A l’hostal de mons iaios a Mont-roig en paraven uns quants al cap de l’any. Des del llit los sentia passar fent la cercavila a punta de dia, anunciant-se cada un amb la seua particular cançoneta. Lo pellisser, a la veu d'”el pieleróóó!!!”; lo matalaper, “el colchonero-laneeero!!!”; l’afilador, a qui els sagals imitàvem dient “se afilan cuchillos, navajas y estijeras de podaaar!!!”; lo llander, “el hojalateeero!!!”; los xarlatans, amb aquella, tan personal, manera de vendre les seues “gangues”; los botiguers de teles, carregats amb uns fargells enormes; lo capador, ajudant-se d’aquell xiulet, que compartie amb los afiladors. Recordo que els llanders s’assentaven a treballar a la porta de l’hostal, escampant estratègicament per en terra, i a l’abast de la mà, els ferraments, així com cossis, paelles, calderes, topins i els altres utensilis que venien i/o adobaven. I mai no els faltaven ni clients ni curiosos que s’encantaven mirant com faenaven. Entre els artesans d’este ram estave molt reconegut l'”hojalatero de Ràfels”, famós per la excel•lent sonoritat dels xiulets que fabricave per al reclam de la griva; i molt a sovintet venie Barcelona, “ha llegado Barcelooona!!!”, que s’anunciave amb un repic molt peculiar, resultat de percutir un martellet sobre el cul d’una paella. Entre els botiguers recordo als cinctorrans Carmen i José, mare i fill. De tant en tant passave el tio Capador, marit i pare dels anteriors, molt hàbil en lo seu ofici.
I fa poc una amiga em recordave que de Cinctorres baixave també Valentí del Tort, comerciant de mantes, que les venie per subhasta, amb la consegüent expectació. I no vull acabar sense recordar aquell jovenet Alfredo de Celso, un mont-rogí molt templat que cap a finals dels cinquanta i primers dels sixanta voltave pels carrers, a primera hora del matí, venent “sardines salaaaes!!!” per a almorzar a quinzet la unitat.
Poden parèixer històries d’un altre món, però són ben nostres.
