Els Olivers/Llibreria Serret: Dissabte 9 d’octubre, diumenge 10 de “l’Algars al Matarranya” per Francesc Roig

3. Notícies dijous, 30 de setembre de 2010 | Comentaris

L’arribada serà a l’hora de dinar, de forma que la gent podrà dinar a on vulgui i descansar després.

-a les 19 hores presentació de “Pel Matarranya en BTT” a  l’alberg dels Olivers d’Horta de Sant Joan.

Diumenge 19 d’octubre:

-a les 12:30, firma de llibres a la LLibreria Serret.

Sinopsi

El Matarranya és un dels ecosistemes fluvials mediterranis més ben conservats de la Península Ibèrica. Un medi natural de gran qualitat, vertebrat al voltant del riu i amb el que l’home ha mantingut des d’antic una estreta relació. Deixant enrere els abruptes relleus dels Ports en el camí cap a l’Ebre, el Mig i Baix Matarranya es converteixen en una zona òptima per als amants de la bicicleta de muntanya, amb una densa xarxa de camins que transcorren per les valls, barrancs i moles que el sistema fluvial ha anat creant i que permeten dissenyar interessants recorreguts aptes per a qualsevol nivell d’exigència. En aquesta guia, la primera per a BTT de la zona, us presentem un recull d’itineraris que us permetran descobrir-ne els principals indrets, tot gaudint del seu privilegiat entorn natural.

Biografia

El Francesc Roig va néixer i viu a la vora del Mediterrani (Vilanova i la Geltrú, 1962) però el mar mai ha exercit sobre ell cap mena d’atracció. Com molts coetanis, va iniciar la seva relació amb el medi natural amb els “padres” Franciscans, uns il·luminats de l’època que no portaven hàbit i que intuïen que la formació de persones requeria d’alguna cosa més que tancar nens en aules per ensenyar-los de lletra. De l’excursionisme infantil va passar a un muntanyisme més exigent, però aviat va acceptar que mai seria una estrella de l’alpinisme (li faltaven les habilitats necessàries) ni faria de la muntanya la seva forma de vida (l’interessaven també d’altres coses). Amb la ingenuïtat pròpia de l’època, va llicenciar-se en Biologia esperant comprendre millor com funcionava tot plegat, i des de llavors no ha deixat d’aprendre. No participa activament en cap grup excursionista, no ha viatjat a indrets exòtics i no escriu als mitjans especialitzats, tot i que no ho descarta, reconeix que no es troben entre els seus projectes immediats.

Col·lecció: Azimut , núm 114

Serret Bloc.

Casa rural La Pallisa – Inicio.

La Pallisa es una casa de Turismo Rural situada en el centro de Peñarroya de Tastavins, en la comarca del Matarranya y a los pies de los Puertos de Beceite.

La Pallisa se alquila entera y cuenta con tres habitaciones dobles, una de ellas con baño privado, y las otras con baño completo compartido.

Es una casa ideal para un turismo familiar, tanto por las características de la casa, como del entorno y las actividades posibles.

¡Os esperamos pronto!

El Ayuntamiento de Fraga aprueba el acuerdo de los alcaldes sobre la N-II

01/10/2010 EFE

• comentarios
• enviar
• imprimir
• valorar
• añade a tu blog
• 
• 

mitjançantEl Ayuntamiento de Fraga aprueba el acuerdo de los alcaldes sobre la N-II – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Hipólito Gómez de las Roces será el pregonero del Pilar en Fraga

Xavier Pontí, de la Peña Fragatina, y Santiago Escandil, concejal de Fiestas. | J.C. .n-adjunto1 { background-image: url(“/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg”); background-repeat: repeat-x; font-weight: bold; height: 21px; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; }.n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 10px; font-weight: bold; color: gray ! important; line-height: 1px; }.n-adjuntoelmt:before { content: url(“/imagenes/flecha_documento.jpg”); }

Vota

| Resultado

0 votos

FRAGA.- El ex presidente del Gobierno de Aragón por el Partido Aragonés, Hipólito Gómez de las Roces, será el encargado de dar el pregón de las Fiestas del Pilar en Fraga, en el acto que tendrá lugar este domingo en el Castell de la capital fragatina. En este acto, previsto para las seis de la tarde, se proclamará también a las Fragatinas Mayores e Infantiles, en lo que será el principal acto del Pórtico Festivo del Pilar, del 8 al 13 de octubre.

El concejal delegado de Fiestas en el Ayuntamiento de Fraga, Santiago Escandil, fue el encargado de anunciar el nombre del pregonero de las fiestas de este año, durante la presentación del programa oficial de fiestas, en la que estuvo acompañado por Xavier Pontí, presidente de la Peña Fragatina, la asociación protagonista también de muchos de los actos del Pilar. Escandil destacó que “con Hipólito Gómez de las Roces, reconocemos su trabajo como presidente de Aragón, y también la estrecha relación que siempre ha tenido con Fraga, antes, durante y después de su presidencia”.

“Con su designación pretendemos que en los próximos años se vayan ocupando del pregón aquellos presidentes de nuestra comunidad que más relación tuvieron o más hicieron por nuestra ciudad, como también podría ser Santiago Marraco. Intentaremos que siempre sea una figura consensuada por todos”.

Respecto al programa de fiestas, son más de cien los actos previstos. Destacan las actuaciones musicales de Barricada, el sábado día 9, que ofrecerá un concierto de más de tres horas, señaló Xavier Pontí, junto con los de Huecco y La Pegatina, previsto para el lunes 11, y para la noche del viernes, un cantautor “que está pegando mucho” como Poncho K y ya de madrugada el retorno de un mito como Chimo Bayo. Además, en la carpa Bajo Cinca, que se instalará en el recinto de peñas del Sotet, desfilarán los grupos que participarán en el I Concurso de Bandas Fiestas del Pilar.

Escandil se mostró satisfecho por el programa preparado entre ayuntamiento y Peña Fragatina. “Es variado y con actos todos los días y en diferentes puntos de la ciudad”. El concejal de fiestas reconoció que es un año difícil por la crisis y el recorte que hemos tenido en el presupuesto, que ha pasado de 120.000 a 90.000 euros, “pero hemos mantenido unos actos de calidad”.

Por su parte, el presupuesto de la Peña Fragatina asciende a 200.000 euros. “Hay que tener en cuenta el gasto y los ingresos que supone el recinto de peñas y las actuaciones”, precisó. El recinto del Sotet contará con 201 peñas. Xavi Pontí destacó también que con el nuevo sistema de gestión del recinto y la creación de Central de Compras, se ha conseguido batir todos los récords de bonos para los socios del Pilar, con una cifra que supera los 2.800, fruto de que este año, los socios de las peñas que hacen un pedido mínimo a la central de compras tienen el bono gratis.

Concejal de fiestas y presidente de Peña Fragatina destacaron la gran colaboración entre ambos para no solapar actos, por la cual el ayuntamiento ha accedido a pasar el Correfocs del sábado al domingo, para que no coincida con la Trobada de Gegants y con el concierto estrella del Pabellón de la Peña.También resaltaron el objetivo para que la fiesta se reparta por toda la ciudad y no se concentre en el recinto del Sotet, motivo por el la plaza de toros se ha trasladado a las afueras.

Hipólito Gómez de las Roces será el pregonero del Pilar en Fraga.

“Chapurrear o chapurrar”

(Article que publicarà aviat en castellà “La Comarca” d’Alcanyís)

“Estimat lector, si algú et digués que parles amb dificultat, pronuncies malament i que utilitzes vocables o girs exòtics, t’agradaria? No li preguntaries el per què d’aquests qualificatius? Si t’ho repetissin una vegada i una altra, no acabaries fins als nassos? Ja sé, aquest fet no és probable que succeeixi, ara bé, si et diuen que chapurreas o que parles chapurriado, t’estan dient el mateix. (Veure el diccionari de la RAE). Et pot semblar un xic més suau aquest verb, però significa el mateix.

Si disposes d’una mica de temps i et dediques a buscar sinònims del verb  chapurrear, en trobaràs una llarga llista: champurrear, farfullar, mascullar, balbucir, musitar, balbucear, parlotear, mezclar, ganguear, barbullar, barbotear i fins i tot tartajear. També trobaràs altres definicions com: parlar incorrectament una llengua (to speak badly o to speak broken, diuen els anglesos), utilitzar-la amb poc domini, trastabillar-se al pronunciar… En alguns països de Sudamèrica es diu machucar una llengua a xapurrar-la. En francès, baragoiner i jargonner, en portuguès, estropiar i arranyar, en català estàndard, xampurrar i xampurrejar, etc.

María Moliner recull en el seu diccionari el verb chapurrear com a parlar imperfectament un idioma estranger. I posa un expressiu exemple: “Habla bien el francés y chapurrea el inglés”.

No hagués estat gens estrany suposar que el substantiu derivat de la palaurota i tot el bagatge de sinònims, poc ennoblidors, n’haurien d’haver fet fracassar la seua aplicació per a designar la parla d’una gran part de la Franja: els propis parlants l’haurien d’haver rebutjat. No va ser així. Hi va quallar plenament entre la gent, per temor, per humilitat o per desconeixement del seu significat? Els qui van imposar la palaurota eren, o es consideraven, els il·lustrats, i la seua llengua, el castellà, era el valor de la cultura, l’únic baluard enfront de les altres llengües estrangeres, l’única expressió del poble espanyol. Allò que parlava la gent vulgar era pura expressió d’ells mateixos: una vulgaritat o una varietat dialectal sense importància, o el que és pitjor encara, un xapurrejat, tot i que, hi cal preguntar-se, de quina llengua?

No va acabar aquí la ignomínia. La desinència castellana “ado” era massa bonica per al que aquesta paraula volia definir, i per això la canviaren per “au”, quedant així per a l’eternitat “chapurriau” que rima amb riau riau. O tal vegada no va ser així? No. No va ser així: no els va agradar la terminació “ado” per la seua escassa sonoritat. En aquelles dates havia circulat per pobles i ciutats el famós i inspirat poema, musicat posteriorment, tan líric com popular, que diu: “Las vacas del pueblo / ya se han escapua /riau riau / Y ha dicho el alcaide / que no salga naide / que no anden con bromas / que es muy mal ganau”. Davant l’esplèndida sonoritat de la terminació “au”, per consens general es va anomenar “chapurriau” al chapurriado. I això és tot. No busqueu altres explicacions, ni penseu en les desinències de l’aragonès, doncs, no les haguessin acceptat.

Arribats al nostre temps, nuclis de la societat civil mantenen aferrissadament la dita denominació popular, sense opció a accepcions científiques. Solen dir: Que sabran els filòlegs o lingüistes del “meu chapurriau”! Sabran de les seues llengües, no de la meua. Sempre s’ha dit i sempre es dirà així. Hi ha “sempres” curts i llargs. El tema es complica quan algú, pertanyent al col·lectiu de parlants, se li ocorre dir que vol dignificar la seua llengua pròpia, i la defensa escrivint-la i denominant-la com una varietat de català occidental. És un venut, la seua opinió no serveix. I si és un filòleg o escriptor?: no ha d’ésser-hi tot, si aquesta llengua no es pot escriure…!

Els més sentimentals exhibeixen en pancartes i balconades el “seu chapurriau” amb emoció i reivindicació. Suporten amb passió el pes de la responsabilitat. En hi ha més sentimentals encara que la porten escrita al costat del cor.

Un moviment popular de tres o quatre persones, havent-hi llegit el diccionari de la RAE, se suposa, i no havent-hi trobat el significat que pretenien, es sentiren en l’obligació moral de traslladar als reals membres, la petició d’una nova accepció. Un altre grup, o el mateix grup de … —no vaig a qualificar-los, ja que correria el risc de suportar alguna querella criminal—, han ordit un recurs d’inconstitucionalitat per les imposicions d’una llei que no obliga a res a la ciutadania.

Tot respira congruència, il·lustració, bona fe, responsabilitat i llibertat d’expressió.

I, al pas que anem, al final tindran la raó, serà un xapurrexat, però del castellà.

José Miguel Gràcia”

“Chapurrear o chapurrar” « Lo finestró del Gràcia.