Skip to content

Archive

Archive for abril, 2013

El Bajo Aragón no se acaba de acostumbrar a que sus reivindicaciones queden a la cola en la lista de prioridades del ministerio de Fomento. Por eso, siempre ha tomado con la máxima de las cautelas los anuncios y sobre todo las promesas que llegan desde Madrid. La última de ellas, la publicación, en un plazo máximo de un mes, de la salida a información pública del estudio informativo del tramo de la A-68 entre El Burgo de Ebro y las Ventas de Valdealgorfa. Se trata de un trámite administrativo más, pero viene a traducirse en que Fomento es consciente del nivel de hartazgo de los bajoaragoneses, ansiosos por contar con unas infraestructuras dignas del siglo XXI. El compromiso de la ministra Ana Pastor se produjo el lunes ante una sala llena de empresarios aragoneses.

El estudio informativo de la A-68 (2009) está atascado desde 2011 en el Ministerio de Medio Ambiente, que se encarga de analizar las afecciones medioambientales. En ese sentido, la mayoría de las alegaciones se mostraban contrarias a que la futura autovía atravesara las zonas de regadío al Norte de la ciudad de Alcañiz. Así, el documento que saldrá a información pública prevé desplazar la nueva autovía unos 400 metros.

Una vez que esas modificaciones en el estudio informativo hayan sido publicadas en el BOE, el siguiente objetivo de Fomento será establecer un cronograma definitivo. Cabe destacar que para este año, el Ministerio presupuestó 10.000 euros para el proyecto, y no se prevé programación plurianual. Aunque eso puede cambiar cuando se elaboren las cuentas de 2014. Pero para poder ejecutar la obra, de unos 90 kilómetros, serían necesarios al menos 460 millones de euros. Ya que este proyecto está incluido en el Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda 2012-2024, el compromiso de Madrid es haber acabado la obra desde El Burgo hasta Vinaròs en un plazo de 11 años.

Según fuentes cercanas a la ministra, el objetivo del nuevo estudio informativo es conseguir que las modificaciones al trazado puedan superar sin ningún tipo de problema la posterior Declaración de Impacto Ambiental. De lo contrario, sería una traba enorme que podría volver a retrasar el proyecto varios años.

«Zaragoza debe involucrarse»

Aunque las principales reivindicaciones llegan desde el Bajo Aragón, el apoyo de Zaragoza a esta infraestructura, esencial para conectar la capital aragonesa con el mar Mediterráneo, se antoja decisivo para lograr acelerar los plazos. Así lo entiende Miguel Omella, miembro de la Junta Local de Carreteras y Ferrocarriles de Alcañiz. «Zaragoza debería ser la máxima interesada, porque la crisis está afectando mucho a su sector hotelero, y podrían beneficiarse de las sinergias de Motorland». Sin embargo, cree que la sociedad de la capital se ha «olvidado» del Bajo Aragón, y opta por viajar al Pirineo. Para trasladarse hasta la costa, señala Omella, toma la autopista de pago. Respecto al anuncio de la ministra, no le dio ninguna credibilidad. «Si son incapaces de terminar los 14 kilómetros de la N-232, no podemos creernos que vayan a avanzar en este otro proyecto».

Por su parte, el alcañizano José Vicente Lop, presidente de la Federación de Empresas de Transporte de Aragón, valoró que sí se cuenta con «todo el apoyo del sector zaragozano», pero el principal problema es que «no hay dinero». Lop explica que, debido a su cargo, mantiene un contacto fluido con los gobiernos autonómico y nacional. «Siempre dicen ‘que sí, que sí’, pero luego no se hace nada».

A su juicio, solicitar la autovía hasta la localidad costera de Vinaròs es una «utopía». Entiende que de las grandes infraestructuras pendientes, la más urgente es el acondicionamiento de la N-232 entre Ráfales y el límite provincial. Fácilmente, podría ahorrar diez minutos. El siguiente paso debería ser acometer las variantes previstas aún no ejecutadas: Quinto, Azaila e Híjar. A continuación, ejecutar la A-68 hasta las Ventas. Eso se conllevaría una rápida conexión con Zaragoza en poco más de tres cuartos de hora. Y por último, extender la autovía hasta el mar.

Carlos Mor, presidente de CEOE Teruel, volvió a reivindicar la ejecución de la obra para revitalizar el tejido empresarial del Bajo Aragón, además de vertebrar las comunicaciones entre Cantabria y el mar Mediterráneo.

Plan de carreteras de la DGA

Entretanto, la DGA ha propuesto aumentar hasta los 1.485 millones de euros la inversión prevista en el Plan General de Carreteras 2013-2024. No es la única novedad respecto al documento que presentó en verano. Se quiere apostar por potenciar la construcción de variantes en aquellas poblaciones donde las travesías presenten problemas de seguridad. Para ese capítulo se destinarán 7 millones de euros. Se beneficiarán Albalate del Arzobispo, Valderrobres y Caspe. Asimismo, se acondicionará la A-226 entre Mirambel y el límite provincial (5,7 millones). Se invertirán 34,2 millones para reforzar el firme de las carreteras autonómicas que conducen a Albalate, Híjar, Calanda, Alcorisa, Caspe, Valdealgorfa, Andorra, Cantavieja y Mas de las Matas.

Paralelamente, la DGA deberá pagar al menos 15 millones de euros para rescindir el Plan Red, sin que se haya arreglado ni un solo kilómetro de carretera. El principal problema han sido las dificultades de las ocho empresas concesionarias para encontrar financiación con la que ejecutar los trabajos. El 82% de las actuaciones previstas se han incluido en el nuevo Plan de Carreteras.

 


Las obras en Monroyo, al 10%, a la espera de que se cambie el proyecto

La carretera N-232, un trazado del siglo XIX, se mantiene a la espera de que por fin se retomen las obras de acondicionamiento detenidas en julio de 2010. Durante todo este tiempo, el Ministerio de Fomento y la empresa constructora han estado involucrados en una negociación, que aún no se ha cerrado, para retomar las obras. Concretamente, los técnicos del Ministerio trabajan con los de la compañía Rover Alcisa para introducir modificaciones en el proyecto constructivos: la supresión del túnel de Monroyo, la obra más ambiciosa y complicada de todo el trazado.

Esa solución, que rebajaría el coste del proyecto en unos 4,5 millones de euros, fue propuesta por Rover Alcisa, entre otras opciones. Aunque en un principio fue rechazada por el Ministerio, los alcaldes de Monroyo (Óscar Arrufat), La Cerollera (Antonio Arrufat) y el diputado Vicente Guillén, los tres del PSOE, dieron su visto bueno a los cambios ante el anterior secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán.

El diputado popular Santiago Lanzuela aseguró que se está trabajando en ese aspecto para resolver el problema administrativo «cuanto antes». Por su parte, Antonio Arrufat, senador del PSOE, señaló que hace aproximadamente un mes registró varias preguntas en la mesa de la Cámara Alta. «Pero aún no hemos recibido contestación». Además, criticó que el principal problema es la falta de inversión. «Quieren cubrir el déficit sin gastar; y así nunca avanzará la obra».

De hecho, a lo largo de estos tres años que el 10% de la obra ejecutada ha permanecido abandonada. Tan sólo se ha llevado a cabo un par de actuaciones. Una de ellas ha sido la instalación de guardarraíles en el tramo que se hundió en 2010 en el kilómetro 90, entre Monroyo y Torre de Arcas. En cuanto al actual trazado, sólo se ha extendido una capa de asfalto en las zonas más bacheadas.

Tira y afloja

El abandono de las obras y la retirada de las máquinas se produjo cuando la empresa constructora, Rover Alcisa planteó un modificado del proyecto por un importe superior al 20% de los trabajos (adjudicados por 47 millones de euros). Se trataba del segundo modificado que solicitaba. Pero el Fomento, entonces dirigido por José Blanco, rechazó ese cambio presupuestario. Cabe destacar que parte de las obras de la N-232 en la zona castellonense fueron ejecutadas por Rover Alcisa, sin que se haya registrado ningún tipo de problema.

Las obras de la N-232 cuentan con un presupuesto de 677.000 euros para este año 2013. En este caso, sí se ha previsto una programación plurianual, que no obstante, se revisa cada año. Concretamente, se prevé invertir 5,79 millones en 2014; 35,34 millones en 2015 y 27,16 millones en 2016. Cantidades que, de mantenerse, servirían de una vez por todas para dar el impulso que la infraestructura necesita.

mitjançantEl estudio informativo de la A-68 se publicará en mayo tras 4 años.

Aragó: regió d’Espanya o nació en construcció?
Dimecres 19 de juny
Ponent: Miguel Martínez Tomey (Chunta Aragonesista)
L’Estat espanyol ha tingut tradicionalment tres identitats nacionals en oposició: la catalana, la basca i la gallega. Tanmateix, hi ha altres identitats de caire més regional que també han experimentat algun grau de conflicte amb
la identitat nacional espanyola i que, com a conseqüència de la seva baixa intensitat, ens són més desconegudes. En aquesta sessió parlarem del cas de l’Aragó a partir d’una anàlisi sobre la seva trajectòria, el potencial actual en el
desenvolupament d’una identitat que vagi més enllà d’allò regional i les seves perspectives de futur.

Cicle Conferències CIEMEN-Nationalia: “Cap a una nova onada sobiranista?” 24.04-26.06.2013, 19:00 h. Sala Escarré. C/ Rocafort, 242 bis. 08029 Barcelona

AMPA BENABARRE: MOVILIZACIONES PARA MANTENER LA E.S.O. EN BENABARRE.

Ayer celebramos una asamblea general extraordinaria para dar a conocer la nueva junta de la AMPA y debatir sobre el inminente problema que supone para Benabarre la supresión del primer ciclo de ESO.
Después de valorar con detenimiento los efectos sociales de la supresión del primer ciclo de  E.S.O. en nuestro pueblo, consideramos muy preocupante que los niños deban trasladarse a estudiar al instituto de Graus ya desde los 11 y 12 años. La asamblea expresó mediante votación a mano alzada el total desacuerdo con esta medida.
Los motivos mas importantes son: 
– El desarraigo de estos niños de su localidad a tan temprana edad.
– La masificación en las aulas que supondrá para el Instituto absorber a los alumnos de Benabarre (15 niños) y Campo (26 niños), además de los que ya cursan la ESO en Graus, con la perdida de calidad en la enseñanza que estas ratios suponen. Además hay que tener en cuenta que en los cursos sucesivos cada vez serán mas los niños que se irán incorporando ya que son aulas con muchos mas alumnos. (En 3º y 4º de primaria de Benabarre hay ahora mismo 25 alumnos) 
– Pese al aumento de la ratio NO está garantizado que vaya a aumentar el nº de profesores en el Instituto. 
– De aplicarse esta medida, Benabarre y los municipios vinculados a sus centros escolares, se quedan sin  un servicio público, valioso y sostenible económicamente, que va contra el equilibrio y el desarrollo territorial de Aragón.
–  Nuestros hijos no pueden dar continuidad al aprendizaje de la asignatura de Catalán que se imparte durante toda la primaria en Benabarre ya que el IES Baltasar Gracián ha decidido suprimirla sin atender el interés de los alumnos y familias de la zona oriental de la comarca. 
– El traslado de todos los chicos a Graus supondría también fletar otro autobús ya que acualmente viajan 52 alumnos en la linea regular y el bus es de 55 plazas. Está estipulado que si el coste del transporte escolar supera el presupuesto establecido, serán las familias de los alumnos de Bachillerato quienes tendrán que hacer frente al coste del transporte ya que la ESO es enseñanza obligatoria, pero no así el Bachillerato.
Medidas acordadas:
Toma de contacto con las Ampas del resto de escuelas afectadas por esta medida para colaborar e ir de la mano en las protestas y reivindicaciones que nos perjudican por igual.
Hacer escritos para reclamar la continuidad de la ESOa la Consejera de educación del Gobierno de Aragón, a la Dirección General de Educación, al Servicio Provincial  y al Justicia de Aragón.
Pedir la implicación de las familias, del tejido social de Benabarre y de su zona de influencia, así como la colaboración del Ayuntamiento para conseguir que no se pierda este servicio en Benabarre.  
Se han colocado dos pancartas en la valla del colegio y ademas se convoca a toda la población a concentrarse el Lunes 15 de abril en la puerta del centro a las 16:30 horas para mostrar el rechazo a todo lo expuesto anteriormente.
Muchas gracias a todos por la asistencia a la asamblea y por vuestro apoyo.
La Junta del AMPA de Benabarre. 

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

 

 

 

 

 

En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.

 

Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.

 

Adjunto el texto y el enlace de la intervención.

 

 

 

MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC

 

Senyor President, senyories,

 

Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.

 

Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.

 

A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.

 

I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.

 

Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i  ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.

 

I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.

 

Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.

 

No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.

 

Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.

 

Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.

 

Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

Cremar el patrimoni | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 12 d’abril de 2013
Fa uns mesos que estic fent la traducció d’un llibre del castellà al català. A banda d’alguna construcció que em fa dubtar —recordeu que, gràcies a la dictadura, els de la meua quinta hem hagut d’aprendre a escriure el nostre idioma com hem pogut (tot i que, per als que s’han criat a l’Aragó, la democràcia tampoc no ha fet res per a treure’ls de l’analfabetisme)—, és un plaer traslladar de manera automàtica, talment com si les copiés, les frases d’una llengua a l’altra. Els neuròlegs ja ho diuen, que els bilingües tenim un enorme avantatge. Imagino el meu cervell —d’altra banda ben normalet— convertint sense gairebé esforç ‘cosecha’ en ‘collita’, ‘ganado’ en ‘bestiar’ o ‘alpargatas’ en ‘espardenyes’. M’aturo a pensar en aquestes parelles, posseïdores del tresor del bilingüisme, que cometen el greu error d’escamotejar-lo als seus fills. És com si els pares preferissin demolir la casa pairal, abandonar les finques i llençar al foc tots els estalvis en comptes de traspassar-ho als hereus. És un patrimoni que quedarà per sempre més fora de l’abast del pobres infants. I la culpa no és dels pares, que al remat l’únic que fan és allò que els hi ha inculcat els que tenen (han tingut i possiblement tindran) el poder. L’altre dia ja ho deia el Dr. Artur Quintana a la presentació del llibre El català de la Codonyera: «A l’Aragó només hi havia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’. Lo ‘parlar bé’ era lo castellà del doctor, del capellà o el secretari; i lo ‘parlar mal’ el castellà regional, l’aragonès i, és clar, lo català d’Aragó». Aquest concepte ha amerat generacions d’aragonesos, sovint escarnits pels que «parlaven bé», generalment tristos monolingües. I ha fet que, encara avui en dia, ben entrat el segle XXI, n’hi ha que pensen que cremar el patrimoni cultural és fer-los un favor als fills.

Matarranya Cultural | Lo finestró del Gràcia.

 

Matarranya Cultural

Dins de l’agenda d’activitats del “Matarranya Cultural” del mes d’abril de la Comarca del Matarranya destaquen les fires de Queretes i Calaceit, els diversos actes amb motiu de Sant Jordi —entre els quals es troba la segona edició de “Quedaran les paraules”, dedicada al poeta de la Freixneda, Juli Micolau—, el cross escolar, la marxa senderista de la Torre del Comte, el concert benèfic de les escoles de jota, tallers de contes que organitza la Biblioteca Municipal de Vall de Roures, el Franja Rock 2013, romeries com la de Sant Pere Martír a Fontdespatla i la VII Trobada de Bandes de Música de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

Juli Micolau Burgués (La Freixneda, 1971), nascut circumstancialment a Alcanyís, de formació autodidacta, ha treballat el camp i la rabera i ha treballat a l’Alt Penedès. Ha publicat els reculls poètics Manoll (1997) —premi Guillem Nicolau de 1997— i Esfera. Traspunt en la serena (2001) —premi Pedro Saputo de 2002— i el 2008 obtingué per segona vegada el premi Guillem Nicolau amb el recull D’un sol esclop. Va col·laborar a l’última etapa de Sorolla’t, i a les revistes locals Kalat-Zeyd, Plana Rasa i L’Eixam, i ha estat redactor esporàdic i col·laborador habitual a Temps de Franja —en ocasions amb el pseudònim Tonet Pallarés. Formà part —d’abril a novembre de 1999–—del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents. Ha intervingut en nombrosos recitals de poesia

Un espai de llibertat a Antena Zaragoza | Mas de Bringuè.

entrevista zaragoza radioD’esquerra a dreta: Màrio Sasot, Eugenio Mateo, Mari Carmen Horno y Rafael Castro, rodejats pels seus instruments orientals.

 

El passat dilluns, onze d’abril, vaig ser invitat per l’amic Eugenio Mateo a assistir al seu programa radiofònic El librepensador, als estudis de l’emissora local Antena Zaragoza, en una llarga i càlida entrevista per a parlar de les meues activitats professionals, socials i culturals.

Per primera vegada en els 50 anys llargs que en diferents etapes he estat vivint a la capital aragonesa i després d’estar treballant i lluitant pel català de la Franja en particular i pel reconeixement oficial del català i l’aragonès des de finals dels anys 70, és la primera vegada que se m’ha donat l’oportunitat d’expressar, en un clima distés i sense acritud, a la capital de l’Ebre, les meues opinions sobre aquests temes. La situació de recessió i abandó institucional del català i l’Aragonès, la unitat de la llengua, d’independentisme a Catalunya, la necessitat de que la gent de Saragossa  vage a la Franja i escolte la nostra llengua amb els ulls dels prejudicis i de l’enverinament mediàtic tancats, etc.

Com a rerefons d’aquesta agradable conversa, Mari Carmen Horno y Rafael Castro,  els altres invitats al programa, music terapeutes i membres del grup musical Re-Sonando, ens van traslladar més al est, molt més enllà de la Franja, amb musiques ressonants del Tibet, dels indis americans, que van contribuir a aquest clima de respecte i enteniment entre cultures.

Reprodueixo aquí el que va escriure Eugenio Mateo, responsable de la sala d’exposicions Adolfo Domínguez de Saragossa, al seu blog El librepensador , de les seues impressions personals després d’aquest espai radiofònic.

“En nuestro programa de ayer, Mario Sasot dejó clara su postura militante a favor del derecho de todos los pueblos al uso de su lengua materna. Todos los aragoneses que viven el Aragón oriental usan los distintos dialectos que tienen como esencia el catalán y por eso no se sienten menos aragoneses. Valiente Mario, al que muchos denuestan por puro prejuicio, cuya intelectualidad le permite autoridad en sus planteamientos.
Maricarmen Horno y Rafael Castro forman el Grupo Re-sonando, haciendo de la música terapia para el alma y los sentidos. Nos regalaron un pequeño concierto que consiguió que las ondas de radio vibraran traspasando actitudes y emociones. Reiki y filosofía oriental guían sus enseñanzas. Una experiencia pionera en la radio y nosotros fuimos los afortunados”.

Con a enchaquia d´a espardidura de l´aragonés e o suyo reconoximiento e normalidá por parti d´a soziedá aragonesa o benién sabado 13 d’abril imos á zilebrar a XV Borina por l’aragonés, de conchunta con Nogará como femos toz os años. Ista begada o puesto de zilebrazión será la Peña Pa’cutio en L’Almozara.

Como nobedá, ista añada, mos achuntaremos dende alto u baxo as 2 d’a tardi y bi feremos una chenta de chirmandá, con unas subrebuenas migas y buen ambién. Dimpués, tendremos campionatos de guiñote y de futbolín, por parellas.

Ya de tardis, dende as 6 u asinas, i tañerán barias collas de mosica folk y aragonesa (por confirmar os nombres) dica la nuei, en que feremos entrepans ta zenar y chugaremos o tradizional bingo.

Si querez aduyar-mos, mos ferá muito goyo que i baigaz dende as 12 d’o maitín ta parar a chenta, y en cualsiquier caso asperamos contar con a buestra presenzia y espardidura d’iste ebento dentre as buestras amistanzas y conoxenzias .

Os pres i seran os siguiens:

Plato de migas y entrepans á 3 €
Inscrizión ta os campionatos, 2 € por parella (1 t’a organización y 1 ta premios)
Cartón de bingo á 1 €
Este cap de setmana se celebrarà la setena trobada de bandes de música de la Comarca del Matarraña/Matarranya que organitzem des del departament de Cultura.  Serà en el Poliesportiu de Valljunquera, el dissabte 13 a les 18:30 h i intervindran les bandes musicals de ‘Peñarbes’, ‘San Antón’ i ‘Francisco Turull’.

Una altra cita important tindrà lloc a Massalió el diumenge al matí a partir de les 11:00 h amb el Cross Escolar destinat a xiquets d’entre 3 i 15 anys, que en esta ocasió ha organitzat el departament d’Esports de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

També el diumenge a la tarda a Queretes a les 17:00 h es realitzarà un concert benèfic a favor de l’Assoc. Espanyola contra el Càncer a càrrec de les escoles de jota de Queretes, Pena-roja de Tastavins, Valljunquera, Montroig, Fontdespala, Castelseras i Alcanyís.

Quant a formació, este divendres l’associació de dones de La Freixneda realitzarà un taller sobre llets vegetals i el dimecres 17 l’associació de dones de Valljunquera també realitzarà un taller d’aprendre a cuinar amb civada.

Recordar-vos que encara queda temps per inscriure-us en l’activitat que estem organitzant pel 23 d’abril a Lledó on llegirem poemes del poeta de La Freixneda, Juli Micolau, acompanyats de música que oferirà l’associació musical San Antón.

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

www.comarcamatarranya.com

Valderrobres ya es uno de los pueblos más bonitos de España.

Maella ahorra en dos años 150.000 con un plan del gasto municipal.

Ens ha deixat José Luís Sampedro | Lo finestró del Gràcia.

L’oposició abandona avui la ponència de la Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.

Els diputats del PSOE, CHA i IU d’Aragó abandonen avui la ponència de la Llei de Llengües que havia de debatre i esmenar aquesta Llei. Tant el PSOE com CHA i IU havien instat el Partit Popular a que canviés la coordinadora, María José Ferrando, la qual, a més de qüestionar barruerament el treball dels diputats de l’oposició, el passat 18 de març havia dit en roda de premsa, entre la estultícia i la demagògia, que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar. A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’omplirien de “pinganillos” les administracions”

Que voleu esperar del PP-PAR, quan en el seu projecte legislatiu no reconeix la realitat lingüística dels aragonesos que parlen altres llengües diferents del castellà i que fins i tot neguen l’existència del català a l’Aragó contra tot criteri científic!

Si els votants aragonesos
desitgen entrar en raó,
a aquells que neguen la llengua
que els retirin el seu vot.

¡Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho!

Sant Jordi/San Jorge 2013.

  • -8:00: FABARA EN MARCHA:Este año como novedad realizaremos una salida por la ruta senderista del rio Algars,si estás interesado apúntate en el Ayuntamiento de Fabara,el precio es de 6 euros,INCLUYE COMIDA.

    -14:00: Comeremos paella en el Parque Rabinat.

    -18:00: Continuaremos la fiesta con el Duo Milenium.

    VENTA DE TIQUETS: AYUNTAMINETO DE FABARA,PELUQUERIA ANNA,TODO CIEN BERTA,NOVEDADES FABARA,COALIMENT,ESTANCO. PRECIO:6 EUROS

    ORGANIZA: AYUNTAMIENTO DE FABARA Y COMISION DE FIESTAS

Presentació del llibre “LICANTROPIA” de Carles Terès.

Foto de portada

  • Presentació del llibre “LICANTROPIA” de Carles Terès
    Públic · Creat per Biblioteca Municipal de Gandesa

    19:00

    C/Assís Garrote, 4, 43780 Gandesa, Cataluna, Spain

    Divendres 19 d’abril a la Biblioteca Municipal de Gandesa a les 19:00h es presentarà l’obra “Licantropia” de Carles Terès, editada per Edicions 1984. A càrrec de l’autor.

    “L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.”

    Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007). Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel·la.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja