Rutas realizadas por el Club de Montaña Matarraña-Ports
mitjançantRutes i punts d’interès de CM MATARRAÑA-PORTS : wikiloc.com.
Tantes propostes tants fracassos. Així es podria resumir la història de la plataforma “No Hablamos Catalán” (NHC), col·lectiu nascut l’any 2008 que aglutina diversos grupuscles secessionistes del nostre país, impulsada sobretot per entitats espanyolistes d’Aragó. Al fracàs de la manifestació de març de 2009 contra la “presència” del català a l’aleshores futura Llei de Llengües de l’Aragó, la plataforma hi ha sumat un nou fiasco. Fou diumenge, a la plaça del Pilar de Saragossa, on menys de mig centenar de persones s’hi van concentrar “contra la imposició del català i per les llibertats individuals”. Tot i que la concentració s’anunciava apolítica, la pancarta que més hi destacava era la d’AES (Alternativa Española), un partit d’ultradreta espanyolista. De fet destacava més que la pròpia pancarta de la plataforma NHC, que clama “No al proyecto de Paisos Catalans. Aragón, Valencia y Baleares no hablamos catalán”, que és la mateixa que ja hem pogut veure en altres actes del col·lectiu.
La concentració, de la que només n’hi ha una foto [vegeu-la sota aquestes línies], s’havia impulsat a través d’un grup del Facebook, grup que demana una “gran manifestació conjunta” del Principat, les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó, contra el nacionalisme catalanista exaltat i partidari de l’expansió violenta sobre altres nacions, terme que en anglès rep el nom de “jingoism” (en castellà, jingoísmo, cita l’original). Dins el mateix grup els partidaris de la manifestació lamenten el fracàs de la convocatòria, en un acte que va comptar també amb la presència de representants d’UPyD i fins i tot d’un inèdit CDS aragonès.
[La ‘manifestació’ de dissabte a Saragossa]
La plataforma “No Hablamos Catalán” és impulsada principalment per la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental), la coneguda associació ultradretana catalanòfoba de l’Aragó vinculada amb entitats de l’ultradreta espanyolista, com ara Democracia Nacional. Formen part de la plataforma entitats marginals i agrupacions com la surrealista Academi de sa llengo Baléà (amb dos accents), la pròpia FACAO, Convivencia Cívica Catalana (fundada per Vidal-Quadras), les joventuts del PAR, Valenciafreedom i diverses entitats i col·lectius més, alguns tant poc coneguts com el PCUA (Partido de los Ciudadanos Unidos de Aragón).
La plataforma, juntament amb el GAV, el Círculo Balear i d’altres entitats de caire espanyolista, va presentar el darrer novembre un manifest que tenia per objectiu evitar que la llengua catalana fos declarada “pròpia” als diversos territoris dels Països Catalans. De moment la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada fa poques setmanes, contempla el català i l’aragonès com a llengüès històriques d’aquest territori (cadascuna a les seves respectives comarques), malgrat que no les fa cooficials.
Més saber-ne més:
El Instituto Aragonés del Agua licitará este año los anteproyectos para la regulación de la cuenca alta del Tastavins
El hotel rural y la guardería son las dos grandes apuestas de Valjunquera
Cargando …
