Skip to content

El Català en la intersecció de fronteres (lingüístiques i polítques): la Franja d’Aragó i el Carxe de Múrcia

Escudero Medina, Consuelo

Matèries:   Català – Aspectes socials – Carxe (Múrcia)

Català – Aspectes socials – Franja de Ponent

Mots clau: fronteres lingüístiques, el Carxe, Franja d’Aragó, marc jurídic, ús lingüístic, escola, relacions socioeconòmiques, Administració local, Església, mitjans de comunicació de masses.

P. 383-401

Citació bibliogràfica Text complet

mitjançantPortal de Publicacions.

Muchas gracias a El Periódico por ahorrarnos en esta información las declaraciones incluidas en la nota de prensa del Gobierno de Aragón efectuadas por el director general de Cultura de la DGA, Humberto Vadillo. ¿Se imaginan a Jerónimo Blasco haciendo notas o ruedas de prensa cada vez que se estrena una obra de teatro en Zaragoza? ¿O al Rector cada vez que se va a comenzar las clases de una nueva asignatura? Pues esto es Vadillo, que además dice en la mencionada rueda de prensa que “la obra cumple el objetivo de dar un mejor acompañamiento al proyecto museístico del Pablo Serrano y da una mayor respuesta a las nuevas demandas de los sectores culturales aragoneses como las artes escénicas, musicales y plásticas”. Sí hijo sí, y también puedes hacer que en el Pablo Serrano den clases de cómo hacer migas o conciertos de pedorretas y soltarnos las mismas tonterías. No dudo de la calidad de esta obra, pero tus comentarios desmerecen su presentación.

La vida de Isadora Duncan, en ‘Baruca’ – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Una moció de censura impulsada pel PSOE tombe a l’alcalde de La Freixneda | Comarques Nord.

Primer de tot, cal que mireu lo vídeo. Es força il·lustratiu

La transcripció seria la següent:

Adell.- Voldria dir unes paraules

Algueró. – Eh… Puede tomar la palabra

Adell.- Bueno, después d’este acte, m’agradarie dir-tos quatre coses. Bueno, rectificar algunes meitat verdats que tos han dit esta gent. M’han sonat un poc a voler incitar un poc a les masses. [murmuracions] No estem al moment, eh. Parlo en català, perquè és la nostra llengua.

Montse des del públic.- (…) Perdona, parlem xapurreau. Natres parlem en xapurreau. En català, no. I els catalans a Catalunya.

Adell.- No t’enganyos.

Montse.- Natres parlem xapurreau.

Adell.- Eh…

Montse.- La llengua que mos han ensenyat son los dels pares, i a escola mos l’han ensenyat en castellà, perdona.

Adell.- Vale, perfecte, deixem-lo estar estar lo tema.

Montse.- No, no, no, però és que és aixina.

[Criden de la part de darrere del públic, mentres molta gent marxa. Continua el debat entre Adell i Montse.]

Montse.- Parlant en castellà i tu me parles en castellà.

Adell.- Montse, Montse…

Montse.- Esta és l’educació

Adell.- M’estic referint al poble [no comprensible]

Montse.- Sí, jo també me referixco a tu…

Adell.- Com estic parlant? [no comprensible]

Montse.- [no comprensible, canvia al castellà] … por aquí delante. Poca educación. No hables ahora de la educación de los demás.

Algueró.-El [no comprensible] que respetar en este momento el silencio hasta que no…

Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: l’arrebatament de l’alcaldia al PP, que la mantenia ja de manera històrica. Li arrebata el PSOE i el PAR. De fet, a la taula ja hi ha una alta tensió que podem comprovar només en les paraules del nou alcalde, que es refereix al PP com “esta gent”. Era una cosa que ja venia de lluny. I això és el que s’està discutint en el fons, i que fa saltar els crits i que molts veïns marxen. La importància del fet es pot visualitzar amb la foto de la primera fila del ple, a on hi ha una llarga representació del PP i PSOE del Matarranya.

En este rererfons, unes paraules tan simples com “parlo en català perquè és la nostra llengua” poden fer saltar una polèmica tan agra. Dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua.Paradoxes. En realitat, la discussió és sobre el nom de la llengua, si se li diu català o se li diu  xapurriau. I es desvia per a acabar discutint si l’ús d’esta llengua és correcte en plens municipals enlloc de fer-ho en castellà, que és la llengua utilitzada pel representant del PP. En un espai tan curt de temps es visualitza els dos grans conflictes lingüístics a la Franja: el nom de la llengua i l’espai que ha d’cupar eixa llengua. Lo pronòstic és clar, perquè cada vegada discutirem menys del nom de la llengua i discutirem més de l’espai que ha d’ocupar. Tan com vaigue avançant la substitució lingüística que s’està gestant a les comarques centrals de la Franja preocuparà menys el nom, s’acceptarà més la denominació de català, i serà més conflictiu utilitzar-lo de manera pública.

La qüestió té més rellevància quan escenes d’esta classe, de pur anticatalanisme les podria liderar gent que ha treballat a Catalunya i hi té fills vivint. De Menéame són motl bons els comentaris:

Es el esperpento de este país. Los dos discutiendo en catalán y uno diciendo que es un idioma con otro nombre.

Los fets de la Freixneda podrien resumir-se en la célebre frase:

Hi ha gent a qui li molesta que pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que pense, parle o escriga.

Criden a un alcalde per dir que “parlem català”? « Xarxes socials i llengües.

La sanitat i els bens de la Franja

(Publicat al Diario de Teruel avui dissabte)

El conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, va anunciar fa pocs dies que s’havia solucionat el problema de l’assistència dels pacients de la Franja a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, després de l’acord amb el conseller català de Sanitat, Boi Ruiz. Com tots sabem el conflicte havia estat motivat per les receptes dels crònics i perquè de l’Hospital de Lleida derivaven malalts a l’Hospital de Barbastre, pel no pagament d’uns quants milions d’euros que demanava el Departament de Salut català. El que no es diu com han arribat a un acord en tan poc temps. Era raonable el que demanava la part catalana? Quant i con es pagarà ? Quan hi ha voluntat d’acord i les persones es seuen al voltant d’una taula, la possibilitat d’acord és sempre alta.

Per què no es reuneixen els consellers de Cultura d’ambdues comunitats, i qui convingui més, i es posen també d’acord en tot allò que fa referència al litigi dels bens de les parròquies de la Franja? Com és un tema que realment no afecta pas la vida dels ciutadans i menys encara els mou, com la voluntat d’acord és nul·la, com les raons de les parts són complexes i com és una distracció per al “personal” tenir alguna cosa contra el veí;  ni es pararà mai cap taula per negociar, ni les sentències de l’Església  serviran de gran cosa. La política eclesiàstica i la seua manca d’objectivitat i d’autoritat, es barregen amb l’altra política des del començament de la segregació de les parròquies de la Franja. Per cert, així com El Periódico denomina sempre la Franja, els de l’Heraldo ho tenen prohibit i han de dir “comarcas orientales de Aragón”, per això les seues notícies són una mica més llargues.

Aprofitant l’avinentesa goso dir que, atesa la comoditat que hi tenen els franjolins per anar a visitar-se a Lleida, podien aprofitar el viatge, els malalts lleus que puguin o els seus familiars, per veure les obres d’art del Museu Diocesà lleidetà.  I també els franjolins sans podrien anar a gaudir de les obres d’art provinents de les parròquies de la Franja i les altres… Si algun dia hi són a Barbastre, ho tindran més difícil, llavors hauran de protestar com ho han fet ara per la sanitat.

                                                                                                   José Miguel GràciaLa sanitat i els bens de la Franja « Lo finestró del Gràcia.

Destituït l’alcalde de la Freixneda

Antonio Algueró, fins avui alcalde de la Freixneda (PP) ha estat destituït del seu càrrec mitjançant una moció de censura presentada per quatre regidors de l’oposició (PSOE i PAR), que constituïen la majoria absoluta de membres de la corporació (un total de 7 regidors).

El socialista Javier Adell, candidat proposat pels regidors que van presentar la moció, el propi Javier Adell (PSOE), José Ramón Gimeno (PAR), Carmen Aguilar (PSOE) i Ana Marta Romeo (PAR), és des d’aquest migdia el nou alcalde de la Freixneda.

Alguns dels motius exposats en la moció són la manca de coherència i de sentit comú en les inversions o que el grup popular no ha donat cap pas per solucionar els problemes de l’ajuntament.

Antonio Algueró opina que la moció presentada es deu a motius personals, perquè segons explica, l’oposició no volia que Algueró fos l’alcalde del municipi. Algueró va qualificar de “xocant” que el PAR es posi en contra el PP a la Freixneda, quan tots dos partits van de la mà de cara a les pròximes eleccions.

Abans de la votació, el PP va demanar a l’oposició que rectifiqués i no votés  la moció de censura, però segons estava previst, es va aprovar amb els vots dels quatre regidors de PSOE i PAR.

Després de prometre el seu càrrec, Javier Adell, va dedicar als presents unes paraules en català. Adell va considerar dirigir-se en aquesta llengua “la més adequada”. L’ús d’aquest idioma va provocar que gran part del públic assistent al ple escridassa-se’n el nou alcalde. Un ampli grup dels assistents van abandonar la sala, mentre una veïna retreia a Javier Adell que era una falta d’educació dirigir-se als veïns en català, quan la seua llengua, va dir, és el “xapurriau”.

Després de la forta discussió entre Adell i la veïna, l’alcalde es va dirigir a Antonio Algueró en castellà per demanar-li explicacions sobre un deute econòmic al polígon de la localitat. (notícia Bajo Aragón digital).

Sembla que entre el públic assistent eren majoria els simpatitzants del PP.

Destituït l’alcalde de la Freixneda « Lo finestró del Gràcia.

PSOE y PAR se unen en La Fresneda para desbancar al PP.

Javier Adell, nuevo alcalde de la fresneda (PSOE) tras votarse ayer por mayoría absoluta la moción de censura presentada por PSOE y PAR en el ayuntamiento, fue abucheado al hablar en el pleno en catalán.

Tras prometer su  cargo, Javier Adell, dedicó a los presentes unas palabras en catalán, por considerarlo, según dijo, “lo más adecuado”. El uso de este idioma provocó que gran parte del público asistente al pleno abuchease al nuevo alcalde. Un amplio grupo de los asistentes abandonaron la sala, mientras una vecina le reprochó a Javier Adell que era una falta de educación dirigirse a los vecinos en catalán, cuando su lengua, dijo es el chapurriau y el idioma que habían aprendido en la escuela es el castellano.
Tras la fuerte discusión entre Adell y la vecina, el alcalde se dirigió a Antonio Algueró en castellano para preguntarle por la deuda económica existente en el polígono de la localidad.

Abucheos al nuevo alcalde de La Fresneda al hablar en catalán. VÍDEO.

Javier Adell abucheado – YouTube.


Fotogaleria: L’Eternal Running a Beseit | Comarques Nord.

Eternal Running reuneix a 588 valents a Beseit



comarquesnord.cat, Beseit
» dilluns, 7 de novembre de 2011

El passat diumenge dia 6 de novembre Beseit va acollir la realització d’una de les probes del circuit mundial de Fisherma’n Friends Eternal Running. Tot i el fred, l’aigua i la duresa del circuit, els 588 inscrits van recórrer un circuit de més de 10 quilòmetres en el que van tenir que superara més de 40 obstacles de tot tipus.

El Collet de les Forques va ser l’espai des d’on els participants van començar una proba que des de l’organització es va definir com una carrera diferent. “La competició es una carrera diferent en la que los participants han recorregut més de 10 quilòmetres en los que s’han trobat diferents tipus d’obstacles tant artificials com neumàtics, unflables, contenidors, cubes d’aigua; com naturals”, va explicar Rubén López, director de Thunar Esports, empresa organitzadora de la proba. López, va voler destacar que la proba de Beseit ha sigut “una de les 6 o 7 més dures, tan pel mal temps com per el circuit, que hem organitzat de les 91 que hem fet des de que va començar lo circuit a l’any 2002”.

Tot i les circumstàncies adverses i la dificultat del recorregut el darrer participant va arribar en 2 hores i 30 minuts. Es a dir que cap corredor va esgotar el temps màxim de tres hores establert per l’organització. El director de Thunar Esports va assenyalar que “tot i que la gent ha patit i molts han acabat cansats, en rascades i potser en un inici de refredat. La gent s’ho pren en satisfacció perquè lo que han fet es important, han superat una proba dura i complicada i això té una gran recompensa moral”.

L’alta participació i el desenvolupament sense incidents de la proba fan que des de les entitats organitzadores es valoro molt positivament esta primera edició de la Eternal Running a Beseit. “La veritat es que va anar molt bé, ha sigut una experiència interessant. A més, hem superat les expectatives de tenir 500 inscrits arribant als 588”, va afirmar López que també es va mostrar molt satisfet per la col·laboració d’un 60 voluntaris del municipi i per la gran participants matarranyencs inscrits a la proba. En aquest sentit, cal destacar que la local Maribel Sanz va aconseguir el triomf en la categoria absoluta femenina, per davant inclús de la actual campiona del circuit 2011.

Després d’aquesta primera edició, les entitats organitzadores juntament en l’Ajuntament de Beseit i altres col·laboradors ja preparen la segona edició que tindrà lloc al novembre del pròxim any 2012. A més, des de Thunar Esports s’ha fet públic que s’esta negociant per a arribar a un futur acord per a que la carrera es realitzi a la localitat matarranyenca durant un període més llarg i consolidar la proba con una més del circuit mundial Fisherma’n Friends Eternal Running.

D’os 15.000 metros quadraus en venta, más d’a meitat son propiedat de l’alcalde de Montanui

Foto d'a publicidat en masparcelas.com

Foto d’a publicidat en masparcelas.com

Ecologistas en Acción ha denunciau a venta d’o lugar d’Aneto, que perteneix a o monecipio de Montanui, vinclau a o prochecto de Castanesa, empentau por l’anterior gubierno y por Aramón.

O colectivo ecolochista denuncia que en l’anuncio en una web de venta de parcelas, se presenta una parcela ta urbanizar d’uns 15.000 m2 y con capacidat ta 75 vivendas por un pre de 2.750.000 euros.

Sin dembargo, Ecologistas en Acción fa saper que a finca corresponde a parcelas feitas urbanizables en o Plan Cheneral d’Ordinación urbana que premite a colocación d’una estación d’esquí en a val de Castanesa y a construcción de 4000 nuevas viviendas.

Encara que se presente como una parcela unica, a venta ye composada de varias fincas, d’as que en ye propietario José María Agullana, seguntes Ecologistas en Acción, vecin d’Aneto y actual Alcalde de Montanui por o PSOE, como lo ha siu en as zagueras tres lechislaturas que coinciden con a empenta d’o prochecto de Castanesa y os plans d’Ordinación Urbana.

Seguntes EeA as fincas de l’alcalde suman 8231 metros quadraus d’os 15.000 en venta. Istas fincas yera de sulero rustico, con una valor de 5000 euros, y a suya recalificación premitiria un beneficio d’un millón y meyo d’euros. Ecologistas en Acción tamién denuncia que l’alcalde de Montanui, Agullana, ye, a titulo presonal miembro d’o consello d’almenistración d’a interpresa “Castanesa nieve”, propietaria de totas as fincas mercadas por Aramón en o monecipio, tamién recalificadas de rusticas a urbanizables.

Alcalde d’o PSOE vende terrenos ligaus a o prochecto de Castanesa « Arredol.

PROFESOR DE EDUCACION DE ADULTOS CURSO 2011-2012

Ayuntamiento de La Codoñera
Boletín Oficial de la Provincia de Teruel de 04/11/2011

OPERARIO DE SERVICIOS MULTIPLES

Ayuntamiento de La Codoñera
Boletín Oficial de la Provincia de Teruel de 04/11/2011

La cultura aragonesa sobrevivirá a Humberto Vadillo

Posted on 8, noviembre 2011 por

0

El director general de Cultura, Humberto Vadillo, compareció el último viernes de octubre en las Cortes a petición de mi grupo parlamentario. Era la primera vez que podíamos pedirle en persona al señor Vadillo que dimitiera de su cargo, como venimos reclamando desde que en el verano supimos de su nombramiento y de sus opiniones tan despreciativas e insultantes hacia la cultura aragonesa y sus actores.

Había expectación en la Comisión de Cultura, y entre los medios de comunicación. Era una mañana cálida pero el señor Vadillo venía dispuesto a no elevar más la temperatura y se limitó a leer su anodina intervención, de la que extirpó cualquier opinión. Su argumento es que todo lo que dijo, escribió, opinó o creyó antes de ser nombrado director general, no cuenta.

Pero eso no cuela. El señor Vadillo no se ha despojado de su ideología automáticamente por tener ahora un cargo, ni por supuesto es un simple gestor que se limita a ejecutar lo que la consejera Dolores Serrat, máxima responsable de Cultura, le dicta. En realidad, el señor Vadillo representa al músculo ideológico de este gobierno PP-PAR, ya que, aunque él niega, en público y en privado, pertenecer al grupo de los neocon, sí admite reconocer a los padres intelectuales de este grupo ideológico, como Leo Strauss o Irving Kristol.

Creemos que el señor Vadillo encarna los valores genuinos de esta supuesta nueva derecha: patriotismo, religión y liberalismo aplicados a todos los aspectos de la sociedad, donde los derechos sociales se ponen en tela de juicio, se desregula la economía y se privatizan los sectores más sensibles.

El currículo del señor Vadillo dice que es empresario, abogado y periodista, pero nadie nos han explicado qué cualidades o qué obras en relación con la cultura y Aragón nutren su biografía personal y profesional para haber sido designado para el cargo que ocupa.  Lo que sí sabemos es de su falta de respeto a los representantes de la cultura, a los políticos, a las mujeres, a los artistas, a los sindicalistas o a la lengua aragonesa.

Cuando le pregunté qué le parecería que le llamásemos “gacetillero”, con el mismo modo despectivo que él ha utilizado en tantas ocasiones para referirse a profesionales de la cultura, el señor Vadillo, fiel a su guión, no respondió. Ni explicó por qué aceptó el cargo cuando se ha manifestado en tantas ocasiones en contra del dirigismo en la cultura.

Tampoco dijo apenas nada de su proyecto cultural para la legislatura: sólo generalidades y declaración de intenciones, evitando en todo momento pronunciarse sobre temas concretos, como el futuro del Teatro Fleta.

Si cayéramos en la trampa de valorarlo exclusivamente por lo que el señor Vadillo quiere que le valoremos, es decir, su trabajo desde que es director general, le volveríamos a pedir su dimisión, porque si algo sacamos en claro de su comparecencia es que, aparte de reuniones, poco o nada ha hecho.

A pesar de todo, somos optimistas y creemos firmemente que, a pesar del señor Vadillo y de este Gobierno PP-PAR, la cultura aragonesa sobrevivirá.

(Artículo del diputado Gregorio Briz publicado en el Heraldo de Aragón el 8 de noviembre 2011

)La cultura aragonesa sobrevivirá a Humberto Vadillo « CHA en la Aljafería.

JORNADES D’ESTUDI       (Del 3 al 11 de desembre de 2011) LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES

Ens complau fer difusió de les jornades d’estudi sobre la Guerra Civil del 1936 a Queretes, organitzades per Juan Luis Camps, membre de la nostra entitat i autor de diversos treballs d’història.
Com veureu en la informació adjunta, els actes tindran lloc del 3 al 11 de desembre proper en diferents horaris.
Res més. Estem segurs de que aquestes jornades aclapararan el vostre interès.
ASCUMA ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

JORNADES D’ESTUDI       (Del 3 al 11 de desembre de 2011)

 

LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES

Desfilada per l’arraval de Sant Joan (actual Plaça Pascual Buendia), 1938.

 

1.- Tres xarrades didàctiques i divulgatives
1a SESSIÓ (dia 3, dissabte a les 19 hores):

– La II República espanyola a la localitat de Queretes (1931-1936)
– La insurrecció militar (del 18 al 25 de juliol de 1936)

2a SESSIÓ (dia 8, dijous a les 19 hores):

– El període revolucionari (del 26 de juliol al 31 d’agost de 1936)
– El període anarquista durant la guerra (de setembre del 36 a l’agost del 37)
– El període socialista durant la guerra (de setembre del 37 a 1 d’abril del 38)

3a SESSIÓ (dia 10, dissabte a les 19 hores):

– El període bèl·lic i la batalla de l’Ebre (de 2 d’abril del 38 a l’1 d’abril del 39)
El nou règim franquista.
– La postguerra

 

2.-  Exposicions  i projecció de pel·lícules

 

3.- Col·laboren:

  • Ajuntament de Queretes
  • Taller d’arqueologia i història de l’Associació Medievo de Queretes
  • Associació Ilercavònia de Queretes
  • Associació Gent Jove de Queretes
  • Associació Cultural del Matarranya
  • Llibreria Serret Vall-de-roures
  • Associació cultural La Bresca, Arnes

 

El Departamento de Educación solo invertía 18.000 euros para 15.000 alumnos. La consejera Serrat solo mantiene una iniciativa similar en aragonés

Edición en PDF
Version en PDF de la noticia, página 8Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico de Aragón.

Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico de Aragón y tener una suscripción.

Pulsa aquí para ver archivo (pdf)

A. IBÁÑEZ 25/10/2011

Más de 15.000 alumnos aragoneses se quedarán este año sin el plan de animación cultural en catalán Jesús Moncada después de que el Gobierno de Aragón haya decidido suprimirlo. Y detrás de la supresión no puede achacarse en este caso un problema económico, pues este programa era especialmente rentable, ya que apenas se invertían 18.000 euros “en gastos de todo tipo como desplazamientos, restauración, hostelería y compensación a los participantes. Sin embargo, sí mantiene el programa Lucía Dueso en aragonés.

La consejera de Educación, Dolores Serrat, en varias respuestas parlamentarias formuladas por el diputado de CHA, Gregorio Briz, interesándose de los motivos por los que ha decidido suprimir estos planes, alude a que se considera que el catalán (a la que sí considera “una modalidad lingüística propia de Aragón”) “debe encontrar en las actividades de enseñanza-aprendizaje emanadas del currículo el espacio idóneo para su aprendizaje”. Algo que, no obstante, no ve igual en el caso del aragonés. Ahí, según su respuesta, este plan en el que se invierten 8.500 euros anuales, “puede ser una extraordinaria herramienta para cubrir objetivos tanto lingüísticos como culturales”. En la misma línea, insiste en que la lengua catalana, “al igual que sucede con la castellana, “ya se ofrece de forma curricular por parte de este Deparamento en los centros educativos donde el catalán es hablado por una mayoría de sus habitantes como modalidad lingüística propia de Aragón”.

El programa Jesús Moncada, en honor al escritor, aragonés de Mequinenza, considerado uno de los mayores autores en lengua catalana de la historia, se viene realizando desde el 2000, y en los últimos años ya había sufrido un recorte del 15%, pasando de los 20.000 euros presupuestados en el curso 2008-2009, a los 18.500 destinados para este curso. Las actividades de un curso lectivo se pagaban con las partidas del segundo año natural.

Siendo que el PP tiene previsto modificar la ley de lenguas, este es uno de los primeros pasos que da contra esta modalidad lingüística aragonesa, que no admite como lengua propia de Aragón. Para el diputado de CHA, Gregorio Briz, “es injustificable que al final para el único programa para el que no hay voluntad política de continuidad es para el de la lengua catalana”.

La DGA suprime un plan escolar de catalán que apenas tenía coste – Aragón – El Periódico de Aragón.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja