres universitaris del Consell de les Llengües 20 maig 20UTC 2010


S’ha anunciat que la Universitat de Saragossa ja ha triat el terç de membres que li pertoquen segons la Llei de llengües per a composar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó. És la primera de les tres institucions que respon als requeriments legals, tot i que ho fa tard. Els noms dels cinc membres són Javier Giralt, Francho Nagore, María Teresa Martín Zorraquino, Francisco Beltrán y Luisa María Frutos.

Javier Giralt

Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. Sobretot ha treballat en qüestions de l’estructura de la llengua i de dialectologia, tot i que també ha participat en estudis sociolingüístics. Ha retretebat als polítics que no havien demanat assessorament a la Universitat i que l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua Catalana tindria poca faena perquè la normativa ja l’havia fet l’IEC.

Francho Nagore

És un dels investigadors històrics de l’aragonès, professor universitari a Osca, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa, vinculat a Chunta Aragonesista i interessat en la llengua catalana a Aragó. Un estudiós de referència per la llengua aragonesa. No necessita moltes més presentacions. Referències a la Wikipedia i publicacions.

María Teresa Martín Zorraquino

Catedràtica de llengua castellana a la Universitat de Saragossa, amb un ampli espai de recerca en llengua castellana. Va dirigir el primer estudi demolingüístic fet a la Franja a mitjans dels anys 90 (Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón, amb M. R. Fort, M. L. Arnal y J. Giralt). En ell es confirma l’adscripció dels parlars de la Franja a la llengua catalana, tot i que per qüestions polítiques es recomana l’ús de denominacions com català d’Aragó. A les conclusions es posicionen contra l’0ficialitat de la llengua o de l’alfabetització general dels escolars de la Franja.

Francisco Beltrán

És especialista en història de l’antiguitat, amb un ampli currículum versat en la romanització d’Aragó. Fora dels estudis sobre el llatí, no ha treballat en aspectes sociolingüístics contemporanis a Aragó. Es desconeix la seua posició respecte la filiació lingüística del català a la Franja, la natura de la llengua aragonesa, o les polítiques a seguir per a la normalització lingüística a la Franja i de l’aragonès.

Luisa María Frutos

És nascuda l’any 1939, geògrafa especialitzada en desenvolupament rural, ús del sol i l’aigua i estructures agràries, amb un ampli currículum en aquest camp. En el seu ventall de recerca no hi ha cap estudi relacionat amb la lingüística o amb la sociolingüística. Només hi apareix un curs com a professora col·laboradora en Cursos per a estrangers de Difusió de la Llengua, Cultura i Civilització espanyola. Declara, això sí, poder llegir en català.

La Universitat de Saragossa ha triat uns perfils que, per als qui tenen un coneixement expert en la matèria (Giralt, Nagore i Martín), podran acomplir sense dificultats un dels papers del Consell: decidir, a proposta d’algun ajuntament, sobre la “denominació de la seua modalitat lingüística, fonamentat en raons històriques, filològiques i sociolingüístiques”. Aquest tres membres podran resoldre sense dificultats la denominació i mapificació sociolingüística de la Franja i de l’aragonès. El que trobem a faltar per part de la Universitat són perfils adequats pel seu camp de treball per a  l’assessorament en política lingüística, funció que la llei encomana a este Consell. La Universitat de Saragossa ha omplit els espais no filològics amb especialistes en la romanització i en geògrafa rural (Bletrán i Frutos).

El Consell de les Llengües hauria d’estar format per dos tipologies d’experts: d’una banda, filòlegs i lingüistes especialistes en l’estructura i la història del català i l’aragonès, i de l’altra, per experts en ciències socials relacionades amb la política lingüística: pedagogs que puguen assessorar en el desenvolupament de polítiques educatives per a l’alfabetització dels escolars, sociòlegs i politòlegs experts en l’estudi del contacte de llengües, els conflictes relacionats amb aquest contacte, en la substitució lingüística, la distribució funcional de les llengües, psicolingüistes per mesurar el desenvolupament de les polítiques d’aprenentatge de la llengua, experts en dret lingüístic per encabir les propostes en l’entramat legal aragonès…

De noms no en falten: Ramon Sistac ha treballat extensament sobre el català de la Franja, n’ha treballat els seus aspectes socials i és expert en les varietats de transició entre el català i l’aragonès, Juan Martínez Ferrer és un pedagog que va fer la seua tesi doctoral sobre la realitat sociolingüística del català i l’aragonès, Juli Pallarol deu ser ara mateix qui millor coneix l’entramat legal en dret lingüístic a Aragó, Artur Quintana és membre de les acadèmies de del Català i de l’Aragonès i coneix extensament le’structura d’estes llengües, Josep Espluga és un sociòleg de la Franja que ha treballat en estudis qualitatius sobre les ideologies dels parlants sobre el català a la Franja, Àngel Huguet és un psicolingüista amb un extens currículum,… La Universitat de Saragossa ha limitat la seua tria dels representants del món acadèmic a gent que treballa a esta Universitat. Tot i que  gran part de l’estudi de la realitat sociolingüística no es fa a Saragossa, si no a altres Universitats. Si el món acadèmic no ha adequat la tria de membres a esta realitat, possiblement els perfils polítics seran encara més allunyats de l’estudi acadèmic de la realitat.

El perfil dels 5 membres universitaris del Consell de les Llengües « Xarxes socials i llengües.

Cursos de Construcción Tradicional en el Matarraña
El Excmo. Ayuntamiento de Monroyo con la intención de promocionar y de conservar nuestra herencia cultural y los saberes tradicionales, organizará para el mes de julio de 2010 cursos prácticos sobre oficios tradicionales.

Estos “Cursos de Construcción Tradicional en el Matarraña” estarán orientados tanto para profesionales que quieran ampliar el conocimiento de su oficio como para aficionados o entusiastas de la historia y la tradición.

(Tríptico.pdf)

mitjançantLA WEB DE TOTS LOS MONT-ROGINS !.

Avui conferència d’Artur Quintana

Avui podem assistir a la conferència “L’OBRA DE JOAN BODON I LA SEVA RECEPCIÓ A CATALUNYA”

A càrrec d’Artur Quintana i Font, filòleg català i membre de l’IEC.
El dijous 20 de maig del 2010 a la sala d’actes del CAOC (Hotel d’Entitats. Providència, 42 – Gràcia), tindrà lloc una conferència a càrrec del filòleg i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Artur Quintana i Font.
Dia: dijous 20 de maig de 2010
Lloc: Providència, 42. 08024 Barcelona (Gràcia)
Metro: Fontana (L3) o Joanic (L4)
Hora: 19h00
Entrada: lliure
Més informació:
CERCLE D’AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ (CAOC)
Hotel Entitats. Providència, 42. 08024 BARCELONA
Tel : 93 284 36 34 // e-mail: caoc@caoc.cat // web: www.caoc.cat

Cartell Conf_AQuintana-1

Avui conferència d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.

POLÍTICA AUTONÓMICA.

El rectorado elige a sus miembros para el Consejo de las Lenguas

Son expertos en Filología, Geografía e Historia de la Anitgüedad.Ahora deberán ser las Cortes las que propongan a sus candidatos.

20/05/2010 M. VALLÉS

Edición impresa en PDF

Página 19 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

La Universidad de Zaragoza ha propuesto ya al Gobierno de Aragón sus candidatos para el Consejo Superior de las Lenguas. Es el primer paso hacia la constitución de este órgano, que emana de la ley que regula las variedades minoritarias de la comunidad. Las propuestas del campus son Javier Giralt, Francho Nagore, María Teresa Martín Zorraquino, Francisco Beltrán y Luisa María Frutos.

El rectorado ha presentado un listado de candidatos que se considera de “amplio espectro”. En el apartado lingüístico, Javier Giralt representa a Filología catalana; Francho Nagore a la aragonesa y Martín Zorraquino a la española. Por lo que respecta a Luisa María Frutos, su especialidad es la Geografía y la de Francisco Beltrán es la Historia de la Antigüedad.

La propuesta del campus responde con exactitud a las funciones que tendrá el Consejo Superior. Su cometido tendrá que ver con las lenguas, pero también con la realización de mapas con las zonas de influencia de las modalidades en el territorio aragonés, atendiendo especialmente a lo que históricamente se ha hablado en cada una de ellas.

Es un primer paso. Los cinco futuros miembros del consejo han recibido ya esta semana la carta del rector de la universidad en la que se les anuncia su propuesta. Así que de momento es el rectorado el único que ha cumplido con lo que estable la ley, aunque con retraso. En las Cortes de Aragón, el PSOE que, como grupo mayoritario, debería promover las conversaciones con el resto de grupos todavía no ha dado ningún paso. Las tensiones que este asunto genera entre los socios de Gobierno puede estar retrasando la puesta en marcha del consejo, que según consta en el texto de la norma aprobada el pasado mes de diciembre, debería haberse creado a finales del mes de abril. La situación económica, con un buen número de recortes en ciernes, tampoco ayuda a la aplicación de una ley que de forma irremediable deberá contar con alguna dotación económica.

La intención inicial es que cada partido pueda proponer a sus candidatos. Aunque luego serán los mayoritarios los que tengan que decidir los cinco miembros que tendrán un carácter político. Los cinco restantes los designará el propio Gobierno de Aragón.

El rectorado elige a sus miembros para el Consejo de las Lenguas – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Cançons de Tomàs Bosque

Farà tres o quatre anys, Tomàs Bosque va endegà un projecte musical força important. Es tractava de compondre —i escriure— una sèrie de cançons que Plàcido Domingo hauria de cantar en un possible concert que tindria lloc en algun dels actes de la Expo Saragossa 2008. Segons em consta, Tomàs Bosque va compondre suficients cançons i tal vegada l’arranjador havia començat ja els treballs. Pensem que les dites cançons haurien de ser cantades per el gran tenor amb una gran orquestra. Després d’una sèrie de vicissituds, el projecte es va anar apaivagant i finalment es va dissoldre.

A tots aquells que no ho sàpiguen, els diré que Plàcido Domingo té arrels a la Codonyera: la seua avia paterna era d’aquesta vila del Mesquí.

Jo mateix havia començat un petit guió per a un possible reportatge sobre les arrels codonyerenques de Plàcido Domingo.

D’algunes de les esmentades cançons, el mateix Tomàs Bosque va enregistrar unes maquetes amb una reduït grup de músics, tipus grup de jazz. Utilitzant conegudes vistes de Saragossa, aquestes composicions s’hi aniran penjant a youtube. De moment podeu escoltar-ne una si entreu a:

www. youtube.com/user/cancioneszaragoza

Com veureu al vídeo, en Tomàs ha compost una altra sèrie de cançons, Cançons amoroses, algunes en català, que té previst cantar en els actes de presentació del seu llibre, Melodia provençal.

José Miguel Gràcia

Cançons de Tomàs Bosque « Lo finestró del Gràcia.

Catalunya i Aragó segellen l’acord per construir la passarel·la que unirà les dues riberes de la Noguera Ribagorçana

element  divisor

ACN // 19.05.2010 // 17.56 h  element divisor Ref. 549956

element divisor

Àger (ACN).- La passarel·la que unirà les dues riberes del riu Noguera Ribagorçana al congost del Siegué, a l’embassament de Canelles, entre els municipis d’Àger (Noguera) -Montsec d’Ares- i el de Viacamp (Ribagorça) -Montsec de l’Estall, podria entrar en servei abans d’acabar l’any. Així ho han assegurat aquest dimecres el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, i el president de la comarca aragonesa de la Ribagorça, José Franch, durant l’acte de signatura del conveni per la construcció de la connexió, que s’ha fet aquest dimecres a l’Ajuntament d’Àger. A finals de l’estiu es preveu que quedi instal·lada la passarel·la i, posteriorment, es treballarà en l’adequació dels accessos a banda i banda.

Agència Catalana de Notícies :: acn ::.

18:35 h.

BIENES ECLESIÁSTICOS

Allué exige que se cumpla la sentencia vaticana sobre el litigio de los bienes de la Franja

19/05/2010 EUROPA PRESS

El portavoz del Grupo del Partido Aragonés (PAR) en las Cortes de Aragón, Javier Allué, exigió hoy que se cumpla la sentencia del Vaticano que ordena a la Diócesis de Lérida devolver los 113 bienes histórico-artístico de las parroquias de la Franja, en la Diócesis de Barbastro-Monzón.

Javier Allué criticó las “tramposas estrategias” del Obispado de Lérida para retrasar la devolución de los bienes y proclamó que “los bienes son de Aragón“, tras lo que reclamó “que los devuelvan ya“.

Según argumentó, la no devolución de los bienes, en contra de la sentencia vaticana, constituye “un despropósito inaceptable y escandaloso que indigna a Aragón y los aragoneses“.

El dirigente del PAR consideró “una provocación” que se diera un trato diferente “a los documentos del Archivo de la Guerra Civil que fueron devueltos y están en Cataluña y el que se está dando a los bienes, que saben y reconocen que son de Aragón, que se niegan a devolver poniendo en práctica todo tipo de maniobras dilatorias y deshonestas para intentar retrasar la devolución y a ser posible, quedarse con ellas“.

Javier Allué, que recordó que el Partido Aragonés (PAR) ha presentado diferentes iniciativas en las Cortes de Aragón y en el Senado exigiendo la devolución, lamentó la “escandalosa” utilización de recursos públicos destinados a la defensa jurídica de la Diócesis de Lérida, como desveló el obispo, Joan Piris, el año pasado.

Me parece deshonesto que se hiciera una piña con las instituciones eclesiásticas para impedir la vuelta a casa de los bienes“, dijo Allué, quien añadió que “es lamentable, están obligados a la entrega y tendrán que entregar“.

Allué exige que se cumpla la sentencia vaticana sobre el litigio de los bienes de la Franja – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

18:38 h.

BIENES ECLESIÁSTICOS

La consejera de Cultura exige al obispo de Lérida que “actúe con responsabilidad” y devuelva los bienes a Barbastro

19/05/2010 EUROPA PRESS

La consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, María Victoria Broto, insistió hoy en exigir al obispo de Lérida, Joan Piris, que “cumpla con la sentencia (del Vaticano), actúe con responsabilidad y devuelva las piezas (los bienes de arte sacro en depósito en Lérida) al Obispado de Barbastro-Monzón“, legítimo propietario de los mismos.

En declaraciones a los medios de comunicación tras firmar un convenio con Instituciones Penitenciarias en Zaragoza, Broto rechazó realizar valoraciones sobre el juicio civil que se celebró ayer en Lérida por la propiedad del arte sacro de La Franja para reiterar que “lo que se tiene que hacer es cumplirse la sentencia muy clara” que dice que “los bienes tienen que ser devueltos a su legítimo propietario“, el obispado de Barbastro-Monzón.

El Gobierno de Aragón y toda la sociedad aragonesa, de acuerdo con el Obispado de Barbastro, tenemos claro que lo que se tiene que hacer es cumplirse la sentencia que le dice al obispo de Lérida, y las sentencias son para cumplirlas, que los bienes tienen que ser devueltos a su legítimo propietario“, remarcó.

Por ello, “nosotros lo que le decimos al obispo de Lérida es que lo que tiene que hacer es cumplir con esa sentencia y decirnos cómo, de qué forma y cuándo se va a efectuar esa devolución. Esa es nuestra postura“, concluyó la consejera.

La consejera de Cultura exige al obispo de Lérida que “actúe con responsabilidad” y devuelva los bienes a Barbastro – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Hereu refreda els Jocs
L’alcalde reordena el cartipàs i adverteix que la prioritat ara és la crisi i no la candidatura olímpica
Albert Balanzà
Barcelona
Ult. Act. 19/05/2010 01:34

Després d’enterrar la reforma de la Diagonal pel fracàs de la consulta, ara toca refredar l’altra gran aposta mediàtica de Jordi Hereu: la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Ara només hi ha una prioritat: la lluita contra la crisi. L’alcalde de Barcelona va intentar tancar ahir amb aquest missatge i amb una reordenació del cartipàs no volguda, motivada pel cessament traumàtic del primer tinent d’alcalde, Carles Martí, la crisi interna que va esclatar a l’Ajuntament diumenge, amb el rebuig gairebé total de les tesis municipals sobre la Diagonal.

Hereu, que diumenge no va acceptar preguntes en una jornada d’alta tensió informativa, va compensar ahir l’auditori periodístic amb una claredat meridiana en el canvi d’estratègia que el bipartit format pel PSC i ICV-EUiA ha de fer a partir d’ara. “El projecte dels Jocs és important, però no és la prioritat i no és el que em pren a mi més temps; no pot treure cap energia perquè hem d’estar centrats en la crisi, en les polítiques socials i en l’aposta per un espai públic net, ordenat i segur”, va explicar. No obstant això, avui justament Hereu i Josep-Lluís Carod presidiran la constitució del consell territorial dels Jocs.

La concentració d’Hereu en les polítiques socials i anticrisi en un nou marc d’austeritat general va confirmar el ja anunciat nomenament de Jordi William Carnes, que mantindrà l’àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica, com a primer tinent d’alcalde. Però la novetat d’última hora, en clau de paritat però sobretot de partit, va ser la recuperació d’una històrica socialista com Imma Moraleda, en aquest mandat retirada a la regidoria d’Usos del Temps i al districte de Sants. Moraleda assumirà, de fet, la major part de les carteres que deixa Carles Martí, com Cultura, Educació i Benestar Social, però també Participació Ciutadana i Immigració.

L’herència que Martí deixa a una altra dona, Assumpta Escarp, és més petita en quantitat però no pas en qualitat: el tema calent del districte de Ciutat Vella, que a Martí li ha durat un mes després de l’adéu d’Itziar González, serà un apèndix de nivell per a la regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Escarp també donarà un cop de mà a Carnes i assumirà el càrrec de portaveu del govern municipal. Dos homes, per acabar, Francesc Narváez i Ignasi Cardelús, també ampliaran les seves funcions per la marxa de Martí: el regidor de Mobilitat serà ara també portaveu del grup del PSC i el delegat de Presidència encapçalarà el comitè territorial dels districtes.

Pirueta local i tècnica
Les últimes perles de la remodelació d’un cartipàs que servirà per aguantar un any, fins a les pròximes eleccions, tenen una clau local i una altra de tècnica ben curioses: el regidor de Participació nomenat recentment, Ramon Nicolau, ampliarà la seva col·lecció de càrrecs als districtes –va ser president de Gràcia després d’Hereu– combinant la regidoria de l’Eixample, que deixa Escarp, i la presidència de Ciutat Vella. El comissionat de comerç Roger Pallarols canviarà la cartera tècnica per la política i estrenarà la regidoria de Comerç.

Hereu refreda els Jocs.

Se despeja el camino a la ampliación de Cerler hacia Castanesa

Publicado por Cerler-Castanesa – Mayo 18, 2010 – 20:44Un comentario

O al menos eso es lo que parece si analizamos el dictamen del Consejo de Protección de la Naturaleza sobre el proyecto de ampliación de la estación de esquí de Cerler.

Y es que, a pesar de que este informe plantea grandes condicionantes y sugiere modificaciones en el proyecto de ampliación de Cerler hacia algunas zonas como la Ronda de Isábena, Aneto o la deseada expansión hacia Ardonés, si se muestra favorable a la ampliación de Cerler hacia el Valle de Castanesa ,que es hoy por hoy la opción que más interesa desde el punto de vista económico.

asi sera la ampliacion de cerler hacia castanesa

Hay que recordar que este informe elaborado por el Consejo de Protección de la Naturaleza es de carácter exclusivamente consultivo y es no vinculante y se ha elaborado a petición del propio Gobierno de Aragón. El informe pide que se completen los actuales estudios sobre el proyecto e incluso que se elaboren informes complementarios a los ya existentes.

futura zona esquiable de cerler castanesa

De esta manera parece que poco a poco se va allanando el camino para una ampliación que llevaría a Cerler a ser uno de los dominios esquiables del Pirineo y acercaría la estación a Cataluña, lo que permitiría “robar” clientes a estaciones cercanas como Boí Taüll o Baqueira Beret y acercar la estación a esquiadores de Cataluña y Comunidad Valenciana.

Imágenes obtenidas del Consejo de Protección de la Naturaleza

Se despeja el camino a la ampliación de Cerler hacia Castanesa | Cerler Castanesa | Guía de Benasque y Cerler.

Consell General de Llengües

Sembla que per part de la Universitat, estan pràcticament decidides les cinc persones (un terç) del Consell. En quant als grups parlamentaris, fonts coneixedores del tema comenten que s’estan mantenint negociacions amb la itenció d’acabar-les en un termini breu. Si em deixeu especular diré que una solució pràctica, oberta i desinteressada per part dels dos grup majoritaris, podria ser que cadascun dels grups nomenés un membre dels cinc. Si algun grup majoritari es desentengués, l’altre grup majoritari en podria nomenar dos, per exemple. La imaginació és lliure.

Des del departament d’Educació sempre s’ha dit que els cinc representants que els pertoquen —al govern vull dir—  vindran a compensar els altres dos terços. Com s’entendrà aquesta compensació? Tindrem Consell al juny?

Consell General de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

En ‘Destino: España’ veremos que Aragón no es ni desértica ni olvidada

RTVE.es 13.05.2010Para muchos desértica y olvidada es sin embargo una tierra sorprendente que cambia a cada paso. Desde las altas crestas y los montes perdidos, hasta el mar en la región sin costa. Paisajes toscanos de almendro y olivar, castillos de cuento, llanuras y cierzo.

En Destino España todavía hay más. El nipón que canta jotas como si fuera baturro, la hindú que hace jabón como lo hacia la abuela, un cubano en la tienda más antigua de España y en Calatayud ya no preguntan por la Dolores sino por el cus-cus de Rashid. En Destino:España cantamos a la jota que Aragón no tiene nada y Aragón lo tiene todo.

Nuestros extranjeros:

Tokio (Boltaña- Japón)
Tokio es un conocido jotero japonés aunque ahora lo que más canta son rancheras. Vino a esparcir las cenizas de un amigo y se quedó enamorado del pirineo aragonés.

Rehka (Cretas – India)
Después de viajar por todo el mundo Rekha elige quedarse en Cretas. Ella nos enseña los encantos de su pueblo: sus vecinos y la naturaleza

Misael (Huesca- Cuba)
Misael salio de Cuba persiguiendo el sueño de ser actor. En Huesca tiene su compañía de teatro y a toda su familia cubana. Con él visitamos el castillo de Loarre y entramos en la tienda más antigua de España.

Rashid (Calatayud- Marruecos)
Rashid empezó a trabajar en Calatayud fregando platos y hoy tiene un conocido restaurante. Con este marroquí seguimos las huellas mudéjares de la ciudad de las tres culturas.

Bill (Daroca- Norteamérica)
El ejército norteamericano le trajo hasta la base militar de Zaragoza. Bill decidió formar una familia en Daroca para que sus hijos fueran niños de pueblo.

Marian (Valderrobres- Holanda)
Marian dejó su vida urbanita en Amsterdam para trasladarse a un pequeño pueblo de Teruel. En Valderrobres ha encontrado marido y los paisajes para inspirar su arte.

Manuel (Caspe- Chile)
Durante más de veinte años ha sido el bibliotecario de Caspe. Ahora ya jubilado Manuel nos enseña orgullos su pueblo y sus pasiones: la astronomía, la pesca, y su programa de radio.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja