La Franja

Centenari de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana « Lo finestró del Gràcia.

El consistori de Calaceit anuncia un deute municipal de 1,3 milions d’euros | Comarques Nord.

Els additius de Disney Channel « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 19 d’octubre de 2012
Ja he parlat altres vegades del “Terrible Desert Televisiu” en què s’ha convertit la televisió des de l’adveniment de la TDT, sobretot per als aragonesos que hem deixat de veure els canals catalans en benefici de tertúlies-porqueria, tele-tendes i aberracions diverses. Les persones adultes, a qui se’ns suposa prou madurs per a tenir un criteri format, només hem de passar de llarg d’aquests canals nocius. El gran problema ve quan hi ha criatures a casa. Elles estan indefenses davant tot el que surt a la pantalla (com també ho estan davant de l’alimentació, per exemple). Un tema recurrent, quan ens ajuntem unes quantes persones amb fills, és l’estil de vida que transmet (encomana, s’hauria de dir) Disney Channel. I l’addicció que, incomprensiblement, provoca entre els menuts. Ens hem trobat que prefereixen mirar-se qualsevol sèrie emesa per aquest canal, que una pel·lícula infantil d’èxit. És un fenomen estrany, com si als programes hi posessin un ingredient secret que els creés dependència (com diuen que es fa amb el tabac o amb algunes begudes refrescants). Per això cada volta som més els que acabem esborrant-lo dels nostres aparells. Tot i així, la resta d’oferta no és gaire edificant, per la qual cosa hi ha qui arriba a l’extrem de relegar la tele al quarto dels trastos. Un altre inconvenient de l’actual “mercat” televisiu és l’idioma. Si mirem l’oferta televisiva, els bilingües no existim, ni a Aragó ni a Espanya. Per a suplir estes carències tenim internet, que ens permet veure els programes que ens interessen quan ens convé. Els joves ho tenen molt clar, i els adults ens hi anem apuntant. Mals temps, per a les empreses televisives (i bons per a la lírica).

Participació en la tertúlia d’El Punt Avui « Xarxes socials i llengües.

A la revista Presència de diumenge passat podeu trobar publicada la meua participació en una tertúlia amb els periodistes Vicent Partal, Vicent Sanchis i Esteve Valls, i els escriptors Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Joan-Lluís Lluís. La intenció era posar sobre la taula com es viu als territoris de llengua catalana l’efervescència soberanista de Catalunya, i quines conseqüències hi pot tenir.

Vaig defensar que la Franja és un territori de frontera per complet, i tots els pobles tenen la frontera administrativa a molt pocs kilòmetres. Explicava que abans del procés autonòmic les fronteres entre la Franja i Catalunya eren poc evidents, i gran part del Matarranya tenia com a capital comercial Tortosa, que era també on s’anava de doctors, a nàixer… El procés autonòmic va potenciar la capitalitat d’Alcanyís i va deixar obsoletes les comunicacions interautonòmiques. Ara és esta població castellanoparlant que fa de capital econòmica del Matarranya. Un procés autonòmic, positiu per a les llibertats, va fer menys permeable la frontera que tan afecta a la Franja.

Per tant, un procés sobiranista tan intens com el que s’està gestant a Catalunya aniria acompanyat d’una intensificació de les fronteres. Sigue quina sigue la resolució del procés. Perquè el procés obert pot acabar amb una recentralització de l’Estat espanyol o una independència de Catalunya. Però les confiances entre una banda i l’altra es ressentiran. TV3 es deixaria de veure a la Franja, perquè els acords Aragó-Catalunya desapareixerien i ara sí que no es pot emetre fora de les directrius del poder. Els exàmens de català tindrien més dificultats per a fer-se a Fraga. Les infraestructures entre una banda i l’altra s’aturarien per anys i requeririen encara més acords d’alt nivell… I tot el conflicte entre una banda i altra s’interpretaria per a la gent de la Franja única i exclusivament sota el prisma de mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. No hi hauria dobles lectures.

La meua és una posició minoritària. En sóc conscient. Perquè hi ha un corrent de pensament majoritari que creu que el procés no només és positiu per a Catalunya, si no també per a la resta de territoris de llengua catalana. Evidentment, tota esta qüestió no ha d’afectar les decisions preses a Catalunya. Prou complex és entrar en un procés de l’envergadura com la que s’anuncia en plena campanya electoral. Altra qüestió serà com evoluciona el nivell de conflicte, si es copsarà les il·lusions que s’han format… I aquí crec que ni els més grans analistes polítics es veuen amb cor de jugar-se-la.

Via Carles Terès

Un altre llibre al forn, aquest llargament esperat (des del 2010!): “Les aventures del sastre Roc d’Arça”, una novel·la curta d’en Desideri Lombarte. És el quart volum de la col·lecció “Lo Trinquet”, de l’Instituo de Estudios Turolenses. És una narració que t’enganxa, plena de sabor, amb la mestria de la ploma de l’enyorat Desideri.

Xerrada al Correllengua de Gràcia « Xarxes socials i llengües.

Divendres participo en una xerrada – col·loqui al Correllengua de Gràcia. Aquí teniu el cartell que han fet els organitzadors:

Las cárceles del Matarraña protagonizan un programa de misterios en Telemadrid.

Si hubo un lugar especialmente terrible para los presos a partir del siglo XVI en España, fue la comarca turolense del Matarraña. En estas tierras se levantaron auténticos monumentos al terror”. Así se promociona el capítulo que el programa de Telemadrid ‘Rastreadores de misterios’ ha dedicado a las cárceles de los municipios matarrañenses.

El contenido del documento audiovisual es similar al del conocido formato de Cuarto milenio y aborda algunos de los misterios que se vivieron en el territorio durante la Edad Moderna. El programa es conducido por el conocido periodista Lorenzo Bueno, quien ha llevado a cabo numerosos trabajos de investigación en toda la zona de Los Puertos.

Las torturas a las que se sometían los presos así como las duras condiciones de vida en las cárceles centran un documental con ciertos aires fantásticos. Entre otros, se explica la vida de una mujer a la que condenaron a brujería en la cárcel de Peñarroya de Tastavins. También aparece un grabado de la iglesia de Valderrobres en la que se representa el horror del averno.

Según se explica en ‘Rastreadores de misterios’, las tormentas que se producían en la zona de Los Puertos tenían un vínculo con lo sobrenatural para todos los habitantes de la zona. El documental puede consultarse en la página web de Telemadrid.

Baixa qualitat « L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 5, setembre-octubre 2012

Enguany que en faig cinquanta (quan llegiu aquestes ratlles ja els tindré), em regalaré aquest articlet de vell rondinaire. Ja n’he escrit uns quants sobre aquesta incapacitat meua d’entendre algunes coses de la modernitat. Sempre ho he atribuït a l’edat. O potser a l’educació utòpico-cristiano-xirucaire que (afortunadament) vaig rebre dels meus pares.
El primer que em va cridar l’atenció, segurament a causa del meu ofici, va ser la proliferació de fotos a baixa resolució, pensades només per a ser vistes a la pantalla (que, com alguns diuen, és un dispositiu que mostra coses que no existeixen de debò). Ara, al traster de casa, hi dorm una gran caixa plena de fotos que mai no ens mirem. A continuació van venir els vídeos pixel·lats, de moviments sincopats i so brutíssim. Però el que m’ha afectat directament i desagradable ha estat l’esclat dels telèfons «musicals». Es veu que és costum juvenil reproduir pel carrer la música al mòbil i sense auriculars, amb una qualitat de so ínfima, de tal manera que fins i tot en el molt improbable cas que les cançons reproduïdes siguin del nostre gust, els petits altaveus les converteixen en so escombraria. L’altre dia, per exemple, vaig ser expulsat de la terrassa d’un cafè perquè al meu clatell hi sonaven a tot drap i sense aturador uns sorolls (música?) insofribles. Vaig enyorar l’època dels voluminosos però discrets walkman. La llista d’aquesta «baixa qualitat» la podeu completar vosaltres: neveres, televisors, cotxes, ordinadors… tot plegat amb moltes prestacions però amb poca vida útil. «Vida útil» és redundància… la inútil ja no ho és, de vida.

II MARCHA SENDERISTA “CAMINS DE GERMANOR”.

• Mont-roig- Herbérs

• 9:30 eixida desde la plaça del ajuntament de Mont-roig 15:00 Menjada per a tots els participants a la plaça de Herbérs 17:00 poliol en aiguardent 19:00 tornada en bus

Ball del Poll + Festival AURA.

dissabte, 27 / octubre / 2012

• Festival de les Musiques del Matarranya AURA’12 + Ball del Poll organitzat per SONS DE LA TERRA i A.C. El Monegrell 10:00h Marxa senderista. Eixida en grup desde la plaça fins a la Creu de Sant Gregori (tornada per la Torre Manero). Se donarà un rolleta als 100 primers participants inscrits. 14:00h Dinar de germanor 17:00h Cuentacuentos. Gymkhana i animació a la lectura. 19:00 Ball del Poll a carrec dels dolçainers Quatre Arreplegats 20:00h Ya Babé (acustic) 22:00 Sopar 00:00h Ya Babé, Zirujanos Plástikos, Omeveigues i musica al bar hasta que canto el gall

“Eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”. « Xarxes socials i llengües.

El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).

Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni  només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.

El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.

El Ayuntamiento de Almudévar se compromete a favorecer el aragonés – Radio Huesca.

El Ayuntamiento de Almudévar se compromete a favorecer el aragonés

Fuente Aragón Digita (Sep 13, 2012) Aragón El Pleno de la DPZ ha rechazado con los votos de Partido Popular y Partido Aragonés una moción de Chunta Aragonesista en la que solicitaba un apoyo “sin complejos” a la realidad trilingüe de la Comunidad. Ambos partidos han defendido el anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón.

Los grupos provinciales del Partido Popular y el Partido Aragonés en la Diputación Provincial de Zaragoza han votado en contra de una moción que Chunta Aragonesista ha presentado en el Pleno en la que solicitaba un apoyo “sin complejos” a la realidad trilingüe de la Comunidad.

El diputado provincial de CHA, Bizén Fuster, ha sido el encargado de defender la propuesta mostrando su oposición al anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón que “amenaza” la anterior Ley de Lenguas, aprobada en 2009 y que “no ha colmado las propias previsiones”, y la “descafeína más” llegando al “ridículo” de hacer desaparecer las propias lenguas y su propia denominación.

En la propuesta de resolución se pedía que “se rechace cualquier modificación legal que suponga un recorte de los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, que respete en su integridad la Carta Europea de las Lenguas Regionales o minoritarias, así como respetar los derechos de los hablantes que reconoce la legislación internacional, europea, española y aragonesa”.

Según el listado de municipios incluidos en las zonas de utilización predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia, en la provincia de Zaragoza son directamente afectados los municipios de Ardisa, Bagüés, Biel-Fuencalderas, el Frago, Longás, Mianos, Murillo de Gállego y Santa Eulalia de Gállego; y en el caso del catalán, los municipios de Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza y Nonaspe.

Negar la existencia del aragonés y del catalán reduciéndolas a la etiqueta de modalidades de una lengua “desconocida” es un “absurdo” al que hay que dar respuesta, ha continuado Fuster, quien ha recordado que el 7% de la población total de Aragón habla estas lenguas.

Aunque cree que no debería ser una cuestión política, también ha añadido que CHA ha llevado el asunto a varias instituciones europeas, donde le han dado la razón. Y ha incidido en la importancia de “ser respetuoso con los derechos de los hablantes, con nuestro patrimonio cultural y riqueza patrimonial”.

Desde el Partido Popular, a través de su portavoz José Manuel Larqué, ha defendido el anteproyecto del Gobierno de Aragón explicando que lo que se pretende es la protección de las variedades lingüísticas “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”.

En esta línea, ha señalado que se cumple el Estatuto de Autonomía y que respeta la pluralidad lingüística, garantiza la protección y promoción y el derecho al aprendizaje “de forma voluntaria”. Según Larqué, no quieren utilizar el idioma como un motivo de confrontación y creen innecesaria una coficialidad que “nadie reclama” y que supondría un “gasto inútil” estimado en unos 25 millones de euros.

Por su parte, el portavoz del PAR, Raúl Ariza, ha apuntado que facilitó la aprobación de la anterior ley aunque no recogía algunos preceptos que defienden. Ha añadido que siempre defenderán la preservación de las modalidades lingüísticas, pero que no aceptan el nombre de catalán unificado porque “anula la riqueza lingüística e histórica”. Y es que, a su juicio, “no se recorta ningún derecho lingüístico de la ciudadanía aragonesa”.

Desde el PSOE han apoyado la iniciativa de CHA y han incidido en que las poblaciones de la Franja hablan en catalán y que por lo tanto no es necesario hablar de modalidades lingüísticas. No obstante, su portavoz, Martín Llanas, ha advertido de que en estos momentos hay otros asuntos que son “prioritarios” para los habitantes como la firma por parte del presidente de la Diputación de las subvenciones de residencia o cómo les van a afectar los recortes en Educación y Sanidad.

El diputado de IU, José Julio Miramón, también ha apoyado la moción calificando de “despropósito” este anteproyecto que “atenta” contra las lenguas aragonesas y que, a su juicio, va a conllevar a su desaparición.

Ruegos y preguntas

En el turno de ruegos y preguntas, Miramón ha preguntado sobre la situación de algunos camiones autobomba rurales para incendios que “desde hace meses permanecen inactivos por cuestiones técnicas” y que, “según fuentes de la DPZ mantiene un impecable mantenimiento además de las correspondientes revisiones de ITV”.

Sin embargo, ha apuntado que esto ya se denunció hace un año y ha incidido en que la obsolescencia de medios provoca que el servicio de protección de incendios trabaje “en precario”.

A este respecto, el vicepresidente de la DPZ, José Antonio Sanmiguel, ha adelantado que están inactivos por “Inspección de Trabajo”, que serán sustituitos y que recibirá más información sobre este asunto.

http://noticiasjovenes.com/index.php?name=News&file=article&sid=46553