Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Polémicas declaraciones de Manuel Pizarro, que ve la A-68 como “no prioritaria”.

Se realizarán seis sondeos hídricos en La Portellada para encontrar agua potable.

El PP, en minoría en Calaceite tras dimitir el concejal de Entesa.

Ruteando por…los senderos del Bajo Aragón.

 

Excursión por el Barranc Fondo guiada por  Fernando Zorrilla y Ricardo Rodriguez.

Barranco surcado por el río Mezquín, exuberante de vegetación y rico en vida faunística. Es un rincón de entresijos oscuros, de colores y contrastes entre la roca y lo verde, entre la vida y lo inerte. Todo un lugar para perderse y encandilarse de los aromas mediterráneos. No puedes faltar a esta maravillosa ruta.

¿Cuándo? el  Sábado 27 de octubre de 2012.

¿Cuánto vale?       ¡¡¡¡¡¡ 1 €  !!!!!!!!!

¿Cómo me apunto? Pincha AQUÍ

¿Desde dónde salimos? Desde  Torrevelilla. La organización informará a todos los inscritos del punto de encuentro.

Plazo máximo de inscripción jueves 25 de octubre de 2012.

Más información:   681-281 687   info@karalom.com

Recomendaciones:  Llevar la ropa, calzado, provisiones y material adecuado para dicha actividad. La organización técnica informará a todos los participantes de las características del recorrido y su dificultad técnica.

Importante:  La organización de la actividad exige un mínimo de 15 inscritos para poder realizar la actividad, de no cubrir ese número exigido no se realizará la actividad. Todas las personas que se inscriban asumen dicha posibilidad por el mero hecho de inscribirse.  Si en la fecha prevista no se pudiera realizar la actividad por causas meteorológicas o por falta de inscritos, la organización tomará una decisión e informará a los interesados. Estos asumirán la posibilidad de anularse o posponerse a otra fecha más adecuada.

La Portellada buscará un acuífero en seis puntos del río Matarraña.

Paulí Fontoba (Entesa): “Aquí callen uns i salven el cul dels altres” | Comarques Nord.

 

20121019 Calaceit RenúnciaPaulíFontoba_660x

comarquesnord.cat . Calaceit . divendres, 19 d’octubre de 2012 

 

Uns dies després que Paulí Fontoba (Entesa per Calaceit) fes oficial la renúncia al càrrec de tinent d’alcalde i trenqués el pacte de govern amb el PP a l’Ajuntament de Calaceit, el regidor republicà va explicar per a Ràdio Matarranya les causes d’aquesta renúncia. Al respecte, Fontoba va dir que “el PP no està sol a l’ajuntament, som dos grups i tenim uns pactes. I aquests pactes estan per a complir-se”. I un d’aquests era “auditar tant la Societat Calaceit Activa, que al mateix temps havia de tancar-se, com tota la legislatura passada”.

 

Per a Fontoba, es “van trobar greus problemes de gestió que, evidentment, tenen a uns responsables”. S’havia d’auditar “tota la gestió passada, i el PP no està per a fer aquesta feina. I que no diguin que és qüestió de pressupost, sinó que crec que per dalt, per baix o per algun lloc, s’han arribat a acords i aquí callen uns i salven el cul dels altres”. Paulí Fontoba va defensar al respecte que aquest “no és el cas de l’Entesa. Natres som independents i no volem assumir responsabilitats per les males gestions i per les males formes dels grans partits”.

 

. La defensa per la llengua

 

A banda de les auditories com també l’actual gestió de la residència municipal, Fontoba va concretar que el compromís i la protecció de la llengua catalana també han marcat el trencament d’aquest pacte de govern. El regidor republicà va recordar que “la cultura s’ha de protegir, i l’hem de protegir contínuament perquè inclús se li està canviant el nom”. Per exemple, “al llibre de festes només van posar ‘Calaceite’, mentre el topònim autèntic del poble s’obvia per a ser substituït per una altra llengua. Natres utilitzem el bilingüisme, però ells només el monolingüisme d’una llengua que no és la nostra”.

 

Pel que fa al nou període polític que es dibuixa a l’Ajuntament de Calaceit, Fontoba va concretar que “evidentment, quan hi ha una renúncia, hi ha una falta de confiança per part del grup que renuncia. Per tant, canvia el panorama i ara s’hauran de pactar més coses si es volen tirar endavant. Ells ho tenen molt fàcil”, va dir el regidor de Calaceit. “Es poden aliar amb el Partit Socialista, o poden arribar a pactar amb ells o amb natres”. Al respecte, Fontoba va sentenciar que “no sé si serem claus o no” en les decisions, però “sé que aquest ‘un’ ha de tindre un pes i així ho veiem”.

 

. Respectuosos amb la decisió

 

Des del grup popular van respectar la decisió presa pel regidor republicà Paulí Fontoba, a la vegada que l’alcalde de Calaceit, Josep Maria Salsench, li va agrair el temps que ha treballat conjuntament amb l’equip de govern. Per la seua banda, la regidora socialista Rosa Doménech va apuntar que “natres no ens volem pronunciar sobre aquesta decisió perquè el pacte entre Esquerra Republicana i el PP el tenien ells i mai l’hem vist”. A la vegada, Doménech va remarcar que “creiem que el mal ja està fet perquè s’ha perdut un any de legislatura” i que “seguirà tot igual” perquè Entesa seguirà donant suport al PP.

ERC de Calaceite critica el déficit de la residencia y la mala situación de sus empleados.

Miércoles, 17 de Octubre de 2012 00:00 Emma Zafón

Paulí Fontoba expuso los motivos de su dimisión como teniente de alcalde, que se hizo pública en julio

El pleno del Ayuntamiento de Calaceite celebrado el jueves aireó los motivos por los que el ex teniente de alcalde de izquierdas y catalanista, Paulí Fontoba, rompió su matrimonio político con el grupo municipal popular de José María Salsench, que ahora gobierna en mayoría simple (tiene cuatro de los nueve concejales). Paulí Fontoba, que incluso llegó a ser alcalde en funciones durante unos meses, renunció a ser el segundo de a bordo del Ayuntamiento calaceitano en julio. Entonces, las especulaciones apuntaban al malestar surgido con la nueva ley de Lenguas como causa principal del desacuerdo entre el único concejal que ERC tiene en Aragón y los miembros del Partido Popular. Pero tras la distendida aclaración de Fontoba el jueves quedó claro que la discusión sobre la lengua utilizada en la franja es la punta del iceberg de esta crónica de la ruptura anunciada.

De hecho, fue el cuarto y último motivo que expuso durante la sesión. El primero fue que el grupo municipal popular ha incumplido su promesa de auditar la situación económica del Ayuntamiento. La segunda razón remitía a la inviabilidad de la residencia de ancianos de la localidad. Y la tercera hacía referencia a la poca transparencia del grupo de Salsench, el cual y según Fontoba, «ha escondido información y no ha mostrado lealtad hacia su socio de gobierno».

Pese a las acusaciones de corte político vertidas por el edil de ERC, el punto candente del debate fue la residencia, servicio que está en el foco de las acusaciones entre los tres grupos municipales desde la anterior legislatura. El ex teniente de alcalde sostuvo durante la sesión que el centro es deficitario ‘per se’ y que los trabajadores tienen una sobrecarga laboral que no es admisible en una empresa pública. Según él, «el personal tiene una carga de trabajo muy grande y, si se contratan a más personas para solucionar esto, aumenta el déficit económico del centro. Es una rueda».
Fontoba fermentó un temporal que acabaría emergiendo con la posterior intervención del alcalde. Fue una tormenta política en el salón de plenos que se vio correspondida con una fuerte descarga de lluvia en la calle. Con su ex socio, Salsench hizo una réplica tranquila y sin muestras de nerviosismo. Le respondió que no se había auditado el Ayuntamiento por falta de dinero (el informe cuesta 15.000 euros) y que sus previsiones respecto a la residencia de ancianos son optimistas y auguran una ocupación del cien por cien antes de final de año para invertir la tendencia deficitaria. Con la sobrecarga laboral de los trabajadores, al alcalde se le fue un poco la mano señalando que «tienen suerte de tener trabajo en los tiempos que corren», un comentario que provocó murmullos entre las personas asistentes.
La tensión era sostenible hasta que intervino la tercera en discordia, Rosa Doménech, ex alcaldesa socialista e impulsora de la residencia. Empezó argumentando que el déficit del centro era excesivo, de 80.000 euros en seis meses, muy superior a los 1.500 mensuales que se perdían cuando ella gobernaba. «Le doy la razón a Paulí con el tema del déficit», fue el guiño que la ex alcaldesa calaceitana dedicó al concejal. Por primera vez, Doménech le bailaba el agua al republicano tras un año de acaloradas acusaciones.
Quizá fue porque ahora lo ve con los ojos de alguien que ha encontrado a un nuevo socio para desgastar a José María Salsench o, incluso, para arrebatarle la alcaldía (PP y PSOE empatan a cuatro concejales y ERC tiene la clave de la mayoría absoluta). Fiel a su amistad con el alcalde, Fontoba no entró al trapo y se mostró distante. De hecho, el de ERC aclaró que los motivos de su dimisión eran «políticos y no personales».

Ruina, deuda y público espontáneo

«Este modelo de gestión nos llevará a la ruina», sentenció Rosa Doménech siguiendo con la residencia. Fuera empezó a tronar, y dentro también. «Ahora te explicaré yo eso de la ruina», le espetó el alcalde haciendo referencia a los números heredados de la antigua Corporación socialista. Salsench destapó que la deuda total líquida del Ayuntamiento asciende a 1,2 millones de euros. Dividido entre los habitantes, a cada calaceitano le corresponde un endeudamiento de 1.122 euros. Según el alcalde, pasarán tres legislaturas hasta que el Ayuntamiento pueda sanearse.

Fue entonces cuando se produjo hasta una intervención del público. «¡Aún les parecerá poco!» dijo un señor de la segunda fila en referencia a los socialistas. Rosa Doménech explicó que no les parecía poco, pero que no era todo responsabilidad de su gestión. Y entonces el salón de plenos se quedó a oscuras. El apagón, fruto de la tormenta fuera y quizá dentro, calmó los ánimos y derivó la sesión hacia temas puramente administrativos.

Los entresijos del catalán
«Otra vez con la dichosa lengua» se oyó entre el público durante la sesión del jueves en el Ayuntamiento. Era la voz de una mujer que representa el sentir de parte de la población de la franja, que no quiere ser dividida por motivos de nomenclatura lingüística. El debate sobre este asunto en el Ayuntamiento calaceitano es un recurrente lastre que divide a los partidos pero no a las personas.

De cara a la galería, el Partido Popular de Salsench no se ha posicionado a favor o en contra de ninguna propuesta legislativa, ni de la anterior ley de Lenguas ni de la reforma que plantea la actual consejería de Educación. Sin embargo y todos son conscientes, es difícil que una persona procedente de Tarragona como lo es el actual alcalde llegue a nutrir el malestar surgido con el ‘aragonés oriental’. Él habla catalán (es catalán) y el debate bilingüe de Aragón le queda lejano.
Quizá por este motivo, su ex socio lo veía más reivindicativo en materia lingüística. Según explicó Fontoba ante los asistentes al pleno, los ediles calaceitanos debían haber roto la disciplina de partido para defender el idioma ante los agravios que sufre de la DGA. «Estáis a la orden de vuestro partido y no habéis sido valientes para defender un punto clave en nuestro pacto de gobierno», echó en cara Fontoba a los ediles populares. El republicano tampoco vio con buenos ojos que el programa de fiestas de este año haya sido en castellano. Al contrario de los otros puntos expuestos por el de ERC, el PP municipal no rebatió nada acerca del catalán.

Una escapada al Matarraña con silla de ruedas en mp3 (15/10 a las 11:17:36) 01:26 1496234 – iVoox.

Nos vamos al Matarraña, una de las comarcas de Teruel con vegetación mediterranea. Conoceremos La Fresneda y los Puertos de Beceite con rutas accesibles que nos permitirán disfrutar y tener vivencias inolvidables gracias a sus paisajes y sus gentes.
Más info en http://www.viajerossinlimite.com

Centenari de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana « Lo finestró del Gràcia.

 

Al Palau de la Generalitat de Catalunya, ahir 16 d’octubre va tenir lloc l’acte de commemoració del centenari de la publicació de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana i la presentació del 8è volum de les Obres completes de Pompeu Fabra.

A la taula, presidida per El Sr. Ferrran Martorell, conseller de Cultura, hi eren el Sr. Salvador Giner, president de l’IEC, el Sr. Isidor Marí, president de la Secció filològica de l’IEC, la Sra. Yvonne Griley, directora General de Política Lingüística i el Sr. Jordi Mir, director de les Obres completes de Pompeu Fabra.

Obert l’acte pel Sr. Conseller, el president de l’IEC parlà de la tasca de la institució i de la seua fidelitat a la llengua catalana tal com inicià el mestre Pompeu Fabra. El Sr. Isidor Marí intervingué glosant la figura de Pompeu Fabra i de l’extraordinària obra Gramática de la Lengua Catalana, destacant el seu contorn quan es va publicar, la seua completa estructura, així com el seu potencial de futur. El Sr. Jordi Mir, com a coodirector amb el Sr. Joan Solà —mort ja fa uns anys—, de les Obres completes del mestre va repassar els treballs i col·laboracions amb relació al 8è volum que es presentava i que tracta de l’Epistolari, i va agrair la tasca dels 22 especialistes i de tots els col·laboradors. Va afirmar, entre moltes coses més, sobre el mestre: “va dedicar la vida a salvar i dignificar la llengua”, “Pompeu Fabra i la seua obra són uns bastions sòlids de la identitat nacional”

Clogué l’acte el Sr. Ferran Martorell fent esment del procés i dificultats de la cultura i la llengua catalanes dels passats cent anys, de la seua vitalitat i de l’ocasió històrica actual.

                                                                                               José Miguel Gràcia

El consistori de Calaceit anuncia un deute municipal de 1,3 milions d’euros | Comarques Nord.

Els additius de Disney Channel « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 19 d’octubre de 2012
Ja he parlat altres vegades del “Terrible Desert Televisiu” en què s’ha convertit la televisió des de l’adveniment de la TDT, sobretot per als aragonesos que hem deixat de veure els canals catalans en benefici de tertúlies-porqueria, tele-tendes i aberracions diverses. Les persones adultes, a qui se’ns suposa prou madurs per a tenir un criteri format, només hem de passar de llarg d’aquests canals nocius. El gran problema ve quan hi ha criatures a casa. Elles estan indefenses davant tot el que surt a la pantalla (com també ho estan davant de l’alimentació, per exemple). Un tema recurrent, quan ens ajuntem unes quantes persones amb fills, és l’estil de vida que transmet (encomana, s’hauria de dir) Disney Channel. I l’addicció que, incomprensiblement, provoca entre els menuts. Ens hem trobat que prefereixen mirar-se qualsevol sèrie emesa per aquest canal, que una pel·lícula infantil d’èxit. És un fenomen estrany, com si als programes hi posessin un ingredient secret que els creés dependència (com diuen que es fa amb el tabac o amb algunes begudes refrescants). Per això cada volta som més els que acabem esborrant-lo dels nostres aparells. Tot i així, la resta d’oferta no és gaire edificant, per la qual cosa hi ha qui arriba a l’extrem de relegar la tele al quarto dels trastos. Un altre inconvenient de l’actual “mercat” televisiu és l’idioma. Si mirem l’oferta televisiva, els bilingües no existim, ni a Aragó ni a Espanya. Per a suplir estes carències tenim internet, que ens permet veure els programes que ens interessen quan ens convé. Els joves ho tenen molt clar, i els adults ens hi anem apuntant. Mals temps, per a les empreses televisives (i bons per a la lírica).

Participació en la tertúlia d’El Punt Avui « Xarxes socials i llengües.

A la revista Presència de diumenge passat podeu trobar publicada la meua participació en una tertúlia amb els periodistes Vicent Partal, Vicent Sanchis i Esteve Valls, i els escriptors Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Joan-Lluís Lluís. La intenció era posar sobre la taula com es viu als territoris de llengua catalana l’efervescència soberanista de Catalunya, i quines conseqüències hi pot tenir.

Vaig defensar que la Franja és un territori de frontera per complet, i tots els pobles tenen la frontera administrativa a molt pocs kilòmetres. Explicava que abans del procés autonòmic les fronteres entre la Franja i Catalunya eren poc evidents, i gran part del Matarranya tenia com a capital comercial Tortosa, que era també on s’anava de doctors, a nàixer… El procés autonòmic va potenciar la capitalitat d’Alcanyís i va deixar obsoletes les comunicacions interautonòmiques. Ara és esta població castellanoparlant que fa de capital econòmica del Matarranya. Un procés autonòmic, positiu per a les llibertats, va fer menys permeable la frontera que tan afecta a la Franja.

Per tant, un procés sobiranista tan intens com el que s’està gestant a Catalunya aniria acompanyat d’una intensificació de les fronteres. Sigue quina sigue la resolució del procés. Perquè el procés obert pot acabar amb una recentralització de l’Estat espanyol o una independència de Catalunya. Però les confiances entre una banda i l’altra es ressentiran. TV3 es deixaria de veure a la Franja, perquè els acords Aragó-Catalunya desapareixerien i ara sí que no es pot emetre fora de les directrius del poder. Els exàmens de català tindrien més dificultats per a fer-se a Fraga. Les infraestructures entre una banda i l’altra s’aturarien per anys i requeririen encara més acords d’alt nivell… I tot el conflicte entre una banda i altra s’interpretaria per a la gent de la Franja única i exclusivament sota el prisma de mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. No hi hauria dobles lectures.

La meua és una posició minoritària. En sóc conscient. Perquè hi ha un corrent de pensament majoritari que creu que el procés no només és positiu per a Catalunya, si no també per a la resta de territoris de llengua catalana. Evidentment, tota esta qüestió no ha d’afectar les decisions preses a Catalunya. Prou complex és entrar en un procés de l’envergadura com la que s’anuncia en plena campanya electoral. Altra qüestió serà com evoluciona el nivell de conflicte, si es copsarà les il·lusions que s’han format… I aquí crec que ni els més grans analistes polítics es veuen amb cor de jugar-se-la.

Via Carles Terès

Un altre llibre al forn, aquest llargament esperat (des del 2010!): “Les aventures del sastre Roc d’Arça”, una novel·la curta d’en Desideri Lombarte. És el quart volum de la col·lecció “Lo Trinquet”, de l’Instituo de Estudios Turolenses. És una narració que t’enganxa, plena de sabor, amb la mestria de la ploma de l’enyorat Desideri.

Las cárceles del Matarraña protagonizan un programa de misterios en Telemadrid.

 

Si hubo un lugar especialmente terrible para los presos a partir del siglo XVI en España, fue la comarca turolense del Matarraña. En estas tierras se levantaron auténticos monumentos al terror”. Así se promociona el capítulo que el programa de Telemadrid ‘Rastreadores de misterios’ ha dedicado a las cárceles de los municipios matarrañenses.

El contenido del documento audiovisual es similar al del conocido formato de Cuarto milenio y aborda algunos de los misterios que se vivieron en el territorio durante la Edad Moderna. El programa es conducido por el conocido periodista Lorenzo Bueno, quien ha llevado a cabo numerosos trabajos de investigación en toda la zona de Los Puertos.

Las torturas a las que se sometían los presos así como las duras condiciones de vida en las cárceles centran un documental con ciertos aires fantásticos. Entre otros, se explica la vida de una mujer a la que condenaron a brujería en la cárcel de Peñarroya de Tastavins. También aparece un grabado de la iglesia de Valderrobres en la que se representa el horror del averno.

Según se explica en ‘Rastreadores de misterios’, las tormentas que se producían en la zona de Los Puertos tenían un vínculo con lo sobrenatural para todos los habitantes de la zona. El documental puede consultarse en la página web de Telemadrid.

La Franja