La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaLa Comarca, columna «Viles i Gents», 23 de setembre de 2011
M’he baixat una magnífica entrevista al lingüista i catedràtic Jesús Tuson (València 1939), per a sentir-la amb calma. En plena polèmica pel tema de la immersió —un model d’èxit contrastat—, escoltar-lo ha estat un bàlsam per a les meues oïdes. Manel Fuentes ha fet la pregunta que tots els catalanoparlants (sobretot els aragonesos) ens fem: El català fa nosa?. La resposta ha estat demolidora i, desgraciadament, encertadíssima: «Hi ha algunes persones […] que si en una habitació solitària, sense ningú que els veiés, tinguessin un botonet i poguessin pitjar-lo amb la conseqüència que la llengua catalana desapareixeria, el pitjarien. Els fa nosa tot allò que no sigui l’unitarisme: un estat, una llengua; un estat, una religió; un estat una llei; un estat, una mentalitat… Hi ha una llarga tradició […] d’unitarisme estatal que diu que és molt més còmode de governar un estat de gent uniformada que un estat amb gent diversa. […] Aquesta gent que pitjaria el botó ha de fer una reflexió: en el món hi ha uns 200 estats, però es mantenen 6.000 llengües. Si volen una llengua per a cada estat i la resta morralla que s’ha de deixar de costat, són responsables de l’eliminació de 5.800 llengües amb els centenars de milions de persones que hi ha al darrera, que la parlen per què és la que han heretat, és la seua, no per a emprenyar. El seu argument és que així el món serà més simple… però 200 llengües encara són massa llengües, per a ells. El que realment voldrien és que tothom parléssim, a tot estirar dues o tres llengües: l’anglès (“quina nosa, això de parlar anglès”), xinès (“què complicat això dels bastonets…”) i la tercera, la seua, perquè ja la tenen apresa: en el fons són uns egoistes.» Si la voleu sentir sencera, aneu a http://www.catradio.cat/audio/563927/
Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.
Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…
Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?
D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.
Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat,no hi ha res com fer la ruta guiada.
Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.
mitjançant22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja « Xarxes socials i llengües.
Curs de fotografia a Beseit, amb la magnífica fotògrafa Rosa Isabel Vázquez
14, 15 i 16 d’octubre
http://aprenentdenatura.blogspot.com/
Rebeu moltes salutacions,
—
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521Curso de composición y lenguaje fotográfico en Beceite (Teruel) « El laberinto interior.
Especialistes en la matèria i activistes han dirigit les informacions al Comitè d’Experts, que s’encarreguen d’informar sobre el compliment de la Carta Europea de la Llengües per part dels Estats membres al Consell d’Europa. Us transcrivim les conclusions pel que fa al català a la Franja:
6. La (des)protecció de la llengua catalana a la Franja d’Aragó
Ja en el seu primer Informe, el Comitè es feia ressò de la sovint oblidada situació lingüística de la Franja d’Aragó:“…Catalan is also spoken in a region of Aragon bordering Catalonia known as “Franja de Poniente”. It is spoken in all or parts of the following six areas: Ribagorza, la Litera and Bajo Cinca in the Province of Huesca, Caspe in the Province of Saragossa, and Bajo Aragon and Matarranya in the Province of Teruel. It is calculated that 83 out of the 107 municipalities located in the mentioned areas are Catalan-speaking. The Catalan-speakers appear to amount to 40 000 out of 65 000 inhabitants.” Concloent que: “Aragonese (“Fabla”) and Catalan in Aragon are officially recognised in the legislation of the Autonomous Community of Aragon, but a language law is yet to be adopted. Very few measures have been taken so far in favour of the Aragonese language (“Fabla”), in spite of the fact that a will to revive it has recently appeared among the younger generations. The situation of Catalan in Aragon appears to be even worse: the Committee of Experts has not been made aware of any concrete measures in favour of Catalan in Aragon and the situation of this language in this territory was described to the Committee of Experts as being critical.” (Primer Informe d’Avaluació, Conclusions, epígraf R.)
Tres anys més tard, continuava parlant el Comitè d’experts de la necessitat d’una regulació de les llengües a l’Aragó per tal de donar la protecció necessària al Català, mostrant-se optimista davant la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó.
La realitat, avui, lluny del compliment de la Carta, fa que el Comitè es desplací a Fraga per tractar la qüestió. La Llei de llengües d’Aragó de 2009, lluny de cobrir les expectatives creades al 1999 per la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès, -que remetia la declaració de l’oficialitat del català i de l’aragonès a una llei posterior -, els ha deixat sense estatut d’oficialitat al català, declarant-les “llengües originals i històriques de l’Aragó” en una clara aproximació folklorista allunyada de l’esperit de drets que estableix la Carta europea.
Les insuficiències del marc normatiu, l’absència d’oficialitat i les dificultats per l’ensenyament, contrasten en la situació actual, clarament pitjor que en las dels dos anteriors informes. El segregacionisme d’arrel anticatalana, que vol veure en el català parlat a l’Aragó una llengua diferent a la catalana, ha estat força estimulat per la seva capacitat de mobilitzar electoralment en favor de determinades posicions el sentiment anticatalà que des de fa temps es conrea des de mitjans de comunicació i partits estatals. Al temps el Partit Popular a l’Aragó, ara en el govern, ha centrat part de la seva campanya i porta en el seu programa electoral la derogació parcial de la encara no desenvolupada Llei de Llengües
La situació del valencià en aquesta Comunitat Autònoma –en especial pel que fa a l’ensenyament-, la del català a la Franja d’Aragó i l’ús de les
llengües oficials davant l’administració de Justícia, son segurament les tres expressions mes clares del caràcter no obligatori que l’Estat
espanyol dona a la Carta europea, en la que veu un text de referència i no una norma jurídica
Informen a Estrasburg sobre la situació del català a la Franja « Xarxes socials i llengües.
AURA Festival de les Músiques del Matarranya / Festival de las Músicas del Matarraña
Seguiremos informando….SONS DE LA TERRA: AURA Festival de les Músiques del Matarranya / Festival de las Músicas del Matarraña.
La gran Cazoleta en `La Caixa´. Ruta Arqueológica 6 (parte 5)
En Astronomía las Cazoletas también podrían simbolizar la potencia vitalizadora del Sol (el culto al Sol) como fuente de vida, el agua como elemento propiciador que genera vida y las Cazoletas que representan el interior del huevo, la fertilidad y la fecundidad.
En el centro del Enclave, esta representado el astro solar (una única Cazoleta de grandes dimensiones) y en la parte Este, el astro lunar (una Cazoleta individual ) el grupo de pequeñas Cazoletas mostradas en el principio podrían significar una serie de constelaciones.
Es Lógico que el ser humano mire el cielo y se interese por el Cosmos. La vida y la muerte es una incógnita y el Sol, la Luna y la estrellas jugaban un papel religioso para estas culturas que nos dejaron testimonios en forma de Arte, con figuras humanas y otras manifestaciones que parecen seres de otros planetas, pero esto os lo mostraremos en próximas excursiones.
En esta exploración, Christopher Catalan hizo el descubrimiento de esta Cruz (22-03-11) que aparece en el vídeo y que esta dentro del área de las cazoletas. La hemos examinado y al parecer, señala los cuatro puntos cardinales.
Este conjunto Arqueológico lo descubrió nuestro padre Trinitario Catalan en el año 1979.
mitjançantPinturas Rupestres Zona Matarraña.
Mas de las Matas, La Ginebrosa y Aguaviva, una amistad de 400 años
Los días 16 y 17 de agosto de 1611 marcaron un antes y un después en el devenir de buena parte del Bajo Aragón. Esos días hace 400 años, se firmó el pacto de La Concordia, un documento por el que Mas de Las Matas y Aguaviva se segregaron de La Ginebrosa. «Años antes los señores de la Encomienda de Castellote concedieron a La Ginebrosa su Carta Puebla por la que recibía el título de Villa y el derecho sobre muchas tierras de su entorno.
Entre ellas se incluían los castillos de Camarón y Buñol y pequeñas aldeas como la actual Aguaviva, o Florenza, como era conocida la ermita de Santa Flora del Mas». Esta historia se relató el sábado en Mas de Las Matas, donde se recreó el momento de la firma de La Concordia. El relato sigue. «Años después Florenza pasó a llamarse Villarpardo, que después se transformaría en el actual Mas de Las Matas. Con el tiempo estas aldeas fueron creciendo y exigiendo su independencia. Lo que condujo a una larga serie de conflictos a los que puso fin el Comendador de Castellote, Fray Lupercio de Arbizu, al mediar entre los tres pueblos».
Unidos 400 años después
Desde hace años Mas de las Matas conmemora el Regreso del Comendador. Cada edición se innova en la representación de diferentes episodios de la Historia y este año, La Concordia se ha llevado el protagonismo. Por primera vez han participado los tres pueblos juntos en la recreación, movidos y organizados por sus respectivas asociaciones culturales: Tarallola (La Ginebrosa); GEMA (Mas de las Matas) y Caliú (Aguaviva). Todos los actores han sido los vecinos de los tres municipios no profesionales.
A las cinco y media de la tarde del sábado apareció el Comendador por la calle del Molino montado en su carruaje. Le esperaban las catorce cofradías, los dulzaineros y las infantes que le ofrecieron un baile de cortesía. Rodeado de su séquito se dirigió a la plaza del Ayuntamiento. Allí, se escenificó el momento en el que La Ginebrosa, Aguaviva y Mas de las Matas, firmaron su separación por los siglos de los siglos.
Fue una negociación dura entre el Comendador y los Justicias y Merinos de las tres villas pero al final, todos cedieron. «Fue muy duro pero finalmente, todos amigos. 400 años después nos seguimos llevando muy bien», dijo el Justicia de La Ginebrosa, Carlos Antolín. «Creo que para nosotros no fue muy bien entonces porque perdimos mucho pero hay que ceder y, como dice el compañero, 400 años después somos amigos y espero que el año que viene participemos y que cada vez nos llevemos mejor», apuntó el Merino, Paulino Agud, quien deleitó con unas jotas escritas y cantadas por él en referencia a La Concordia.
Como en todo, hay detractores y ‘el ciego’ se dedicó a recorrer todo el pueblo con sus Lazarillos recitando. «Ya llega el Comendador, con su gran fastuosidad. Dicen que esta vez viene para poner aquí paz. Le acompañan los Merinos, los Justicias y demás. Llevan sus tripas bien llenas, les dicen a sus lacayos que para los pobres no hay pan. No os fiéis de tantos nobles». El recital del trovador fue uno de los más esperados porque a los versos se une el buen hacer de El Torres, el vecino que ha dado vida al ciego. «Siempre ha habido gente contraria y este personaje realmente existió», dijo. Tras la firma, el Comendador tomó posesión de la iglesia de San Juan Bautista antes de recorrer cada uno de los puestos que los masinos sacaron a las calles en el Mercado del Siglo de Oro. Sólo estuvo dos días en Mas de las Matas y el domingo a mediodía partió. Fue despedido con una cena en la noche del sábado y un espectáculo de los Correfuegos de Castelserás antes de que la Coral Alcorisana tomara el relevo en la mañana del domingo. Se le rindió el último honor con una misa cantada en latín y también al actor que le ha dado vida, Carlos Almunia, que anunció su retirada de una representación en la que está desde los inicios. El Regreso del Comendador es un acto importante, tanto que la comitiva estrenó nuevos reclinatorios donativo de Carlos Hernández que quiso que se estrenaran en tales circunstancias. Además, se recaudaron más de 30.000 euros para la restauración de la ermita de Santa Flora.
* Más información en la edición impresa.
Mas de las Matas, La Ginebrosa y Aguaviva, una amistad de 400 años.
L’entrada del PP al Govern d’Aragó, amb el suport explícit del PAR, ha deixat en suspensl’evolució de la Llei de Llengües i el reconeixement del català i l’aragonès que el PSOE tans anys havia trigat en aprovar (tímidament). En un inici vaig opinar que el nou Govern podia fer una política lingüística contra el català i l’aragonès més mediàtica que efectiva. El fet de nomenar a Humberto Vadillo Director General de Cultura ha fet mantindre la tensió al màxim. Però les successives queixes públiques i demandes de dimissió han exigit al PP fer-se enrrere en la presentació pública i presa de posicions de Vadillo. Però l’ha mantingut en el càrrec i (amb molts nervis) n’ha defensat la seua futura gestió. De fet, ell, tot un Director General de Cultura, ha arribat a dir en les primerescompareixences que “mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. ¬¬
Si tot això ja és digne de tot el surrealisme, la diferenciació entre el català i l’aragonès ho són encara més. La Consellera de Cultura Dolores Serrat,ha sorprès en les seues declaracions més recents: parla de les “modalitats lingüístiques” i del “català”. Per tant, albira una política clara de reconeixement del català, i l’oposició al reconeixement de l’aragonès, més enllà d’un conglomerat de “modalitats lingüístiques”.
La consejera de Cultura ha asegurado que presentarán “en el primer año de legislatura” la reforma de la ley de Lenguas de Aragón con el objetivo de “garantizar que todas las personas puedan conocer las modalidades lingüísticas y el catalán”.
Amb tot, amb la nova legislació pretenen treure qualsevol resta de dret lingüístic per als catalanoparlants:
No obstante, ha rechazado la normalización, “que sería la obligatoriedad de que en todas las instituciones aragonesas se exigiera hablar las tres lenguas”, algo “insostenible” en estos momentos, además de que “no es necesario”, como sí lo es “potenciar” la “conservación y conocimiento” de las modalidades lingüísticas y el catalán.
La Consellera parla de català a Aragó, i nega l’aragonès. Això que Vadillo va sentenciar que “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano”. I que un altre dels seus directors generals (del PAR) defensa la unitat de l’aragonès i el català. Mai deixaran de sorprendre al personal…