Skip to content

Un grup catalanòfob es querella contra les calcetes de la nostra Mireia

Hi ha gent que no tine guaire sentit de l’humor. Els de la FACAO, per exemple.

Un grup catalanòfob es querella contra les calcetes de la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)

La FACAO (Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental), grup d’ultradreta fundador de la plataforma catalanòfoba “No hablamos catalán”, ha presentat una querella contra la novel·la de Mir Roy i Manel Riu Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). En l’escrit d’acusació l’advocat de la FACAO ha formulat, entre d’altres, la següent acusació: “En mayo de 2008 el querellado [,Mir Roy i Manel Riu,] publica un libro titulado ‘Me llamo Mireia y mi coño se llama Carlitos’ en el que afirma que ‘sus braguitas mojadas seguro harían un servicio a cualquiera de FACAO’”.

Ja tenim ganes que se fixe data per al judici. Serà espectacular escoltar l’advocat de la FACAO demanant una prova pericial sobre “braguitas mojadas” i “braguitas secas”.

Mentre esperem delerosos eixe moment de glòria de la ciència higromètrica calcetera, naltres anirem fent la nostra. Per posar un cas, divendres 23 d’abril de 2010 serem a Cardedeu presentant la novel·la amb els amics de l’Esquellot.

***

Blog de Mir Roy i Manel Riu: Un grup catalanòfob es querella contra les calcetes de la nostra Mireia.

Crònica totxetaire

Els totxets a Gurrea de Gállego (dissabte, 17 d’abril de 2010).

Si voleu conèixer detalls de l’actuació, haureu d’anar a …

http://balldelstotxets.blogspot.com/2010/04/els-totxets-gurrea-de-gallego.html

mitjançantCamporrells: Crònica totxetaire.

Les lleis i draps molls

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 17 d’abril)

“Si agafem un drap, el mullem i l’estenem, primer de tot desprendrà un petit degoteig que mullarà un xic el terra i després s’hi anirà assecant lentament. Si el dia és assolellat, el procés s’accelerà força i en molt poc de temps el drap s’hi haurà assecat.

Amb una mica d’imaginació, podem pensar que els articles de les lleis són com petites peces de tela o draps de diferents colors guardats a diferents calaixos que podrien ser les lleis i els codis, o tal vegada les constitucions, si donem regna solta a la imaginació.

Quan els jutges han d’aplicar les lleis, obren els diferents  calaixos i prenen els draps o les petites peces de tela que creuen adients per a la causa que han de jutjar. A voltes no són tan evidents els preceptes legals i han de mullar els draps per que les lletres es mostrin més evidents transformades en petites gotes. Si no en tenen prou esprement-los amb les dues mans, els escorrent una i altra vegada retorçant-los cap un costat i cap a l’altre,  fins que els deixen pràcticament eixuts. Aquells draps de cotó que havien estat tintats d’una manera natural amb colors no massa estables, a força d’escorre’ls una vegada darrera altra, arriben a traspuar un degotall de diferents colors segons la força del retorciment i la seua gruixària. I encara s’hi pot donar un procés més expeditiu: mullar el draps amb aigua molt calenta o fer-los bullir tots barrejats en una gran caldera. Al final de totes les operacions els draps molls, espremuts, torçats, retorçats, escalfats, bullits i assecats, més que draps esdevindran parracs.

I mentre duri el procés, o en acabar tot el tràmit judicial o al dictar la sentència, amb tota autoritat se’ns podrà dir: dura lex, sed lex. A la vista del que he dit, hauríem de canviar la dita llatina per aquesta altra: expressa lex, sed lex (expremuda llei, però llei).

El lector em dirà: a què ve tot aquest reguitzell d’imaginació? Mireu que li està passant al jutge Garzón per obrir una investigació sobre els crims del franquisme. El magistrat del Tribunal Suprem, Luciano Varela, que envia Garzón al banc dels acusats, diu que no es pot constituir un “asimètric i discriminatori feix de drets en funció de l’adscripció ideològica dels querellants” (Manos Limpias i Falange Española). I jo em faig la pregunta: en quina aigua ideològica ha mullat els draps el magistrat Varela?

José Miguel Gràcia”

Les lleis i draps molls « Lo finestró del Gràcia.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantRestaurantes de Fraga van a ofrecer una gastronom�a especial durante Mercoequip.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantEl novel·lista Francesc Serés i el poeta Carles Miralles, guardonats amb els Premis de la Crítica Literària.

matarranyadigital.com

mitjançantSilva: ´´Con el Mapa del paisaje del Matarraña-Matarranya estamos en mejores condiciones para conseguir la cohesión territorial´´.

lacomarca.net

mitjançantEl Matarraña presenta las 10 metas de la Carta del Paisaje en su II Foro.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantLledó acull la IV Trobada de Bandes del Matarranya.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantEl programa “Obertura de Centres” ofereix alternatives d’oci als joves matarranyencs.

La Comarca del Matarraña lidera un proyecto sobre el paisaje, como seña de identidad, dentro de un programa europeo

VALDERROBRES (TERUEL), 6 May. (EUROPA PRESS) –

La Comarca del Matarraña, en el marco del Programa Europeo MED Interreg IV, ha sido seleccionada para implantar el proyecto denominado ‘El Paisaje, seña de identidad territorial y motor de un nuevo modelo de Gobernanza Territorial en las áreas rurales del Mediterráneo’.

Se trata de un proyecto de Cooperación Transnacional que se va a realizar durante los años 2010-2013 junto con otras regiones de Francia, Italia, Grecia y Chipre. Cuenta con un presupuesto de 1.800.000 euros y de esta cantidad, 630.000 euros van a ser ejecutados por la Comarca al ser la entidad que lidera el proyecto.

El Programa Europeo de Cooperación Transnacional INTERREG MED (Mediterráneo), tiene como objetivos principales la mejora de la competitividad del territorio, de tal modo que garantice el crecimiento y el empleo para las generaciones futuras, la promoción de la cohesión territorial y la protección del medio ambiente siguiendo un modelo de desarrollo sostenible.

Estos programas pretenden aumentar la cooperación entre los estados miembros sobre asuntos estratégicos –innovación, medioambiente, desarrollo territorial– y está dirigido a regiones donde es preciso aumentar la cohesión económica y social. Los países que pueden participar en este programa son: Italia, Portugal, Reino Unido, Francia, Grecia, Eslovenia, Malta, Chipre y España (Aragón, Cataluña, Baleares, Andalucía, Valencia, Murcia, Ceuta y Melilla), además de Suiza.

APLICACIÓN DEL PROYECTO AL MATARRAÑA

La entidad comarcal es consciente de las señas de identidad, de la originalidad del territorio y del valor de sus paisajes, por lo que apuesta por establecer el paisaje como motor de desarrollo. Con el propósito de intercambiar experiencias con otros territorios europeos, surge la idea de este proyecto, aprovechando la iniciativa comunitaria Interreg como una herramienta que permitirá al Matarraña poner en marcha un proceso de estructuración y de proyección de futuro por el camino del desarrollo sostenible, según indicaron fuentes de la comarca.

Este programa de cooperación establece una serie de estudios de integración paisajística de cuatro grandes paisajes: Agrarios, Fluviales, Naturales y Habitados. En función del resultado de los mismos se llevarán a cabo una serie de actuaciones piloto referidas a estos grupos paisajísticos.

Con esta iniciativa se pretende también la consolidación de la Carta del Paisaje con la implantación de un Observatorio del Paisaje que velará por el cumplimiento de los objetivos del mapa y carta del paisaje y de las directrices de ordenación del territorio de la Comarca del Matarraña.

La Comarca del Matarraña lidera un proyecto sobre el paisaje, como seña de identidad, dentro de un programa europeo. europapress.es.

Una lei que ye, pero que no esiste (o dixar amortar a cultura)

Publicado en la categoría de l’aragonés, purnas

A zaguera semana se feba o plazo ta creyar o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (nombre oficial en espanyol, ye claro). Ixa data la marcaba o desembolique d’a lei de luengas aprebada y que tamien espanicaba as funcions d’o Consejo, organo superior d’as luengas en Aragon y que be de ocuparse d’a creyacion d’as academias oficials de l’aragones y d’o catalan en Aragon. Como yera d’asperar ç, y como endicaba a manca d’intres d’o gobierno en desembolicar a lei, o Consejo no se creyo.

Asinas que agora tenemos lei, pero a lei no ye desembolicada ni cosa diz que se desembolicara d’aqui a un tiempo. No bi ha Consejo, que yera o primer trango, no bi ha por tanto Academias y no se cumplen atros supuestos d’a lei, ni en educacion, ni en os meyos de comunicacion publicos, ni profes, en as institucions. Y como no bi ha Consejo, ni Academia, tampoco cosas como a retolazion, que eba d’aprebar o Consejo, son podiendo-se fer.

A lei que apreboron no guarancia a perbibencia d’as luengas propias d’Aragon, como contrimuestra tot isto. Nomas a empenta d’a “poblacion zebil” podra continar guaranciando que l’aragones y o catalan en Aragon no s’amorten y sigan un remero ta os libros de istoria, si ye que bell libro d’istoria fablara d’isto cuan mueran as luengas, que ya somos conscients que o siguient trango ye borrar a memoria d’ixo que una vegada esistio.

A sociedat zebil no ye disposada a que as suyas luengas sigan acotoladas, y menos mal, y gracias a ixo, encara podemos charrar y parlar. A sociedat zebil contina publicando revistas como Temps de Franja, o creyando radios como Radio Matarranya , fendo programas en aragones, como Fendo Orella. A sociedat zebil organiza conciertos en tres luengas como iste sabado en Zaragoza o preba de traducir software libre en aragones, como los de softaragones, o de continar emplindo a Wikipedia. A sociedat zebil no amenistaba a lei ta fer cosas, pero si que amenista a lei ta tener o refirme legal, social y politico ta no dixar amortar a cultura nuestra.

Purnas en o zierzo.

Els governs català i aragonès pacten la reciprocitat entre Aragó TV i TVC

L’acord assegura la recuperació de l’emissió de TV3 i els altres canals de la Corporació Catalana de Mitjans a la Franja de Ponent

La Generalitat de Catalunya i el govern de l’Aragó han arribat a un acord que permetrà la reciprocitat en les emissions d’Aragó TV i Televisió de Catalunya. Els dos governs i les respectives corporacions audiovisuals s’han reunit i han pactat ampliar la cobertura del senyal de televisió de manera que, en els propers mesos, Aragó TV es veurà per primera vegada al Principat i TVC es tornarà a veure a l’Aragó a través del senyal de TDT. El president de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV), Ramón Tejedor, ha explicat que els canals catalans es podran veure exactament a les mateixes zones i municipis del territori aragonès que ja disposaven d’aquest servei abans de l’apagada analògica i també ha dit que aquesta notícia és especialment important per la zona oriental d’Aragó perquè allà s’hi parla català.

Les negociacions que han derivat en aquest pacte, que s’ha de firmar abans de finals de mes, han establert que cada administració es farà càrrec de les inversions necessàries i de mantenir els equips al seu territori. Cal matisar, però, que la recepció de d’Aragó TV de moment només arribarà de nord a sud en una banda d’entre 60 i 70 quilòmetres a l’est del límit territorial, de manera que “fins i tot es podrà veure a Lleida capital però per una qüestió de potència no arribarà a tota la Costa Daurada tot i que ens agradaria arribar-hi i hi ha possibilitats que s’hi vegi”, ha explicat Tejedor, el qual també ha calculat que l’audiència potencial de la cadena aragonesa en territori català és de 200.000 persones.

mitjançantRacó Català – Els governs català i aragonès pacten la reciprocitat entre Aragó TV i TVC.

III Caminata “Los camins dels masos”

Tipus:
Altres
Data:
diumenge, 23 / maig / 2010
Hora:
09:00 – 15:00
Lloc:
Monroyo

Facebook | III Caminata “Los camins dels masos”.

RUTA DEL BAIX MATARRANYA-NONASP (CAMINADA POPULAR)

Data:
diumenge, 10 / octubre / 2010
Hora:
08:00 – 14:00
Lloc:
NONASP

mitjançantFacebook | RUTA DEL BAIX MATARRANYA-NONASP (CAMINADA POPULAR).

Se necesitan Azafatos de Imagen (chicos). Fraga (Huesca)

mitjançantempleo para cine, radio y televisión: Se necesitan Azafatos de Imagen (chicos). Fraga (Huesca).

La Franja