Origen: Preguntes a Natxo Sorolla sobre el català al Matarranya | Lo Finestró

Origen: Imputado un vecino de Maella por robar en una finca

Origen: La red educativa del medio rural, objeto de investigación de la UAB

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 20 de febrer del 2016) La meva primera trobada amb Savall va ser pels anys vuitanta. Era un complet desconegut per al gran públic, i als seus concerts hi a…

Origen: Jordi Savall | Viles i Gents

El Gobierno de Aragón a través de su Dirección General de Política Lingüística ha iniciado un proceso que culminará estableciendo una grafía común y oficial para el idioma aragonés y sus diferentes modalidades

Origen: El aragonés más cerca de una grafía oficial – AraInfo

Origen: Día internacional de la lengua materna

Origen: Catalunya lliurarà en els pròxims dies a l’Aragó 53 de les 97 peces de Sixena – Segre.com

POLÍTICA LINGÜÍSTICA
La DGA quiere normalizar la grafía del aragonés

Compartir:

D. CHIC
26/02/2016

La dirección general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón pretende que tres lingüistas independientes normalicen la grafía del aragonés. Para elegir el nombre de estos investigadores, el departamento se ha dirigido por carta a las tres instituciones mayoritarias sobre esta lengua, Consello d’a Fabla Aragonesa, Sociedat de Lingüística Aragonesa y Estudio de Filología Aragonesa, con la intención de poner en marcha “un procedimiento tendente a establecer una grafía común para la lengua aragonesa y sus modalidades que supere la actual situación” en la que coexisten diversas propuestas.

Cada organismo deberá proponer a cinco especialistas en “codificación y estandarización de las lenguas románicas” y de entre todos saldrán los tres nombres que deberán emitir un dictamen “de carácter vinculante”.

Anexo II. Currículo de las materias de ESO.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Aragonesa.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Catalana y Literatura.

Anexo II. Currículo de las materias de Bachillerato.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Catalana y Literatura.

Font: Educaragón

Origen: Valdealgorfa, Mazaleón, Mas de las Matas y Calanda, entre las líneas de apoyo de Caja Rural

Origen: Jornada reivindicativa en favor de la lengua en Monroyo

Origen: Softaragonés posa en línia un traductor entre les llengües de l’Aragó. Llengua catalana. Generalitat de Catalunya

Softaragonés posa en línia un traductor entre les llengües de l’Aragó 

Origen: Tierra de barrenaus: Estudiando catalán

martes, 23 de febrero de 2016

Estudiando catalán

Feba tiempos que quereba tornar a estudiar atra lengua que no fuese l’aragonés. Unas companyeras s’apuntoron a estudiar en a Escuela Oficial d’Idiomas LFC de Zaragoza y trayoron unas fuellas informativas t’o treballo. Asinas m’enteré de que tamién se i feba clase de catalán. A la fin teneba uns horarios meyo decents y me decidié a estudiar-lo. Agora levo ya tres cursos y soi bien contento aprendendo una lengua repolida que me da muitas satisfaccions. Pero como con tot lo que se sale d’o pensamiento hechemonico, m’he trobau con muitas anecdotas.

As primers plegoron quan prencipié a decir que yera pensando en estudiar catalán. O refús que causó entre muitas d’as personas que me rodian me deixó entre ixorrontau y preocupau. Mesmo chent “de l’aragonesismo” se me miró raro. Igual como quan prencipié con l’aragonés, muitas me preguntoron o cutiano “y pa qué?” con ixa concepción utilitarista d’as lenguas, y asumindo ixa falacia d’a ultrautilidat d’as lenguas imperials y a suposada inutilidat d’as minorizadas. Entre todas as preguntas absurdas que me facioron, la que más me trucó estió la d’una companyera. Le’n dicié y fendo uellos de caparra, me respondió: “y en Zaragoza fan clases de catalán? como idioma?”. No sé si quereba que me lo amostrasen como esporte, cocina u filosofía, pero quan bell rato dimpués me dició “yo en tot caso sé una mica de valenciano”, deixó plateros os suyos conoiximientos filolochicos.

Muitas atras, ye claro, no entendeban que me querese comunicar en catalán con chent que charra castellano. Cuento que ye de muit mal explicar a qui s’ha educau en un monolingüismo tant hostil enta qualsiquier atra lengua y más que más, enta las que que charran en l’estau espanyol. Cal encara muitisma educación SOBRE lenguas y patrimonio inmaterial, antimás de EN lenguas.

Fer de menos a las lenguas “chiquetas” se traduce en muitas cosas. Una d’ellas ye pensar que son de millor aprender que as lenguas “de verdat”. Por ixo tampoco no me trucó guaire a pregunta d’una companyera que, sorprendida de que o catalán tamién tenese 6 cursos, me preguntó que qué ferianos en cinqueno y seiseno. Estié por fer-le una somardería y decir-le que nos amostraban a fer catellers, a bailar la sardana y a untar lo pan con tomate, pero m’estimé más de responder con un simple “pues aprender catalán, preixino”. Qui sabe? Talment en cinqueno me leve una sorpresa!

Ye gracioso, curioso u mesmo ironico que muita d’a chent que se le fa raro que yo aprenda catalán, ye aprendendo anglés, francés u alemán, por eixemplo. Muitas d’ellas ta no fer-lo servir nunca u quasi nunca. Nomás t’adornar un Curriculum Vitae que deixar en interpresas que ni lo demandan ni les cal. Una lengua que quasi nunca ferán servir ta comunicar-se con dengún, ta leyer, ta ascuitar mosica, … Ya heba prencipiau a aprender catalán por a mia cuenta, asinas que en bell mes de clase ya yera charrutiando con belun, leyendo bell blog u periodico y, a la fin, entendendo todas ixas collas de mosica que tanto goyo me fan y que son fendo cosas bien intresants.

En l’atro costau, tiengo buena ripa d’experiencias positivas. Quan digo que estudeo catalán, quasi lo foi a escuchetes, asperando os “pa que?” u os “y ixo?” que no aspera garra estudiant d’anglés, aleman, chinés, u mesmo arabe. Pero siempre bi ha chent que te diz un “que guay!” y, quan no te lo asperas, fa mesmo más ilusión. Prou que, como pasa en todas as lenguas, cada vegada que m’he puesto comunicar con belun en catalán, ha estau tot un goyo. Os festivals, con l’ambient de borina y a dosi d’alcohol aduyando, son un sobrebuen puesto ta practicar. Dende l’Aplec dels ports, dica l’Esperanzah WMF, pasando por o Viña, que ye plen de catalanofablants, comunicar-me en catalán m’ha permitiu foter-me bell capazo bien intresant. Sobre lenguas, identidatz, mosica y de tot. Y fer-les conoixer una miqueta iste país tant ixublidau que ye Aragón.

Una d’as cosas que se valuran menos a l’hora de decidir aprender una lengua, ye poder leyer a literatura que siga en a lengua que s’escribió. Encara no tiengo prou nivel, ni tiempo como t’haber leyiu guaire en catalán, pero ya podié disfrutar de Licantropia de Carles Terés, un libro bien intresant y que lo ye petando. Agora en tiengo dos más empecipiaus y o solo feito de tener un nuevo mundo literario a mán ya ye bien ilusionant ta yo.

Desgraciadament hue ye mas facil aprender catalán en muitos puestos d’Europa que no pas en a mayoría de l’Estau espanyol. En Aragón, tanto por patrimonio propio, como por comunicación y convivencia cultural con os países vecins, lo lochico sería que bi hese muitismos más puestos an que aprender catalán y muitisma más chent intresada en fer-lo. As razons ta que isto no siga asinas son ta yo evidents, pero dan ta unatro articlo. Asinas que lo deixaré t’atra vegada y remataré animando a aprender lenguas, a aprender-ne de minorizadas y, prou que sí a aprender aragonés y catalán, parte importantisma d’o nuestro patrimonio.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Ajudem la llibreria Serret de Vall-de-roures. Fes-te’n soci del club de lectura!

Ajudem la llibreria Serret de Vall-de-roures. Fes-te’n soci del club de lectura!

Jornades per la dignificació lingüística. Llengua i cultura popular. Fraga, Baix Cinca, 11, 12 i 13 de març de 2016.

Divendres, 11-3-16,
Taberna del Capuchino, Betlem 7
21:00 h. Sopar – presentació de Contes que em va curar a càrrec de Nadia Ghulam, autora de llibre

Dissabte, 12-3-16,
Palau Montcada, sant Josep de Calassanç 12
10:00 h. Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga
10:15 h. Ponència El món dels contes i l’escola a càrrec de Jaume Cela, mestre, i Juli Palou, educador
11:00 h. Vat astí, un sarpat de relats fragatins
11:30 h. Descans
12:00 h. Ponència Hi havia una vegada… a càrrec de Joan Soler i Amigó, especialista en cultura popular, i Nadia Ghulam, contacontes

Programa complementari del cap de setmana:
Dissabte, 12-3-16, rotonda del Sotet
16:30 h. La ruta dels poetes, visita per la Fraga vella a càrrec d’Idoia Moreno
Diumenge, 13-3-16, rotonda del Sotet
10:00 h. Visita a Sena i a Villanueva de Sigena a càrrec de Quim Salleras, historiador

Un poblet poblàs on tothom tenia nas…
Frank Tashlin (1913-1972) va escriure una faula sobre un ós, que quan ve la tardor s’afanya a cercar una cova per a hivernar-hi. Mentre l’animal ha quedat immers en un son profund, uns empresaris aixequen, en un temps record, una fàbrica, just sobre la cova, que prompte rutlla a ple rendiment. Amb l’arribada de la primavera, l’ós es desvetlla. Mig endormiscat, tracta de trobar la sortida de la cova. Però va a raure al pati de la factoria. Allà, de seguida, un encarregat l’insta a col·locar-se a la cadena de muntatge. Atònit, el plantígrad manifesta que ell no és de la plantilla: «Jo sóc un ós!». L’encarregat se’n riu quan sent una i altra vegada «Jo sóc un ós!». I el duu fi ns als seus superiors. Aquests li responen: «Vostè és un gamarús, que no s’ha afaitat i que porta un abric de pells». El president director general, en veure’l més tossut que una mula, l’enfi la en el seu cotxe i el mena, de primer, cap al parc zoològic i, després, a un circ. Tant en un lloc com en l’altre, els óssos estan convençuts que no existeix vida per a un ós més enllà del zoològic i del circ. I, per tant, no el reconeixen com a ós. D’aquesta forma, el suprem de l’empresa li fa veure que s’ha de incorporar a la feina com un treballador més. Al cap d’uns mesos, la fàbrica fa fallida i els obrers són acomiadats. L’ós torna a quedar descol·locat. Entre naps i cols, ha passat un any. I el fred tardoral no es fa esperar. L’ós localitza una cova. Però en el moment d’endinsar-hi se’n recorda que són molts els que li han dit que ell no és un ós. I que hivernar és cosa d’óssos. Amb les primeres gelades es pela de fred rondant pel bosc com una ànima en pena. Per un instant hauria volgut ser un ós. No obstant això, entra a la cova. S’hi sent tan a gust que cau adormit en redó. El fi nal de Però jo sóc un ós! (Viena edicions, Barcelona 2014), títol del conte, és obert. No se sap si l’ós es va deixar entabanar. L’autor pensa que no. No és cap secret que una mentida repetida adequadament moltíssimes vegades acostuma a passar per ser una veritat. I que aquells que viuen en captiveri durant temps (o que, fi ns i tot, hi han nascut), com ara els óssos de zoològics o de circ, solen quedar amb els referents col·lectius trasbalsats. És a dir, en el cas de l’esmentada faula, acaben confonent el petit món, en el qual han quedat tenallats, amb el món en general. La dèria per incitar a esborrar-te a tu mateix és arxiconeguda entre els catalanoparlants. L’esmentada faula, que va ser traduïda per Enric Larreula, és una metàfora perfecta a propòsit de l’alienació. Però jo sóc un ós! és una història d’èxit. Igual que la d’aquelles persones i pobles a qui en va s’ha intentat repetidament substituir la identitat lingüística.
Quim Gibert, psicòleg
Fraga, Franja de Ponent, març de 2016