Skip to content

ASCUMA i l’IEBC a la fira de Calella

Primer dia de fira a Calella, 24 de novembre: ASCUMA i l’IEBC hi eren presents, malgrat les inclemències del temps.

Els dies 24 y 25 va millorar el temps i el públic, força nombrós, frequentà la majoria del estands. Al d’ASCUMA y de l’IEBC no hi van mancar visites amb peticions d’informació.

Cartell i vista de Calella a: ASCUMA

ASCUMA i l’IEBC a la fira de Calella « Lo finestró del Gràcia.

Cómo casarse entre moteros y no morir en el intento

De Alcañiz a Valderrobres, limusina blanca de siete metros y tufo a gasolina sobre el vestido blanco. Todo sea por el Gran Premio del terruño

Día 19/09/2010 – 10.31h
¡A quien se le ocurre casarse en el fin de semana del primer Gran Premio de Motociclismo en la historia de Alcañiz! ¿Y por qué no? La gran cita mundialista era el momento ideal para pasearse con el vestido de novia, con el coche que nunca volveré a tener y ante la mirada de decenas de miles de moteros que echaron el freno para presenciar el espectáculo. Ellos, que vienen de toda Europa sobre dos ruedas para ser la atracción de la fiesta popular, se toparon con una pareja de novios que les quitó el protagonismo. Montados en una limusina blanca de siete metros de longitud, no nos dijeron sus nombres porque no se bajaron del coche para satisfacer el cotilleo de los moteros y de las moteras. Solo se dignaron a saludar con la mano, como si fueran los nuevos Reyes del Bajo Aragón.
El auto de lujo rodó desde Alcañiz hasta el precioso Valderrobres, un pueblo de estilo gótico cuyo Palacio Arzobispal data del siglo XVI. Terminada la boda eclesiástica, ya casados, los tortolitos pasearon su palmito subidos en su cochazo. Disfrutaron de la belleza de este conjunto histórico artístico. Su paso por el viejo puente de cuatro siglos de edad, a bordo de un coche que casi rozaba las paredes estrechas del casco viejo, será inolvidable. Las motos les pitaban. La novia bajó por fin la ventanilla para saludar. Y los “fantasmas” de siempre quemaron rueda a lomos de sus máquinas. Dejaron un olor a aceite requemado que la nueva esposa notó que entraba en el coche, detenido ante la concentración de aficionados al motociclismo que impedían su paso por el pontón . ¡El vestido ya me huele a gasolina!. Ella, una mujer de pueblo, que vivía el día de su vida, se encontró con el tufo a coche barato perfumando su modelito.-
“¿Y cómo se le ocurre casarse este fin de semana, con la carretera llena de moteros?”, decía Carmen, una piloto con buenos hombros para sujetar su montura. “Muchos han anulado bodas para poder ir al gran premio”. Añadía. “Pues otros han querido casarse y vivir la boda rodeados de motos”, respondía Luisa, chiquitita pero matona sobre su Ducati. “¿No ves? Son la atracción”. Anoche, la parejita ya ganó su gran premio. Sin podio, ni himno. Pero con cava. La incógnita es: ¡Quién quedó primero?.

Cómo casarse entre moteros y no morir en el intento – ABC.es.

EDUCACIÓN.

Casi 5.000 alumnos aragoneses estudian catalán en la comunidad

Cien estudiantes más que el año pasado cursan el idioma como materia.

27/09/2010 J. OTO

Esta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

Alrededor de 5.000 escolares aragoneses estudian catalán este curso, lo que supone un incremento de aproximadamente 100 alumnos respecto a los que cursaron el idioma ya sea como área o materia del currículo el pasado ejercicio. El principal incremento se produce en los centros que incluyen el catalán en su proyecto lingüístico, es decir, que imparten varias asignaturas en este idioma, una modalidad que, actualmente, llevan a cabo cinco centros aragoneses –los colegios Miguel Servet y José de Calasanz, en Fraga, y los institutos Bajo Cinca, Ramón J. Sender, en la localidad fragatina, y el IES La Litera, en Tamarite–.

En total, el Departamento de Educación prevé que sean 3.900 los alumnos que estudien catalán como materia (aproximadamente 20 más que el curso pasado) y 880 lo hagan como proyecto lingüístico (788 el año pasado), un incremento que responde, principalmente, al aumento del alumnado.

Durante el curso 2009/10 se impartió catalán como área o materia del currículo en 27 centros y en un total de 42 localidades, siempre de forma voluntaria y, principalmente, en poblaciones de la Franja.

La Ley de Lenguas obligará, a partir del curso que viene, a ofrecer a los alumnos la posibilidad de estudiar catalán, aunque el Gobierno de Aragón acumula ya 25 años poniendo ese idioma a disposición de los estudiantes. Entonces apenas lo estudiaban 700 escolares.

NIVEL C Hace tres años se estableció que los alumnos aragoneses que hayan finalizado la ESO y han cursado estudios de lengua catalana reciban automáticamente el título de nivel intermedio o B, aunque el Gobierno de Aragón trabaja ahora de forma conjunta con la Generalitat de Cataluña para conseguir el reconocimiento de nivel C o avanzado para los estudiantes de la Franja. El objetivo es facilitar el acceso al mundo laboral a los alumnos a través de un nivel más exigente. De este modo, la intención es que los estudiantes que cursen estudios de catalán y en catalán en Primaria y Secundaria en centros aragoneses puedan obtener el nivel C en un plazo de tres años. El Departamento de Educación del Gobierno de Aragón reconoce estar “trabajando” para que el Gobierno de Cataluña de luz verde a la medida, tal y como hizo hace tres años con el nivel B.

En ese periodo de tiempo, un total de 500 alumnos han obtenido el título de nivel B. El siguiente paso es que superar los estudios de Secundaria suponga la obtención del nivel C para acceder a puestos de trabajo públicos y privados en Cataluña. Además, el catalán también forma parte de la oferta de estudios en las Escuelas Oficiales de Idiomas.

Casi 5.000 alumnos aragoneses estudian catalán en la comunidad – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

CHARRADA “HISTORIA DE LA LENGUA ARAGONESA”‏

Quiestos compañers.

O benién diya 1 d’otubre a las 19.30 en a librería “El Pequeño Teatro de los Libros” (Abaxo bi ha informazión de como plegar-ie) Ligallo de Fablans de Zaragoza ferá una charrada sobre a istoria d’a luenga aragonesa.
Mos cuacarba asabelo contar con a buestra presenzia en iste ebento an que tamién presentaremos os cursos de luenga aragonesa que imos a ufrir ista añada.

Recullir un fortal acarrazo.

El Pequeño Teatro de los libros.
C/ Silvestre Perez 21

Como plegar-ie
Bus
22,24,30,44,CI1,CI2
BiZi Estación 36
Auto Cno las torres, salida Las Fuentes

MAPA

mitjançantLIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA.

Adéu arbres altius

Un any després de l’aparició del primer disc d’en Tomàs Bosque hi va sortir el segon l’any 1978, com a títol, el nom de l’autor. Si el primer era el típic d’un cantautor  amb molta presencia de la guitarra, al segon n’és una gran orquestra la que li envolta amb un gran arropament musical. En algunes cançons conserva l’intimisme del primer disc, però ara els temes s’eixamplen cap una concepció social i política molt més generalitzada.

Començo penjant la cançó Adios altivos árboles. Els arbres altius eren les oliveres, les quals, en aquells anys patien la febre arrencadora i talladora dels pobles del Baix Aragó. Els camps eren despullats per donar entrada a plantacions d’ametllers, o senzillament es deixaven com a terra campa per al conreu de cereals. Aquesta cançó, gairebé una cantata, comença així (tradueixo al català):

“Adéu arbres altius
de verd i blau vestits,
no tornareu mai més
a fer-li ombra al camí,
ni els camps del poble meu
tampoc podreu omplir.
Sou ja la llenya i troncs
que el foc va consumint.
Sou la tristesa amarga
d’un paratge ferit,
implacable actitud
de poders ben podrits,
forçant-ne la agonia
d’aquells cultius antics…”

Escolteu la cançó aqui.

Adéu arbres altius « Lo finestró del Gràcia.

EDUCADOR GENERALISTA DE PERSONAS ADULTAS
Ayuntamiento de Fabara
Boletín Oficial de la Provincia de Zaragoza de 23/09/2010

Aragón 1000: El Fossar Vell de Fuentespalda.

Viles i Gents

18 September, 2010

D’aris i jueus

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 18 de setembre del 2010)

Aquests dies, de retorn a casa, al Palatinat, repasso la biblioteca i hi trobo lectures de fa temps oblidades: El violí d’Auschwitz de n’Anglada, la Haggadah d’Offenbach, aquell llibre d’en Mercader. Catalunya i l’Imperi Napolènic que ens parla de quan tot Catalunya fou incorporada a França, i Aragó hi anava en camí. I sobretot una obra que traduïda fóra El món [alemany] jueu d’ahir. 1860-1938 on redescobreixo l’importantíssim paper que tingueren els jueus en la formació del poble alemany. Per als nazis era jueu qui tenia, si més no, un avi jueu i així classificaven els seus conciutadans segons les lleis racials de Nuremberg (Nürnberger Rassengesetze), concretament entre jueus de ple (Volljude), de meitat (Halbjuden) i quarterons (Vierteljuden). Seguint aqueixa classificació el llibre documenta una gran presència d’alemanys jueus tant en filosofia —Marx, Husserl, Wittgenstein, Bloch …—, com en ciències —Einstein, Loewi, von Baeyer, Berliner, els Freud, Adler …— i les arts — Liebermann, Mendelssohn, els Strauß, Offenbach, Mahler, Klemperer,Weill, Schönberg …— i ací molt especialment a la literatura: Heyse, el primer premi Nobel alemany, Heine, Kafka, els Zweig, Grillparzer, Benjamin, Rilke, Döblin, Buber, Schnitzler, Seghers, Toller, Joseph Roth, Brod, Werfel, Mühsam, Kraus, Hofmannsthal, Mehring, Canetti, Feuchtwanger, Wassermann, Tucholsky, Arendt, Lasker-Schüler, no els germans Mann —en Heinrich i en Thomas— però sí el nebot i fill Klaus Mann … . I si cerquem en altres camps no en manquen pas: —editors: Fischer, Schocken, Ullstein, .., polítics: Lassalle, Herzl, Luxemburg, Rathenau, Eisner, Landauer… —, i no diguem grans industrials i banquers —els Rothschild, Mendelsohn, Fürstenberg, Todesco, Wertheim, Ballin, Warburg, Tietz … . La pregunta es obligada: Què en va quedar del poble alemany l’any 1945 un cop desapareguda per assassinat o exili la seua part jueva? Doncs bàsicament alguns pocs exiliats que van tornar, i els també poc nombrosos gitanos, comunistes, gais, socialistes, criminals i capellans que sobrevisqueren de l’horror del camps de concentració nazis. Però el gruix foren els ex-funcionaris (SA, SS, etc.) i ex-membres del partit nazi que van sobreviure dels horrors de la guerra, al front i a la reraguarda. I els infants de tots plegats, és clar.

Artur Quintana

Viles i Gents :: D’aris i jueus :: September :: 2010.

Matarranya y el Ebro juntos en `Amplificando el Silencio´

Informa: Raúl Julián09 de Septiembre de 2010

Menea la noticia si lo consideras oportuno

html .fb_share_link { padding: 2px 0pt 0pt 20px; height: 16px; background: url(“http://static.ak.fbcdn.net/images/share/facebook_share_icon.gif?0:26981”) no-repeat scroll left top transparent; }Compartir en Facebook

Entre los días 16 y 18 de septiembre tendrá lugar en Zaragoza una iniciativa provomida por la asociación cultural Magofermín con la colaboración del Ayuntamiento y otras asociaciones.

El evento pretende acercar Matarranya a las orillas del Ebro, contando para ello con un amplio y variado despliege de actividades, entre las que se incluyen un buen número de conciertos.

Las actividades programadas son las siguientes:

Jueves 16

19.30h. Charla taller sobre licencias libres.

A Enrestida (Callizo San Cristobal, s/n)

•Presentación de las jornadas, experiencia magofermin con las licencias libres
•Intervención Javier Prenafeta – Abogado especialista en Tecnologías de la Información
•Explicación paso a paso de un caso práctico de edición de material bajo creative commons
•Preguntas frecuentes

Viernes 17

21.00h. Concierto con grupos editados bajo licencias Creative Commons por el sello aragonés Magofermin:  Big Head Down + Los Draps  + Himura + Mallacán

Riberas del ebro (pista patinaje junto a Q4)

Sábado 18

Riberas del ebro (pista patinaje junto a Q4)

17.00h. Actividades infantiles (Gusantina, AMPA Tenerias)
19.00h. Merienda vegetariana (opción vegana)/Taller de radio Libre/Encuentro de distris y otros colectivos aragoneses.
Colectivos confirmados (28): A Clau Roya, A Enrestida, AIPEM, Arrebato, ASAPA, Biblioteca Frida Kahlo, Caracol Zaragoza, Ciutat Podrida, Comité de Solidaridad Internacionalista, Coordinadora Antifascista, Distris Genosas, Güembras Foscas, Komando Güebo, La Pantera Rossa, A. VV. de la Madalena‘Calle y  libertad’, Ligallo de fablans,  Magofermin, Malaraza, MofleteHumano 9, Nogará, Pedalea, Producciones Con las Uñas, PURNA, PUYALÓN, REAS, Red de apoyo a sin papeles, Simbiosis, Towanda.
21.00h. Concierto en las riberas con grupos editados bajo licencias Creative Commons por el sello aragonés Magofermin y un invitado especial desde UK: Txirigol + Gen + Picore + Ox Scapula + Rebel Spell

Más información en: http://magofermin.org/la-vuelta-al-cole-ya-esta-aqui/

Muzikalia.com – Matarranya y el Ebro juntos en `Amplificando el Silencio´.

FRENTE DE ARAGÓN: 4ª Recreación Histórica “Ofensiva en el Bajo Aragón 1938”

frente de Aragon

RECREACION FRENTE DE ARAGON BELMONTE DE SAN JOSE 2010

Viernes día 24:

A las 20,00 h:
Presentación del libro, “Querida Elena desde el frente de batalla” por Fernando Calvo González-Regueral

A las 21,00 h:
Inauguración de la exposición “1938 La guerra relámpago en el Bajo Aragón” en el Salón de Exposiciones del Horno Antiguo de Belmonte de San José.

Sábado día 25:

A partir de la 9,00 h.
Apertura de la Feria de compra-venta de objetos militares

A las 12.00 h.
Visita guiada por el campamento (exposición viva) de los grupos de recreación, exposición y puestos de mando

A las 20,00 h.
Recreación Histórica de un ataque a un Puente dentro de la ofensiva en el Bajo Aragón

A partir de las 23,30 h.
Verbena Popular

Domingo día 26:

Durante toda la mañana, seguirá abierta la feria de compra – venta y la exposición, así como los campamentos de los grupos de recreación.

A las 12,00 h.
Comienzo de la IVª recreación histórica del Frente de Aragón, acción “conquista de un pueblo del Bajo Aragón”

Más Información: Oscar 669459354

Serret Bloc.

Vol presentar-se als municipis de la Franja per defensar-hi el català i per potenciar-hi infraestructures, serveis socials i economia

Les comarques del Matarranya, la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça seran les primeres de la Franja de Ponent que comptaran amb una nova formació política de cara les eleccions municipals de l’any vinent: Convergència Democràtica de la Franja (CDF). El partit es va fundar el de febrer de 2009 amb l’apadrinament de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de cara les eleccions al Parlament Europeu i té per objectiu implantar-se a tota la Franja per vetllar per la defensa i la promoció del català així com per la potenciació de les infraestructures, els serveis socials i l’economia a l’Aragó de parla catalana. De moment encara no s’ha anunciat qui encapçalarà les llistes ni en quines poblacions es presentaran candidatures.

Tot i l’apadrinament i la col·laboració amb CDC, Felip Puig ha aclarit que es troben “lluny d’intervencionismes” i la nova formació manté la seva identitat jurídica pròpia. D’altra banda, el secretari general de CDF, Paco Tejero, ha aprofitat el congrés fundacional per reivindicat la identitat de la Franja i posar de manifest els problemes que tenen am bla llengua catalana, els projectes empresarials, la xarxa sanitària, el transport públic, les comunicacions i la recepció de les emissions de TV3.

Racó Català – Convergència Democràtica de la Franja es presentarà a les properes municipals.

PER FI TV3 A TOTA LA FRANJA


Els quatre canals de Televisió de Catalunya (TV3, Canal 33, Canal Súper 3 i Canal 3/24) es veuran a les comarques catalanoparlants que conformen la Franja de Ponent (Matarranya, Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça), en territori administrat per Aragó, i a canvi la televisió pública aragonesa, Aragón TV, es difondrà a les comarques lleidatanes i tarragonines més pròximes a la frontera administrativa amb Aragó. Així ho han acordat els dos governs, en un acord de reciprocitat que signaran pròximament el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de Presidència del govern d’Aragó, Javier Velasco.
L’acord tindrà una vigència de quatre anys, durant els quals els dos governs es comprometen a garantir els mitjans tècnics perquè el senyal arribi de manera regular i continuada a les zones limítrofes dels seus territoris.
Un cop se signi l’acord, una comissió mixta amb representants dels dos governs vetllarà pel compliment del pacte.
Després, les ràdios
Aquesta comissió mixta també serà l’encarregada de negociar una possible ampliació de l’acord a les ràdios dels dos governs, per tal que Catalunya Ràdio i la resta d’emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es puguin escoltar sense problemes a totes les comarques de la Franja, i la ràdio pública d’Aragó, a les comarques del Principat més properes.
Actualment els canals de televisió de la CCMA es poden veure a la Catalunya del Nord, Andorra i les Illes Balears, després de diversos acords signats pel govern.
Petició popular
A la Franja ja es veia a través dels emissors catalans d’Alpicat i Mont Caro, que havien augmentat de potència arran de l’arribada de la TDT per cobrir part d’aquestes comarques. Però l’acord garanteix ara que en territori administrat per Aragó també es posin els mitjans tècnics per garantir que arribi a tots els punts de la Franja. La recepció de TV3 a la Franja ha estat una petició llargament reclamada per alguns ajuntaments i moviments ciutadans de la Franja. L’Ajuntament de Calaceit ho va reclamar per unanimitat i ja està tramitant la cessió d’un solar per a la construcció d’una antena repetidora. També el Consell Comarcal del Matarranya s’hi ha manifestat a favor de manera unànime. A Fraga, el Casal Jaume I ha recollit més de 1.500 signatures a favor de la difusió de TV3. Paulí Fontova, coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i regidor a Calaceit, es va felicitar ahir per l’acord que garanteix que els ciutadans de la Franja tinguin televisió en la seva llengua.

sapeira: PER FI TV3 A TOTA LA FRANJA.

(Temps de Franja núm.99, columna «L’Esmolet», setembre-octubre de 2010)

Torredarques, plaça Major: La vespra de festes. Una vintena llarga de xiquets corren per la plaça a peu o en bicicleta. La majoria han vingut de Barcelona, d’altres d’Alcanyís, Saragossa o el País Valencià. Tots són fills, com a mínim, d’un catalanoparlant. Per alegrar-me el dia, em dedico a comptar els que parlen en català amb la seua família (pare, mare o iaios). Amb els dits d’una mà ja en tinc prou (i això que faig una miqueta de trampa).

Sant Martí de Provençals, una botiga de pakistanesos: Em dirigeixo al noi del taulell en castellà. S’acosta un home més gran, potser l’amo; ens ha sentit parlar entre nosaltres i, tot somrient, ens atén en català.

Cambrils, geladeria Sirvent: Pregunto «Fins a quina hora teniu obert?», i el cambrer respon «¿Y ejto que è?». Dòcilment, ho repeteixo en castellà –afortunadament (?), jo sí que sóc bilingüe–, m’entén i em diu que «a las doseymedia».

Alcanyís, horta del Guadalop: Dos homes grans conversen a crits, cadascú des del seu tros. Paro l’orella per delectar-me amb el dialecte alcanyissà tan pur que fan servir. És difícil de sentir-lo entre la gent jove o de mitjana edat. Potser ja és hora de constituir un grup de “No Hablamos Castellano” per salvaguardar aquesta variant en evident perill d’extinció.

Com podeu veure he passat un estiu ben distret. Això de la llengua sempre et porta estimulants paradoxes.

Postals d’estiu « L’esmolet.

Cant a la llibertat

Hem traduït la cançó “Canto a la libertad”, com a petit homenatge a José Antonio Labordeta:

Veure en pdf:   Cant a la llibertat

Cant a la llibertat « Lo finestró del Gràcia.

PREMI GUILEM NICOLAU 2010
El proper 30 de setembre finalitza el termini de presentació
d’originals literaris per al Premi Guillem Nicolau
2010. Els originals poden pertànyer a qualsevol gènere
(narrativa, poesia, teatre, assaig, traducció, etc.), escrit
en qualsevol variant dialectal de l’Aragó, escrits per un
autor aragonès o relacionat amb Aragó.
Els originals s’han de presentar, abans de la data esmentada,
per sextuplicat, a la Direcció General de Cultura
del Govern aragonès, concretament al Centre del
Llibre Aragonès, Maria Montessori, 1-3, Planta Baixa,
50018 Saragossa.
L’extensió dels originals han de tindre un mínim de 100
pàgines per a la prosa i de 200 versos per a poesia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja