Skip to content

“La paranoia politicolingüística”, per Marta Alòs.

Quan Hipias va interrogar Sòcrates preguntant-li per la seva idea de justícia, aquest li va respondre: “No facis cas de les meves paraules, fixa’t només en els meus actes.” Els actes i els detalls d’una persona són sempre els elements més clarificadors, són aquells on, finalment, s’evidencia la determinació d’una voluntat. Per si de cas encara existeixen ànimes càndides que continuen deixant-se enganyar per una il·lusió, la prova del cotó fluix del menyspreu amb què Marcelino Iglesias està tractant les llengües pròpies de l’Aragó va molt més enllà de l’aprovació d’una llei d’ús, protecció i promoció que en cap cas no oficialitza el català ni l’aragonès, i és el fet que ni tan sols han volgut perdre el temps mimant l’aparador, procurant vestir una escenificació encara que només hagués estat per quedar bé, per no acabar de fer el ridícul davant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Un dels detalls que el president Iglesias ha descurat ha estat el fet de no haver publicat la llei, precisament, en allò que, de boca enfora, qualifiquen de patrimoni històric i cultural aragonès, és a dir, en les llengües pròpies de l’Aragó!
Em sembla que va ser Confuci que va deixar escrit: “Si el príncep és virtuós, els súbdits l’imitaran.” El passat 4 de març, el ple de l’ajuntament de Fraga va aprovar, amb els vots del PP i del PAR, la substitució del nom de cinc car-rers del polígon industrial Fraga est, que duien al damunt el pecat mortal de tenir la denominació en llengua catalana. L’alcalde es refugia darrere els empresaris del polígon per justificar l’injustificable, tot dient que el canvi respon a la petició formulada per aquest davant dels problemes per transmetre als seus clients els noms dels carrers. Doncs resseguint l’argument de mal pagador, no vull ni pensar quan aquests pobres empresaris vulguin ampliar negoci en països on el castellà no és la llengua oficial! Com es poden assassinar els mots amb aquesta impunitat? Dat i debatut, els carrers que fins ara guardaven i preservaven el patrimoni cultural i històric amb la difusió d’oficis perduts, ancestrals i vinculats a la població i a la seva demarcació geogràfica, com és el cas de Bataners, Adobacossis, Vencillaires, Matalasseres i Casillers passaran a dir-se: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. Benvinguts, fragatins i fragatines, al món globalitzat!
Publicat al diari Segre, 22 març 2010.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV: “La paranoia politicolingüística”, per Marta Alòs..

19 March, 2010

L’Alcanyís occità

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol



(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 20 de març)

L’avisat lector dels cresols recordarà que, a la meva passada contribució a aquesta rúbrica del dia 13 de febrer d’enguany, vaig parlar de “Catoia, una gran novel•la occitana”. I ves per on, tot ha estat publicar aqueix article, que l’ajuntament d’Alcanyís ha decidit de dedicar un carrer a Bodon, l’autor de la citada novel•la. Si passegeu pel vell Alcanyís trobareu un carreró que va del carrer del Carmen al de Caldereros i que porta efectivament el nom de Callizo Bodon, i escrit així, no pas en castellà, que fóra Bodón, i molt menys en l’horrible grafia patoisante dels francesos, Boudou, no, en perfecte occità, que no és poc: Bodon. I per si no n’hi havia prou a costat mateix d’aquest carreró n’hi ha un altre amb un nom gloriosament occità: Callizo Genzor, on no us heu de deixar irritar per la grafia arcaitzant, gensor és un del mots claus de l’amor cortès, de les corts d’amor medievals occitanes. La dama que té gensor és amable, graciosa, bella, dolça i font de tota gentilesa. Qui ha triat aquests noms per als dos carrerons no ho podia haver fet més bé: per una part ha escollit el nom del màxim autor de la literatura occitana contemporània, Bodon, i per l’altra un mot esplèndid de la més alta lírica europea medieval, d’on vénen totes les altres, italiana, francesa, gallega, alemanya i evidentment catalana: gensor. I és que tampoc queda gaire lluny d’ací la ciutat de Barbastre on quan l’efímera conquesta croada, feta en gran part amb tropes occitanes, l’any 1064, un nombre considerable de dames musulmanes, expertes en el cant i en la música instrumental, foren deportades a Occitània, i allí contribuiren decididament, segons sembla, a l’aparició de la primera poesia trobadoresca. En Guilhem IX d’Aquitània, el primer trobador de qui tenim notícia, i autor ja d’una poesia de gran perfecció, va poder conèixer, o si més no, rebre el ressò artístic d’aquelles dames musulmanes de Barbastre. Com veieu, doncs, els destins de l’Aragó i d’Occitània sovint han anat junts. I evidentment aquests exemples no en són pas els únics. Algun dia us n’escriuré d’altres.

Artur Quintana

Viles i Gents :: L’Alcanyís occità :: March :: 2010.

lacomarca.net

mitjançantFayón retumba bajo el sonido de tambores y bombos.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantAnuncio Oferta de Empleo Público para el ejercicio 2010.

Noticias de Valderrobres

mitjançantCUIDADOSA OPERACIÓN PARA RECUPERAR EL PATRIMONIO HISTÓRICO DE VALDERROBRES.

lacomarca.net

mitjançantEl Justicia reprueba a la DPT por los daños al construir la carretera de Lledó.

lacomarca.net

mitjançantValderrobres restaurará sus leones de piedra.

Portal de la Comarca del Matarraña

mitjançantI Cicloturista de Mazaleón.

Portal de la Comarca del Matarraña

mitjançantExposición en el Castillo de Valderrobres.

La escuela de alta cocina de Fabara recibirá alumnos de la Universidad de Ginebra

E-mail Imprimir PDF

Si todo va según lo previsto, la escuela de alta cocina ecológica que se está construyendo en el municipio de Fabara estará lista a finales del próximo mes de octubre. Desde el Ayuntamiento fabarol ya se han puesto en contacto con la Universidad de Ginebra para que varios alumnos desarrollen los cursos que ofrecerá la futura instalación.

El edificio ubicado en el casco histórico del municipio se encuentra en pleno proceso de construcción. Para ello el Consistorio dispone de 217.696 euros, de los cuales 199.000 euros se dedicarán a la rehabilitación del edificio que ocupará la escuela, mientras que el resto servirá para acondicionar el equipamiento. El centro estará dotado de un completo equipamiento, integrado por cocinas, aulas, salas de audiovisuales, espacios comunes y también dormitorios, para que los alumnos permanezcan en el centro mientras dure el curso en el que participan. La intención inicial es que la escuela empiece a dar servicio a finales de este año. “Aunque lo ideal es que estuviera lista en octubre, no podemos poner una fecha exacta ya que los proyectos de obras suelen sufrir algunos retrasos”, explicó Francisco Domenech, alcalde de Fabara.

La escuela daría cabida para unos 15 alumnos que desarrollarían su vida en las instalaciones ya que la escuela está diseñada a modo de internado. “No serán cursillos de cocina, serán ciclos intensivos y esperamos que se coticen al alza en el sector hostelero”, dijo Domenech. De hecho desde el Ayuntamiento se han puesto en contacto con una profesora de la universidad suiza de Ginebra para conseguir que varios alumnos del centro participen en los cursos de la escuela.

Por otra parte, los profesores todavía están por decidir, aunque también se han producido contactos con algunas universidades de Madrid. “Una vez que estén confirmados los profesores serán ellos los encargados de diseñar los cursos, la duración y los contenidos”, aseguró Domenench. El sueldo del equipo docente es otro de los aspectos que aun está en el aire. Según Domenech “hay una serie de instituciones interesadas en formar parte del proyecto que confeccionarían una fundación y que además se encargaría de pagar a los profesores. Además a esto hay que unir las cuotas que pagarán los alumnos por los cursos”, concluyó Domenech.

Platos de alto standing
Uno de los objetivos de la iniciativa es poder elaborar recetas de alta cocina con los productos cultivados en la zona.

El clima de Fabara es propicio para cultivar todo tipo de verduras y plantas, “unos productos que intentaremos promocionar en la escuela. Con productos de la huerta también se pueden hacer platos muy sofisticados”, explicó Francisco Domenech. Un impulso que también podrá ser aprovechado por los agricultores de la zona ya que podrán reorientar sus cultivos a productos ecológicos de gran calidad.

La escuela de alta cocina de Fabara recibirá alumnos de la Universidad de Ginebra.

M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 13 de març del 2010)

Vaig desenvolupar la idea de fer un espectacle teatral a partir de Cartes Impertinents de la Maria Aurèlia Capmany l’any 2004. La Mª Aurèlia veié publicat el seu llibre en la seva primera edició –introbable– sota el títol: Cartes Impertinents de dona a dona per primera vegada l’any 1971. L’obra conté un total de vint-i-vuit cartes escrites per dones a altres dones. Totes les dones que hi apareixen gaudeixen d’un magistral dibuix a cavall entre la indivídua i l’arquetip. De la concreció d’aquesta dicotomia que la Mª Aurèlia ens llega a través d’un bon traç, refinat i contundent, ens arriba la cara i la creu del desvetllament del feminisme i en acabat, en sura l’anàlisi social, cultural i psicològic d’homes i dones en la seva vessant més humana al llarg de tots els temps.
Aquest epistolari tan ben escrit, àgil, poètic, senzill, profund i molt divertit, amb molt, molt d’humor, em va fiblar. Em va provocar la necessitat de contestar-lo, de parlar-ne. Vaig pensar que tenia dret a sortir a l’aire i que corregués, que l’epístola pugés a l’escenari, prengués vida tangible i efímera i fos esbandida al públic. He cregut que ens sanejaria a tots plegats fer una reflexió sobre el significat del feminisme des dels temps de la Mª Aurèlia i les seves lluites, fins al desembocant dels nostres dies. Així que finalment al 2008 vaig escriure el text teatral Resposta a Cartes Impertinents on heEe combinat les seves paraules amb les meves pròpies, les seves dones amb les meves, compendi de tot de dones d’avui, algunes, encara no existien aleshores, amb els problemes de la nostra realitat: dones-professionlas-mares-empressaries-dones-de-sa-casa-subordinades-intel•lectuals-treballadores-alliberades-divorciades-reajuntades-soles-acompanyades-deprimides-frustrades-triunfadores-maltrectades, i he fet el traç d’un pont històric que va des de la posició de la dona en la que va intentar deixar-nos ella, pugnant pels drets d’igualtat moral, social i laboral, fins a la realitat d’anar a peu en que vivim les dones avui.
Perquè, quaranta anys després, com ha quedat “realment” la situació per la dona treballadora, de la posició que se’ns reclamava i se’ns pretenia, a la que veritablement ens ha quedat i se’ns ha convertit…?

Marta Momblant

Viles i Gents :: :: March :: 2010.

Lliurament del Premi Franja

img_0170r

En finalitzar el dinar del 13 de març, després de l’Assemblea General d’ASCUMA, al conegut restaurant Fonda Alcalà de Calaceit, el President d’Iniciativa Cultural img_0169rde la Franja, Dr. Artur Quintana, va lliurar el “III Premi Franja. Cultura i Territori”  al Sr. José Bada Panillo, per la seua llarga trajectòria en defensa de la llengua i cultura de la Franja,  d’ençà l’any 1983, com a conseller de Cultura de la DGA, fins avui. El doctor Quintana va enaltir la figura de José Bada, com a pensador, escriptor i defensor del català a l’Aragó. En acabar el parlament, lliurà el premi —una escultura de J. M. Aragonès — al Sr Bada, el qual, tot seguit, va fer gala de la seua erudició i bon humor en el seu discurs d’agraïment del guardó, esquitxat d’entendridors img_0175rrecords de la seua infantesa i joventut, en un bell català literari d’accents matarranyencs.
Al dinar i a l’acte van ser presents representants de l’Associació Cultural del Matarranya, de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Centre d’Estudis Ribagorçans, i una quarantena de persones que havien assistit a l’Assemblea.
Tot plegat, després d’un bon àpat amb una jovial convivència, un acte de merescut reconeixement on l’emoció ens agafà uns llargs instants.

Notícia a El Periódico

1) Video de Sigrid Schmidt von der Twer (YouTub)

2) Video de Sigrid Schmidt von der Twer (YouTub)

ASCUMA » Blog Archive » Lliurament del Premi Franja.

Entre páginas

mitjançantBada recibe un premio por su defensa del catalán en Aragón desde 1983.

Els fets de la Codonyera

El vint de febrer passat, com ja dèiem amb detall al darrer número d’aquesta revista, la CHA no va poder fer una conferència informativa sobre la Llei de Llengües. Davant d’això es va decidir fer-la el dia 20 de març. I aquest dia la conferència ha començat al Saló de la Cultura de la Codonyera davant d’una vintena de persones -entre les quals hi havia destacats membres de la FACAO, com el Sr. Vallès i el senyor Gascón- i l’ha feta en Marco Negredo, president del Rolde de Polìtica Lingüística de la CHA, presentat per Francisco Oliver, de la Freixneda, també del mateix partit. Els acompanyava Pilar Santos, de la Codonyera, membre igualment de la CHA. Poc després d’haver iniciat, en castellà, la conferència han entrat al Saló un centenar de persones majoritàriament de la Codonyera, entre les quals molts xiquets d’escola, que exhibint samarretes amb el lema I love chapurriau han anat estenent pancartes contra la pròpia llengua catalana de la Codonyera i contra els catalans no, però si contra els catalanistes. La més gran part d’aqueixes pancartes eren en català, algunes en castellà. Mentre una pancarta declarava que No sem analfabetos –i afegia uns mots que no vaig poder llegir perquè el públic ho tapava-, una altra es contradeia dient Chapurriau parlat, escrit no. Tot just començada la conferència, l’alcaldessa de la Codonyera, María José Gascón, ha demanat la paraula i ha parlat, no pas sobre la Llei de Llengües, sinó sobre la seua versió de per què no es va poder celebrar la conferència el vint de febrer. Ha acabat el parlament afirmant l’esperit democràtic i tolerant de la Codonyera i ha recomanat al públic que deixès parlar al ponent. Però tan bon punt aquest ha dir la paraula català ha estat interromput, i així una vegada i una altra, sense que les crides a la tolerància per part de l’alcaldessa tinguessen cap efecte sobre la gran majoria del públic. A la tercera vegada de ser interromput, i vist que l’ambient podia esdevenir perillós i tot, Marco Negredo ha decidit suspendre l’acte. Llevat d’alguns insults verbals i gestuals, el públic se n’ha anat pacíficament. Un cop més s’ha fet evident que trenta-dos anys d’escoles democràtiques a la Codonyera han contribuït ben poc a informar degudament gran part del públic assistent sobre la pròpia llengua, i també que el conegut refrany „Enraonant la gent s’entén“ massa sovint no es correspon amb la realitat.

Artur Quintana i Font

Parlament d’en José Bada desprès de la concessió del Premi Franja 2009 de la Iniciativa Cultural de la Franja


YouTube – José Bada 1ª Part.

La Franja