| CURSO MONITOR DE TIEMPO LIBRE | ||
| Curso de formación: MOnitor de Tiempo Libre. Plazas limitadas. Se realizará en La Portellada (Sábados) y en Valderrobres (Domingos). Fechas: 10-11 abril, 24-25 de abril, 15-16 de mayo, 29-30 de mayo, 19-20 de junio y 09-10-11 de julio. Horario: de 10:00h a 14:00h y de 15:00h a 19:00h. Más información: juventud@matarranya.org. | ||
| Lugar: | La Portellada y Valderrobres | |
| Periodo: | Abril a Julio | |
| Horario: | 10:00h a 14:00h y 15:00h a 19:00h | |
| Coste: | 100€ | |
| Información: | Dpto. de Juventud de la Comarca del Matarraña | |
| Documento Anexo | ||
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentHa estat convocada l’Assemblea Ordinària Anyal d’ASCUMA a la seu social de Calaceit per al 13 de març a les 10 hores en primera convocatòria i a les 10,30 hores com a segona i definitiva.
En acabar l’àpat que tindrà lloc a la Fonda Alcalà, el President de Iniciativa Cultural de la Franja, Dr. Artur Quintana, lliurarà el III Premi Franja. Cultura i Territori, a Sr. José Bada Pinillo.
Modalitats lingüístiques d’Aragó
Posted on 1 març, 2010 by graciaz
Ha arribat el moment de treu-li tot el profit possible a la Llei de Llengües. Hem fet paleses les seues mancances abans de la seua aprovació i després, però ara hauríem d’encetar una nova etapa: el que abans era un got mig buit, ara és un got mig ple, al menys així ho vull veure. Per començar no hauríem de perdre un segon més en demostrar, als qui ho neguen, que tant el català com l’aragonès són llengües pròpies d’Aragó. Ja han parlat prou els filòlegs, els lingüistes, els escriptors, en síntesi, la raó i la ciència. Ara qui parla és la llei, per tant els negativistes i segregadors, que confonen política i llengua, tenen un greu problema, només ells, no nosaltres. Hauríem de recondir les raons científiques i etzibar-los sense preàmbuls: ho diu la llei, i les lleis s’han de complir, vostre és el problema.
Crec que ells mateixos s’hi estan assabentant del problema. Recentment les intervencions del PAR i del PP i afins, van dirigides cap a la defensa (diuen ells) del patrimoni lingüístic d’Aragó, i no tant en contra de la denominació, on la llei és prou explícita. Només els queda la fingida defensa de les modalitats lingüístiques, i a aquest punt volia arribar jo. Bé, també faran el que calgui, ficant tots el pals que puguin a les rodes, per entorpir i endarrerir l’aplicació de la llei.
Algú em pot dir alguna cosa, per minsa que sigui, d’allò que hagin fet el PP, el PAR i afins, envers la protecció de les modalitats lingüístiques? Algú em pot dir quins són els seus plans de respecte i protecció per al futur? És més, algú em pot dir el que saben ells de tot això? La gran majoria d’ells només saben castellà, i ben poca cosa han fet per defensar les modalitats lingüístiques del castellà, ben ric abans i tan estàndard avui. A què ve aquesta febrer protectora i defensora de les modalitats lingüístiques de les zones de parla catalana i aragonesa? Ells, que reclamen al Govern quines seran les despeses de l’aplicació de la Llei de Llengües, on tenen els números dels costos de la protecció que proposen? No els hi negaré la seua capacitat per fer números, però del seu saber i voluntat de protecció de les llengües rien de rien. Fum, fum, fum!
Els que han treballat o volen treballar aquests temes, i més concretament “lo català d’Aragó” amb les seues modalitats, així com la literatura popular, ja saben on s’han de proveir de la informació: als treballs editats per les associacions culturals i instituts d’estudis de la Franja —que sempre han defensat el seu català— i als seus experts individualment, sense oblidar els grans diccionaris i els experts i institucions d’altres contrades de parla catalana.
José Miguel Gràcia
Catalunya recela de la Llei de llengües d’Aragó
Es veu com una oportunitat perduda pel català
Les Corts d’Aragó va aprovar al desembre la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies. Una llei molt esperada però que és vista des de Catalunya com una “oportunitat perduda”, tot i admetre alguns avenços positius.
La Llei de llengües reconeix l’existència del català a la Franja de Ponent, estableix alguns àmbits de protecció, però no fa el pas de l’oficialitat. Acadèmics, el govern i entitats culturals posen en dubte que la normativa sigui útil per a l’objectiu de protegir la llengua catalana perquè no estableix obligacions. Tots ells constaten que a la Franja el català és viu a l’esfera privada, però no té presència a la pública.
“Aragó és una comunitat autònoma en la qual, juntament amb el castellà, llengua majoritària i oficial en tot el seu territori, es parlen en determinades zones altres llengües, l’aragonès i el català, les tres amb les seves modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Així comença el preàmbul de la llei aprovada, que veu el català i l’aragonès com un “ric llegat” i per això es considera que les dues llengües requereixen “d’accions decidides” per a “protegir-les, dignificar-les i normalitzar-les socialment, facilitant així la seva protecció i promoció”.
Així, la llei reconeix la “pluralitat lingüística” i en propicia la “conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió”, però tanca la porta a l’oficialitat de català i aragonès, que qualifica com a “llengües pròpies originals i històriques”. La llei deixa clar que l’única llengua oficial és el castellà.
La llei garanteix l’ensenyament en les llengües pròpies, però com a voluntari, i en cap moment parlar del català com a llengua vehicular. En canvi, sí garanteix que qualsevol aragonès pugui dirigir-se adreçar-se a les Corts d’Aragó o a la justícia en les llengües pròpies i que la resposta serà en la llengua utilitzada i també en castellà. En el cas de les administracions públiques aragoneses, les llengües pròpies es podran utilitzar en les zones “d’ús predominant”.
Mentrestant, la normativa no fa cap referència ni entra a regular la retolació de comerços. Pel que fa a la toponímia, la llei deixa en mans del govern aragonès determinar quins són els topònims i els noms oficials dels territoris, els nuclis de població i les vies interurbanes. En tot cas, en les zones d’ús del català i l’aragonès, es deixa clar que la denominació oficial serà única, “la tradicionalment utilitzada en el territori”.
Institut d’Estudis Catalans
Des de Catalunya s’admet que aquesta llei ha estat “un part de vint anys” que s’ha aprovat en un clima social si més no complicat. Pel dialectòleg, membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Ramon Sistac, la societat aragonesa “no està preparada per al multilingüisme i el seu poliglotisme intern”, tot i que ha lamentat que no s’hagi aprofitat per fer “pedagogia” per explicar que la diversitat lingüística és “un gran enriquiment”.
Bernat Joan
Segons el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, el context polític tampoc hi ha ajudat. El president d’Aragó, Marcelino Iglesias, és fill de la comarca de la Ribargorça, a la Franja, i catalanoparlant. Una condició, però, que per Joan ha situat el mandatari aragonès en “una posició incòmoda”, perquè aquest fet “s’ha explotat bastant des de l’oposició”.
“El PP ha tingut una actitud molt perversa, ha utilitzat la pròpia condició de catalanoparlant del president per atacar la llei”, ha lamentat, “i ha presentat els tímids avenços que es fan com si es tractés d’una colonització exterior”. Pel responsable de Política Lingüística de la Generalitat, tant el PP com el PAR “han tingut una postura nefasta de no reconeixement de les pròpies minories lingüístiques’ i han mirat de ‘torpedinar’ tota acció dirigida a donar cobertura a la triplicitat lingüística que existeix a Aragó”.
Tot i admetre aquest context de dificultat, des de Catalunya es rep aquesta normativa amb recel, ja que si bé s’accepta que hi ha alguns avenços, es considera una “oportunitat perduda”, un pas “tímid” i una llei “insuficient”.
En qualsevol cas, la majoria coincideix en constatar un avenç substancial, el reconeixement de l’existència del català a la Franja, davant d’aquells que negaven la seva existència i parlaven de dialectes. La majoria també coincideix a constatar el bon estat de salut del català al carrer, ja que és la zona amb el percentatge de catalanoparlants més alt, la llengua és “pràcticament exclosa de la comunicació pública, els actes i les actuacions oficials”.
“En l’àmbit formal la llengua està totalment desprotegida i en canvi en l’àmbit informal s’utilitza amb una gran vitalitat”, ha constatat el secretari de Política Lingüística, que ha alertat del risc d’una “diglòssia”. Bernat Joan pensa que la llei permet alguns avenços, davant del “desert total” que hi havia. Però creu que el no reconeixement de l’oficialitat és “una oportunitat perduda”, tot i que hi hagi “petits avenços”.
Joan Solà
Des de l’àmbit acadèmic, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i vicepresident de l’IEC, Joan Solà, creu que s’ha fet la llei que “políticament sembla que era possible”, però que serà “molt poc útil” per a la protecció de la llengua catalana a la Franja. “Aquesta llei protegirà molt poc les llengües que diu que vol protegir”, ha assegurat, sobretot perquè situa el coneixement de la llengua “com a optatiu” i, per tant, “s’ha de témer que seran pocs els que tinguin interès en aprendre la llengua”. A més, Solà també dubta de l’eficàcia real de les mesures establertes perquè el català pugui ser utilitzat en l’àmbit oficial, com ara en actes d’ajuntaments, ja que se situa el castellà “sempre per damunt o a la vora obligatòriament”. “Si imposes que ho facin en castellà, ho faran en castellà i s’ha acabat la història”, ha advertit.
Per la seva banda, Sistac creu que la llei es queda “molt curta”, ja que “si tots els ciutadans són iguals davant de la llei”, els que parlen català o aragonès “no veuen reconeguts al mateix nivell els seus drets perquè no s’estableix, com mana la Constitució, la cooficialitat de les llengües”. “Com a mínim reconeix l’existència d’aquestes dues llengües negades”, ha assegurat, però ha lamentat que sigui un “tímid pas endavant” que caldrà veure i s’aplica amb totes les conseqüències o es queda en “una simple declaració d’intencions”.
Plataforma per la Llengua
Des de la Plataforma per la Llengua, el seu portaveu, Martí Gasull, també creu que la Llei de llengües és una “oportunitat perduda”. “Continua havent-hi ciutadans aragonesos de primera, els que tenen com a llengua el castellà, i de segona”, ha denunciat, tot advertint que la normativa “queda lluny de complir les cartes de llengües minoritàries d’Europa”. “Creiem que la llei es queda curta”, ha afegit, “valia la pensa fer un pas endavant si es volia equiparar drets i tots els ciutadans en igualtat de condicions”.
Tot i admetre que hi ha algunes millores, Gasull ha avisat que si no hi ha una protecció adient, el català pot estar en perill a la zona encara que estigui viva al carrer. A més, també creu que la Generalitat i el Parlament de Catalunya haurien de tenir un “paper molt més actiu” respecte a la llengua a la Franja de Ponent, ja que creuen que “és un tema abandonat des del Principat”.
La visió des de la Franja
Sobre el terreny, Atur Quintana és el president de la Iniciativa Cultural de la Franja. Quintana celebra que Aragó hagi aprovat per llei que el català és “llengua pròpia i històrica”, ja que recorda que “una part dels partits aragonesos diuen que aquí no es parla català” i a Aragaó hi ha “un anticatalanisme prou fort”. De tota manera, Quintana ha recordat que no s’ha assolit dues de les fites que s’havien fixat, la cooficialitat del català i l’ensenyament obligatori. “És un retrocés clar i evident”, ha dit.
La Ribagorza aspira a organizar los “Sky Games” de 2012
.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); } |
Huesca y Lleida, de la mano para la olimpiada de deportes de montaña de altura
La Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Románica, que agrupa municipios de Lleida y Huesca, presentó ayer su candidatura para organizar los Sky Games de 2012, certamen conocido como las olimpiadas de los deportes de montaña de altura. La Internacional Skyrunning Federation (ISF) designó a España como país anfitrión de los próximos juegos en la asamblea anual que celebró en julio del año pasado.
EUROPA PRESS
25/02/2010
Vota
| Resultado
1 votosLLEIDA.- La Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME) escogerá, en breve, la sede que acogerá los juegos entre todas las candidaturas presentadas. La Ribagorça Románica y la empresa española Ocisport, que organiza eventos deportivos, han hecho realidad así la propuesta para asumir la gestión y promoción de este acontecimiento que, por primera vez, se celebrará en España.
La Asociación para el Desarrollo de la Ribagorça Románica, que busca impulsar y dinamizar la zona, considera que el poder albergar los Sky Games supone un trampolín para la promoción de esta región y para avanzar en el plan de desarrollo rural aprobado por el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino. Este plan contempla una inversión de 25 millones de euros en cinco años.
Los municipios que constituyen la asociación son: Pont de Suert, Vilaller, Vall de Boí y La Terreta de Tremp (Lleida), junto a los de Areny, Bonansa, Isábena, Laspaúles, Montanui, Puente de Montañana, Sopeira, Torre la Ribera, Valle de Lierp y Veracruz en la provincia de Huesca.
Las Olimpiadas de los deportes de montaña en altura se celebran cada cuatro años y el programa de competición consta de cinco pruebas obligatorias: una carrera de resistencia de montaña, con un recorrido entre 21 y 42 kilómetros; otra carrera en ascenso con un desnivel de 1.000 metros; un duatlón de Alta Montaña que consta de una prueba en bicicleta de 20 kilómetros y una ascensión de 1.000 metros a pie; una carrera de velocidad por eliminatorias de cuatro corredores, y una prueba y combinada de tres actividades deportivas de montaña, por relevos y equipos.
PARTIDOS POLÍTICOS.
El PAR zanja el comité sin fisuras y con la ausencia de los críticos
Biel apeló a la unidad y lanzó un mensaje de optimismo.Ni José María Mur ni Miguel Ferrer asistieron a este órgano nacional.
28/02/2010 M. VALLÉS
- Boné y Biel antes del comité celebrado en la mañana de ayer.
Foto:SERVICIO ESPECIAL
Edición impresa en PDF
Esta noticia pertenece a la edición en papel.
El Partido Aragonés celebró ayer comité nacional. Lo hizo sin fisuras. Su presidente, José Ángel Biel, lanzó un mensaje de unidad y optimismo de cara las próximas elecciones. En esta ocasión no hubo conflictos ni peticiones para que se celebre el congreso. Faltaron algunos de los militantes más críticos: Ni José María Mur ni Miguel Ferrer estuvieron presentes.
Biel volvió a atrincherarse tras el discurso de la unidad y el optimismo. “Tenemos un valor muy importante de cara a las próximas elecciones, el valor del centro y del aragonesismo. Eso nos da un plus, sobre todo, respecto a nuestra posición política decisiva”, dijo el presidente del partido. Además reiteró la importancia estratégica de su formación para conseguir sumas. “Nadie tiene la mayoría en las Cortes y es evidente que habrá que tomar acuerdos de coalición”. Y auguró que el PAR volverá a ser decisivo.
El secretario general del partido, Alfredo Boné, que es el que está trabajando en el territorio, informó de que se ha conformado ya el 60% de las candidaturas previstas y que se alcanzarán las 700. Además anunció que se celebrará una convención en junio, en Calatayud, en la que se marcarán las bases ideológicas.
Por lo demás, en el comité no hubo apenas intervenciones. Biel y Boné capitalizaron las opiniones. Y el presidente volvió a advertir sobre los peligros de las filtraciones a la prensa. Así que exigió a sus militantes lealtad y cautela. No hubo voces discordantes. Solo una militante reclamó más debate interno en los órganos del partido. Su petición apenas tuvo eco.
SECTOR CRÍTICO El comité sí que sirvió para constatar las distancias que existen en la actualidad entre Mur y la actual dirección del partido. En la última ejecutiva se produjo un conato de enfrentamiento entre el senador y Biel, que se ha saldado con un alejamiento entre ambos. También Miguel Ferrer dejó claro su malestar con su ausencia. La situación del partido en Teruel anda revuelta, aunque el actual alcalde de Teruel se excusó por tener varios actos de agenda como primer edil de la capital.
No dio para mucho más un comité celebrado sin presencia mediática. No se convocó a la prensa, para intentar alejar de los focos cualquier chispa que pudiese saltar en una partido que se encuentra convulso. Nadie pidió el congreso. Y no lo habrá, lo que garantiza a Biel mantener al PAR controlado y sin enfrentamientos. Algo fundamental para obtener un resultado electoral que les permita ser “determinantes” en la configuración de un gobierno.
En Fraga se expone parte de la obra de este genial pintor del siglo xx.
Acaba de sortir el llibre
Removent consciències. Transgressió i fet nacional,
editat a cura d’Àngel Velasco i Quim Gibert,
amb aportacions de:
Susanna Barquín, Quim Gibert, Patrícia Gabancho,
Alfons López Tena, Francesc Torralba i Hèctor López Bofill.
La primera presentació, a la qual esteu invitats,
anirà a càrrec dels editors del llibre,
Àngel Velasco i Quim Gibert,
i se celebrarà divendres 5 de març, a les 21 hores,
en el marc d’un sopar
al Restaurant Flàvia (Cegonyer, 13, de Fraga)
A partir d’aquell dia, el podreu trobar a la vostra llibreria
* * *
http://editorialafers-agenda.blogspot.com/2010/02/presentacio-5-de-marc-fraga-removent.html
http://editorialafers.blogspot.com/2010/02/remoure-consciencies-transgredint-el.html
http://www.facebook.com/#!/profile.php?ref=profile&id=100000171451437
 |
|||||||||||||||||||
|
¿No cree necesario que el PAR debe apostar de verdad por las lenguas aragonesas, incluída el aragonés oriental, o catalán, o como quieran llamarlo ya que es lo de menos?
No es lo de menos. El problema de las modalidades lingüísticas del Aragón Oriental es que la actual ley de lenguas, que han aprobado PSOE y CHA, supone una normalización encubierta. Acaba con todos los matices de cada municipio que, lejos de ser vulgarismos como se tipifican en Cataluña, son el acerbo cultural, un patrimonio vivo que ahora se normaliza bajo los criterios de una lengua catalana que no compartimos.
Las modalidades lingüísticas, que no lenguas, son un importante activo que hay que proteger y potenciar, pero desde un consenso político que se ha visto que ahora no existe y siempre con el respaldo social de los municipios donde se habla, que tampoco existe. En Benasque no hablan catalán, hablan patués; diga lo que diga una ley, no podemos ir en contra de la historia y la cultura de sus habitantes.
Barcelona
Els Bombers carreguen contra les BRIF de l’Aragó i els polítics
Actualitzat a les 18:15 h 24/02/2010
Sessió tensa la que s’ha viscut a la comissió parlamentària que investiga l’incendi d’Horta de Sant Joan. Els responsables de les unitats GRAF, el cos d’elit dels Bombers, que hi han declarat han tingut dures crítiques contra els efectius procedents de l’Aragó i també contra la classe política per haver convertit el foc d’Horta en un incendi “polític i mediàtic”. Els responsables dels GRAF han defensat la feina dels seus equips i han demanat respecte pels seus companys morts.A la sessió d’aquest dilluns hi han declarat els caps dels GRAF de Tarragona i Barcelona, Ricard Expósito i Juan Herrera; el cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou; Moisès Galán, cap de guàrdia del suport des del centre de comandament de Bellaterra, i el guaita dels GRAF de Lleida, Andreu Caravaca.
Foc mediàtic i polític
El cap dels GRAF de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito, segurament ha estat el testimoni que ha llançat crítiques més dures contra els polítics. “Eleccions 2010 és l’incendi que ara estic intentant col·laborar a extingir perquè és un foc d’una tipologia que s’anomena ‘foc mediàtic i foc polític’. Nosaltres no estem avesats a treballar en aquesta mena de foc, no tenim els coneixements, no tenim les eines i, per tant, el que farem serà no treballar en l’extinció d’aquest incendi. El que farem és donar-los una lliçó a vostès mateixos” –amb referència a les persones de la comissió– “perquè aprenguin la metodologia que nosaltres utilitzem en els incendis i després, si poden, l’apliquin i l’apaguin entre vostès”, ha explicat Expósito.
El cap dels GRAF de Tarragona també s’ha referit a la publicació en alguns mitjans de comunicació de vídeos de l’incendi. El comandant dels GRAF de Tarragona considera que “s’han saltat totes les fronteres del respecte i la dignitat“. Les filtracions a la premsa han indignat els bombers que, fins i tot, han demanat que sortís de la sala el responsable. El president de la comissió, Higini Clotas, ha recalcat aleshores, que “el Parlament vol fer un treball seriós i respectuós”, i ha matisat que “es persegueix el rigor i la seriositat” i que la font que va filtrar les comunicacions no ha estat la comissió, sinó “fonts de la comissió”.
Els BRIF de l’Aragó no van alertar els Graf del perill
De la seva banda, el responsable del grup de Barcelona, Juan Herrera, ha recriminat als equips del Ministeri de Medi Ambient procedents de l’Aragó que forcessin el seu rescat poc abans que les flames atrapessin els cinc membres del GRAF de Lleida morts en aquest foc.
“Per quin motiu ens van deixar allà dalt i van fugir sense dir-nos-en res? Si realment havien observat que hi havia perill, per què no ens ho van comunicar?” Herrera ha remarcat que “van distorsionar tot l’operatiu que s’havia plantejat. Van arribar molt tard a la línia de treball per diferents causes: retard per un segon esmorzar, deplorable estat físic d’algun dels seus components… El temps real de treball amb les BRIF no va arribar ni a una hora. Això sí, van omplir el dipòsit de les seves motoserres amb una part del combustible que tenien per nosaltres per posteriorment marxar sense avisar-nos”, ha afegit el cap d’elit dels Bombers de Barcelona.
Aquest detall és rellevant si es té en compte que els bombers van queixar-se que no havien pogut fer una zona de seguretat prou ampla perquè se’ls va acabar la benzina que utilitzaven les motoserres, eina que els permetia condicionar el terreny.
Les ordres eren del màxim comandament sobre el terreny
El cap de guàrdia de suport des del centre de comandament de Bellaterra, Moisès Galán, ha explicat que en una situació d’emergència, el màxim comandament sobre el terreny és qui pren les decisions perquè és qui té tota la informació. Galán ha reiterat que en tot moment la prioritat va ser “garantir la seguretat” de tots els efectius de l’equip. Per aquest motiu, ha advertit que malgrat que s’intentin trobar “esquerdes” entre els bombers i els comandaments són tots “un equip“.
Molt emocionat, ha llegit una carta de record als seus companys morts, alguns dels quals eren amics personals. S’ha queixat també que sortissin a la llum pública imatges dels últims moments dels bombers que van perdre la vida a Horta de Sant Joan. “No m’agradaria que si jo morís, els meus fills coneguessin les últimes paraules del seu pare a través d’internet”.
Una llei per protegir els bombers
El cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, ha explicat la seva versió dels fets. Ha assegurat que no podien abandonar la tasca d’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan perquè la llei no els ho permet. “Tot el que es va cremar no val absolutament l’esforç que vam fer. Aquella zona es va cremar als anys 80, es va cremar als 60, es va cremar als 50 i es va cremar durant la Guerra Civil. I sempre torna a haver-hi bosc i el bosc és allà, però el Pau, el Jordi, el David, el Jaume i el Ramon, a mi, no me’ls tornarà ningú“, ha afegit.
Castellnou ha reconegut que la millor ordre que s’hauria pogut donar aquell fatídic 21 de juliol hauria estat abandonar la zona de l’incendi fins que les condicions meteorològiques haguessin estat favorables. Per això, ha demanat una modificació legal perquè en cas que estigui en risc la vida dels efectius, es pugui abandonar un incendi fins que les condicions millorin.
El cap dels GRAF de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito, ha llançat crítiques dures contra els polítics. (Foto: ACN)
Els Bombers carreguen contra les BRIF de l’Aragó i els polítics.
Fraga, Franja de Ponent.
Llengua i emoció. Jornades per la dignificació lingüística
Sopar-presentació del llibre
Removent consciències (Editorial Afers)
a cura d’Àngel Velasco i de Quim Gibert, coeditors
Dia: Divendres, 5 de març de 2010
Hora: 9 de la nit
Lloc: Restaurant Flàvia
Adreça: Cegonyer 13, Fraga
Novetat editorial:
Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional inclou les ponències de les jornades sobre transgressió cívica realitzades a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) el febrer de 2008 i de 2009 a càrrec de Patrícia Gabancho, Alfons López Tena, Quim Gibert, Hèctor López Bofill i Francesc Torralba.
Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional arrodoneix la feina feta amb Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d’estat (La Busca edicions, Barcelona 2007), l’anterior llibre, de denúncia de les noves formes discriminació institucional. En el llibre que ara mateix teniu a les mans abordem la transgressió des de diferents enfocaments: el creatiu, el jurídic, l’emocional, el literari, l’ètic.
No és la primera vegada que en el camí a Damasc un fet inesperat ha marcat un abans i un després d’una trajectòria vital. De fet, sempre som a temps de repensar, vincular-nos sanament, construir… i avançar vers itineraris que ens acostin cap als reptes que ens proposem. I, és clar, la dèria d’un col·lectiu minoritzat i vulnerable és la de poder tornar a ser normal i corrent. Això explica el desig de viure en la nostra llengua en uns Països Catalans plenament sobirans. En rigor, tenim voluntat d’anar més enllà, de «travessar el foc» que diu Lou Reed. No és gens fàcil, però ens consta que les persones disposem d’eines i habilitats que ens capaciten per transitar de l’angúnia al benestar, per convertir el dolor en bellesa. Un altre món serà possible en la mesura que confiem en el propi esforç, descobrim el gust per l’acció i tinguem l’ambició suficient per superar les dificultats. És al nostre abast.
| La Coral de Fraga actuará ante el Papa en el Vaticano |  |
 |
 |
FRAGA/. 22 de febrero.
La Coral de Fraga actuará el próximo 21 de abril en Roma ante el Papa Benedicto XVI, según han informado Jaime Cabós, concejal delegado del Instituto Musical Comarcal de Fraga, y Víctor Ruiz, presidente de la Coral de Fraga. El Pontífice recibirá al grupo fragatino en audiencia, durante la cual la Coral de Fraga le cantará una canción. Tras la audiencia, la Coral de Fraga actuará en un misa que se oficiará en el Vaticano. Durante su visita a Roma, la Coral también actuará en otra iglesia de la ciudad, aún por determinar.
La Coral de Fraga fue fundada en 1980 y actualmente está formada por 43 miembros, con una media de edad de 50 años, todos ellos aficionados a cantar. El director de la Coral es Ramón Elías y es el responsable de elegir el repertorio de las actuaciones que tendrán lugar en Roma.
La visita al Pontífice se ha gestionado por el Ayuntamiento de Fraga y la propia Coral, desde el mes de junio. “Queremos agradecer su colaboración al párroco de Fraga, Martín Bravo y al Obispado de Barbastro-Monzón, que han puesto mucho ímpetu en que la Coral de Fraga sea recibida por el Papa”, ha apuntado Jaime Cabós.
El viaje de la Coral de Fraga tiene un presupuesto cercano a los 7000 euros, de los que el Ayuntamiento de Fraga tiene previsto aportar 3000€. “La aportación del Ayuntamiento no está cerrada. Si con los recursos de la propia Coral y aportaciones que puedan llegar de instituciones o empresas de la ciudad no se cubren los gastos, desde el Ayuntamiento serviremos de colchón para que se realice el viaje”. Una delegación del ayuntamiento acompañará a la Coral en su visita al Papa Benedicto XVI.
Víctor Ruiz, presidente de la Coral de Fraga, ha declarado “que será un acto de mucha emoción, en la que intentaremos cantar lo mejor que sepamos ante el Papa Benedicto XVI, y llevar el nombre de Fraga con mucho orgullo”.
La Coral de Fraga ha realizado varios viajes fuera de España desde su fundación. En 2009, la Coral actuó en la sede la UNESCO en París, dentro del Festival Internacional de Canto Coral. La actuación tuvo un gran éxito, tal y como ha recordado Jaime Cabós. Durante el año pasado, también actuaron en las localidades francesas de Sèvres y Tarascon. “No es nuestro primer viaje, pero nos hace especial ilusión. Para una coral de una ciudad como Fraga, que ronda los 15.000 habitantes, actuar en el Vaticano es todo un logro que nos pone a la altura de muchas capitales. Agradecemos al ayuntamiento la ayuda que nos presta para conseguirlo” ha explicado Víctor Ruiz.
La voz del Bajo Cinca – La Coral de Fraga actuará ante el Papa en el Vaticano.
Las Cortes piden estudiar el coste económico de la Ley de Lenguas y proteger las hablas locales
El Pleno de las Cortes de Aragón aprobó en la tarde de hoy, jueves 25 de febrero, una moción del Grupo Popular (PP) enmendada parcialmente por el PAR, mediante la cual la Cámara solicitó que se estudie el coste económico de la aplicación de la Ley de Lenguas y que se protejan las hablas locales del aragonés y el catalán.
ZARAGOZA, 25 (EUROPA PRESS)
El Pleno de las Cortes de Aragón aprobó en la tarde de hoy, jueves 25 de febrero, una moción del Grupo Popular (PP) enmendada parcialmente por el PAR, mediante la cual la Cámara solicitó que se estudie el coste económico de la aplicación de la Ley de Lenguas y que se protejan las hablas locales del aragonés y el catalán.
La diputada del PAR, María Herrero, vio aprobadas dos enmiendas parciales por parte del parlamentario popular Miguel Navarro, de tal manera que los tres primeros puntos de la iniciativa original fueron sustituidos por otro enunciado de los regionalistas.
Así, los Grupos de PSOE, PP y PAR aprobaron la propuesta de elaborar un estudio económico que incluya el coste aproximado de esta Ley para las diferentes instituciones, “previendo la dotación de financiación y recursos suficientes a destinar a las Administraciones locales para dar cumplimiento” a la Ley.
Otro punto del texto aprobado urgía al Gobierno autónomo a aprobar las medidas oportunas para “preservar las modalidades lingüísticas de Aragón”, incluyendo en las normas y reglas de uso de “las lenguas propias”, aragonés y catalán, las variedades locales “de nuestro rico patrimonio que han perdurado a lo largo de los siglos”.
En su intervención, Miguel Navarro expresó que el artículo de la Ley de Lenguas relativo a las lenguas propias “sólo se refiere al catalán y el aragonés”, sin tener en cuenta las “modalidades” de cada zona.
El parlamentario popular criticó que en la Enseñanza no universitaria se impartan clases del aragonés común y el catalán normativo, con el riesgo de que ambos “desplacen” a las modalidades “autóctonas”, es decir, las hablas locales.
Añadió que “no sabemos lo que nos va a costar” la aplicación de esta Ley. Navarro resaltó que, “paradójicamente”, no está consignada partida alguna para esta materia en los Presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2010, meses después de que las Cortes aprobaran la Ley de Lenguas.
La moción del PP aprobada rechaza, igualmente, que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte incremente su plantilla de personal por la aplicación de la Ley de Lenguas.
Asimismo, el texto aprobado urge al Gobierno de Aragón a que dé cuenta a la Comisión de Cultura de las Cortes de todas las disposiciones que adopte para desarrollar los artículos de la Ley de Lenguas relativos a la enseñanza de las lenguas propias y su uso curricular.
El socialista Carlos Álvarez defendió la Ley de Lenguas y dijo que “por fin” la legislación aragonesa “reconoce los derechos lingüísticos de todos los aragoneses, no de casi todos, como hasta ahora”.
El portavoz socialista de Cultura indicó asimismo que la Ley establece “con claridad” los plazos de aplicación de la misma y expresó que la consejera de Educación, María Victoria Broto, informará a la Comisión de Educación de las Cortes cada principio de curso sobre las previsiones docentes respecto de ambas lenguas y recordó que es tradición que comparezca cada principio de curso.
El diputado de IU, Adolfo Barrena, rechazó la iniciativa y consideró que “es un derecho de la ciudadanía aragonesa” la protección y uso del aragonés y el catalán. El dirigente de IU dijo que esta iniciativa forma parte de la “campaña” del PP contra el reconocimiento normativo del aragonés y el catalán de Aragón.
El portavoz de Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Bernal, apoyó la realización de un estudio económico sobre la aplicación de la Ley, tras lo que se mostró favorable a analizar con transparencia el desarrollo de esta norma, al igual que en el resto de las acciones del Gobierno de Aragón.