Skip to content

Origen: Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” | Lo Finestró

Dins de les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó (LLENGUA I TERRITORI), el passat 10 de juny tingué lloc la Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” a la Universitat de Barcelona. El professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, J, Enrique Gargallo obrí l’acte agraint la presència de la subdirectora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dels ponents de la Taula i de tots els assistents en general, fent esment, entre altres coses, a les fronteres que agermanen, o que haurien d’agermanar.

La subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinacs, va iniciar el seu parlament dient “som entre amics” i “compartim llengua i moltes altres coses”. Parlà de la Enquesta “quinquennal” d’Usos Lingüístics de tots el territoris de parla catalana, recordant la reunió de Calaceit sobre aquest tema i va anunciar la pròxima a l’Ateneu Barcelonès el dia 7 de juliol. Va lamentar el període de la LAPAO (PP-PAR) en el qual es van trencar gairebé totes les relacions envers la llengua amb el govern d’Aragó, tot i que amb el govern actual, i especialment amb el director de Política lingüística d’Aragó, I. López Susín, les coses han canviat afortunadament. Va destacar també les bones relacions amb la Universitat de Saragossa.

Els ponents, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Carles Sancho van fer un repàs exhaustiu de la situació del català a la Franja, des del naixement del qualificatiu –la Franja– com a denominació dels territoris d’Aragó de parla catalana, primer amb adjectius i després sense, fins a data actual. Ramon Sistac, força amè com sempre,  es centrà en la Ribagorça i la Llitera, on el territori és complex i mal comunicat, i on el problema més greu no és la falta de transmissió de la llengua si no el despoblament. Què queda de la llengua quan no hi ha parlants? Va agrair al PP i al PAR l’augment d’autoestima de molts aragonesos envers el català i els moments de riotes com a conseqüència del LAPAO. Hèctor Moret va reconèixer la gran influencia dels escriptors franjolins (Moncada, Mercé Ibarz, Serès, Desideri…) en llengua catalana sobre la conscienciació de la ciutadania. Al Baix Cinca, digué que la despoblació no és tan greu, tot i que la no socialització en català dels emigrants pesa molt en negatiu. Hi ha vents d’esperança sobre la importància que els ciutadans li van atorgant al saber català.  Carles Sancho va destacar la gran influència que va tenir el II Congrés Internacional de Llengua Catalana de l’any 1986 per a la conscienciació del grup d’activistes per la llengua. Va fer esment també  al naixement de les associacions i de la revista Temps de Franja. Com a problemes més importants va recordar la manca d’autoestima de la ciutadania i el raquític i volàtil ensenyament del català al Matarranya.

Josep Miquel Gràcia 

Origen: Javier Lambán y Ximo Puig se reúnen mañana en Monroyo (Teruel)

Powered by Issuu
Publish for Free

LLENGUAITERRITORI

Atahüllar-el-món079Us recordem que aquest dimecres 8 de juny, a les 19:30h., tindrà lloc la inauguració de l’Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya al Centro Aragonés de Barcelona. Aquest és el primer dels actes de “Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó“, que tindran lloc aquest mes de juny i que estan organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades intentem mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori.

https://www.facebook.com/events/237853666598288/

LLENGUA I TERRITORI. Juny 2016

DIMECRES 8

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
19h. Inauguració Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” (Associació Cultural del Matarranya)
DIVENDRES 10

UNIVERSITAT DE BARCELONA
19:00h. Taula Rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó”, amb la presencia de J.Enrique Gargallo, Ramón Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
21:30h. Sopar 20€, Reserves: roldearagonesdebarzelona@gmail.com
23:30h. Actuació d’Antón Abad (Saidí)

DIVENDRES 17

KOITTON CLUB

21:30h. Actuació d’Eixam (Massalió)

+ Omeveigues (Vall-de-roures), presentant el seu treball “De l’hort al corral”
ENTRADA: 5€

DIUMENGE 19

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
11:30h. Actuació de Ministrils de l’Obach Trio (Ribagorça)
+ Chundarata! (Barcelona/Aragó)

Centro Aragonés de Barcelona

C/ Joaquín Costa, 68

Universitat de Barcelona

Edifici Josep Carner Aula 0.1

C/Aribau, 1

Koitton Club

C/Rosend Arús, 9

Origen: Los 260 militares de la UME abandonan hoy el Matarraña

Origen: La situació del català a l’Aragó, a debat – Racó Català

La Universitat de Barcelona acull aquest divendres una taula rodona amb el títol “La llengua catalana a l’Aragó”. L’acte, que tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda, comptarà amb la presència de J.Enrique Gargallo, professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona; Ramón Sistac, professor de dialectologia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida i membre de la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Hèctor Moret, lingüista i historiador de la llengua; i Natxo Sorolla, sociòleg i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Aquesta taula rodona s’emmarca dins de les jornades “Llengua i territori” que analitzen l’estat del català a la Franja.

Poc més de la meitat de la població de la Franja té el català com a llengua inicial

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 constata que només el 52,2% de la població té el català com a llengua inicial. Alhora, l’estudi també detalla que el 80,2% de la població sap parlar el català, el 94,1% l’entén, un 74,7% el sap llegir i un 41,2% el sap escriure. La transmissió lingüística intergeneracional és una de les peces clau de la vitalitat de la llengua. Segons Natxo Sorolla, a la Franja s’hi observa certa estabilitat. El 52,7% de la població de la Franja parla només o sobretot català amb els seus progenitors i el 54% parla només o sobretot català amb els seus fills.

Viles i gents, publicat a La Comarca, 9/6/2016.

Aerotranstorn al Matarranya

Natxo Sorolla

Vivint al Matarranya naixes en la idea que el pas continu dels avions forme part de la normalitat. Però no és així a tot arreu. I menys a punts tan allunyats dels aeroports. Avions de tot Europa, a l’altura de Benasc, agarren una línia recta nord-sud, que passant per Favara, Maella, Massalió, la Freixneda i la Portellada, creue lo meridià 0 a Pena-roja (Greenwich), fins los aeroports de València i Alacant. Si fixeu la vista a les cotes més altes del Matarranya, també veureu la línia de retorn per Mont Caro. En l’increment del turisme i residents europeus al sol i la platja del sud, també s’incremente el tràfic de la línia, i d’alguna forma l’aerotranstorn s’integre en la nostra normalitat. De fet, a Maella hi ha un far de senyal de ràdio (VOR) que guie este tràfic aeri. I per Youtube corren multitud de vídeos sobre el tràfic aeri mundial, que demostren que, per més que pensem que la humanitat és complexa, a nivell aeri mos comportem lo més paregut possible a les files que fan les formiguetes.

Avioneta baixa 17_5_2016 17h25

Avió en proves de l’Aeroport de Terol

Però quan deixes d’assumir esta normalitat del tràfic aeri veus vols particularment interessant. Aixina es van descobrir los vols secrets de la CIA, que segrestave gent arreu del món per a transportar-los a presons americanes i torturar-los. Un aficionat mallorquí va fotografiar un Boing a l’aeroport de Palma, com multitud de spotters ho fan al món. La imatge va servir a periodistes alemanys, suecs i nordamericans per a desvetllar fins a 125 vols secrets de la CIA a Espanya, i 1080 a tota Europa.

Al Matarranya els vols singulars més evidents són los caçabombarders de la base militar de Saragossa, que per temporades trenquen la quotidianitat del més despreocupat. Però prestant una mica més d’atenció pel soroll es perceben vols especialment baixos (per davall dels habituals 10km d’altura).

Hercules Matarranya 14h44 24_5_2016 COMPLET Grécia - Càdiz

Avió militar Xipre-Rota

Gràcies als radars en línia se poden resseguir. Alguns vols de proves, en maniobres circulars de descens–ascens a les Balears, i unes caramboles damunt lo Matarranya, retornen a l’Aeroport de Terol, taller de l’aeronàutica europea. Pel soroll també destaquen alguns avions especialment grans, com l’Hercules que fa dos setmanes eixie de Xipre, i passant pel Matarranya, se dirigie a la base militar de Rota, potser en relació en los conflictes àrabs.

Conèixer l’entorn forme part de la humanitat. I l’aerotranstorn és una part més del nostre entorn matarranyenc.

Isabel Campo, del PP, creu que la mobilització forma part de l’estupidesa humana

Origen: La regidora d’un poble d’Aragó que reclama tres obres a Lleida insulta els representants de les entitats | NacióLleida

Origen: “Lo Floro” a l’Institut Blume d’Esplugues | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dins de les activitats que ofereix Òmnium d’Esplugues en defensa de la llengua i la cultura, el 8 de juny, Josep Miquel Gràcia va realitzar una lectura escenificada del seu llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers a l’Institut Joaquim Blume d’Esplugues, Van assistir els dos grups d’alumnes de 4rt. d’ESO seguint la lectura amb força atenció i complaença. Cal recordar que aquesta lectura de l’esmentat llibre ja s’ha realitzat en dos ocasions a l’Institut de la Mallola de la mateixa localitat. Com l’oferta està oberta, es probable que el pròxim curs es repeteixi en altres Instituts. Segons l’opinió dels professors dels centres on han tingut lloc les lectures, és molt recomanable per als alumnes la diversitat de trets dialectals del català del llibre, així com la pròpia construcció i estructura de les contalles versificades del bandoler franjolí, lo Floro.

“L’Institut Joaquim Blume és un centre de la xarxa pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, creat el curs 1991/92 per tal de facilitar la compatibilitat de l’activitat acadèmica amb la tecnificació esportiva dels nois i noies en edat escolar. Està ubicat en el complex del Consell Català de l’Esport a Esplugues de Llobregat.

Actualment ofereix els estudis del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d’ESO) i els de Batxillerat de totes les modalitats (exceptuant l’artística). La major part de l’alumnat de l’Institut que cursa aquests estudis gaudeix, al mateix temps, d’una beca del Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya. Són nois i noies procedents de diverses comarques catalanes i de la resta del territori de l’Estat.

A més, el centre ofereix el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives de dos cursos acadèmics de durada. La inscripció en aquest cicle és lliure, és a dir, els alumnes que el cursen no estan, en general, becats pel Pla de Tecnificació.”

Lluís Roig

Origen: Los Empresarios de Beceite reclaman una figura de protección natural

Origen: Varios alcaldes del Matarraña plantean la mejora de sus infraestructuras a Ramón Millán

Origen: Los nuevos antisistema

  • Escrito por  Rafael Lumbreras

 

El pasado martes día 31 de Mayo, asistí atónito a uno de los episodios más bochornosos que una persona pueda presenciar. Ignorante de mí, creía que comportamientos

autoritarios y déspotas más acordes con tiempos pasados, rancios y casposos habían quedado atrás.

¡Qué equivocado estaba ! El comportamiento protagonizado por el Sr. Javier Sagarra, ex consejero comarcal del partido popular e independientes de la Comarca Bajo Aragón Caspe/Baix Aragó Casp es injustificable. El que este señor se permita el lujo de insultarnos comparándonos con la banda terrorista ETA, llamarnos antisistema, payasos y acusarnos de desestabilizar la unidad del estado español es tergiversar y manipular los hechos que en el consejo comarcal acontecieron.

Tengo que recordarle al Sr. Sagarra que las actitudes más “antisistema” son las actitudes autoritarias, porque se erigen en “únicas”, y eso, por definición, es “antisistema”; ya que un “sistema” (del tipo que sea) implica diversidad y pluralidad.

Es incomprensible que por el mero hecho de que un consejero utilice expresarse en su lengua materna, reconocida en la constitución española como oficial, y hacerlo por imperativo legal, fórmula igualmente demócratica, permita a este tipos de personajes intentar desacreditar, desestabilizar y enfrentar el buen funcionamiento de una institución comarcal como esta.

Desde Chunta Aragonesista seguiremos defendiendo la libre expresión y el derecho democrático que a todos ciudadanos nos asiste, y que desde este partido estamos defendiendo desde hace 30 años. Congratularnos de que los viejos dinosaurios políticos vayan desapareciendo de la escena política actual, y dejar paso a las nuevas políticas integradoras, vertebradoras y sociales, tan reclamadas por la sociedad actual es uno de nuestros retos.

MAGAZIN 11 de juny de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “El gran teatre del món”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:45.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
12:45- 12:55.- L’opinió sobre l’actualitat de Pepe Bada.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Marcos Víctor Calleja i Pedro J. Martínez debatran sobre la sentència del Tribunal Suprem, en relació a les espècies piscícoles al.lòctones.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a Miguel Ceballos, de “Ecologistas en acción”, consultor medioambiental. Ha coordinado un informe, que demuestra que los niveles de contaminación en Aragón, superan las recomendaciones de la Organización Mundial de la Salud 2015 (OMS)
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Marcos Víctor Calleja, Pedro Martínez, Pepe Bada, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Actuació d’Anton Abad al Centre Aragonès de Barcelona | Mas de Bringuè

ep000283_1

El proper divendres 10 de juny, a les 11, 30 de la nit, el  cantautor de Saidí Anton Abad, actuarà a la sala d’actes del Centre Aragonès de Barcelona, al carrer Goya de la capital del Principat dins dels actes programats per l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre Aragonès de Barcelona, durant les jornades  Franja, Llengua i Territori.

Anton Abad actuarà acompanyat del  músic marroquí  Mohamed Souleiman (violí i percussions) i del co-vilatà de l’Anton, Màrio Sasot (bandúrria).

Abans, a les 7 de la tarda del mateix 10 de juny es celebrarà una taula redona a  la UNIVERSITAT CENTRAL  DE BARCELONA (Plaça universitat)  titulada “La Llengua Catalana a l’Aragó”, en la que intervindran  José Enrique Gargallo, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

Ja a la seu del Centre Aragonès, abans del concert, hi haurà un sopar a les 22 hores.

Les jornades van començar el  DIJOUS 2 de juny a la seu de l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS  amb la presencia del periodista i presentador Òscar Dalmau i l’actuació d’Ángel Villalba (Fabara).

EL DIMECRES 8 DE JUNY va tindre lloc  al CENTRE ARAGONÉS DE BARCELONA  la inauguració de l’exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya.

 

Més endavant, el DIVENDRES 17, al  KOITTON CLUB, de Sants, a les  21:30h. Actuarà els grups Eixam de Massalió i Omeveigues de Vall-de-roures, que presentarà el seu treball “De l’hort al corral”.

El  DIUMENGE 19 AL CENTRE ARAGONÉS DE BARCELONA a les 11:30h,  està prevista l’actuació de Ministrils de l’Obach (Ribagorça) i el grup  Chundarata.  (Barcelona/Aragó)

LOCALITZACIONS de les seus on es celebren les Jornades:

: Institut d’Estudis Catalans C/ Carrer del Carme, 47 Tel. 93 270 16 20 informacio@iec.cat

Centro Aragonés de Barcelona C/ Joaquín Costa, 68 Tel. 93 317 5854 (barcelona@centroaragones.org)

Origen: López Susín: “El anterior Ejecutivo dio pasos hacia atrás en materia de lenguas”

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, considera que en la anterior legislatura se ha retrocedido en la protección de las lenguas propias de la Comunidad. Confía en desarrollar una normativa de consenso para dignificar el patrimonio lingüístico y conseguir la adecuación del aragonés al Marco Europeo.
Antonio Pardo Capdevila
imprimir correo

Lopez Susín considera que el modelo de educación en castellano es un elemento de “ruptura” de la transmisión del aragonés

Zaragoza.- Potenciar, dignificar y potenciar las lenguas propias de la Comunidad son los objetivos con los que José Ignacio López Susín asumió la recién creada Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón. Aunque los primeros meses fueron de toma de contacto, esta área dependiente del Departamento de Cultura ya ha comenzado a andar con el desarrollo de los currículos de aragonés y catalán en los centros educativos, entre otros asuntos.

La inclusión del catalán y el aragonés como lenguas de Aragón a las que se refiere el Estatuto de Autonomía ha sido otra de las acciones aceptadas por López Susín, quien explica que se trata de una petición que responde a la “Carta Europea de las Lenguas Regionales”. Asimismo, el director explica que se trabaja en la adecuación del aragonés al Marco Europeo de Referencia y que se ha impulsado una Comisión de Toponimia, contemplada en la Ley de Lenguas.

Sobre esta Ley, aprobada en 2013 con los votos a favor de PP y PAR, López Susín no descarta su modificación durante esta legislatura, aunque incide en que deberá nacer “con el consenso de toda la Cámara”, debido a que “no se pueden dar pasos hacia atrás”.

Pregunta.- Usted tiene el honor de estar al frente de una dirección general creada, expresamente, por este Ejecutivo, para garantizar la pervivencia de las lenguas propias de Aragón que son, según dicta su programa, el aragonés y el catalán. ¿Cómo está la situación?
Respuesta.- Se trata de una ocasión única para poder poner en marcha medidas que puedan ser útiles para mantener, al menos, lo que todavía se conserva del aragonés y del catalán en Aragón.

P.- ¿Han encontrado dificultades en este proceso?
R.- Las principales dificultades radican en el hecho de tener que poner en marcha una nueva dirección. No tuvimos presupuesto hasta febrero de este año y todavía estamos con la mitad de la plantilla que deberemos tener durante esta legislatura. En cuanto a la situación externa, había bastante expectación sobre cuál iba a ser la forma de actuar. Nuestro interés siempre ha sido contar con los colectivos que han ido trabajando históricamente a favor de la lengua, para que participen en las acciones que estamos llevando a cabo.

Evidentemente no se puede trabajar en estas cuestiones sin tener en cuenta lo que se ha trabajado a través de la iniciativa asociativa, que son muchas veces los hablantes, que son

P.- En enero, se aprobó una enmienda de CHA en el Parlamento para modificar unos artículos de la Ley de Patrimonio, con el objetivo de señalar que el aragonés y el catalán son las lenguas a las que, supuestamente, se refiere el Estatuto de Autonomía de Aragón. ¿Puede restar crédito al resto de variedades dialectales propias de la Comunidad aragonesa?

El director de Política Lingüística ha transmitido su voluntad de contar con los colectivos que han ido trabajando históricamente a favor de las lenguas propias de Aragón

El director de Política Lingüística ha transmitido su voluntad de contar con los colectivos que han ido trabajando históricamente a favor de las lenguas propias de Aragón

R.- Bueno, ésta era una cuestión que, además de ser solicitada por estas asociaciones de hablantes, era demanda por el Consejo de Europa, que es ahora el que tiene la responsabilidad del cumplimiento de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, en el Estado español en su conjunto. Además, este año el comité de expertos del Consejo hizo, en el mes de enero, un informe en España, y una de las cuestiones en las que se incidió era que en la región aragonesa las lenguas habían desaparecido con sus nombres históricos. Además, este reconocimiento ha sido avalado por el Tribunal Constitucional en una reciente sentencia.

P.- ¿Y en qué situación quedan las variedades que se hablan en el Pirineo?
R.- Las lenguas tienen unas variantes y lo que hace este cambio normativo es dignificar y devolver ese nombre que ha tenido a lo largo de la historia. Así, reconoce que esas variedades no están aisladas, sino que forman parte de una lengua que es el aragonés o el catalán.

P.- Otro de los propósitos de la dirección general que encabeza es abrir espacios para promocionar el aragonés y el catalán en los medios de comunicación. ¿Cree que responde a una demanda mayoritaria de la población aragonesa?
R.- Es una exigencia legal contemplada en la Ley de 2013, donde se dice que tiene que haber espacios en los medios de comunicación. Además, es una demanda de la carta europea de las lenguas y, por tanto, una cuestión que está en la legislación española, independientemente de que haya más o menos demanda.

P.- Una de las peticiones que se han trasladado a su dirección es la adopción de un modelo común de grafía para la lengua aragonesa, tal y como se adoptó en el Segundo Congreso del Aragónes, en 2006. Además, ha sido, recientemente, reclamado por el Estudio de Filología Aragonesa (EFA). ¿Se está trabajando en ello?
R.- Vamos a tratar de alcanzar un acuerdo para que haya una sola grafía para escribir la lengua aragonesa. Hemos abierto un proceso previo a la creación de la creación de una autoridad científica para que una serie de lingüistas de prestigio internacional realicen una propuesta que sea aceptada por todas las partes, y con la que podamos llegar a ese mínimo de consenso en las cuestiones más básicas, que van de la rotulación a la enseñanza.

P.- No obstante, existen diferencias en los modelos de ortografía del aragonés. ¿Cuáles son los motivos de estas divergencias?
R.- Desde el Gobierno de Aragón, en estos meses, no ha habido ninguna aproximación, puesto que consideramos que todas las formas de escribir son útiles y nuestra postura estará en el dictamen que elabore el grupo de expertos.

Sin embargo, se trata de una cuestión que, desgraciadamente, pasa en todas las lenguas normalizadas, como ocurre con el portugués o el francés. Lo cierto es que hay diferentes formas de escribir y afecta, especialmente, a las lenguas minoritarias, con un menor reconocimiento y una menor inserción en la sociedad.

P.- Su dirección también está realizando una labor importante en la confección de los currículos para la enseñanza del aragonés y del catalán en las aulas de la Comunidad.

El Gobierno de Aragón está trabajando es la adecuación del aragonés al Marco Europeo de Referencia

El Gobierno de Aragón está trabajando es la adecuación del aragonés al Marco Europeo de Referencia

R.- Así es. Están pendientes de publicar en el BOA los currículos del aragonés y del catalán; de este último, también en Bachillerato. Cabe recordar que el catalán se viene enseñando desde hace 30 años y, para el próximo curso, se han creado dos plazas fijas de profesores para los institutos de Maella y Mequinenza.

 

P.- Por el contrario, la situación de los profesores que imparten aragonés es distinta, ¿no?
R.- En el caso del aragonés, estamos a la espera de la modificación de un decreto del Gobierno central, para que se incluya el aragonés como especialidad. Entre tanto, se está trabajando en el currículum y la unificación de las listas de profesores interinos, puesto que había seis listas con diferentes criterios. Además, en la próxima semana se va a realizar un examen para ampliar esa lista de profesores y contar con un núcleo de personas que puedan impartir un aragonés actualizado y unificado.

P.- ¿Pero qué se les exige a estos profesores?
R.- Hemos iniciado un procedimiento, donde se contempla que el diploma de especialización de filología aragonesa, impartido por la Universidad de Zaragoza, pueda tenerse en cuenta, pero sería una orden para una acreditación transitoria. El objetivo para el que se está trabajando es la adecuación del aragonés al Marco Europeo de Referencia, mediante el que se acreditará el conocimiento en competencia comunicativa. Además, tendrán que tener unos conocimientos pedagógicos de la lengua en su conjunto, por lo que tendrán que ser titulaciones sumatorias.

P.- Además, también se está trabajando con la Universidad de Zaragoza en otros proyectos relacionados con el aragonés…
R.- Hemos elaborado un proyecto piloto para que el aragonés pueda ser utilizado como lengua vehicular en las aulas de infantil en los valles de Hecho, Tena y Benasque, en determinados proyectos. Es útil para que no pierdan la lengua que adquieren en su casa. Estaba comprobado que el sistema les hacía cambiar su lengua propia al asistir a la escuela y, a su vez, hacía que sus padres cambiarán en casa la lengua y utilizarán el castellano para comunicarse con sus hijos. Se veía que el sistema educativo era un elemento de ruptura para la transmisión del aragonés.

P.- ¿Habrá Academia de la Lengua Aragonesa antes de que termine este mandato?
R.- Se está trabajando para ello, puesto que es una de las cuestiones contempladas en la Ley de Lenguas aprobada en 2013, y a la par se están desarrollando otras disposiciones para promocionar dignificar y potenciar las lenguas propias de Aragón. Por poner otro ejemplo, ahora se ha puesto en marcha la Comisión Asesora de Toponimia, que también se incluye en la misma ley.

P.- Pero se trata de una ley a la que los partidos que actualmente están en el Ejecutivo votarán en contra. ¿Piensan cambiar esta legislación?
R.- Nuestra voluntad es consolidar un marco jurídico para que el aragonés y el catalán puedan desarrollarse en los términos que establece el Estatuto de Autonomía. En el caso de que dentro de este marco, se incluya la revisión de la ley tenemos conseguir que haya suficiente consenso en las Cortes. Conviene ir dando pasos, pero que no haya que darlo hacia atrás, como se haya hecho en estos últimos cuatro años.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja